Foment i l’Ajuntament de Barcelona acorden finançar la Sagrera amb fons de l’Estatut

La ministra Álvarez i l’alcalde Hereu han arribat al pacte després de reunir-se avui a Madrid

(El Periódico)

La ministra de Foment, Magdalena Álvarez, i l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, han arribat avui a un principi d’acord perquè el finançament de l’estació de l’AVE a la Sagrera (Barcelona) procedeixi de les inversions de l’Estat a Catalunya previstes a l’Estatut.

En roda de premsa després de la trobada, el secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, ha assenyalat que el fet que s’hagi posat a sobre de la taula “una via d’acord” no significa que estigui tancat ja que encara s’ha de conèixer l’opinió de la Generalitat.

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ha defensat recentment aquesta via de finançament per a la Sagrera, donat que la iniciativa privada no podrà obtenir, com estava previst en principi, les plusvàlues suficients de la gestió dels terrenys inclosos en l’operació.

Uns tres mesos per a la redacció del projecte
“En la situació immobiliària en què ens trobem la gestió dels sòls no generarà els recursos suficients”, ha recordat Morlán. Infraestructures aporta 134 milions d’euros i es fa càrrec d’actuacions addicionals per 247 milions.

Morlán ha dit que està previst que la redacció del projecte finalitzi en dos o tres mesos, de manera que si es confirma aquesta via de finançament i es produeix el seu encaix “tècnic i jurídic” les obres podrien iniciar-se aquest any.

Treball conjunt de les administracions
Per la seva part, Hereu ha explicat que en la reunió s’ha establert la necessitat d’articular un grup de treball que “analitzi i limiti l’impacte de l’obra”, que va tenir una determinada valoració en el seu moment i que, segons fonts del Consistori, podria arribar ara als 600 milions d’euros.

El batlle ha constatat “la disposició del Ministeri de Foment de tirar endavant el projecte” i encaixar-lo en la futura planificació de les inversions que l’Estat hagi d’executar a Catalunya, en virtut del que està establert en la disposició addicional tercera de l’Estatut.

El que resta ara, ha dit Hereu, és el treball conjunt entre les tres administracions implicades per tirar endavant “aquesta important infraestructura per a Barcelona i Catalunya”.

Pròxima reunió
Per Morlán, en la reunió d’avui s’han marcat els passos que cal fer d’ara endavant perquè la licitació del projecte es porti a terme sense demora. A la trobada, ha indicat, n’hi seguirà una altra, que tindrà lloc “aviat”, entre les tres parts que, segons ha dit, “a més d’amics” són “socis institucionals”.

Ha afegit que el primer serà redactar el projecte “per saber de quant” s’està parlant i ha subratllat que són la Generalitat i el Ministeri d’Hisenda els que han d’arribar a acords sobre com es portarà a terme el finançament plurianual del projecte.

CiU exigeix la Sagrera sense treure diners de l’Estatut

Quim Torrent (Avui)

Que l’estació de la Sagrera no hipotequi les obres que s’havien de finançar amb els diners provinents de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Amb aquest objectiu, Convergència i Unió va demanar ahir al govern que rectifiqui i reclami a l’Estat els recursos necessaris per tirar endavant les obres, al marge de l’Estatut. El diputat Josep Rull va assenyalar que els recursos de l’Estatut ja tenen les obres assignades, entre les quals no hi ha la construcció del triangle ferroviari de la Sagrera.

En realitat, el govern té aprovat l’anomenat pla Catalunya, que és el llistat de les actuacions prioritàries que ha de realitzar l’Estat durant els set anys de vigència de la disposició de l’Estatut. Per tot això, Rull va reclamar al conseller Nadal que “expliqui quines obres previstes en el pla haurien de deixar de fer-se a canvi de finançar els 390 milions de l’estació de la Sagrera”. En aquest sentit, Rull considera que l’impacte en l’equilibri territorial que provocarà la decisió és “insostenible”.

