Arxiva per a 'Dist – Horta-Guinardó'Categoria

La perforadora, al pati de casa

juny 30, 2008

Els treballs de la línia 9 a la zona del carrer Felip II són un capítol més dels quatre anys que fa que comerços i veïns de la Sagrera pateixen obres

Anna Ballbona (El Punt)

Al carrer Felip II, en la confluència amb l’avinguda Meridiana, un grup de cases baixes tenen un «inquilí» al pati de casa. Des de principis d’any, grans perforadores esventren el carrer per les obres de la línia 9 del metro a la Sagrera. A l’altra banda del carrer, amb un pas incòmode per als vianants, una drogueria aguanta com pot els efectes funestos del terrabastall sobre el comerç. El mateix passa al mercat de Felip II i a les botigues del carrer Sant Antoni Maria Claret, que han reduït a la meitat les vendes.

Fa pocs dies l’Ajuntament es va despertar i va aprovar per unanimitat una proposta de CiU per oferir compensacions als comerços afectats. Resulta, però, que en aquesta zona de la Sagrera que, com el seu nom indica, no és l’Eixample, estan en obres des del 2004: els treballs de la línia 9 en diferents punts (amb l’afegitó de la interrupció del Carmel), l’intercanviador de la línia 5 i la línia 1… En tot aquest temps els comerços han aguantat com han pogut. Des del 2004 l’associació de comerciants Sagrera Activa demana compensacions, que no es materialitzaran fins ara. En l’última reunió amb Gisa i l’Ajuntament fa uns dies, els van dir que encara cal concretar la fórmula de com s’aplicaran les bonificacions. El que està clar, però, és que els comerços afectats durant dos anys per les obres de l’intercanviador ja no se’n beneficiaran. A més, el districte de Sant Andreu treballa ara en «millores de suport», com ara l’ampliació de les zones blava i verda al voltant del mercat.

Ara els carrers tallats són Felip II i Sant Antoni Maria Claret, amb Hondures. El mercat de Felip II, amb 60 parades en funcionament, es troba més amunt del carrer tallat, però tota la volta que han de fer als vianants resulta un entrebanc, sobretot per a la gent gran. «La gent de la Sagrera ja no puja, amb les obres a la Meridiana ja ho vam notar», indica Joan Barceló, president del mercat de Felip II. «Ens ha tocat la loteria», resumeix el propietari de la drogueria situada just al davant de les obres. Al carrer Pare Claret, amb una trentena d’establiments comercials, la davallada és semblant. A banda de les molèsties de les obres, es queixen que la senyalització del lloc per on han de passar els vianants és molt deficient i això no ajuda gens a retenir els clients. «Amb les obres, els comerços no fan reformes perquè no s’amortitzen, i hi ha qui traspassa el negoci, però amb un preu baix», diu Susana Bareche, portaveu de Sagrera Activa.

Els veïns ho suporten amb resignació. Fa uns dies en Lluís Gordillo, que viu al carrer Felip II, a primera línia de les obres (aquí molts són veïns de tota la vida), tenia la perforadora a tocar del petit pati: «Comencen a les set del matí i hi ha dies que acaben a les deu». A l’inici del tall, el carrer estava a les fosques, fins que, amb les protestes dels veïns, van tornar-lo a il·luminar. També van ser les protestes dels veïns les que van fer aturar les obres un diumenge a les set del matí, quan un ban havia informat que començarien a les deu.

Una empresa que fa ciment per a les obres del metro té martiritzats els veïns que hi viuen a tocar. El districte hi va enviar inspectors un dia de vaga

juny 30, 2008

Maria Favà (Avui)

El centenar de veïns que viuen en cases amb hort i jardí rere el cementiri d’Horta pateixen des de fa uns sis anys la pols, el soroll i les molèsties d’una cimentera que fabrica a dos-cents metres de les seves finestres. Els carrers, amb més forats que asfalt, són el de la Font Baliarda i Logronyo, i formen un dels dos nuclis de la petita barriada de la Font del Gos que està afectada des de de fa 30 anys.

Les cases, que ara tenen una paret a la zona forestal de Collserola i una altra al que ha de ser una àrea d’equipaments, han de desaparèixer per donar pas a nous serveis. De fet, a tocar ja s’hi ha construït el nou tanatori d’Horta i la cotxera d’autobusos més gran de la ciutat.

Però els veïns d’aquests dos carrers, que van comprar els terrenys a dos rals el pam, no pensaven marxar-ne fins que l’ajuntament no els compensés. Les negociacions fa anys que duren. Ho explica la regidora Elsa Blasco al seu blog: “S’ha de vetllar perquè els veïns visquin en les millors condicions possibles. El trasllat s’haurà de fer acordant les condicions de reallotjament amb totes les famílies afectades”.

