Archive for the 'Alcaldia i govern' Category

El vot de 50.000 immigrants pot decidir el pols entre Hereu i Trias

octubre 25, 2009

Novetats a la consulta electoral del 2011
Els partits analitzen el possible impacte d’aquesta borsa de sufragis en l’àmbit local i per districtes
Els acords entre Espanya i 15 països permeten als estrangers votar en les eleccions municipals

(El Periódico)

El pols entre l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i Xavier Trias es pot decidir per un element nou, per una carta oculta que pot posar l’alcaldia de Barcelona a qui la jugui millor. Uns 50.000 immigrants extracomunitaris podran votar en els pròxims comicis municipals, el maig del 2011. Són ciutadans els països dels quals han firmat amb Espanya un acord de reciprocitat. A la ciutat de Barcelona, la suma dels nacionals d’aquests 15 països s’acosta als 100.000 –el 6% de la població. A Espanya sumen 1,1 milions, segons dades del Govern, i d’aquests, 600.000 compleixen les condicions per votar. Aplicant el mateix barem al cas barceloní es pot afirmar que el vot d’aquestes més de 50.000 persones poden decantar la balança. A tot Catalunya la xifra de nous votants s’eleva als 180.000.

Els convenis exigeixen, com a condició per reconèixer el dret al vot a Espanya, cinc anys de residència legal i ininterrompuda al nostre país. Les condicions perquè els espanyols votin en aquests 15 estats –l’anomenada reciprocitat que exigeix la Constitució– varia en funció dels sistemes electorals, cosa que ha suposat alguna objecció, sobretot del PP, perquè entén que la reciprocitat no és completa. A aquests factors s’hi ha d’afegir l’obligatòria majoria d’edat.

LA LLISTA DELS 15 / Els ciutadans que podran votar el maig del 2011 procedeixen dels 15 països següents: l’Equador, Bolívia, Colòmbia, l’Argentina, el Perú, Xile, Uruguai, Paraguai, Veneçuela, Islàndia, Burkina Faso, Cap Verd, Trinitat i Tobago, Nova Zelanda i Corea –del Sud, és clar. Espanya, amb tot, treballa per ampliar la llista. Sense anar més lluny, dimarts passat, l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu va exhortar el primer ministre marroquí, Abbàs al-Fassi, a procedir a les pertinents reformes constitucionals per permetre el vot dels espanyols en els comicis locals magribins.

La part del lleó se l’emporten els ciutadans llatinoamericans que constitueixen el 99,7% del total de nous votants. Lideren el rànquing l’Equador, amb 22.654 persones, segons dades del 2008, seguit de Bolívia (18.370). A l’altre extrem, s’hi poden comptar 16 capverdians, 63 neozelandesos i 29 immigrants de Burkina Faso.

Aquests són els que podran votar per primera vegada a la ciutat de Barcelona, però no tots els ciutadans d’aquests països poden votar. Per exemple, el 66% dels veneçolans ja tenen la nacionalitat espanyola, és a dir, ja formen part del cens electoral. Això significa que els 3.500 que estan empadronats són a penes la punta de l’iceberg dels 10.000 que en realitat viuen i treballen a Barcelona. Passa el mateix amb el 40% dels cubans i el 33% dels argentins.

Segons el responsable d’Immigració d’ICV, en les últimes eleccions municipals, el 2007, 137.000 persones amb doble nacionalitat van ser incloses en el cens. Es calcula que poc més del 10% van exercir el dret a vot.
Mereixen un cas a part els italoargentins, que ja poden votar des de fa anys en els comicis locals i europeus, en virtut de la seva pertinença a la Unió Europea, però segueixen sense poder exercir el dret en les eleccions catalanes i generals.

ITÀLIA, SEGONA / No és cap secret que els italoargentins han ajudat a situar Itàlia fins al segon lloc en la llista de països amb més connacionals a Barcelona, amb un total de 20.000 persones.

Amb tot, existeixen grans incògnites sobre la manera com afectarà el microclima polític barceloní aquest nou contingent electoral. Albert Aixalà, secretari d’organització de la federació barcelonina del PSC, recorda que el vot dels estrangers pertanyents a la Unió Europea ja fa anys que es produeix i que no s’ha observat que el fenomen hagi provocat «cap variació substancial en els resultats».

