Archive for the 'Dist – Sants-Montjuïc' Category

Els jardins de Costa i Llobera, tancats després de 5 d’anys de reparacions

desembre 9, 2009

Els jardins Costa i Llobera, a Miramar, estan tancats des d’abans de les últimes eleccions municipals. Hi ha problemes de drenatge que semblen ser molt difícils de reparar, tan difícils que no s’han reparat. Abans de les eleccions molts parcs amb la cara neta es van posar en servei com a metàfora de la feina feta pel consistori, però amb els jardins de Costa i Llobera no va haver pedaç possible. Tots sabem que Montjuïc és Montjuïc i que mereix menys atenció que d’altres indrets de Barcelona on deixar de fer el que cal fer canta massa, però 5 anys són molts anys. Tindrem arreglat el jardí de palmeres i plantes suculentes per la nova campanya electoral, senyors i senyores que decideixen el futur i el present de la ciutat??

Dono les gràcies a la persona que va denunciar aquest fet a aquest bloc. Buscarem més informació per saber quin és el problema insalvable.

Els Jardins Costa i Llobera de Montjuïc, tancats fins al 2010

juny 7, 2009

El parc es va clausurar el 2005 en aparèixer esvorancs de dos metres al subsòl | La falta de canalitzacions va agreujar els forats | El jardí es va fer sobre el penya-segat de Miramar i les terres no es van compactar

Maria Favà (Avui)

Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera, que són al vessant de Miramar de la muntanya de Montjuïc, no es podran tornar a obrir fins a finals de l’any que ve, segons la previsió de l’Ajuntament. Aquests jardins es van tancar al públic el 2005, per fer-hi una rehabilitació integral, i s’havien de reobrir la primavera del 2007. Però mentre es feien aquests treballs es van descobrir uns esvorancs importants en el subsòl, alguns dels quals tenien uns dos metres d’alçada. Però no només es van detectar forats: el conjunt del jardí havia lliscat muntanya avall. Així, s’havien trencat escales, els fanals s’havien inclinat i les tapes de serveis i els embornals havien quedat descarnats.

Aleshores es va optar per no obrir el jardí i es va encomanar un estudi a una empresa de geologia perquè estudies els moviments que feia el terreny. Aquesta ha conclòs que els esvorancs es van produir per un drenatge deficient agreujat per la morfologia del sòl. Els experts creuen que el terreny ja ha fet tots els moviments que havia de fer i que ara ja es poden construir les noves canalitzacions d’aigua i acabar les tasques de rehabilitació que es van deixar inacabades. Un cop enllestit, es reobrirà a finals del 2010, afirma el director d’inversions i espais vials de l’àrea de Medi Ambient, Joan Garcia Rey.

El primer que s’ha fet és canalitzar, per fora del perímetre dels jardins, l’aigua que baixa de la muntanya, però sobretot la del túnel que passa per darrere de l’Hotel Miramar i dels jardins que hi ha davant d’aquest hotel i que ara desaiguaven directament al Costa i Llobera.

Aquestes obres ja estan acabades. I ara s’haurà de fer una altra canalització per l’interior del parc, que serà molt superficial. La que hi havia és molt profunda i estava molt malmesa i segons els geòlegs és una de les causes dels esvorancs i del moviment de terra, perquè permetia la formació de bassals en lloc de portar l’aigua muntanya avall. Aquestes primeres canalitzacions es van fer als anys seixanta, abans de la construcció dels jardins, que es van bastir en aquest penya-segat de Miramar que abans havia estat ocupat per unes bateries de costa que es deien Buenavista.

Jardí en un penya-segat

Quan es van eliminar les restes de la construcció militar, es van fer bancals per suavitzar els pendents del penya-segat i poder-lo enjardinar. Les terres que es van aportar per fer els jardins de cactàcies no es devien compactar prou i per això van aparèixer les cavitats en el subsòl.

El Costa i Llobera es va inaugurar el 1970 i el seu autor va ser Joan Pañella. Deu anys després de l’obertura, el diari dels EUA The New York Times el considerava un dels 10 millors jardins del món. Però el 1985 una gelada el va malmetre molt. Restaurar-lo aleshores va costar 45 milions de pessetes, la meitat del que havia costat fer tot el jardí quinze anys enrere.