Els veïns no comptaven amb aquest mobbing imprevist que representa la cimentera, que els està assetjant més que tots els plans, promeses i amenaces que provenen del districte o de la plaça de Sant Jaume.

El 3 de juny van anar al plenari d’Horta-Guinardó a protestar. Encapçalen la mobilització dues dones grans, la Marina i la Remedios. Expliquen que no poden obrir les finestres per la pols, que la roba estesa queda feta un fàstic, que els camions fan soroll tot l’any, de dia i de nit…

Els serveis tècnics del districte van comprovar que l’empresa Formigons 92 té tots els permisos en regla i que treballa per a l’administració. Ara mateix fa el ciment de les obres d’ampliació de la línia 5 entre Horta i la Vall d’Hebron. Però ja havia subministrat matèria primera quan es feien les cotxeres.

Segons el districte, els responsables de la instal·lació són conscients de les molèsties i asseguren que han fet tot el possible per minimitzar-les. Expliquen que han pavimentat amb formigó l’espai per on circulen els camions per evitar que aixequin pols en maniobrar; han canviat les làmines de protecció del dipòsit d’àrids per reduir l’emissió de pols durant la descàrrega; han construït un canal amb aigua per netejar les rodes dels camions; han instal·lat aspersors que s’activen de manera automàtica per remullar els munts d’àrids i evitar l’aixecament de pols; i asseguren que també van substituir un filtre que feia 1,5 metres per un altre de més de 5 metres.

Els operaris que hi treballen reconeixen que a la zona sempre “hi fa molt vent”. El pas entre Horta i Cerdanyola es coneix popularment com el Forat del Vent.

El districte hi va enviar els inspectors el 10 de juny, però aquell dia hi havia vaga de transportistes i els camions no feien viatges. I havia plogut i tampoc hi havia pols.

Aquesta informació ha estat elaborada gràcies a la trucada de Rosa Graells, presidenta de l’AV d’Horta.

El Carmel, impune

juny 28, 2008

La investigació judicial de l’esfondrament quedarà en no res després que la fiscalia hagi demanat l’arxivament de la causa
El ministeri públic hi veu delicte però no pot acusar perquè els afectats es van retirar del cas

Jordi Panyella (Avui)

La investigació judicial sobre l’esfondrament al barri del Carmel camina cap a l’arxivament després que la fiscalia hagi entregat al jutjat d’instrucció número 33 de Barcelona un escrit en què demana el sobreseïment de la causa. El ministeri públic creu que els responsables de l’obra haurien pogut incórrer en un delicte de danys, però recorda que aquest delicte només és perseguible si els afectats directes denuncien el fet, circumstància que aquí no es produeix.

En el cas del Carmel, totes les acusacions particulars van arribar a un acord amb l’administració i les empreses implicades en les obres de la línia 5 i van renunciar a principis d’abril a les accions legals, fet que equival a mostrar el perdó als imputats. La retirada dels veïns i comerciants va anar seguida de la renúncia per part de l’Ajuntament de Barcelona, que s’havia personat en la causa com a acusació particular. D’aquesta manera el futur del cas quedava en mans de l’única acusació que encara es mantenia activa, la fiscalia, que ahir va notificar la petició d’arxivament.

Els imputats en la causa són cinc persones, amb un nivell diferent de responsabilitat en les obres de prolongació de la línia 5 del metro. També estan imputades com a responsables civils subsidiàries la Generalitat, l’empresa pública GISA i la resta d’empreses vinculades a l’obra.

El document del ministeri públic, de setze pàgines, repassa l’evolució de la investigació judicial i fa especial esment de l’informe dels pèrits que al seu dia va encarregar la magistrada encarregada de la investigació, Elisabet Castelló. Després de mesos de feina els pèrits van poder determinar que l’esfondrament el va produir una falla en el terreny que no va ser detectada pels responsables de l’obra.

S’hauria pogut evitar

Els tècnics consultats pel jutjat van concloure que l’accident del Carmel s’hauria pogut evitar si la direcció de l’obra hagués optat per un altre sistema constructiu més apropiat per a terrenys amb la presència de falles. Es va fer una auscultació deficient del terreny i una lectura errònia dels resultats d’aquesta auscultació. Tot això porta la fiscalia a considerar que “els responsables de l’obra van tenir una clara falta de diligència”.

Malgrat això, el ministeri públic entén que no hi va haver una intenció clara de causar danys a tercers i, per aquest motiu, argumenta que no es pot acusar els imputats per un delicte d’estralls. En analitzar l’acusació per danys sí que es considera que hi ha delicte, però sense el requisit de l’acusació particular la fiscalia està obligada a demanar l’arxivament del cas.