Els convergents critiquen la improvisació del govern “per resoldre els problemes provocats per la mala gestió de l’Ajuntament de Barcelona”. El mateix candidat a l’alcaldia, Xavier Trias, va lamentar la “nul•la influència de l’alcalde en els seus companys del PSOE”, cosa que farà que sigui Catalunya qui acabi assumint el cost d’una obra realitzada pel ministeri de Foment. Trias va recordar el llistat d’actuacions en estacions d’alta velocitat que té previst finançar Adif en els pròxims anys. Les estacions de Saragossa, Còrdova, Valladolid o la de Madrid-Atocha es finançaran únicament amb diners provinents dels pressupostos generals de l’Estat.

Per la seva banda, el conseller Nadal va voler aclarir que els diners no sortiran directament del govern. “L’obra la paga l’Estat”, va remarcar Nadal, assegurant que el fet que s’utilitzi l’Estatut “no vol dir que la Generalitat avanci els diners”. Per la seva banda, el secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, va donar suport al govern, però va demanar que no s’augmenti l’edificabilitat per treure’n més plusvàlues.

El bus gratuït que paga Adif als usuaris del pont de Riera d’Horta no satisfà els veïns de Sant Andreu

Insisteixen a demanar un bus llançadora i es queixen de falta d’informació

Virtudes Pérez (El Punt)

Des que la setmana passada van començar els treballs per enderrocar del pont de Riera d’Horta, una de les principals connexions entre Sant Andreu i Sant Martí, els veïns que necessitin fer aquest trajecte poden agafar gratis un autobús de la línia 36, que ha desviat el seu recorregut amb motiu de les obres. Aquesta solució no satisfà els veïns de Sant Andreu, que són partidaris de posar un bus llançadora i es queixen de falta d’informació. Adif assegura que ha enviat unes 3.000 cartes als afectats.

L’enderroc del pont de Riera d’Horta, motivat per l’avanç de les obres del tren d’alta velocitat (TAV), suposa un trastorn important, ja que aquest pont era un dels pocs passos habituals de vehicles i vianants entre Sant Andreu i Sant Martí. La solució consensuada entre el gestor ferroviari Adif, l’Ajuntament de Barcelona i Transports Municipals de Barcelona (TMB) per alleugerir el problema passa per facilitar un carnet als veïns que ho sol•licitin perquè puguin pujar gratis a l’autobús de la línia 36 des de la part alta de la rambla de Prim fins a l’inici de la rambla 11 de Setembre.

En menys d’una setmana, ja han sol•licitat el carnet a Adif més d’un centenar de persones, però les associacions de veïns de Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu Sud i Verneda Alta han fet públic un comunicat en què critiquen la mesura i insisteixen a demanar un bus llançadora. «Han triat l’opció més complicada quan tant els veïns com el tècnic del grup de mobilitat proposaven un bus llançadora», va explicar ahir el president de Sant Andreu, Genís Pascual, que assegura que l’autobús 36 «és un dels que té menys freqüència de pas».
Pascual es queixa també de falta d’informació i lamenta que ningú els hagi avançat la solució en una reunió de treball i que s’hagin hagut d’assabentat per les cartes que Adif ha enviat «només als veïns de la zona més propera al pont».

«L’OPCIÓ MÉS VIABLE»
Ahir tant Adif com l’Ajuntament van assegurar que s’havia escollit «l’opció més viable» i que s’havien enviat prop de 3.000 cartes als veïns, a banda de penjar cartells informatius als portals. Fonts del districte de Sant Andreu van aclarir, a més, que s’havia desestimat el bus llançadora «perquè no permet viatjar a menors» i van reconèixer que l’última reunió amb els veïns es va celebrar a final de novembre, quan encara hi havia tres alternatives: el bus llançadora, la línia 36 i la construcció d’una passera.

Fonts de TMB van assegurar, a més, que la 36 és una «línia mitjana», el que vol dir que de dos quarts de nou del matí a dos quarts de nou del vespre «té una freqüència de pas d’entre 12 i 14 minuts». De tota manera, TMB no veu cap inconvenient a augmentar la freqüència de pas dels autobusos. «Si cal reforçar aquesta línia amb més autobusos, es farà, i el cost anirà a càrrec d’Adif, tal com marca l’acord», van subratllar les mateixes fonts.