Barcelona lliura ara uns pisos socials que fa més de tres anys que estan acabats

maig 2, 2009

La majoria dels habitatges de la promoció del barri de la Font de la Guatlla, però, encara no tenen adjudicatari

(El Punt)

Feia més de tres anys que estaven a punt per ser entregats, però un seguit de contratemps administratius han impedit que fins fa tot just una setmana l’Ajuntament de Barcelona no hagi pogut començar a lliurar als seus adjudicataris alguns dels 24 pisos d’una promoció de pisos protegits del barri de la Font de la Guatlla, a tocar del Poble Espanyol. Això no implica, però, que la història es pugui donar per conclosa. A hores d’ara només tenen destinatari deu dels habitatges, que aniran a parar als afectats per un pla urbanístic de la zona. Pel que fa als catorze restants, s’incorporaran, amb tota probabilitat, a la borsa municipal de pisos socials.

Situat en una de les faldes de la muntanya de Montjuïc, la Font de la Guatlla és un petit barri de Barcelona que des de fa anys té pendent enfrontar-se a una important transformació urbanística. Es tracta d’un projecte que afecta, principalment, un nucli de cases que estan enclotades en un turó que està qualificat com a zona verda. La intenció de l’Ajuntament és enderrocar-les i convertir la zona en un parc, una actuació que porta implícit el reallotjament dels veïns afectats. L’element més sorprenent del cas, però, és que els pisos on s’han de traslladar estan totalment enllestits des de fa més de tres anys. Una petita eternitat. Es tracta d’una promoció del Patronat Municipal de l’Habitatge formada per 24 habitatges distribuïts entre diversos blocs als carrers Valls i Rabí Rubèn. També tenen aparcament i uns baixos amb finalitats comercials que, paradoxalment, ja fa temps que estan ocupats.

Una convergència de factors és el que explica per què els pisos han estat tant de temps buits. D’entrada, les negociacions amb els afectats han estat dures i complicades. No volien marxar. A això cal sumar-hi el fet que quan ja hi havia un acord amb la majoria pel que fa a les expropiacions que havien de percebre, es va reformar la llei del sòl. Un canvi legislatiu que establia un nou sistema de valoracions de les propietats, i que va obligar a reiniciar les negociacions. Aquesta dilació en el procés d’entrega ha fet que els pisos hagin quedat molts mesos en un estat d’abandonament que va provocar, per exemple, que la vidriera d’una de les entrades es trenqués.

Ara, però, ja està reparada, coincidint amb el moment en què ja s’ha aconseguit desbloquejar l’adjudicació. I és que la setmana passada ja es va formalitzar la concessió dels pisos a sis famílies afectades pel pla urbanístic. Algunes ja estan en ple procés de trasllat, i fins i tot ja hi ha qui s’hi ha establert de manera definitiva. Amb quatre més s’està a punt d’arribar a un acord, que es formalitzarà en els propers dies. Des de l’Ajuntament de Barcelona no s’amaga la satisfacció per haver aconseguit donar una sortida al cas. «Ha sigut un procés lent, però és una gran notícia que aquests veïns es puguin acabar quedant al barri, que és el que sempre hem prioritzat», resumeix Imma Moraleda, regidora del Districte de Sants-Montjuïc.

Llum verd a la reforma

Amb aquesta solució, però, només s’ha resolt l’adjudicació de deu dels 24 pisos. Moraleda explica que els catorze restants es podrien destinar als afectats per un altre pla urbanístic pendent –el PERI d’Hostafrancs– o bé entrar directament a la borsa d’habitatge protegit de l’Ajuntament. Sigui quina sigui l’opció, comportarà que no seran ocupats de manera més o menys imminent.

L’acord amb els veïns no només implica que es resol, encara que sigui parcialment, el cas dels habitatges, sinó que es dóna un impuls definitiu al projecte per reordenar aquesta zona del barri, amb el repte de convertir-la en un nou pulmó verd. En aquesta línia des de l’Ajuntament s’assenyala que les cases que vagin quedant desocupades s’aniran enderrocant amb la màxima celeritat.