El forn de la Teixonera tanca per convertir-se en un restaurant com a part d’un projecte urbanístic de l’ajuntament

juny 26, 2008

La iniciativa desperta els records d’Ángela García, que hi va viure la seva infància

Nataàlia Salinas (El Periódico)

Quan va saber la notícia els ulls se li van omplir de llàgrimes. El tancament de l’últim forn de totxos de Barcelona implicava per a ella també el final d’una etapa. Ángela García només tenia 8 anys quan, juntament amb els seus pares i els seus cinc germans, es van traslladar a viure a uns barracons, al carrer d’Arenys del barri de la Teixonera, a pocs metres de la fàbrica on el seu pare havia de treballar fent totxos.

“En aquells temps la veritat és que érem molt pobres, veníem de la postguerra, no hi havia diners i fins i tot a vegades no teníem res per menjar”, recorda aquesta dona de 76 anys, que afegeix: “Amb els meus germans ens alimentàvem de les figues d’un arbre, i també agafàvem capgrossos d’una ribera que hi havia a prop i els rostíem als forns de la fàbrica. Si teníem molta sort i trobàvem un gat, això significava el sopar del dia”.

Aquesta mancança econòmica forma part del record més constant de l’època de la fàbrica de totxos, de manera que en més de 60 anys no ha oblidat els moments en què recorria els espais dels voltants de la fàbrica o el lloc on es reunia més gent a la recerca d’alguna burilla per donar-li al seu pare, que no tenia diners per comprar tabac.

Motllos de totxos
La major part de la seva infància va transcórrer a la bòbila, on ajudava el seu pare a elaborar els motllos per als totxos que després coïen al forn. “El que recordo perfectament és que tot el dia feia molta calor, allà on hi havia el forn”, assenyala l’Ángela. A la fàbrica hi treballaven uns 40 obrers que, com el seu pare, començaven la jornada laboral a partir de les sis del matí i l’acabaven quan es feia fosc. La seva mare, mentrestant, treballava en tot el que podia al barri d’Horta per mantenir els seus sis fills.

D’aquella època de calor, de totxos i de llargues jornades laborals del seu pare, recorda que tots els dies s’acostava al Cotolengo del Pare Alegre perquè volia fer la primera comunió, i que malgrat que no l’admetien perquè no era part de l’organització, se les enginyava per ser sempre de les primeres quan començaven les classes: “Jo no sabia ni llegir ni escriure, però tenia una memòria superprivilegiada que em va permetre aprendre tots les pregàries ràpidament”. L’esforç i la constància de l’Ángela va ser ben vist per una senyora que a través d’un donatiu, i després d’una conversa amb els capellans del recinte, va aconseguir que pogués fer la catequesi amb la resta del curs.

Però per a ella la fàbrica també està associada a moments duríssims com la pèrdua del seu germà de 20 anys a causa d’un tifus: “On vivíem, no havia ni llum ni aigua. Amb sort, hi havia un pou per a moltes famí- lies. Va tenir aquesta malaltia i va morir de sobte”, diu amb emoció.

Després de set anys, la fàbrica va tancar i, amb la seva família, es va traslladar a prop del Clot: “El meu pare i els meus germans van trobar feina en una altra empresa, on van treballar la resta de la vida, però lamentablement vam perdre el contacte amb tota la gent que vam conèixer a la fàbrica de totxos”.

En els 76 anys de vida ha passat diverses vegades davant de la fàbrica, fins i tot en companyia dels seus fills, que coneixen de prop la història de l’avi. Malgrat tot això, l’Ángela únicament hi va poder entrar una vegada perquè, segons les seves paraules, “la nostàlgia i tots els records eren massa grans per poder suportar-los”.

Ara que s’ha assabentat del nou pla urbanístic que transformarà la fàbrica en un restaurant i també els voltants per construir-hi pisos socials, se sent feliç, ja que creu que totes les millores han de ser benvingudes: “Em sembla molt bé el que hi faran, ajuden persones que ho estan passant malament, però no puc evitar emocionar-me al recordar el lloc on vaig passar la meva infantesa i els moments que van marcar la meva vida per sempre”.

Una veïna va estar mesos reclamant bancs per seure al barri. El districte primer l’emplaçava a recollir firmes, i ara li demana disculpes i manté que en posarà

juny 7, 2008

La notícia del lector (Avui)

Una veïna del Baix Guinardó demanava des de fa gairebé quatre mesos a l’Ajuntament que posés bancs a la zona compresa entre el carrer Castillejos, la ronda del Guinardó i la Travessera de Gràcia perquè els seus pares i tota la gent gran del barri hi puguin seure. L’última resposta per part del districte ha arribat aquesta setmana: una trucada en què li demanen perdó pel tracte rebut i li asseguren que abans del 15 de juny hi haurà bancs al barri. Aquesta resposta és completament diferent de la de la setmana passada, quan Rosa Maria Bailón va rebre dues cartes en què li demanaven que fos ella qui fes la gestió i demanés signatures als veïns per assegurar-se que hi estaven d’acord.