A més, segons el socialistes «hi ha la sospita» fundada que aquest col·lectiu encara no s’ha implicat a fons en les conteses electorals. Sospita, és clar, perquè la protecció de dades impedeix saber el percentatge de participació, en aquest cas, dels estrangers. A Barcelona hi viuen gairebé 70.000 ciutadans de la Unió Europea.

ANÀLISI PER DISTRICTES / Mercè Homs, regidora de CiU a Ciutat Vella, i segona de bord a la secretaria d’Immigració de CDC, després d’Àngel Colom, explica que els principals esforços del seu partit se centren
–com també afirma el PSC– a millorar el coneixement entre les comunitats estrangeres i les locals. Tot i així, reconeix que la formació nacionalista ja ha fet els seus números sobre el possible efecte que pot tenir l’aparició d’aquest vot. Aquestes anàlisis se centren no solament en el nombre sinó, fins i tot, en la distribució per districtes dels immigrants, que pot fer canviar de costat alguna de les 10 àrees administratives.

Vinga canongies!

octubre 19, 2009

Maria Favà (Avui)

MÉS · L’últim comissionant nomenat fa pocs dies es Ramon Bigas, que es cuidarà només dels llums de Nadal BARATS · N’hi ha que tenen un excel·lent currículum i treballen molt CARS · N’hi ha que els donen un càrrec de confiança quan no surten escollits perquè no trobarien feina en el món laboral

L’Ajuntament de Barcelona es una a caixa de sorpreses. I de contradiccions. En un any ha passat de menystenir l’ornamentació tradicional de Nadal a donar-li la màxima importància, prioritat i diners. S’ha passat dels arbres ecològics i amb pedals, que van ser la riota de mitja ciutat, a projectes d’enllumenat extraordinaris al passeig de Gràcia, la Diagonal i la Gran Via. Les obres ja estan en marxa i es poden veure a la Diagonal. I per coordinar aquest nou festival s’ha nomenat un nou comissionat de l’alcaldia, que fa el número 14.

La figura del comissionat es va crear per a tasques molt especialitzades i, com el seu nom indica, depenen directament de l’alcaldia. Per la seva banda, els delegats tenen rang de regidor i també s’encarreguen d’àmbits importants com la cultura, la salut o l’habitatge. Son càrrecs de confiança i no han passat per les urnes.

Ramon Bigas
És el flamant comissionat per als llums de Nadal. És el titular de l’empresa R. Bigas Disseny SCP i un creatiu pluridisciplinari que va començar estudiar físiques i ha acabat fent una mica de tot; des del disseny del peveter de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, passant per la llibreria Laie fins al TGV. Va ser president del FAD.

Catalina Carreras-Moysi Carles-Tolra
Coneguda familiarment com a Katy Carreras, és la comissionada de l’alcaldia per a les relacions ciutadanes. És una dona forta que va ser regidora en dues legislatures i va dirigir els districtes de Ciutat Vella i Sarrià – Sant Gervasi i en tots dos barris va tenir sonats enfrontaments amb els veïns. Ara sembla que és molt feliç com a comissionada. En representació de l’alcalde va a totes les inauguracions i actes dels considerats frívols on no vol o no pot anar Hereu. Ha demanat i ha obtingut el mateix grau de protocol que tenen els tinents d’alcalde, és a dir, cotxe oficial i rebuda protocol·lària al carrer.

Bernardo Fernández Martínez
És el comissionat de l’alcaldia per a la gent gran. De professió és tècnic en restauració de pells. Va entrar al PSC el 1980 i va ser diputat del Parlament de Catalunya del 1999 al 2006. Té un blog i publica sovint articles a l’Abc.

Ramon Nicolau Nos
És el comissionat de l’alcaldia per a la Participació Ciutadana. De jovenet va ser escolta. Quan l’alcalde Joan Clos va plegar abans d’acabar la legislatura, el setembre del 2006, el va substituir com a regidor, però no va sortir elegit en les següents eleccions municipals que es van celebrar nous mesos després. Va ser president de la Federació Socialista de l’Eixample i president del Consell Municipal de Gràcia.

Núria Carmona Cardoso
Comissionada del districte d’Horta-Guinardó per a la promoció integral de la Zona Nord. Va ser la primera secretari de l’Agrupació d’Horta-Guinardo del PSC, consellera nacional, consellera de districte i vicepresidenta del districte d’Horta Guinardó.

Roger Pallarols Taylor
L’any passat era comissionat per a les relacions institucionals i ara ho és per al comerç i la petita i mitjana empresa. És un jove militant del PSC que anava a les llistes electoral de les últimes eleccions però no va sortir escollit. Va estudiar dret i va ser secretari de comunicació de Pimec Comerç.