Les columnes

febrer 2, 2009

Finestr@l (Avui)

En tota la qüestió de les famoses columnes de Puig i Cadafalch hi ha coses que realment no sóc capaç de comprendre. Inicialment no es volien posar de cap de les maneres possibles. Posteriorment, es va haver de contemporitzar i acceptar posar-les. Això sí, en un lateral, en un lloc que passessin com més desapercebudes millor. Això, afortunadament, no ens ho vam empassar i novament va venir una rectificació. Finalment es diu que les posaran, ara sí, a l’avinguda Maria Cristina, però darrere la font, on no es veuran quan aquesta funcioni. I quan no funcioni, és de suposar que estaran a les fosques, com passa amb el Palau Nacional i la resta de l’avinguda.

Ara, quan la cosa semblava anar pel bon camí, pretenen fer un pas més, i fer-les més petites i coronades per una andròmina que en desvirtuarà el disseny original. Doncs, no senyor! Les volem davant la font, amb la seva mida original i despullades de cap ninot, sigui una victòria alada, un ratpenat o un Mickey Mouse gegant. I si finalment van darrere la font, cal que siguin més grans per compensar l’efecte òptic de la seva major llunyania. Per què els costa tant acceptar la voluntat popular? Quines estranyes pressions reben en sentit contrari?

Jaume Rodó i de la Muela

El final de Can Tunis va fer créixer el tràfic de drogues al barri

desembre 4, 2008

La pineda que envolta la zona sinistrada serveix de refugi a heroïnòmans
Traficants de l’entorn alertats per la deflagració van llençar cocaïna per la finestra

Un vell activista civil de Gavà, amb l’emoció vençuda per la impotència, confessava ahir a la tarda –entre visita i visita als seus amics hospitalitzats– que potser aquesta tragèdia posarà per fi el barri de Ca n’Espinós a la llista de prioritats de les administracions.

El conflicte ve de lluny. Però la demolició de Can Tunis, a Barcelona, ja fa quatre anys, va provocar una dispersió dels camells de l’heroïna i de la població creixent de toxicòmans, que van trobar en les pinedes de la serra del Garraf que protegeixen el barri de Ca n’Espinós un bon lloc on instal.lar-se.

COVES NATURALS
Conegut popularment com la masia per l’edifici històric del mateix nom que el barri que li va donar origen, la zona del seu entorn té una successió de coves naturals a prop d’un rierol que sempre baixa sec. Allà han creat la seva llar un grup d’heroïnòmans deteriorats pel consum, que se separen poc dels seus subministradors. Dues vegades a la setmana l’associació Àmbit Prevenció hi aparca una de les seves furgonetes d’assistència per fer intercanvi de xeringues i atenuar els danys en el col.lectiu de toxicòmans.

La presència de la droga a Ca n’Espinós és tan real que després de la deflagració els Mossos van trobar 190 grams de cocaïna, 90 grams de substància per al tall –serveix per adulterar la droga i incrementar-ne el pes– i 200 grams d’haixix. La droga havia volat des d’alguna finestra quan es va produir el sinistre i els agents la van trobar sense propietari al carrer. Segurament hi va haver qui va confondre el soroll de la deflagració amb el so dels subfusells dels Mossos quan esbotzen portes per fer batudes. Altres van tenir temps d’amagar-la en un lloc segur durant els primers minuts de confusió.

Quan els Mossos d’Esquadra es van desplegar a Gavà, ara fa un any, els veïns de Ca n’Espinós els van demanar que tallessin el flux de toxicòmans. A diferència de Can Tunis, on els heroïnòmans accedien discretament en l’únic autobús que els traslladava directament al supermercat de la droga, a Gavà la majoria arriben en tren o en autobús, i alguns inicien una processó pel centre de la població fins a la masia. Una desfilada que va provocar queixes veïnals i que va forçar la policia autonòmica a muntar controls intermitents a la carretera principal d’accés al barri per dissuadir els compradors.

REBEL.LIÓ DELS GITANOS
Però això no ha estat més que un tènue apòsit en una ferida que fa massa temps que sagna. Durant un temps, un grup de famílies gitanes que vivien al barri van fer un tímid intent de rebel.lar-se contra els traficants. “Ens ofeguem. I el pitjor no és pas que no puguem respirar. El pitjor és que estem condemnant els nostres fills a no tenir cap més sortida que el tràfic o el consum de drogues”, va comentar fa pocs mesos un d’aquests gitanos a aquest diari.