Fonts del districte van explicar que per posar un banc al carrer cal tenir el permís de la comunitat de propietaris de la finca del davant, perquè si no, es podrien queixar per sorolls. “El millor que pot fer aquesta senyora és fer ella mateixa la gestió” i demanar permís als veïns dels edificis davant dels quals creu que hi ha d’haver bancs, asseguraven.

Ara està contenta, però fa tot just uns dies estava indignada i se sentia impotent pel fet que l’Ajuntament fes recaure en el ciutadà la responsabilitat de gestionar el mobiliari urbà. Afirma que molta gent gran del barri no surt al carrer perquè no té cap lloc on seure i descansar, però ara es mostra confiada i satisfeta. En tot moment, tot i que no li ha passat pel cap recollir firmes perquè no és feina seva, assegura que no pararà d’insistir, perquè no demana res de l’altre món.

Aquesta veïna va cada matí a passejar amb el seu pare, de 89 anys, pels carrers del Baix Guinardó, un barri amb molt desnivell del terreny. Està operat dues vegades del fèmur i té poca mobilitat, però li convé caminar. Aquesta veïna assegura que els últims mesos dues persones grans s’han trencat el fèmur per una caiguda i que molts veïns no surten de casa perquè no poden parar a descansar enlloc.

Seure sense pagar
La manca de bancs no és exclusiva del Guinardó. Veïns de Ciutat Vella denuncien que des de fa uns 10 anys, la tendència de l’Ajuntament ha estat anar-ne traient o substituint per cadires de fusta individuals. “Treuen els bancs perquè no s’hi asseguin els pobres ni els borratxos, i al final resulta que ells seuen per terra i els veïns ens quedem sense bancs”, es queixa Marga Guasch. Denuncia que si els barcelonins volen seure, han de pagar i consumir alguna cosa a la terrassa d’un bar o seure per terra, “com a la plaça de darrere l’Ajuntament, on hi han fet un parc infantil i no hi han posat ni un banc perquè els pares i mares puguin seure mentre juguen els nens”.

El districte de Ciutat Vella no ha confirmat ni desmentit aquesta tendència ni ha dit res sobre aquestes queixes.

Aquesta informació s’ha elaborat gràcies a Rosa M. Bailón i Marga Guasch, veïnes del Guinardó i Ciutat Vella.

CiU bloquejarà la modificació del Carmel fins que s’hagi informat tots els veïns afectats

maig 22, 2008

Clara Ribas, Barcelona (el Punt)

El grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a no donar suport a l’inici de modificació del PGM del barri del Carmel i entorns fins que no s’acabin les converses amb els afectats. La regidora de CiU adscrita a Horta-Guinardó, Maite Fandos, ha estat la primera representant d’un grup polític que ha donat suport a la iniciativa de la coordinadora d’entitats afectades pel PGM del Carmel, la qual exigeix a les forces municipals que es comprometin en aquest sentit.

Fandos demana també crear una taula de negociació amb l’Ajuntament per tractar el projecte, fer-hi modificacions i arribar a un acord amb totes les parts. El grup de CiU, juntament amb els del PP i ERC, va bloquejar a la comissió d’Urbanisme del febrer passat la proposta de modificació del PGM, que preveu la possible expropiació de 750 propietats i pot arribar a afectar prop de 2.000 persones. En el moment de bloquejar la proposta, CiU va basar la seva posició en el fet que, segons van considerar, no s’havia explicat als veïns afectats i tampoc no s’havien tingut en compte les demandes d’aquests: «Aquell vot no va ser contra el Carmel sinó contra una manera d’actuar del govern d’Hereu, que encara no ha assumit que està en minoria i pren decisions sense tenir en compte els ciutadans.»

La regidora hi ha afegit que el seu grup farà visites, dialogarà amb els veïns i reclamarà revisar les unitats urbanístiques del pla: «Demanarem la retirada d’algunes de les unitats i en altres acceptarem les reformes, però sempre parlant i acordant prèviament les condicions en què quedaran els afectats», va concloure Fandos.

Nou Barris • Molts conductors deixen el vehicle mal aparcat al passeig comercial que connecta Horta i Sant Andreu. Les poques multes no dissuadeixen els incívics

maig 20, 2008

La notícia del lector, Laia Curcoll (Avui)

“És increïble que cada dia hi hagi cotxes aparcats en doble fila impedint el pas i fent que la circulació sigui un caos”, es queixa Clara Mateu. Aquesta situació es dóna a molts punts de la ciutat però, segons ella, “no pot ser que la Guàrdia Urbana no hi faci res quan es tracta d’un carrer gran en hora punta, amb un gran volum de trànsit, com és el cas de Fabra i Puig”.