Mario García Gómez
Comissionat del districte de Nou Barris per a la Zona Nord. És llicenciat en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona. És militant del PSC.

Isabel Ribas Seix
És la delegada de Salut des del juny del 2007 i presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. És llicenciada en biologia per la Universitat de Barcelona i doctorada en ciències biològiques per la Universitat Autònoma. Va treballar en genètica i diagnòstic prenatal. El 2003 va començar a treballar a l’Ajuntament com a assessora tècnica del regidor de Salut Pública.

Jordi Martí Grau
És el delegat de cultura. És la primera vegada que cultura no té un regidor, però ell afirma que el canvi de rang no afecta negativament l’àmbit. Va ser la mà dreta del regidor de cultura Ferran Mascarell i quan aquest va ser breument conseller de cultura se’n va anar amb ell. Després va tornar a l’Ajuntament i va ser director gerent de l’Institut de Cultura (ICUB), amb Carles Martí com a regidor de l’àrea.

Pere Alcover Solanas
És delegat d’esports. Des del 1995 al 2003 va ser regidor del districte de Sants-Montjuïc i de Participació Ciutadana i president de l’Institut Municipal de Mercats. En l’anterior legislatura va compaginar la presidència del districte de Sants amb la regidoria d’Esports. En no sortir elegit en les últimes eleccions, va ser nomenat delegat

Antoni Sorolla Edo
És el delegat de l’habitatge i responsable del pla de l’habitatge de Barcelona. Aquest afable i treballador arquitecte va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sabadell del 1995 al 1999. Des del 2000 al 2004 va ser director d’actuació urbanística de l’Ajuntament de Barcelona i després va ser gerent del Patronat de l’Habitatge.

BCN va pagar 14.250 euros per saber com usen el temps els homes

octubre 14, 2009

La polèmica dels informes esquitxa el govern municipal
BCN va pagar 14.250 euros per saber com usen el temps els homes
L’estudi va ser encarregat per la regidoria de Nous Usos del Temps
El treball critica l’hegemonia del mascle «no igualitari ni sensible i violent»

Xabier Barrena (EL Periódico)

De la mateixa manera que el tro, a ulls de l’espectador, arriba després del llampec, la polèmica sobre els informes encarregats per l’ajuntament ve després dels realitzats pel Govern. Fa unes setmanes, a rebuf de tot el que es coïa al Parlament, l’oposició va obtenir, primer, un llistat d’informes i encàrrecs fets pel bipartit i, després, el compromís del govern municipal de poder accedir als estudis. EL PERIÓDICO ha tingut accés a un dels estudis que més expectatives ha creat, com a mínim pel seu epígraf: Estudi del temps i les masculinitats. El seu cost, 14.250 euros.

Darrere d’aquest misteriós epígraf s’oculta l’informe Els homes i els seus temps: hegemonia, negociació i resistència, realitzat per tres professors universitaris, Paco Abril, Alfons Romero i Vicent Borràs, a qui el document vincula amb Homes Igualitaris, una associació de mascles defensors de la paritat home-dona.

L’estudi, el primer d’aquest tipus a Espanya i que compta amb 90 pàgines i un format que suggereix la seva ràpida publicació en forma de llibre, és un encàrrec de la Regidoria de Nous Usos del Temps. Amb aquest nom, tret gairebé d’Alícia al país de les meravelles, el departament estudia, a les ordres de la regidora Imma Moraleda, com reparteixen el seu temps els ciutadans –i de quina forma– i com donar resposta a les seves demandes. L’objectiu és caminar cap a la prestació d’uns serveis suficients per a tots els ciutadans, no importa quin horari o calendari laboral tinguin.

Segons s’explica en l’estudi, entendre en què prioritzen els homes els aspectes de la seva vida (feina, oci, família..) determina no només les seves necessitats sinó també, per simetria, les de les seves parelles, en el cas de convivència heterosexual. No en va, segons les estadístiques, les dones dediquen a les tasques de la llar el doble de temps que els homes.

ENQUESTA A 25 PERSONES

Per realitzar l’estudi, els investigadors van entrevistar 25 homes de diferent classe social, origen de naixement, tendència sexual i edat. La lectura de l’informe deixa un cert regust a déjà vu. Així, es defineix una masculinitat hegemònica, centrada en el treball remunerat. Aquesta masculinitat destaca per ser poc «igualitària, amb poca sensibilitat, violenta, insostenible» i freqüentment lligada «a l’homofòbia». El que és habitual des del Neandertal, per tant.