Adif, que insisteix que «el procediment de comunicació ha estat l’habitual», es va mostrar també disposada a estudiar un augment de la freqüència de pas dels autobusos de la línia 36 «per reduir l’impacte que les obres tenen per als veïns».

El barri de la ‘quinta forca’

MORT • El 1445 s’hi van instal•lar els patíbuls on s’executava els condemnats 45 ANYS • La presó de dones s’hi va traslladar el 1963 AÏLLAT • La inversió de la llei de barris n’intenta frenar la degradació

Maria Favà (Avui)

“La Trinitat Vella es caracteritza per la degradació física i social. Es troba pràcticament aïllat i separat de la resta de la ciutat per grans vies i infraestructures que actuen com a modernes muralles que provoquen, a més, un alt nivell de contaminació acústica i ambiental”, fixava la memòria del departament de Política Territorial i Obres Públiques en justificar els 8,7 milions d’euros que la llei de barris va destinar a aquesta zona el 2006. La galdosa definició està encara penjada a la pàgina web del govern.

Aquí no s’acaben les floretes que els estudiosos dediquen al barri. Diuen que si Barcelona es dividís en 38 zones sociològiques, la Trinitat Vella ocuparia el lloc 33è en alfabetització, el 32è en atur, el 31è en esperança de vida, el 33è en necessitats socials i el 35è en capacitat econòmica. Des de començaments del segle XX és un dels racons de la ciutat que rep més immigrants. Ara hi estan censats 8.000 veïns i s’estima que hi ha uns 1.000 no censats que sempre acaben d’arribar. Els marroquins són el col•lectiu més nombrés de nouvinguts.

La mala fama d’aquest barri no és nova. A l’Alta Edat Mitjana hi havia cinc forques jurisdiccionals al voltant de Barcelona on es penjava els condemnats. La que estava més allunyada del nucli de la ciutat era al coll de Finestrelles, el punt més alt del turó que avui és la Trinitat Vella. I d’aquí sembla que ve l’expressió de quelcom que està molt lluny.

Fins aquí, la llegenda. La realitat és que l’any 1445 s’hi van concentrar totes les forques jurisdiccionals de Barcelona i es diu que l’emplaçament d’aquests patíbuls estava molt a prop d’on cinc-cents anys més tard, el 1963, es va aixecar l’edifici que va servir de presó de dones primer i de centre de menors després.

El coll de Finestrelles va formar part del municipi de Sant Andreu de Palomar fins que el poble va ser annexionat a Barcelona el 1897. El nom de Trinitat ve de la capella del mateix nom que es va consagrar l’any 1413. Durant la Guerra del Francès la capella va desaparèixer, probablement cremada.

Com la majoria dels terrenys que envoltaven Barcelona, la Trinitat va ser una zona de conreus i masos fins a mitjans del segle XX. Es van començar a fer edificis d’habitatges durant la II República pels emigrants de la Catalunya interior, l’Aragó i Múrcia. Una segona onada d’immigrants, aquest vegada d’Andalusia, s’hi va assentar durant la dècada dels cinquanta. Les vinyes van ser substituïdes per blocs d’habitatges, alguns molt precaris i d’altres directament il•legals, com el que es coneix com les Cases del Governador. Les conseqüències de la construcció anàrquica (esquerdes, aluminosi…) i de la mala planificació s’han arrossegat fins ara.

La Trinitat és un turó de 150 metres i l’últim contrafort de la serra de Collserola. A la part més alta és on es va construir la presó que va ser també un focus de problemes i protestes veïnals, sobretot quan les dones preses van ser substituïdes pels joves convictes.

El desenvolupisme dels primers anys seixanta també incideixen negativament en el barri. A l’alcalde Josep Maria de Porcioles li agradaven molts les autopistes urbanes i en fer allargar la Meridiana, el barri va quedar partit en dos: la Trinitat Nova i la Vella. La cicatriu de la Meridiana mai més no s’ha pogut cosir malgrat les bones intencions dels urbanistes de l’època democràtica.