La Clara viu a Horta i treballa, com molts altres barcelonins, fora de Barcelona. Cada dia, ella i molts altres conductors entren i surten de la ciutat per l’avinguda Meridiana. Alguns tomben a la dreta quan arriben a l’estació de Sant Andreu Arenal. Majoritàriament són veïns de zones tan poblades com Nou Barris, Horta o el Guinardó, que enfilen el passeig Fabra i Puig per arribar a casa.

Es tracta d’un carrer de dos carrils de circulació i un carril multiús. Aquest tercer carril es fa servir a la nit -de nou del vespre a les set del matí- com a aparcament, i de dia, en funció de l’horari, funciona com a carril bus o zona de càrrega i descàrrega.

La Clara afirma que molts dies, sobretot quan torna a casa entre les vuit i les nou del vespre, hi ha tants cotxes en doble fila que “Fabra i Puig es converteix en un carrer d’un sol carril”. Segons assegura, no és un fet puntual sinó una constant, especialment entre l’avinguda Meridiana i la plaça Virrei Amat.

Fonts del districte de Nou Barris diuen que “es tracta d’un carrer ple de botigues” i reconeixen que “efectivament, moltes vegades, hi ha cotxes que han parat en doble fila”, però puntualitzen que “no es tracta d’estacionaments sinó de parades per una petita estona”.

Però no sempre és així. Hi ha conductors que paren en doble fila i ocupen el carril de l’esquerra durant més de deu minuts. Són els cotxes que, a quarts de nou, recullen de la feina els treballadors de les moltes botigues del passeig.

Fabra i Puig és un eix comercial molt important de Nou Barris que connecta Sant Andreu amb Horta. Hi ha des de grans supermercats fins a botigues de conegudes marques de roba, bars, sabateries i òptiques. Per tant, hi ha una gran afluència de gent, sobretot a les tardes.
Justament tots els estacionaments són de zona blava, “fet que afavoreix la disponibilitat d’aparcaments per a les persones que vénen a les botigues”, expliquen fonts del districte. Però la manca d’aparcaments públics a la zona podria ser una de les causes d’aquest problema. Només hi ha dos aparcaments municipals relativament a prop d’aquesta zona i un aparcament públic de titularitat privada on la majoria de places són reservades a abonats.

Multes

D’altra banda, tot i que el districte remarca que “quan la Guàrdia Urbana observa aquest fet el denuncia”, la Clara el veu com una falta de civisme, ja que els conductors “ni tant sols intenten arrambar-se a l’esquerra o buscar un lloc on potser molestin menys”.

Aquesta informació ha sigut elaborada gràcies a la trucada de Clara Mateu, veïna del barri d’Horta.

Sota l’ombra del Carmel

maig 4, 2008

El desastre de l’enfonsament del túnel segueix molt present en les queixes dels veïns del barri, alguns dels quals s’han vist sorpresos per un pla urbanístic que podria enderrocar les seves vivendes de tota la vida

La notícia del lector (Avui)

Sense temps per a les pancartes. Esmorzar amb el diari i veure que la teva casa de tota la vida està afectada per un pla urbanístic que preveu enderrocar-la és, si més no, una manera curiosa de començar el dia. Però sembla que últimament al Carmel s’estan habituant a aquest tipus d’ensurts. Potser per això, des de l’Hospitalet, a la plaça de les Comunitats, veient les barbes del veí tallar, proclamen allò de “No volem convertir-nos en el nou Carmel”.

Ells, com a mínim, han tingut temps per preparar les seves pancartes. No volen que els diaris els sorprenguin amb cap titular incomprensible sobre el futur de les seves cases i per això creuen que tota garantia és poca abans de començar a foradar la plaça. L’ombra del Carmel planeja sobre el barri.
Com planeja sobre Sentmenat, el record de les dues víctimes mortals i un llarg cúmul d’ensurts al passeig d’Anselm Clavé. Un temor que comparteixen a Caldes de Montbui, on reclamen millores en la seguretat del tram de la C-59 que divideix el barri dels Saulons. El perill no és sempre al volant, però a vegades la imprudència dels conductors i les dificultats circulatòries de la zona es conjuguen de forma fatal. I si no que els ho preguntin als usuaris de les terrasses dels bars de la plaça del Sortidor, al Poble-sec. Ja fa un any que La notícia del lector va denunciar que les tanques de seguretat de la plaça són les principals damnificades del seu difícil dibuix viari i d’algun conductor accelerat. Però des d’aquella primera alerta, les tanques no han tornat al seu lloc i ara els veïns han decidit engegar una campanya per demanar que la plaça sigui només per a vianants.