En contraposició a aquesta, segons l’informe, un petit reducte d’homes ofereixen una altra masculinitat, més igualitària. Però els seus postulats gairebé no tenen ressò. Els autors, fent bo allò que l’administració ha d’exercir de motor de canvi, consideren necessari introduir els joves en aquests nous tipus de masculinitat, no en va «els joves experimenten una pressió més gran per adscriure’s al model hegemònic de masculinitat».
Pel que fa als més grans de 65 anys, l’estudi assenyala que «la vellesa representa, en alguns casos, una ruptura amb el seu rol hegemònic» i els més grans es «feminitzen», entès això, és clar, com el millor dels elogis possibles.

No es pot afirmar que els autors es mantinguin aliens al que estudien i en diverses ocasions animen, per exemple, «a acompanyar els homes que es mantenen en models hegemònics cap a posicions no violentes i igualitàries».

Estimat alcalde de Barcelona

octubre 10, 2009

Empar Moliner (Avui)

Senyor Jordi Hereu, he llegit una informació del periodista Edwin Winkels que l’afecta a vostè. Diu que a la Zona Franca hi ha una plaga de mosquits tigre, que “es colen fins i tot a l’ambulatori de la Marina i la biblioteca Francesc Candel, on molesten sense descans metges, pacients i lectors”. Però es veu que les últimes setmanes la plaga ha agafat unes proporcions tan salvatges que vostè “va haver de canviar el lloc d’una reunió amb el Cercle d’Empresaris Holandesos de Barcelona, que estava previst que se celebrés a l’esmentada biblioteca”. Es veu que dilluns els organitzadors de l’acte van ser picats per les bèsties. I és per això que es va decidir fer l’acte a l’Ajuntament.

Ho trobo molt bé. No es pot pas fer un acte amb uns holandesos i que surtin tots picats. La picada del mosquit tigre fa molt de mal. Sobretot les primeres vegades. (Després ja t’hi acostumes, com al dolor crònic.)

Aquesta solució de vostè, senzilla i genial, com totes les seves, m’ha inspirat aquesta carta. Ja veurà. Com que encara estic empadronada a Barcelona, se suposa que ajudo, amb els meus impostos (i alguna multa merescudíssima) a pagar el sou de la Telma Ortiz. De manera que no em fa vergonya demanar-li que em torni el favor (perquè no em negarà que li faig un gran favor pagant-li el sou de la Telma Ortiz).

Miri. Jo, aquesta nit, també tinc un acte amb uns holandesos. Hem de sopar i fer la mica de tertúlia amb uns whiskets. Però també patim els atacs del mosquit aquest. Per això li demano humilment que em deixi venir a fer l’acte a l’Ajuntament. No li demano més del que vostè s’ha demanat a vostè mateix. I no pateixi per si ara l’Ajuntament se li omple de veïns de la Zona Franca. Ells són de natural estoic i sabran entendre que aquesta versió laica de les plagues bíbliques és en el fons per enfortir-los.

L’ajuntament defensa que aplica les ordenances amb rigor

octubre 6, 2009

Els comerciants insisteixen que falta fermesa per acabar amb l’incivisme
La federació de veïns troba a faltar la percepció de la pobresa als carrers

(El Periódico)

La conclusió municipal a la primera part de l’enquesta publicada per aquest diari diumenge, en què els barcelonins es mostraven especialment preocupats per l’augment de la inseguretat i exigien més mà dura per combatre l’incivisme, alhora que es mostraven majoritàriament satisfets de viure a la capital catalana, és que «hi ha molt bona sintonia de com és la ciutat i cap on va». Així ho va explicar ahir el primer tinent d’alcalde, Carles Martí (PSC), que va reconèixer «un rebrot de la inseguretat i de l’incivisme», el qual va atribuir a la crisi, i va assegurar que «s’han posat en marxa mecanismes perquè torni al seu lloc, tot i que no són aspectes que canviïn de la nit al dia». I malgrat que va defensar «el rigor» amb què el consistori aplica la norma, els comerciants van insistir a dir que no n’hi ha prou.