La Trinitat Vella no ha deixat mai de ser la quinta forca en el sentit menys criminal del terme. La majoria dels ciutadans de Barcelona no l’han trepitjada mai. A alguns, potser els sona perquè hi ha una estació de metro de la línia 1 que porta el nom del barri. O pel nus de la Trinitat on conflueixen les rondes. Al mig s’hi va construir un parc, el millor equipament que ha tingut mai el barri, però que també està aïllat entre vies ràpides.

La Sagrera critica Adif i l’Ajuntament per la Torre del Fang

Píndoles (Avui)

L’associació de veïns del barri de la Sagrera denuncia que Adif i l’Ajuntament han decidit el futur de la Torre del Fang sense tenir en compte l’opinió veïnal. L’entitat denuncia que el consistori no promou una autèntica participació veïnal.

Foment desemborsa a Madrid els diners que regateja a la Sagrera

El ministeri finança l’ampliació d’Atocha, amb un cost de 520 milions
Gallardón anuncia la urbanització de les 310 hectàrees del ‘pla Chamartín’

(El Periódico)

Tal com va dir l’escriptor de ciència-ficció Philip K. Dick –autor del relat que va inspirar el film Blade Runner–, que un sigui paranoic no vol dir que no el persegueixin. Aplicat al caràcter català, es pot afirmar que el fet que un sigui victimista no significa que no pateixi greuges comparatius. Alguns fan posar vermell i tot. Mentre l’estació de la Sagrera segueix sent un fantasma situat a l’últim erm urbà de Barcelona, sense data d’inici d’obres i, encara pitjor, sense finançament compromès per ningú, la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, va presentar dijous la remodelació de l’estació d’Atocha, que finalitzarà la primera fase el 2010.

Foment preveia pagar el 62% dels 592 milions que costarà la Sagrera amb les plusvàlues que obtindria de la venda dels terrenys ferroviaris de la zona. L’Ajuntament de Barcelona, l’any 2002, hi va posar el seu granet de sorra a l’elevar un 40% el sòl edificable de l’àrea. La crisi immobiliària ha acabat amb aquest particular conte de la lletera.
Divendres, el ple de l’ajuntament va demanar, per unanimitat, a Foment que assumeixi l’obra en la seva totalitat. A les mans dels 41 regidors barcelonins hi cremaven els retalls de la premsa local madrilenya on una ufanosa Magdalena Álvarez presentava la reforma d’Atocha, valorada en 520 milions.

RECONSTRUCCIÓ
Perquè el que es farà a Atocha és una reforma. I no només perquè la seva construcció data del 1851, sinó perquè va ser refeta entre el 1988 i el 1992 per albergar la primera línia d’AVE, Madrid-Sevilla. Va costar 25.000 milions de pessetes, fet que, actualitzat amb la inflació, serien 250 milions d’euros. I no s’hi van escatimar recursos: el jardí tropical cobert de 4.000 metres quadrats que la caracteritza, amb les seves plantes carnívores i tortugues, va costar 705 milions de pessetes, més de set milions d’euros actuals.

En aquells mateixos anys –pre- olímpics, per a més inri–, l’estació de França també va ser reformada. O més ben dit dignificada arquitectònicament. S’hi van invertir 8.000 milions de pessetes. Menys d’un terç del que es va emportar Atocha, i l’equivalent actual a 80 milions d’euros.

Amb tot, la d’Atocha no va ser l’única bona notícia ferroviària per a Madrid. Dijous mateix, l’alcalde, Alberto Ruiz-Gallardón, va anunciar que l’anomenat pla Chamartín, després de 15 d’anys en via morta, es posaria en marxa. El pla Chamartín és
la Sagrera de Madrid. Un erm de 310 hectàrees –per 230 de l’estació barcelonina– al costat de l’estació homò- nima. I mentre la crisi econòmica és la causa de la frenada de la Sagrera, per la caiguda de les plusvàlues, Gallardón va vendre el projecte justament com un antídot a la crisi: des dels temps de Roosevelt, en moments de crisi no hi ha res com fomentar l’obra pública.