Aquell intent va quedar ofegat per les amenaces dels traficants i per les promeses incomplertes de l’administració local, que va assegurar que hi hauria solucions urgents. Entre el paquet de mesures urgents per calmar la ferida hi havia la decisió d’aixecar la futura comissaria dels Mossos de Gavà al barri de Les Ferreres, pròxim a Ca n’Espinós, que amb anterioritat també havia patit el flagell de la droga. El nou equipament policial està en obres i no està previst que s’inauguri abans de finals del 2009.

Però la proximitat policial no resoldrà els conflictes que pateixen els veïns de Ca n’Espinós “Cal arremangar-se, tenir la dignitat de reconèixer que existeix un problema i tenir la voluntat de solucionar-lo. Ningú ha dit que sigui fàcil. Però ens mereixem que, com a mínim, ho intentin”, resumeix un veí.

novembre 24, 2008

El pla del 1965 preveia una estació de suburbà a Francesc Macià

Xabier Barrena (El Punt)

Projectar una estació de metro a Francesc Macià no és res de nou. Tots els plans que es van dibuixar durant el franquisme, començant pel pla del 1965, incloïen el pas d’una a dues línies per l’enclavament. Amb l’arribada de la democràcia i l’assumpció per part de la Generalitat de les competències en la matèria, els projectes d’ampliació del metro van patir una aturada. El pla del 1984 va desprogramar molts dels nous quilòmetres que s’havien previst amb el porciolisme. L’aturada va durar fins al 1996, quan es va fer un nou pla. El 2001 es va traçar el pla director d’infraestructures (PDI), vigent avui dia i que es revisa periòdicament. Al PDI, que inclou tota la regió metropolitana, es torna a preveure una estació a Francesc Macià. L’horitzó possible de posada en servei no és inferior a 10 anys. Més de 50 anys després que es fes el primer projecte.

Els plans del suburbà del franquisme eren molt ambiciosos. Només cal dir que el del 1974 va projectar una xarxa un 20% superior a l’actual. El 1965 i el 1966 –eren anys de grans projectes auspiciats pel desarrollismo nascut a l’empara del pla d’estabilització econòmica del 1959– es reserva a Francesc Macià –llavors plaça de Calvo Sotelo– un paper important. Als dibuixos del 1965, per l’enclavament hi passaven dues línies de metro. La primera naixia a la plaça d’Espanya, agafava l’avinguda de Josep Tarradellas –Infanta Carlota– fins a la plaça. Des d’aquí es dirigia a la plaça de Lesseps i, per la Ronda del Mig, fins al Guinardó. La segona era una línia que, provinent de les Corts, girava per Francesc Macià per agafar el carrer d’Urgell fins al Paral- lel. Un any després, al projecte del 1966, aquesta línia d’Urgell unia el Paral.lel i la Bonanova.

LA LÍNEA VI
El 1971 i 1974 es pensa en una nova línia, la VI –en números romans–, que si s’hagués portat a terme hauria resolt de cop el buit existent avui a la plaça i al 22@. La línia VI naixia a la Zona Franca, seguia per la Ronda del Mig fins a la Travessera de les Corts i des d’aquí fins a Calvo Sotelo. Després d’un breu pas per la Travessera de Gràcia, el traçat agafava la Diagonal fins a sobrepassar la plaça de les Glòries, en concret fins al carrer del Marroc. La VI seguia llavors recte fins a travessar el Besòs. Al Barcelonès Nord, el final es va situar a Montigalà. Cal tenir en compte que aquesta línia VI, en els seus extrems –Zona Franca i Montigalà– s’assembla sospitosament a la L-9 avui en obres.
El metro arribarà a la plaça de Francesc Macià per la prolongació dels Ferrocarrils (Línia 8) des de la plaça d’Espanya fins a l’estació de Gràcia dels FGC, a la Travessera de Gràcia. Des d’aquí encara no es coneix quin traçat seguirà. L’ajuntament vol que passi per les Glòries i, després, que travessi el Besòs. Tot està, no obstant, molt verd. Les exhaustes arques de la Generalitat requereixen temps per refer-se.

