Archive for the 'Dist – Horta-Guinardó' Category

Diàleg de sords als plens pel Carmel

octubre 2, 2008

La crispació és la protagonista en els plens d’Horta-Guinardó. Els veïns estan frustrats i el districte diu que fa complir les normes

Clara Ribas (El Punt)

Des de fa més de mig any a la sala de plens del districte d’Horta-Guinardó no s’hi cap quan hi ha ple. Abans hi havia lloc de sobres, ara cal seure a terra si es vol seguir la sessió. El canvi en l’afluència de públic és degut al polèmic pla de millora del Carmel i entorns, que, des del febrer, ha alarmat veïns i propietaris, els quals, una vegada organitzats, han omplert les cadires abans buides cada vegada que se’ls ha donat l’oportunitat de fer-ho. Si volen presentar les seves protestes, hi han d’arribar abans de les set per presentar-les per escrit –dimarts passat, de 16 preguntes, 12 eren sobre el Carmel– i aleshores els cal esperar una mitjana d’unes tres hores perquè, en acabat, tots els punts de l’ordre del dia puguin ser escoltats.

La posició del districte és clara i certa, ja que la normativa impedeix canviar el funcionament de les sessions i, segons remarquen fonts consistorials, per preguntar directament ja hi ha les audiències públiques.

Però els afectats assenyalen que l’excepcionalitat d’un pla tan gran i ambiciós com el del Carmel hauria de permetre trobar un altre mecanisme perquè ni els que protesten ni tampoc els regidors hagin de suportar tres hores amb interrupcions, crispació, i fins i tot insults d’algun dels assistents.

Des del districte s’insisteix que s’estan duent a terme reunions amb tots els afectats i se’ls està informant detalladament de tot. Els veïns ho confirmen, però afegeixen que, a vegades, no és una qüestió de manca d’informació, sinó «de formes i de demostrar més sensibilitat».

I, a més, ball de dades

octubre 2, 2008

(El Punt)

A més de l’enfrontament verbal, el pla del Carmel provoca un ball de xifres incessant, que contribueix a enterbolir encara més la informació que arriba als afectats. Un bon exemple és la diferència entre les xifres establertes per a indemnitzacions en la memòria econòmica del pla que havia de ser aprovat al febrer, respecte a la del que es va aprovar al juliol. Només la quantitat que es pot rebre per incidències del trasllat ja és diferent: en el primer eren 60.000 euros, mentre que en el segon es fixa en 48.000. L’explicació d’aquest decalatge és senzilla, segons el director general de l’Agència del Carmel, Oriol Bonet: les xifres es recullen en els preceptius estudis de sostenibilitat econòmica que cal fer en cada planejament urbanístic, però no són vinculants. Així doncs, el ball de xifres continuarà fins al dia que les expropiacions es facin realitat.

L’antiga Quirón, pendent de neteja

setembre 28, 2008

La brutícia s’acumula a l’antiga clínica
Els veïns pateixen problemes de salubritat
La propietat i l’Ajuntament netejaran el solar, que té l’accés lliure

Laia Curcoll (Avui)

Rates com conills, escarabats, coloms i insectes de tota mena campen lliurement per dins, i també per fora, del que havia estat la Clínica Quirón. Això és el que asseguren els veïns i comerciants del barri de la Salut, que veuen com l’antiga clínica s’ha convertit en un problema, fins i tot sanitari.

Maria Teresa Rovira està amb tractament antibiòtic per culpa d’unes picades a les cames. El metge que l’hi ha receptat, que paradoxalment és del nou Hospital Quirón, li va comentar que era la tercera o quarta veïna de la zona que anava a visitar-se pel mateix motiu. La seva filla Montserrat considera que tot plegat és “desastrós” i “infecte”, i per això ja ha posat una instància al districte, per ara sense resposta. La seva veïna Maria Reyes ha trucat més d’un cop al telèfon del civisme: “Diuen que desratitzaran, però la solució és enderrocar del tot l’edifici i si no saben què fer-hi que hi deixin un solar”. L’enderroc total està pendent d’una resolució judicial.

A mig enderrocar
El desembre de l’any passat es van aturar les obres d’enderroc de l’edifici per ordre judicial. Des de llavors, asseguren els veïns, no s’hi ha fet cap mena de neteja ni manteniment. A més, dues bastides envaeixen la via pública, una a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat i l’altre a Mare de Déu de la Salut, i obliga els vianants a esquivar-les i caminar per la calçada, on s’han inhabilitat els aparcaments. “Ningú ha revisat que aquestes bastides estiguin en bon estat”, es queixa Jordi Cairó, president de l’Associació de Comerciants del Sector Sanllehy. Cairó considera que aquesta deixadesa perjudica molt els comerços de la zona i no descarta organitzar una recollida de firmes.