1 No perden només la casa, també les inversions
“Ostres, si és casa nostra!”, devien pensar els veïns de les 750 cases del barri del Carmel que es podrien veure afectats per la modificació del PGM que preveu enderrocar les seves vivendes de tota la vida en un termini de 12 anys. Tot i que ara, després de saber per la premsa que les seves cases es trobaven a la corda fluixa, han decidit organitzar-se per aturar l’aprovació del pla, de moment, tot intent resulta inútil perquè l’oposició municipal va aturar el projecte i ara per ara tot es troba en un incòmode stand by. Els afectats, 1.900 veïns, denuncien que només el 10% dels pisos que es farien serien habitatges socials i sospiten que darrera de tot hi hagi només interessos econòmics.

El problema, però, no és només l’enderrocament de les cases, sinó també de tota la inversió que s’ha fet al seu voltant. Això ho tenen clar alguns veïns que, només en reformes, han invertit fins a 40 milions de pessetes en una casa que ara podria anar a terra. Encara no entenen per què se’ls ha concedit la llicència per fer les obres, tenint en compte que els habitatges podrien estar afectats per aquesta modificació.

De fet, fa tot just dos anys, després de l’esfondrament del túnel del metro, l’Ajuntament va fer reformes importants al passatge dels Santuaris. Els veïns no són capaços d’entendre que es fes una inversió tan gran per arreglar un carrer que ara es veurà afectat pel pla urbanístic. Sorpreses que dóna la vida. Per si de cas, ells seguiran atents a les novetats que es puguin anunciar a través dels mitjans, no fos cas que algun dia vegin la foto del que era la seva casa.

2 Més que garanties per foradar la plaça
Sent previnguts i sempre amb l’ombra del Carmel present, alguns veïns de la plaça de les Comunitats, a l’Hospitalet de Llobregat, tenen clar que no volen assumir el risc d’excavar la plaça, tenint en compte la proximitat respecte a la ronda de Dalt i el metro: “No volem convertir-nos en el nou Carmel”.

L’Ajuntament assegura que s’han fet els informes pertinents i que el risc de l’obra és nul, però davant de les inquietuds veïnals estan esperant un segon informe tècnic que ho confirmi. Ara per ara, els veïns han aturat momentàniament la crida a manifestar-se cada dilluns per evitar la construcció del pàrquing, perquè amb el canvi obligat al capdavant del consistori, el projecte està aturat. No obstant això, anuncien que estan disposats a mantenir les manifestacions i que la seva lluita passa per aconseguir que la plaça es qualifiqui com a zona verda.

3 De defensa antiaèria republicana a mosaic de grafits
En aquests moments, el turó de la Rovira és un espai dedicat a la runa i els grafits, tot i que anys enrere, durant la Guerra Civil, es va convertir en un dels punts estratègics de les defenses antiaèries republicanes i, molts més anys abans, havia acollit un poblat ibèric. Vist l’aspecte que ofereix ara aquest cim, però, costa de creure el seu valor històric. Justament les pintades i l’estat de conservació de les bateries antiaèries són algunes de les queixes que Josep Rebollar, veí del Guinardó, va fer sentir a través de La notícia del lector. Ara, la regidora de CiU adscrita al districte d’Horta-Guinardó, Maite Fandos, reclama al govern municipal que s’iniciïn de manera urgent les obres de rehabilitació d’aquests refugis, avançant-les al pla urbanístic dels Tres Turons.

4 Mòbing o una batalla que ja fa dos anys i mig que dura
El litigi entre els llogaters de la finca número 147 del carrer Enric Granados i la propietat de l’edifici, Inmuebles Renta, encara la seva recta final, després de dos anys i mig de procés judicial. Els veïns, la majoria dones d’edat avançada, van demandar la immobiliària perquè fes unes obres de manteniment per valor de 60.000 euros, però la propietat creu que cal una rehabilitació a fons valorada en 600.000 euros. Un cost que caldria revertir en els lloguers de renda antiga – entre 100 i 150 euros al mes- que paguen ara els llogaters. El procés, que ha avançat a empentes i rodolons, ha anat lligat a la degradació de la finca, on ja hi ha rates. El 19 de maig es coneixeran, finalment, els informes de les dues parts.

5 Punts negres i punts fúnebres, de dos en dos

Dues dones ja hi han perdut la vida en els últims mesos i la llista d’ensurts no té un final clar. La B-1413 al seu pas per Sentmenat s’ha convertit en una autèntica amenaça per als veïns del municipi que denuncien des de la inseguretat que suposa creuar el pas de vianants fins a la manca de visibilitat. Tot i que el passeig Anselm Clavé, nom que adopta la via quan passa per Sentmenat, no consta a la llista de punts negres de carreteres, veïns i Ajuntament coincideixen: “Hi hauria de ser”. És per aquest motiu que els veïns s’han organitzat per determinar quines mesures hauria d’aplicar la Diputació de Barcelona, que és la titular de la via.