El Poble Sec pierde la fuente de la canción ‘El Meu carrer’ de Serrat

octubre 20, 2008

Unas obras han provocado su derribo y el Ajuntament no piensa reinstalarla a pesar de las reivindicaciones de los vecinos

(La Vanguardia)

En 1970, Joan Manuel Serrat escribió:

El meu carrer
no val dos rals:
són cent portals
trencats a trossos
i una font on
van a beure
infants i gats,
coloms i gossos.

Hoy, casi cuarenta años después, aquella fuente de la calle Poeta Cabanyes (la que vio nacer al cantautor) y que sale citada en la canción El meu carrer ha desaparecido, o mejor dicho, la han retirado.

Poble Sec inició hace menos de un año las obras de reforma integral del barrio. Las aceras se han ensanchado, se van a plantar árboles y la iluminación se ha modificado con farolas de diseño. Un lavado de cara en toda regla, que sin embargo se ha olvidado de los símbolos autóctonos del barrio.

Josep Delgado tiene 80 años y nació, como Serrat, en la parte alta de la calle Poeta Cabanyes, la que linda con la falda de Montjuïc. “Aquella fuente me trae unos grandes recuerdos”, rememora con nostalgia Josep. “Los críos, porque yo también fui niño, jugábamos con ella”, añade, “siempre ha estado ahí”, señala.

Jaime Alvarez también nació y vive en Poeta Cabanyes desde hace 60 años, aunque sus referencias a la fuente son menos nostálgicas y más pragmáticas: “El otro día me quedé sin agua, por culpa de un corte por las obras, y tuve que bajar hasta la plaça del Sortidor para llenar los bidones”, apunta Alvarez. “Si la fuente lleva ahí toda la vida no entiendo por qué la quitan”, se lamenta. “En este barrio siempre hemos estado dejados de la mano de dios”, denuncia.

“Según con quién hables del Ajuntament te dice que la fuente volverá a su sitio o no”, denuncia Miguel Carrillo, responsable de seguridad de la Unió d”Associacions de Veïns del Poble Sec. Fuentes del distrito de Sants-Montjuïc, en cambio, confirman a Lavanguardia.es que “no está previsto reinstalarla y que incluso se están retirando más”. Eso sí, las razones las omiten.

Carrillo admite que puede que en ocasiones haya ciudadanos que no les den un uso correcto, “pero su retirada no es la solución”. La siguiente en desaparecer, según cree Carrillo, será la que está en el cruce de Salvà y Blai (un modelo idéntico a la de Poeta Cabanyes). “No puede ser que no la repongan”, apunta Eulosio Gutiérrez, presidente de la asociación de comerciantes del barrio. “Esa fuente tiene una gran carga simbólica para todos nosotros”, añade.

Los vecinos han hecho llegar esta reclamación, junto a una larga lista de quejas, con el propósito de que las obras, que aún se prolongarán hasta el año que viene, puedan satisfacer en la medida de lo posible a los habitantes del barrio. “Pero hay poco que hacer”, se lamenta Carrillo, “nuestra capacidad de decidir sobre las obras es mínimo; es lamentable”, concluye.

Crítiques veïnals a la reforma d’un carrer del Poble-sec perquè es perdrà aparcament

octubre 16, 2008

F. Espiga (El Punt)

El projecte per convertir el tram del carrer Margarit entre Julià i el passeig de l’Exposició, al tram nord del Poble-sec, en un espai per a vianants ha despertat un rebuig concloent entre els veïns de la Satalia, els més directament afectats. Una posició que justifiquen amb diversos arguments, com ara que l’obra està mal plantejada tècnicament o que aquesta via ja va ser remodelada tot just fa dos anys. Ara bé, un dels aspectes que susciten més controvèrsia és l’eliminació d’una trentena de places d’aparcament de superfície, una mesura que segons el seu parer aguditzarà els greus problemes d’estacionament que actualment té el Poble-sec.