De fet, segons el secretari general del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, Miguel Ángel Fraile, l’actuació municipal respecte a l’espai públic, és «excessivament tolerant». «El problema no és l’ordenança, és que falta voluntat per aplicar-la. Els ciutadans estan enviant un missatge clar als governants: ‘No tingueu por dels vots. No és un problema de ser de dretes o d’esquerres, el que volem és seguretat’. L’ajuntament ha de ser més bel·ligerant», va assegurar ahir. O, en opinió del president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, «hauria de posar en marxa mecanismes perquè els delictes no quedin impunes i el ciutadà tingui la sensació que si li roben no passa res».

Fraile, a més a més, va considerar que el municipi hauria de ser «exemplificador» i informar de les multes que s’imposen per determinades conductes, així com comunicar quantes sancions es cobren.
Precisament respecte a aquest tema, sobre el qual Martí va insistir que «l’ajuntament fa el que correspon partint de la base d’aplicar les lleis», el PP va denunciar que el consistori només ha cobrat un 16,6% de les sancions per incivisme, o sigui 2,22 milions sobre els 13,26 milions en multes imposades l’any passat.

REGULAR LA PROSTITUCIÓ / La fermesa que reclamen des del Consell de Gremis i el conjunt de la població, segons va remarcar el vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Jordi Giró, no s’hauria d’aplicar amb totes les conductes de la mateixa manera. «Quan parlem d’aspectes incívics posem en un mateix sac la brutícia i el vandalisme. S’han d’abordar de manera diferent», va dir.

El dirigent veïnal, malgrat que coincideix amb el resultat del sondeig, va apuntar ahir que ha trobat a faltar que els barcelonins mostressin preocupació per «l’evident augment de pobresa que es viu als carrers». I aplaudeix que, igual que ja va reclamar la FAVB, el 93,9% respongui que estava a favor de regular la prostitució, una cosa que també recolza Freire, malgrat que el secretari del Consell de Gremis va exigir que fins que això no passi el «consistori hauria de treure-la dels carrers».

Per la seva banda, la directora de l’Àmbit Dona, que ajuda el col·lectiu de prostitutes, va celebrar que només el 4% dels barcelonins advoquin per prohibir el comerç sexual, «cosa que indica que la ciutadania està més a prop de la realitat que molts dels seus polítics», malgrat que considera que s’hauria de matisar què entenen per regular els que pensen que ha de ser la solució, ja que podria no acabar posant l’accent en «els drets i en els deures d’aquestes persones».

BCN ‘loves’ rots de sangria?

setembre 1, 2009

(Avui)

Barcelona va estar a punt de morir d’èxit. De tant disseny i tant rànquing internacional no tenia en compte les necessitats quotidianes dels ciutadans. Però acaba l’estiu naufragant en un mar de mostres d’incivisme i de turistes

Senyores i senyors, tanquem la barraqueta. Tothom a treballar. Això sí, Barcelona no tanca. Ja ens hi hem acostumat: la ciutat fa uns quants anys que sembla sempre de vacances, amb tots els seus visitants: els ocasionals tan pintorescos, els que s’hi estan uns quants mesos i et donen la culpa d’existir perquè parles en català i això no ho tenien previst, i els seus ciutadans naturals, atrapats, com sempre, en la contradicció: com continuar munyint la vaca a fons sense que es noti i, alhora, no passa tanta vergonya amb la degradació ambiental. A part, no cal dir-ho, dels rectors municipals, impregnats fins al moll de l’os de bonisme, que l’únic que provoca és que reaccionin tard i malament a la realitat, que sempre corre uns quants quilòmetres davant seu. És per això que fan normes i normes sabent que seran incapaços de fer-les complir. I no solament això: ni tan sols seran capaços de respondre amb eficàcia davant la denúncia ciutadana.

Barcelona, pel seu caràcter llatí, sempre ha estat una ciutat amb un fons liberal molt considerable. Mai no ens han inquietat les putes de la Rambla, fins ara, que hi ha màfies, són agressives i roben. No molesta tant un individu que es passeja despullat amb una argolla a la punta de la cigala com masses de gents suades, mig despullades, amb peus bruts a causa de les inevitables xancletes de dit ficant-se a tot arreu cridant i fent rots de sangria. Barcelona ha entrat definitivament en la categoria de metròpoli multiracial, oberta tot l’any amb un component turístic únic: és una gran ciutat amb una oferta lúdica de platja de primer ordre que no existeix enlloc d’Europa i en molt pocs llocs del món. Això ens ha agafat per sorpresa a tots.