A Caldes de Montbui també tenen clar el que és una carretera perillosa. La C-59 divideix el barri dels Saulons en dos. Dues víctimes mortals i una llarga llista d’accidents han convertit el tram d’aquesta via quee queda entre els quilòmetres 16,5 i 17 en el segon més perillós de tot el Vallés Oriental. Els veïns estan farts de jugar-se-la per creuar sense passos de vianants, ni semàfors ni ponts. Tant ells com l’Ajuntament s’han mobilitzat per demanar mesures concretes per reduir els accidents a la direcció general de Carreteres, i el govern s’ha compromès a prendre mesures provisionals.

6 D’espai d’esbarjo per a gossos a escola provisional
Ja fa pràcticament un any que La notícia del lector denunciava la situació que es vivia al parc del Congrés, al barri de la Xinesca de Vilassar de mar, on els propietaris d’un grup de gossos i els pares dels nens del barri es disputaven l’espai. Els pares denunciaven que els gossos campaven sense lligar i que els amos no en recollien els excrements i reclamaven que el barri necessitava un espai per als més petits. Ara, el seu desig s’ha fet realitat, però de ben segur que no de la manera que ells esperaven. A partir del 12 de maig i fins a una data encara indeterminada, l’Ajuntament i el departament d’Educació hi instal·laran barracons escolars mentre no es construeix en un altre emplaçament l’escola pública de primària Els Alocs.

7 ‘Valencia, Roselló, Concell de Cent… Pardó?’
Tot un nomenclàtor paral·lel ha dissenyat ja La notícia del lector a base de recopilar les faltes d’ortografia que presideixen molts dels rètols de la ciutat de Barcelona. Si fa uns mesos Dolors Montserrat s’apoderava del carrer dedicat a Dolors Monserdà, durant aquest mes tots plegats hem perdut el Nort a força d’acumular errades. A la parada d’autobús d’inici i final de la línia 54 de TMB, sense anar més lluny, s’anuncia sense complexos d’Estació del Nort i els carrers Rosselló, València i Consell de Cent han conegut ja totes les seves versions. No és un problema ortogràfic el de l’avinguda Príncep d’Astúries, sinó d’existència, ja que anuncien un destí al qual és impossible arribar.

8 Farts de prendre tapes patint pels cotxes
A la plaça del Sortidor, al Poble-sec, continuen sense notícies d’algunes de les tanques que impedeixen l’entrada de vehicles a la part reservada als vianants. Ja fa més d’un any que La notícia del lector va denunciar que algun conductor imprudent les havia fet malbé. El veïns ja estan cansats de seure a les terrasses amb el neguit de ser envestits per algun vehicle i estan engegant una campanya per demanar que sigui un espai per a vianants.

Aturen les obres nocturnes de la L5 del metro al barri del Coll

abril 30, 2008

La Guàrdia Urbana fa retirar la piconadora del vestíbul soterrat de la Teixonera però el soroll continua de nit
La perforació del Carmel a la Vall d’Hebron seguirà de dia
Els veïns alerten que no hi ha sensors de vibració

M. Favà / C.Sabaté (Avui)

Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera. Els veïns que viuen damunt del que serà la futura estació Teixonera-Coll no van poder descansar durant tot dilluns pel soroll i les vibracions de l’obra. La Guàrdia Urbana no va necessitar mesurar el soroll amb els sonòmetres, perquè els cops eren tan forts que no calia mesurar exactament els decibels. El govern assegura haver aturat l’obra del metro al costat del vestíbul de la futura estació, tot i que continuarà en superfície i a la resta de l’esvoranc. Ahir al vespre, però, continuaven els forts sorolls i l’allau de trucades a la Guàrdia Urbana.

Moltes de les prop de 300 famílies que viuen al primer tram del carrer Santuari i als carrers Beat Almató, Salze, Batet i Lorda, al passatge Ros i al passeig de la Mare de Deu del Coll ja es van passar el dilluns telefonant a la Urbana, als números d’atenció l’usuari de GISA, a les seus dels districtes d’Horta i Gràcia, als Mossos d’Esquadra… A les dotze de la nit, quan finalment va arribar la Guardia Urbana al carrer Santuari i va fer aturar les obres, la majoria dels veïns s’estaven als balcons contemplant, impotents i insomnes, com les màquines anaven traient pedres per la boca del túnel que dóna al carrer Batet. L’extracció d’aquestes pedres era el que impossibilitava el descans, feia trontollar els llits i les neveres i neguitejava nens i adults.