I aquest és l’objectiu de Foment –a Madrid–, tot i que per fer-ho utilitzi un model ben diferent al que es desenvolupa a Barcelona. Si a la capital catalana prefereix un esquema socialdemòcrata, on les administracions controlen la venda dels
terrenys, a la capital d’Espanya es va optar, el 1994, per una fórmula molt més liberal: posar-se en mans de la iniciativa privada.

Aquell any es va adjudicar l’edificació de les 200 hectàrees propietat de l’Estat a la companyia Duch (Desarrollo Urbanístico de Chamartín, la unió del BBVA i la constructora San José). Duch pagarà uns 1.200 milions de plusvàlua a Foment –construirà unes 16.000 vivendes– i la ministra Álvarez s’ha compromès a invertir part d’aquests diners a construir la nova estació subterrània de Chamartín, un túnel d’alta velocitat entre aquesta estació i Atocha, i tres estacions de Rodalies, a la T-4 de Barajas, i als barris d’Hortaleza i Fuencarral. Amb el que sobri, Álvarez va prometre aixecar 2.000 vivendes més, però de protecció oficial. A la Sagrera, les plusvàlues no arriben, ja se sap, ni per pagar el 62% de l’estació.

Un pont cap al treball digne

El carrer del Pont del Treball passa a dir-se Pont del Treball Digne TGV
Les obres del tren modificaran el traçat del pont i crearan una plaça
BARRAQUES A sota s’hi va aixoplugar el barri de la Perona, un nucli barraquista molt indigne

Maria Favà (Avui)

El plenari del districte de Sant Andreu va aprovar la setmana passada per unanimitat canviar el nom del carrer del Pont del Treball per Pont del Treball Digne. I amb una rapidesa inaudita tractant-se de l’Ajuntament, ahir es va fer el canvi simbòlic del nom en un dels extrems del pont, el que toca al carrer Berenguer del Palou. La urgència estava justificada perquè avui es celebra la jornada mundial del treball digne organitzada per la Confederació Sindical Internacional (CSI) i el secretari d’aquesta organització, Guy Rider, va ser un dels convidats a l’acte de canvi de nom del pont.
Va ser un acte bastant unitari perquè hi van assistir plegats els sindicats majoritaris -CCOO, UGT i USOC-, però això no el va deslliurar de crítiques, sobretot dels qui creuen que és una despesa supèrflua, i més en temps de crisi, desprendre diners a canviar plaques i amoïnar els veïns modificant les adreces postals.

El pont tal com està ara -que no està gens bé i fa un revolt perillós on diumenge mateix es va estavellar un cotxe- té els dies comptats. S’ha de refer perquè els pilars que l’aguanten no són compatibles amb les vies del TGV que passarà per sota. I aprofitant les obres, on ara hi ha el revolt s’hi farà una plaça que també es dirà del Treball Digne.

Tant el primer tinent d’alcalde, Carles Martí, com els líders sindicals van parlar ahir a favor del treball digne utilitzant el símbol del pont com a metàfora per anar cap a un món millor.

Entre els sindicalistes veterans que van anar a escoltar els parlaments n’hi havia alguns que recordaven que el pont es deia del Treball perquè era la millor manera que tenien els treballadors d’arribar a les fàbriques del Poblenou, la Manchester catalana, durant el segle XIX i bona part del XX.
Va faltar, però, que algú recordes que el pont va aixoplugar durant 40 anys el conjunt de barraques més nombrós de Barcelona, que va rebre el nom de la Perona perquè es va començar a poblar el 1947, el mateix any que Eva Duarte de Perón va anar a Madrid a prometre carn i blat argentins en plena autarquia. Primer les barraques van ser ocupades per immigrants treballadors i després per gitanos fins que es van enderrocar el 1989, quan el barri s’havia convertit en un focus de delinqüència i tràfic de drogues.