Les obres, finançades per la llei de barris, tenen un pressupost de 526.389 euros i han començat aquesta setmana. Està previst que acabin al març del 2009, període durant el qual s’anivellarà el paviment per afavorir el pas de vianants, es millorarà el clavegueram i es col•locaran nous elements de mobiliari urbà, il•luminació i arbrat. Anna Menéndez, de l’Associació de Veïns de la Satalia, considera però que el projecte parteix d’un greu error conceptual. «Es vol fer una remodelació com si el carrer fos una gran rambla, plantant-hi palmeres o reduint dràsticament el volum de la calçada, quan sembla que ningú tingui en compte que només té 9 metres d’amplada», assegura. Afegeix que aquest plantejament provocarà que el carril per a la circulació de vehicles només disposi de 4 metres d’amplada, circumstància que dificultarà la mobilitat en una via molt estratègica de la zona. Pel que fa a l’aparcament, recorda que la política d’eixamplament de voreres aplicada al Poble-sec gràcies a la llei de barris ha restat moltes places per deixar el cotxe, sense que s’hagin plantejat alternatives. Una crítica que, de fet, és molt compartida, ni que sigui sota voce pel teixit associatiu del barri. Finalment remarca el fet que aquest mateix tram de carrer ja es va millorar fa pocs mesos. «No ens podem permetre gastar els diners per duplicat en una mateixa obra quan el Poble-sec té moltes necessitats, sobretot de caràcter social, que han de ser cobertes», conclou.

Un acord provisional manté en mans privades la cavalcada de les Corts i Sants

octubre 7, 2008

Enguany la tornarà a organitzar Vallespir, però l’any vinent podria passar a mans dels districtes

Vicenç Planella (El Punt)

La pugna que mantenen des de fa mesos l’associació de comerciants i veïns del carrer del Vallespir amb els districte de les Corts i de Sants-Montjuïc per l’organització de la segona cavalcada de Reis més important de Barcelona s’ha decantat, provisionalment, a favor de l’entitat veïnal, després que aquesta va garantir ahir per escrit la viabilitat econòmica de la rua, sense rebre subvencions de l’Ajuntament. Els districtes, però, no han renunciat als seus plans de tutelar, d’obrir a d’altres associacions i d’ampliar el recorregut de la cavalcada, ni que sigui assumint-ne el cost. El consistori ha citat els comerciants per tornar a negociar al febrer.

Les carrosses que l’Ajuntament tenia aparaulades amb una empresa valenciana per substituir les de l’associació de comerciants i veïns del Vallespir hauran d’esperar almenys fins a la rua del 2010 per passejar, el 5 de gener, els Reis Mags d’Orient pels carrers dels districtes de les Corts i de Sants-Montjuïc. L’entitat que des de fa 36 anys organitza la segona cavalcada més important de Barcelona va complir ahir els dos requisits bàsics que amb data 1 d’octubre li van fixar els dos consells municipals per concedir-li els pertinents permisos. Ha tornat a sol•licitar per escrit la celebració de l’esdeveniment i, més enllà d’aquest tràmit, ha garantit la seva solvència econòmica per cobrir els més de 30.000 euros que costa la tradicional exhibició dels Reis Mags, aquest cop sense la subvenció de 6.600 euros que rebia dels districtes. «L’associació garanteix l’activitat de la cavalcada», va assegurar ahir el seu responsable, Xavier Jordan.

La polèmica, però, no acaba aquí. La junta de l’associació del carrer del Vallespir va rebutjar en una reunió celebrada dijous les altres «recomanacions» que li ha fet el consell municipal de les Corts. En primer lloc, que deixin de cobrar 50 euros als nens que volen participar com a patges en la cavalcada. Jordan va explicar que l’actual equip organitzador no pot renunciar a aquesta font d’ingressos, tenint en compte que disposen d’uns 130 patges i que hi ha nens en llista d’espera: «Si no volen que cobrem, que el districte ens faci una contraoferta.» En segon lloc, tampoc volen assumir que el consistori digui quines altres entitats s’han d’afegir al grup organitzador, argumentant que les seves portes «estan obertes» però que han de ser els interessats els que s’adrecin a l’associació del Vallespir. I en tercer lloc, Jordan, en nom de la junta, va deslegitimar el sentit del comitè tècnic que els dos districtes van constituir el juliol passat –amb una posició minoritària dels comerciants– amb el propòsit de «coordinar els aspectes operatius del dia de l’activitat», segons recull la carta que se’ls va adreçar l’1 d’octubre. En aquesta comunicació, el consell municipal de les Corts adverteix a l’entitat del carrer del Vallespir que no podrà garantir fins a la cavalcada del 2010 que continuï disposant de la cessió d’un magatzem municipal al carrer dels Comtes de Bell-lloc on es guarden durant tot l’any les carrosses, plataformes i altres infraestructures de la rua. Per tant, avança el consistori, «caldrà plantejar el canvi de model d’organització d’acord amb l’establert en el document d’intencions en el si d’una reunió del comitè tècnic a convocar immediatament després de finalitzada l’activitat, és a dir, al mes de febrer del 2009». Jordan va admetre que els actuals organitzadors no tindran més remei que negociar solucions amb els districtes perquè no poden superar l’escull de trobar i de pagar un local per emmagatzemar el seu material. Des del consell de les Corts ahir no es va voler comentar la resposta de la junta de l’associació de comerciants i veïns del Vallespir.