El soroll el percebia tot el barri, però els veïns del primer tram del carrer Santuari, fins al carrer Móra d’Ebre, i de l’últim tram de Beat Almató van patir, a més, les vibracions perquè les perforacions es feien just a sota. El departament de Política Territorial i Obres Públiques va informar ahir que havia suspès les obres nocturnes al voltant del vestíbul. L’aturada “es circumscriu a la zona de treball de la futura estació”, on es continuarà treballant pròximament, però només de dia.

Sense sensors

Ahir dimarts la majoria dels veïns d’aquests dos carrers es queixaven de mal de cap perquè van estar sotmesos durant més de dotze hores a les tremolors que també feien moure els paraments de les cases. En aquests dos carrers fa dos mesos que s’hi van instal·lar les bases metàl·liques per col·locar-hi al damunt els sensors que haurien de detectar els moviments del terra quan es reprenguessin els treballs del túnel del metro. Però quan dilluns van començar aquests treballs, els sensors encara no hi eren. I ahir tampoc. En canvi, un portaveu del departament d’Obres Públiques va assegurar ahir mateix que l’obra es realitza amb els sensors corresponents, tant pel que fa a la detecció de sorolls com de vibracions.

Les obres de prolongació de la L5 al Carmel i la Teixonera es van reprendre l’any 2007, després de dos anys aturades per l’enfonsament del Carmel. Fins al 2010 no s’inaugurarà l’enllaç Horta-Vall d’Hebron, tres anys més tard del previst inicialment.

La Guàrdia Urbana fa retirar la piconadora del vestíbul soterrat de la Teixonera però el soroll continua de nit

abril 29, 2008

Aturen les obres nocturnes de la L5 del metro al barri del Coll
Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera

Maria Favà i Carles Sabaté (Avui)

Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera. Els veïns que viuen damunt del que serà la futura estació Teixonera-Coll no van poder descansar durant tot dilluns pel soroll i les vibracions de l’obra. La Guàrdia Urbana no va necessitar mesurar el soroll amb els sonòmetres, perquè els cops eren tan forts que no calia mesurar exactament els decibels. El govern assegura haver aturat l’obra del metro al costat del vestíbul de la futura estació, tot i que continuarà en superfície i a la resta de l’esvoranc. Ahir al vespre, però, continuaven els forts sorolls i l’allau de trucades a la Guàrdia Urbana.

Moltes de les prop de 300 famílies que viuen al primer tram del carrer Santuari i als carrers Beat Almató, Salze, Batet i Lorda, al passatge Ros i al passeig de la Mare de Deu del Coll ja es van passar el dilluns telefonant a la Urbana, als números d’atenció l’usuari de GISA, a les seus dels districtes d’Horta i Gràcia, als Mossos d’Esquadra… A les dotze de la nit, quan finalment va arribar la Guardia Urbana al carrer Santuari i va fer aturar les obres, la majoria dels veïns s’estaven als balcons contemplant, impotents i insomnes, com les màquines anaven traient pedres per la boca del túnel que dóna al carrer Batet. L’extracció d’aquestes pedres era el que impossibilitava el descans, feia trontollar els llits i les neveres i neguitejava nens i adults.

El soroll el percebia tot el barri, però els veïns del primer tram del carrer Santuari, fins al carrer Móra d’Ebre, i de l’últim tram de Beat Almató van patir, a més, les vibracions perquè les perforacions es feien just a sota. El departament de Política Territorial i Obres Públiques va informar ahir que havia suspès les obres nocturnes al voltant del vestíbul. L’aturada “es circumscriu a la zona de treball de la futura estació”, on es continuarà treballant pròximament, però només de dia.

Sense sensors
Ahir dimarts la majoria dels veïns d’aquests dos carrers es queixaven de mal de cap perquè van estar sotmesos durant més de dotze hores a les tremolors que també feien moure els paraments de les cases. En aquests dos carrers fa dos mesos que s’hi van instal·lar les bases metàl·liques per col·locar-hi al damunt els sensors que haurien de detectar els moviments del terra quan es reprenguessin els treballs del túnel del metro. Però quan dilluns van començar aquests treballs, els sensors encara no hi eren. I ahir tampoc. En canvi, un portaveu del departament d’Obres Públiques va assegurar ahir mateix que l’obra es realitza amb els sensors corresponents, tant pel que fa a la detecció de sorolls com de vibracions.

Les obres de prolongació de la L5 al Carmel i la Teixonera es van reprendre l’any 2007, després de dos anys aturades per l’enfonsament del Carmel. Fins al 2010 no s’inaugurarà l’enllaç Horta-Vall d’Hebron, tres anys més tard del previst inicialment.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.