L’AVE i la L-9 omplen d’obres el barri de la Sagrera i el seu entorn

Una vintena de projectes estan en marxa als carrers que envolten les dues infraestructures
La transformació inclou la reurbanització dels eixos viaris i la renovació del paviment

Albert Ollés (El Periódico)

A Barcelona, no és només la sort la que va per barris. Una cosa similar passa amb les obres relacionades amb les noves infraestructures que, després de donar una mica de descans a Sants i el seu entorn, s’han desplaçat ara a l’altre extrem de la ciutat, el del barri de la Sagrera. Com si es tractés d’un trasllat, les grues, les bastides i les tanques se n’han anat cap a l’extrem sud del districte de Sant Andreu, amb el túnel de l’AVE i la línia L-9 del metro com a principals protagonistes.
Una combinació que inclou altres projectes paral.lels de reurbanització i renovació del paviment dels principals eixos viaris, i que en aquests moments suma una vintena d’actuacions en marxa. Totes es concentren al reduït triangle que formen el barri de la Sagrera i els adjacents de Navas i del Congrés i els Indians, cosa que ha complicat de manera notable la mobilitat a la zona i la tranquil.litat dels veïns.

NOUS EDIFICIS
Aquests últims ja fa temps que estan vivint la lenta però profunda transformació que convertirà aquest espai en un dels nous centres de Barcelona. Diversos plans urbanístics relacionats amb l’arribada de l’AVE a la Sagrera ja s’han culminat en els últims anys, i això ha significat l’aparició de nous edificis i la reconfiguració de l’espai públic.

La reforma dels carrers de Martí i Molist i de Clara Zetkin, i la remodelació de la plaça de la Hispano Suiza es van inaugurar el març del 2007, tot i que el cas més notori és el de l’eix del carrer de Garcilaso i el seu entorn, que encara està en obres entre la Meridiana i el carrer de la Sagrera. També segueix en marxa la reurbanització del carrer de Costa Rica entre Ciutat d’Elx i la Sagrera, on s’ha construït una promoció de vivendes.

Un altre avançament de grans dimensions va ser la construcció de l’intercanviador de metro i Rodalies de la Sagrera, que va provocar nombrosos talls de trànsit –el més important a l’avinguda de la Meridiana– durant 22 mesos, entre la tardor del 2004 i l’estiu del 2006. Les restriccions es mantenen al carrer de Felip II, entre Joan de Garay i la Meridiana, per la construcció de l’estació de metro de les línies L-4 i L-9.

Aquesta última infraestructura també té presència a la plaça de les Havaneres i a l’avinguda de la Meridiana, entre Felip II i Sant Antoni Maria Claret, on s’està construint una sortida d’emergència de l’estació. També es treballa a la platja de vies on hi havia la terminal de mercaderies, ja gairebé enderrocada.

REASFALTATGE DE SET CARRERS
En aquest mateix espai, entre el pont del Treball i el de Calatrava és on es començarà a perforar el túnel del tren d’alta velocitat. Unes obres que, a partir d’avui, causaran talls i canvis de sentit en uns quants carrers. Alguns d’ells, com el tram de Múrcia entre Navas de Tolosa i Espronceda, s’estan reasfaltant dins del pla municipal previst per a aquest estiu, que suma set actuacions al barri de la Sagrera.

Fastiguejats abans de començar

Entitats veïnals de barris per on passarà el TAV denuncien que no s’atenen les seves demandes

Anna Ballbona (El Punt)

De manera conjunta per primer cop, fastiguejades per diversos motius, sis associacions de veïns de barris de Barcelona per on passarà el tren d’alta velocitat (TAV) han donat un cop de puny a la taula. La protesta pren forma a través d’un manifest conjunt, que denuncia que el procés participatiu engegat per l’Ajuntament per seguir les obres és un nyap: de les cinc comissions de treball que s’havien de reunir, per ara només se n’ha reunit una. També es queixa que els plans urbanístics lligats al TAV inclouen pocs equipaments i poca oferta d’habitatge protegit, i reclamen el soterrament total de les vies.