Tot just ara ens estem començant a adonar que deixar barra lliure als visitants no era la millor opció. L’Ajuntament comença a entendre que sense un mínim de fermesa (a costa de la imatge bonista) no se’n sortirà. Els particulars també comencem a entendre que renunciar a la quantitat a favor de la qualitat no són només simples paraules.

L’estiu que Barcelona va perdre el glamur

setembre 1, 2009

La imatge de la ciutat · La ciutat ha viscut dos mesos desmanegada entre obres, brutícia i augment de la venda il·legal
Boom · Han augmentat els turistes que només volien sol i platja
Pudor · La depuradora del Besòs ha tornat a fer males olors

Maria Favà (Avui)

Canicula horribilis. Barcelona ha viscut aquest any un estiu de por. I no només per les altes temperatures i la manca de pluges. Ha estat un estiu dur per les obres, pel boom turístic, per la pudor, per la brutícia, per l’augment de la mendicitat al carrer, pel repunt de la delinqüència, de la venda il·legal, de la prostitució… El resultat de tot plegat ha conformat una ciutat que convidava a fugir-ne. Bruta, sorollosa, desmanegada. Cutre. Els turistes potser no se n’han adonat perquè no tenien on comparar, però els nadius, sí.

Ja es tradició que Barcelona s’aixequi per obres cada estiu. S’aprofita la baixada de l’activitat laboral i la disminució del trànsit per fer dissabte a la ciutat, per asfaltar de nou, per obrir carrers… Però enguany han coincidit les obres habituals amb les del pla Zapatero i amb les del TGV. A més, s’estan fent treballs de renovació al metro, i les estacions de la Renfe de Passeig de Gràcia i Arc de Triomf van estar tancades del 3 al 23 d’agost per canviar la catenària. Per tot plegat, els barcelonins que s’han quedat a la ciutat, els que van tant a peu com en cotxe, han hagut d’orientar-se amb GPS.

A més aquest estiu s’ha viscut un nou boom turístic: mentre Catalunya i l’Estat anava perdent visitants, Barcelona n’ha guanyat. Però l’abaratiment dels vols i les superofertes hoteleres han atret un tipus de visitant poc informat que s’ha confós de destinació: en lloc de venir a veure monuments s’han passejat descamisats pel passeig de Gracia camí de la platja, bevent i expulsant cervesa i sangria. Per si hi faltava res, a finals de juliol la depuradora del Besòs va començar una altra vegada a fer pudor. La ferum s’ha sentit des de la ronda Litoral fins als barris de Sant Martí.

En un nivell més domèstic però igualment vergonyós, al juliol va esclatar el cas del Palau de la Música i del seu president, Fèlix Millet, que ha passat de ser el promotor d’un hotel de luxe (molt criticat) a veure’s involucrat en un desviament de diners poc clars que encara portarà cua.

CiU retalla la distància amb el PSC i Trias és de nou el líder més valorat

juliol 31, 2009

ERC és l’únic grup que puja en intenció de vot segons el baròmetre municipal del juny
El 50% dels enquestats no descarten abstenir-se

Cristina Palomar (Avui)

Nou toc d’atenció a Jordi Hereu. CiU continua retallant distàncies amb el PSC en intenció de vot i Xavier Trias segueix al capdavant pel que fa a lideratge polític. Això és el que reflecteix l’últim baròmetre municipal fet el juny passat amb entrevistes a 799 barcelonins. Segons el sondeig, si es fessin ara eleccions municipals, el PSC obtindria un 15,8% dels vots i CiU un 14,6%. Pel que fa a la valoració dels dirigents polítics, tot i que Trias baixa dues dècimes respecte a l’enquesta del desembre passat i se situa en un 5,2 de nota, segueix per davant d’Hereu, que no supera el llindar del 5,1.

Al marge de la disputa entre PSC i CiU, el baròmetre també constata un inquietant descens en intenció de vot de tots els partits tret d’ERC. Els republicans són els únics que pugen -set dècimes- respecte al baròmetre del desembre, i arriben al 6,6%. Els socialistes perden vuit punts, els convergents en baixen cinc, els ecosocialistes en perden tres i en el cas dels populars la intenció de vot es redueix a la meitat. Pel que fa a la valoració personal, tots baixen, tret dels líders del PSC i d’ICV-EUiA, que es mantenen.