Fonts de la immobiliària Habitat, propietària de l’edifici, asseguren que són conscients de la situació. Mantenen, però, que “no perilla absolutament res”, ni tan sols les bastides. A més, afirmen, ja han arribat a un acord amb el districte “per procedir a la neteja de la zona en les properes setmanes”. Una part del solar té, a més, lliure accés des del carrer.

Sacrificis rituals

setembre 28, 2008

Perquè canviï alguna cosa, cal posar un mort damunt la taula, com si fos un sacrifici ritual

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

El Carmel és un barri molt castigat. Ja ho era abans de la catàstrofe del metro. I continuava sent-ho fa pocs dies, abans de la tragèdia de l’autobús. Quan un hi reflexiona, se sent atacat per una mena de fatalisme. Cada vegada més, a Barcelona, s’imposa una mena de lloc comú que diu, si fa no fa, que ser habitant de la gran ciutat i alhora que no et passi res de forma indirecta, és impossible. Ara bé, hi ha casos i casos. Un pot estar prenent una cervesa en una terrassa i un cotxe descontrolat se li pot llançar damunt. Però el que no pot ser és que un estigui caminant per la vorera i que un autobús t’esclafi a causa, indirectament, d’una discussió de trànsit. I aquí és on entra el fatalisme: és evident que els polítics no ho saben fer millor. A posteriori tothom recull les queixes dels veïns: cal canviar el model d’autobús. És massa gran i es generen problemes contínuament.

Al Carmel, tot s’hi va ajuntar: l’autobús massa gros, la furgoneta indisciplinada i el tercer conductor, l’espavilat, que tenia massa pressa. No hauria d’haver existit cap d’aquestes tres variables. Algú hauria hagut de proporcionar al barri vehicles més adequats (no he sentit cap mea culpa de ningú del districte, emparant-se en el fet que l’origen del problema va provocar-lo la furgoneta). No cal esperar que hi hagi un accident. Simplement, els veïns del Carmel es mereixen viure, si no millor, almenys igual que la resta de barcelonins. I un autobús inapropiat, sense produir accidents, expulsa més fum, fa més soroll i provoca que els veïns visquin amb un grau superior d’angoixa i neguit. Hi havia mil raons, doncs, menys importants per comprovar si els autobusos que pugen al Carmel eren els adients sense haver d’arribar a l’extrem de l’accident.

Sobre la dictadura de les furgonetes, ja n’hem parlat moltes vegades. Les restriccions econòmiques fan que, avui en dia, els propietaris enviïn a repartir vehicles amb un sol treballador que, alhora, condueix, descarrega i lliura el gènere. Què fa? Aparcar exactament davant del comerç on va. És comprensible? Sí. És permissible? No. Per mil raons, entre les quals la possibilitat que, per una conjunció de variables contràries, acabin provocant la mort d’unes quantes persones. La pressió de la Guàrdia Urbana hauria de ser constant, asfixiant, fins a arribar a fer canviar els hàbits de repartiment. Però, esclar, per a això hi hauria d’haver Guàrdia Urbana.

El fatalisme consisteix en això: comprovar que una ciutat és una cosa molt complexa. I que tal com pot aconseguir fites importants i positives, pot tenir forats negres perennes, impossibles de rebaixar. I que perquè canviï alguna cosa, cal posar un mort damunt la taula, com si fos un sacrifici ritual.

L’associació pel transport públic i ICV al·leguen contra el futur túnel d’Horta

agost 19, 2008

L’associació també prefereix rescatar els peatges de les autopistes que fer autovies alternatives

Xavier Miró (El Punt)

La construcció de nous túnels ferroviaris o viaris entre Barcelona i el Vallès a través de la serra de Collserola es perfila com un dels motius destacats de les al·legacions que administracions públiques, institucions i entitats presenten al pla territorial metropolità de Barcelona, l’avantprojecte del qual ha aprovat la Generalitat. L’associació Promoció del Transport Públic (PTP) i ICV-EUiA de Barcelona ja han al·legat contra el projecte de túnel ferroviari d’Horta. Mentre ICV, però, s’oposa a fer cap nou túnel, l’entitat creu més barat i útil fer un nou pas al turó de Montcada per a la línia C4 del servei de rodalies de Renfe. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, deia diumenge a aquest diari que el túnel d’Horta «es farà»i serà només ferroviari.