El manifest conjunt signat per sis associacions de veïns de Barcelona denuncia els fruits inexistents que han tret, fins ara, de les converses amb l’Ajuntament per perfilar i millorar els plans urbanístics lligats al pas del TAV. El manifest deixa palès el descontentament de les associacions de veïns del Clot–Camp de l’Arpa, Sant Andreu del Palomar, Sant Andreu Nord i el Sud, la Sagrera i Navas. I arriba just en el moment en què estan començant les tasques preliminars al costat del pont de Calatrava, prop de la torre del Fang, per preparar el pou d’atac de la tuneladora. Els treballs per perforar el centre de Barcelona, des del Clot fins a Sants, no començaran fins d’aquí a deu mesos. Mentrestant, es faran totes les tasques prèvies per habilitar els pous de ventilació i les sortides d’emergència al llarg del traçat per perforar.

És precisament davant aquest començament de les d’obres que les entitats veïnals han volgut expressar les temences que el final d’aquesta infraestructura no els portarà els beneficis promesos, quant a millores en equipaments, oferta d’habitatge protegit i el soterrament i la conversió en un passeig de la zona de vies de Sant Andreu i la Sagrera. «Fins ara el procés participatiu desenvolupat per l’Ajuntament ha estat únicament formal, i no s’ha tingut en compte l’opinió veïnal», assenyala el text reivindicatiu.

A finals de l’any passat l’Ajuntament va engegar un procés participatiu amb les associacions de veïns de Sant Andreu, la Sagrera, el Clot i Sant Martí. De les cinc comissions de treball que s’havien de reunir, fins ara només se n’ha reunit una. «Les obres comencen però la participació està parada», denuncia Genís Pascual, president de l’associació de veïns de Sant Andreu de Palomar.

Moltes de les reivindicacions que fan els veïns a través d’aquest comunicat no són noves. Les han fet arribar unes quantes vegades, però el problema és que «les converses no s’han traduït en resultats tangibles». És el cas del cobriment i soterrament total del fossar ferroviari i dels vials de circulació de vehicles. Els veïns de la Sagrera van arrencar un acord verbal de l’Ajuntament per soterrar les vies a l’altura del seu barri, però encara no tenen cap compromís escrit.

«Ja és temps de tenir compromisos una mica tangibles», denuncia Mercedes Vidal, membre de l’associació de veïns de la Sagrera. «L’Ajuntament només vol parlar d’obres, però nosaltres volem que es parli de tot el que va associat a les obres», afegeix.

Així, el manifest reclama que els plans urbanístics del TAV «cobreixin les necessitats actuals dels barris i les necessitats que crearà l’arribada dels nous habitants». Al mateix temps, exigeix que la llosa sobre les vies «permeti fer una zona verda de qualitat».

Les entitats veïnals expressen dubtes sobre el model de mobilitat que planteja el pla Sant Andreu–Sagrera, ja que la principal forma d’accedir a la futura estació de la Sagrera serà a través del transport privat. L’ampliació de l’oferta d’habitatge protegit i la disminució de l’alçada d’alguns edificis són altres de les seves demandes. Aquests dies, i aprofitant els consells de barri, el districte fa a Sant Andreu, la Sagrera i Navas reunions informatives sobre el TAV.

Queixes a Sant Andreu

L’Hospitalet obre una passarel.la inacabada sobre la via del tren
Dos passos elevats ‘cusen’ el passeig de les Aigües

(El Periódico)

Les associacions de veïns de Sant Andreu i la Sagrera han demanat a les administracions augmentar la inversió prevista en la reforma del barri per l’estació de l’AVE planificada en la zona. Les entitats volen que l’alta velocitat permeti una millora de l’entorn i per això demanen soterrar les vies del tren, incrementar els equipaments per adequar-los al creixement de la població i augmentar la construcció de pisos de protecció oficial. Els veïns també han demanat la creació de més espais verds i exigeixen que es doni prioritat a vianants i bicicletes en les noves vies. Les entitats creuen que la reforma de la zona no ha comptat amb la seva participació i es queixen que només s’ha reunit una de les cinc comissions de treball.