Els comerciants proposen que es faci un centre logístic subterrani a Sants

octubre 5, 2008

El projecte, enquadrat en la reforma de la plaça d’Herenni, podria ser finançat amb capital mixt

Francesc Espiga (El Punt)

Els carrers de Sants i de la Creu Coberta configuren un dels eixos de petit comerç més dinàmics de Barcelona. Per reforçar aquesta posició estratègica, els botiguers han rescatat una vella proposta de construir un parc logístic que serviria com a centre d’emmagatzematge i distribució de mercaderies a la zona. L’emplaçament escollit és el subsòl de la plaça d’Herenni, al districte de Sants, que ara està pendent de ser reformada a partir d’un procés de participació ciutadana. Segons els comerciants, l’obra podria ser finançada per les administracions i l’empresa privada a través, per exemple, d’una agrupació d’interès econòmic (AIE).

No és, ni de bon tros, la primera vegada que ho plantegen. L’Associació de Comerciants Creu Coberta fa més d’un quinquenni que defensa un projecte que, de fet, el districte de Sants-Montjuïc s’ha compromès a estudiar dins el pla d’actuació (PAD) del present mandat. Ara, però, la conjuntura els ha empès a donar un impuls definitiu a la idea. Com? Doncs donant-li contingut formal i presentant-la al districte a través del procés participatiu que s’ha obert perquè veïns i entitats facin els seus suggeriments sobre com s’ha de remodelar la plaça d’Herenni, una jugada que garanteix a l’entitat que, com a mínim, el projecte es prendrà en consideració.

Lluís Llanas, president de l’Associació de Comerciants Creu Coberta, comenta que l’obra no s’ha d’enfocar com una actuació aïllada, sinó dins un pla global per convertir la trama urbana que rodeja la plaça, en ple cor del barri d’Hostafrancs, en una zona de trànsit limitat on s’incentivi la implantació de petit comerç. Sota la plaça es construiria la plataforma logística, amb una entrada a través del carrer del Callao, que serviria com a punt únic de recepció i distribució de mercaderies per a les botigues de la zona i el mercat d’Hostafrancs. Segons Llanas, aquest centre «permetria disposar d’un punt on podrien aparcar les camionetes, cosa que corregiria una mancança actual i, a més, ajudaria a pacificar el trànsit a la zona». Afegeix que des d’aquesta plataforma també es podrien centralitzar els enviaments de compres a domicili, una línia de negoci ara poc implantada al barri i que es considera una aposta vital per encarar els temps de crisi actuals. El projecte també preveu que la plataforma disposi de petits espais perquè les botigues puguin emmagatzemar-hi els estocs. Però com es pagaria tot plegat? Una opció és que les administracions i els empresaris vagin a mitges i creïn, per exemple, una agrupació d’interès econòmic. És només, però, una de les possibilitats per tirar endavant un projecte «estratègic a llarg termini que és viable i possible; només fa falta voluntat», conclou Llanas.

Participació en dubte
El termini perquè veïns o entitats puguin lliurar les seves propostes sobre com volen que sigui la plaça d’Herenni s’acaba a finals de mes. Totes aquestes aportacions seran estudiades per un arquitecte, que farà un primer esbós que tornarà a ser sotmès a consulta. Aquest procés de participació, però, ja ha aixecat crítiques. El grup de CiU, que al seu dia va presentar una proposició per tirar-lo endavant, ha llançat acusacions molt dures sobre com s’està duent a terme. «És una burla», diu la regidora Sònia Recasens, que censura que la butlleta per fer les propostes reserva poc espai per fer-hi anotacions i, a més, planteja una pregunta –«Com vols que sigui la plaça?»– tan inconcreta com desmotivadora.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.