La PTP qualifica de «bondadós» l’avantprojecte de pla territorial metropolità perquè el considera encertat en matèria urbanística. «Seria un magnífic treball urbanístic si no fos per la manca generalitzada de racionalitat en les infraestructures del transport que planteja», s’afirma en l’extens document d’al·legacions presentat aquest juliol per l’entitat. L’associació considera que les infraestructures dibuixades al pla territorial responen més a un «desenvolupisme accentuat» que als criteris de planificació del mateix pla.

Pel que fa a la infraestructura ferroviària, la PTP considera fora de lloc que la Generalitat plantegi incrementar la xarxa en 543 quilòmetres, un 70% més que l’actual, quan aquesta no s’ha remodelat en un segle: «sembla temerari aventurar-se en la construcció de grans eixos sense arreglar primer els que han trigat 150 anys a consolidar-se». Per exemple, proposa com a alternativa al previst túnel d’Horta, de 6,2 quilòmetres i per a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), una connexió de poc més de dos quilòmetres al turó de Montcada per a la línia C4 del servei de rodalies de Renfe. Segons la PTP, s’estalviarien quatre estacions i deu minuts de viatge cap al Vallès i no caldria executar una nova línia des d’Horta a Glòries per un costat i des d’Horta a Terrassa per l’altre. En aquest sentit, la PTP recorda que el servei de rodalies és el transport públic «més extens de Catalunya i el que dóna servei a més municipis» i, per això, reclama també com a prioritari que es projecti un tercer túnel a dins de Barcelona per a trens de rodalies i regionals en comptes d’estendre metro i FGC, que considera menys necessaris. ICV de Barcelona també està en contra del túnel d’Horta perquè considera que n’hi ha prou amb habilitar una nova doble via sota el turó de Montcada que permeti trens semidirectes cap a Sabadell, Terrassa i Cerdanyola per mitjà de la línia C4.

Un cop esgotades les possibilitats del turó de Montcada, però, la PTP està d’acord en la proposta de la Generalitat de prioritzar un nou túnel de FGC entre Gràcia, Av. Tibidabo i Sant Cugat, mentre que ICV el considera «del tot innecessari». Per la PTP el problema és que la Generalitat i l’Estat executen xarxes separades amb amples de via diferents per a mercaderies, rodalies i alta velocitat, i això fa que les prestacions de cada corredor de rodalies siguin les mateixes de sempre i hagin acabat funcionant més lentament que en els anys 80, a més de ser «les úniques d’Europa a perdre els trens semidirectes entre ciutats importants». La PTP proposa que els corredors actuals de tren quatripliquin vies. A més, també és partidària que tota la xarxa ferroviària s’unifiqui en ample internacional tal com preveu l’Estat per acabar amb els diversos corredors separats. L’entitat també considera prioritari construir un eix de tren entre Sabadell i Granollers abans de construir el quart cinturó. I és que la PTP s’oposa a la construcció de nous grans corredors viaris sobre el territori. Per exemple, creu més racional invertir en el rescat dels peatges perquè les autopistes actuals funcionin com a corredors gratuïts que no pas construir noves autovies paral·leles a les autopistes de peatge. El govern català no donarà a conèixer el volum i el contingut de les al·legacions fins que no acabi el període de recollida i s’hagin analitzat globalment.

Sis mil firmes contra el pla de reforma del Carmel

juliol 19, 2008

Laia Curcoll (Avui)

La Coordinadora d’Afectats per la Modificació del Pla General Metropolità (PGM) del Carmel van presentar dijous 6.496 firmes a l’Ajuntament per mostrar el seu rebuig al pla de reforma que obliga a demolir centenars de cases.

El coordinador de l’entitat, Jordi Castellà, assegura que estan “orgullosos de la feina feta” i que es podria considerar “una victòria moral” el fet que s’hagi aconseguit una implicació tant alta dels veïns i sobretot que s’hagi aconseguit reduir una tercera part el nombre d’afectats: de les 788 cases que en un principi s’havien de tirar a terra, ara en queden només 533 d’afectades i 600 veïns han quedat exclosos del pla. Això és el que marca l’aprovació inicial del pla que van acordar PSC, ICV i ERC el passat 9 de juliol.

Per la coordinadora, però, segueix havent-hi molts sectors afectats en què “no hi ha un interès general justificat”. Demanen continuar revisant la modificació del PGM perquè “el que es faci sigui realment important, necessari i sense arbitrarietats” i els afectats no hagin de pagar diners pel pis que els faciliti l’Ajuntament.

Per això, asseguren, la feina encara no s’ha acabat i esperen “que les converses entre la comissió de participació i els partits puguin continuar” més enllà de les al•legacions que puguin presentar a nivell individual els 1.300 afectats.