La raó és la metodologia
El portaveu del bipartit, Jordi William Carnes, va relativitzar els resultats dels socialistes. Aquesta vegada, però, no els va atribuir a la situació de crisi sinó a la nova metodologia que s’ha seguit per fer la pregunta sobre la intenció de vot. I és que per primera vegada es pregunta abans si votaran o s’abstindran. El resultat -sumant els que diuen que no hi aniran (17,3%), els que no ho saben (21%) i els que no contesten (11,7%)- situa l’abstenció en un 50%.

Al marge de les valoracions polítiques, el sondeig també constata que les preocupacions dels barcelonins continuen sent l’atur i la seguretat ciutadana, tot i que per primer cop s’albira una petita esperança: el 52% dels enquestats creuen que la seva situació econòmica millorarà. Aquesta petita guspira d’optimisme també es reflecteix en les vacances d’estiu. Malgrat la crisi econòmica, un 59,7% dels preguntats no renuncien a marxar fora de Barcelona una setmana o més dies. La diferència amb altres estius és que els viatges a l’estranger disminueixen.

El baròmetre municipal també pregunta sobre les obres del TGV. El 40% dels enquestats valoren positivament el desenvolupament de les obres. Tanmateix, la pregunta es limita a valorar la construcció de l’estació de la Sagrera. Sobre el túnel del carrer Mallorca, en canvi, el consistori no acostuma a preguntar a les seves enquestes.

Tots els grups de l’oposició es van afanyar a valorar els resultats. Des de CiU es va celebrar “la consolidació de l’avantatge electoral i del lideratge de Xavier Trias”. El republicà Jordi Portabella va atribuir el creixement en vot del seu partit al fet que “l’oposició constructiva és ben rebuda pel ciutadà”. L’únic emprenyat era Alberto Fernández. Per enèsima vegada, el líder popular va lamentar la “manipulació barroera que fa desaparèixer un 67,5% del vot del PP”.

Barcelona presenta en Shangai su pabellón para la Expo de 2010

juliol 27, 2009

Barcelona presenta en Shangai su pabellón para la Expo de 2010
La Exposición Universal tendrá lugar entre el 1 de mayo y el 31 de octubre de 2010

Shangai (EFE).- La ciudad de Barcelona presentó hoy en Shangai el proyecto de su pabellón para la Exposición Universal de 2010, donde compartirá un mismo edificio con Londres y Hong Kong en la Zona de Mejores Prácticas Urbanas (ZMPU) del recinto.

Guim Valls Teruel, el barcelonés que está dando la vuelta al mundo en bicicleta eléctrica para concienciar a la gente sobre el uso de transportes alternativos, coincidió en Shangai con la presentación del pabellón, que también hace hincapié en el lema de la Expo: “Una ciudad mejor, una vida mejor”. Como representante de Barcelona acudió a la metrópoli asiática el delegado de Presidencia y Relaciones Institucionales del Ayuntamiento, Ignasi Cardelús, quien recalcó que la ciudad condal será de las únicas que presente dos proyectos de buenas prácticas urbanas en la Expo.

“Nosotros presentamos dos buenas prácticas en la Expo, una sobre Ciutat Vella y otra sobre el distrito tecnológico de la ciudad de Barcelona, el 22@”, señaló Cardelús a Efe.

Barcelona expondrá entre el 1 de mayo y el 31 de octubre de 2010, las fechas de inauguración y clausura de la Expo, en un espacio abierto de 600 metros cuadrados de planta con 300 metros cuadrados adicionales, con proyecciones en paneles, pantallas y espejos, y con una imagen en directo del cielo de la ciudad mediterránea.

“Intentamos explicar la mezcla de usos de la ciudad de Barcelona, una ciudad que combina modernidad y tradición, abierta al mar, ciudad cultural y muy vinculada a la arquitectura”, explicó Cardelús.

Antes de la presentación pública del pabellón, la delegación barcelonesa se reunió con el subdirector de la Expo, Huang Janzhi, a quien presentó dos ideas para la cita de 2010: la posibilidad de que el Fútbol Club Barcelona visite Shangai para un amistoso y llevar a Shangai un barco-escenario que atraque en el río Huangpu.

Los tres millones de euros de presupuesto que maneja la ciudad condal para la Expo “se invertirán, en gran parte, en actividades culturales dentro del propio pabellón y también por la ciudad de Shangai, ya que Barcelona y Shangai son ciudades hermanas”, afirmó Cardelús.