Un edil d’ERC titlla d’«incompetent» la regidora del Carmel, d’ICV-EUiA

juliol 11, 2008

(El Punt)

El regidor d’ERC de Barcelona, Ricard Martínez, ha llançat dures crítiques a la regidora ecosocialista, Elsa Blasco, responsable com a edil del districte d’Horta-Guinardó del projecte de reforma del Carmel, que s’aprovarà la setmana vinent en la Comissió d’Urbanisme. En el seu bloc personal, el regidor republicà titlla la regidora d’«incompetent» per com ha gestionat la negociació d’aquest pla, que finalment ha prosperat precisament gràcies al suport d’ERC. De fet, Ricard Martínez ha estat l’interlocutor del seu partit en les converses sobre el pla del Carmel. Segons Martínez, Blasco és relegada a mitja negociació i «és només al final, un cop acceptades totes les tesis d’ERC, que la regidora apareix acceptant el consens». Sense anomenar-la, Martínez acusa la regidora Blasco d’haver-se entestat a fer «vinculacions temporals de caràcter electoral» al rebuig inicial del pla per tots els grups de l’oposició i, entre aquests, ERC. «Primera negació de l’error», diu. Precisament, en el moment en què els republicans estan parlant de rubricar un pacte d’estabilitat amb el govern en minoria del PSC i ICV-EUiA a Barcelona, Martínez desitja, en el mateix escrit, que el pla del Carmel no depengui d’aquesta regidora. «Amb el nivell demostrat d’incompetència, no crec que sortís reeixit», diu.

RICARD MARTÍNEZ, Regidor d’ERC de Barcelona
«Espero que l’execució d’aquest projecte no depengui políticament de la regidora en qüestió. Amb el nivell demostrat d’incompetència no crec que sortís reeixit»

La reforma del Carmel afectarà 533 habitatges

juliol 10, 2008

La reforma del Carmel es va projectar després de l’enfonsament

Virgínia Mascaró (Avui)

La comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona va donar ahir llum verda al projecte de rehabilitació del barri del Carmel i els seus entorns. El nou pla afectarà 533 habitatges i unes 1.332 persones, que s’hauran de reallotjar en nous habitatges de promoció pública al barri.

El nou projecte salva finalment 225 vivendes que l’anterior pla del bipartit, presentat el febrer passat, preveia tirar a terra. En contraposició als 533 habitatges afectats que s’enderrocaran, es construiran 595 vivendes amb algun tipus de protecció. Més d’un 60% dels nous habitatges que es construiran a l’àrea afectada seran de protecció pública, segons va explicar la regidora del districte d’Horta-Guinardó, Elsa Blasco. La nova proposta es fa des del consens polític i amb la participació del teixit associatiu, va destacar.

L’aprovació inicial del nou pla ha de passar encara per la comissió d’urbanisme, que se celebrarà el 17 de juliol, però tirarà endavant perquè té el suport d’ERC.

L’àrea que es modificarà inclou el barri del Carmel, exclosos el Parc dels Tres Turons i l’entorn del carrer Pasteur; el barri de la Teixonera, excepte l’entorn de la Bòbila; el barri de la Font del Fargues, entre la font de la Mulassa i la rambla del Carmel, i el d’Horta, entre passeig Maragall i els carrers Dante Alighieri i Llobregós.

La proposta redueix l’edificabilitat del Carmel, per esponjar-lo; aquesta només creix al sector dels carrers Dante a Llobregós, amb zones verdes àmplies, on aniran els edificis per reallotjar els veïns afectats, va dir Blasco. Un cop s’aprovi el nou pla, que suposarà una inversió municipal de 84,9 milions, s’obrirà un període d’al·legacions de 4 mesos durant els quals al pla encara s’hi poden fer petites modificacions. “Una vegada tinguem l’aprovació provisional, el document es reelaborarà el 2009 perquè sigui aprovat definitivament pel govern”.

La justícia arxiva el cas de l’enfonsament del Carmel

juliol 6, 2008

(Avui)

El jutjat d’instrucció número 33 de Barcelona va notificar ahir l’arxivament de les actuacions per l’enfonsament al barri del Carmel. La decisió de la magistrada Elisabet Castelló és l’esperada després que totes les acusacions particulars es retiressin del cas i que la fiscalia sol·licités el sobreseïment de la causa oberta pel delicte d’estralls i danys per imprudència, en què hi havia cinc imputats.

En l’acte fet públic ahir, la jutge recorda que perquè una persona pugui ser jutjada per un delicte de danys és necessari que els perjudicats reclamin en el procés judicial. “Si els perjudicats renuncien a qualsevol reclamació i perdonen expressament el causant dels danys, no li és possible al jutge entrar a valorar els fets comesos”, assegura.

Sense perill

Tampoc considera que hi pugui haver hagut estralls perquè no es va produir cap dels dos requisits necessaris per imputar aquest delicte: l’ensorrament no va afectar el funcionament d’un servei públic ni va posar en perill la vida de les persones. No obstant, sí que reconeix que “podria haver existit un perill potencial”.

La jutge també diu que la tècnica utilitzada en la construcció del túnel de maniobres de la línia 5 al seu pas pel barri del Carmel no era de “potència destructiva”. Això sí, remarca que es va fallar tant en l’anàlisi inicial de la roca com en el seguiment de l’excavació.

Sorolls, molta pols, detonacions i botigues buides

juliol 3, 2008

Els veïns de Felip II – Meridiana pateixen l’obra de la L-9 fa mig any QUEIXA
Entre obres i espai per al Bicing no hi ha ni aparcament ni vorera

Virgínia Mascaró (Avui)

Un soroll que eixorda i barreres amb obres que obliguen a fer molta volta per travessar Felip II, a l’altura de l’avinguda Meridiana. Fa sis mesos que els veïns que viuen a prop d’on es fa la nova estació de les línies L-9 i L-4 de Sagrera Meridiana pateixen unes obres de gran envergadura a prova de nervis. Ho demostra el fet que tots els immobles pròxims estan controlats amb sensors que detecten possibles oscil•lacions a conseqüència d’unes obres que foraden el subsòl a 40 metres de profunditat. A les ja existents, s’hi han afegit fa una setmana les obres per fer una sortida d’emergència (L-9) al costat mar de la Meridiana, entre Felip II i Sant Antoni Maria Claret.

“Les màquines comencen a treballar a les vuit del matí i acaben entre les nou i les deu del vespre. Algun dia s’han posat en marxa a les set del matí d’un diumenge i hem hagut de sortir a demanar que parin perquè hi ha infants dormint. El nostre era un barri tranquil i les obres ens han afectat en molts sentits. No només pel soroll i l’increment del trànsit en carrers abans secundaris. S’han eliminat molts aparcaments al carrer i, no obstant això, l’Ajuntament ha inaugurat una estació de Bicing que treu encara més lloc. De nit, passar pel carrer Felip II fa por, però no hi ha vigilància. En canvi, durant el dia al barri hi ha agents de la Guàrdia Urbana que posen multes, si algú aparca malament, encara que no molesti el trànsit”, assegura Jordi Fonts, de 39 anys .

El seu tiet, Joan Font, de 78 anys, que viu fa 44 anys en unes casetes de protecció oficial de Felip II, està més resignat amb les molèsties, “perquè les obres són necessàries i perquè el tracte rebut és bo”. Als edificis del voltant hi han instal•lat fins a 6.000 sensors per detectar possibles oscil•lacions per les obres. I abans d’iniciar-se els tècnics van fotografiar els interiors i exteriors dels edificis per si es produïen esquerdes, explica. La tuneladora va passar fa just un mes per sota del pati del darrere de casa seva i no va notar res. Menys sort han tingut els veïns del carrer Olesa, on la tuneladora va trobar una veta de granit que n’esberlava les dents i es va haver de detonar amb explosions controlades, que es van sentir força, afirma.

Disminució de vendes

Qui pateix les obres són les botigues. Les voreres s’han vist reduïdes a una simple expressió i els clients brillen per la seva absència. Enrique Toledado, de 60 anys, que regenta fa 28 anys la drogueria Toledano, afirma que les vendes al seu establiment han baixat un 50%, des que van començar les obres el dia de Reis, el mes de gener passat. I la perspectiva de futur no és bona perquè es preveu que les obres afectaran el carrer d’una manera o altra encara dos anys més, es lamenta. Les relacions amb el consistori no han estat fàcils. Va haver de lluitar perquè deixessin una mica més d’espai a la vorera, per poder passar i carregar i descarregar els productes amb carretó a la seva botiga, però no ha pogut fer res per solucionar la baixada de les vendes al seu establiment. “Què en diu l’Ajuntament? Que si no m’agrada com es fa que em busqui un advocat”, afirma amb amargor .

La benzinera Meridiana ha notat també un descens dels clients. “Abans els cotxes pujaven per Felip II i entraven a la gasolinera amb facilitat. Ara per repostar han de fer volta i molts ja no vénen”, diu un treballador.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.