Dos meses después de salir de Pekín, y tras haber pasado por Japón y Corea del Sur, el ciclista Guim Valls coincidió en Shangai con las autoridades de Barcelona, adonde llegará en septiembre del año que viene, mientras en China se celebre la Expo. “Contacté con el Ayuntamiento de Barcelona hace tiempo, les presenté la idea, les pareció interesante y ahora hemos coincidido en Shangai para la promoción del pabellón y de mi proyecto”, declaró Valls.

El barcelonés cree que se puede hacer “mejor vida en una ciudad con una bicicleta eléctrica”, un medio de transporte que en China es muy popular y “que encaja muy bien con el lema de la Expo: ‘Una ciudad mejor, una vida mejor’”.

L’Ajuntament cobra menys d’un 20% de les sancions per incompliment d’ordenança

juliol 18, 2009

Quatre de cada deu multes de trànsit tampoc es recapten, malgrat els convenis amb l’agència tributària de la Generalitat

(El Periódico)

Barcelona El got mig ple o mig buit. Pel govern de Jordi Hereu, el nivell de recaptació de multes i tributs de la hisenda municipal de Barcelona és «satisfactori», tret de les sancions per incompliment de les ordenances, que se situa en un percentatge inferior al 20%. Pels grups de l’oposició, la falta d’eficàcia sancionadora del consistori està provocant greuges entre els ciutadans i una sensació d’«impunitat» a l’hora de vulnerar les normes. La regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín, va admetre ahir que els registres de cobrament de les infraccions es van situar l’any passat entre un 19,8% en el cas d’ordenances com la de civisme i d’un 59,4% pel que fa a les multes de trànsit. Per contra, l’Ajuntament ingressa sense problemes un 98% dels impostos que paguen els barcelonins.

Montserrat Ballarín es va emparar ahir, en el marc de la comissió d’Hisenda i Pressupostos de l’Ajuntament, en diversos preceptes legals i teoremes recaptatoris en el moment de presentar el balanç sobre l’eficàcia del consistori a l’hora de «dissuadir» els infractors de les ordenances i codis vigents a la ciutat. La regidora va explicar que passen tres mesos des de la imposició d’una multa fins a la seva entrada al sistema de cobrament, que l’administració disposa de quatre anys de termini abans que caduquin les sancions i que l’«esperança de cobrament» de les infraccions «correctament notificades» arriba al 95% de mitjana en el cas dels tributs i dels «fulls grocs» que lliuren els agents de la Guàrdia Urbana als conductors que vulneren el codi de circulació. Tot plegat, per acabar reconeixent que l’executiu bipartit se sent impotent per fer complir algunes de les ordenances que imperen a la capital, en especial la de civisme. «Hi ha hagut un esforç tècnic, encara que el resultat no és el que ens agradaria, però tenim recorregut perquè l’ordenança és jove i estem enfortint els procediments», va afirmar Ballarín.

Els números que va detallar parlen per si sols. De les més d’1,8 milions de multes que els inspectors de l’Ajuntament i els agents de la policia local van incoar l’any passat, tan sols se’n van cobrar, en el mateix exercici, poc més de 641.000. Algunes han passat a la relació d’expedients tancats aquest any, però els percentatges d’eficiència no varien –vegeu la columna adjunta–. Ballarín va posar l’accent en l’elevat percentatge de liquidació de tributs (del 98%) i en el relatiu pel que fa a les sancions de trànsit (59,4%), però va haver d’admetre «dificultats intrínseques» en el cas de les multes per infracció de les ordenances. «Els infractors són peculiars», va dir la regidora, amb referència al fet que molts són estrangers o no declaren a les autoritats ni el domicili o la documentació personal. Ballarín va avançar que el govern estudia diversos mecanismes per incrementar el pagament de les multes per actes incívics, com per exemple «notificar als estrangers a través dels consolats» o aplicar la liquidació immediata que ja utilitza en el cas de les infraccions de trànsit. «El sistema de notificació és del segle XIX. Calen reformes legals», es va queixar la responsable d’Hisenda.

L’autocrítica implícita de l’executiu no va suavitzar les embranzides de l’oposició. CiU i el PP van coincidir a denunciar que el baixos registres en el cobrament de les sancions provoquen una «discriminació» envers els barcelonins que paguen els impostos i genera una «sensació d’impunitat» als incívics. «Si no hi ha voluntat política ni eficàcia administrativa per cobrar les multes, a més d’impunitat, s’afebleixen les ordenances, va manifestar la representant de CiU, Sònia Recasens

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.