Arxivat per a juliol, 2009

El pacte del Miniestadi encén els ànims dels veïns

juliol 31, 2009

Titllen l’operació de ‘pelotazo’ a favor del FCB | No accepten la compensació de terrenys, perquè Barcelona perd sòl per a serveis

Redacció (Avui)

La Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de les Corts va fer pública ahir la seva total oposició al pacte promogut per l’alcalde Barcelona, Jordi Hereu, i els líders dels grups municipals, Xavier Trias (CiU) i Jordi Portabella (ERC) per requalificar el Miniestadi.

Els veïns rebutgen un acord que afecta les Corts i tota la ciutat de Barcelona, perquè elimina 78.000 m2 de sòl per a equipaments. L’acord, a més, s’ha pres sense haver escoltat les entitats veïnals, denuncien. La Coordinadora afirma que “no ha estat rebuda en cap moment per l’alcalde”, segons recull un comunicat que compta amb el suport de la FAVB.

La compensació de terrenys per a serveis a Montcada i Reixac tampoc l’accepten, perquè “és del tot irracional, insostenible i del tot pervers permetre que els ciutadans de Barcelona s’hagin de desplaçar molts quilòmetres per anar a l’escola, a la biblioteca, al metge o a un centre de dia perquè els nostres polítics autoritzen fer pisos on hi hauria d’haver aquests serveis per als veïns”.

En opinió de la Coordinadora, l’acord signat pel PSC, CiU i ERC és una actuació manifestament especulativa, que titllen de pelotazo a favor de l’entitat privada i en contra dels interessos dels barcelonins.
Veïns i entitats de les Corts també denuncien que “el govern d’aquesta ciutat no està legitimat per prendre decisions que hipotequin el futur de la qualitat de vida dels ciutadans de Barcelona”. I finalment, fan una crida a la mobilització ciutadana per acabar amb aquesta “política de malvendre el patrimoni de la ciutat”.

La Coordinadora assenyala que el Pla General Metropolità (PGM), la Carta Municipal de Barcelona i la llei d’urbanisme de Catalunya obliguen a fer un parc o un jardí públic al sòl destinat a equipament que no s’usi per a aquest fi.

CiU retalla la distància amb el PSC i Trias és de nou el líder més valorat

juliol 31, 2009

ERC és l’únic grup que puja en intenció de vot segons el baròmetre municipal del juny
El 50% dels enquestats no descarten abstenir-se

Cristina Palomar (Avui)

Nou toc d’atenció a Jordi Hereu. CiU continua retallant distàncies amb el PSC en intenció de vot i Xavier Trias segueix al capdavant pel que fa a lideratge polític. Això és el que reflecteix l’últim baròmetre municipal fet el juny passat amb entrevistes a 799 barcelonins. Segons el sondeig, si es fessin ara eleccions municipals, el PSC obtindria un 15,8% dels vots i CiU un 14,6%. Pel que fa a la valoració dels dirigents polítics, tot i que Trias baixa dues dècimes respecte a l’enquesta del desembre passat i se situa en un 5,2 de nota, segueix per davant d’Hereu, que no supera el llindar del 5,1.

Al marge de la disputa entre PSC i CiU, el baròmetre també constata un inquietant descens en intenció de vot de tots els partits tret d’ERC. Els republicans són els únics que pugen -set dècimes- respecte al baròmetre del desembre, i arriben al 6,6%. Els socialistes perden vuit punts, els convergents en baixen cinc, els ecosocialistes en perden tres i en el cas dels populars la intenció de vot es redueix a la meitat. Pel que fa a la valoració personal, tots baixen, tret dels líders del PSC i d’ICV-EUiA, que es mantenen.

La raó és la metodologia
El portaveu del bipartit, Jordi William Carnes, va relativitzar els resultats dels socialistes. Aquesta vegada, però, no els va atribuir a la situació de crisi sinó a la nova metodologia que s’ha seguit per fer la pregunta sobre la intenció de vot. I és que per primera vegada es pregunta abans si votaran o s’abstindran. El resultat -sumant els que diuen que no hi aniran (17,3%), els que no ho saben (21%) i els que no contesten (11,7%)- situa l’abstenció en un 50%.

Al marge de les valoracions polítiques, el sondeig també constata que les preocupacions dels barcelonins continuen sent l’atur i la seguretat ciutadana, tot i que per primer cop s’albira una petita esperança: el 52% dels enquestats creuen que la seva situació econòmica millorarà. Aquesta petita guspira d’optimisme també es reflecteix en les vacances d’estiu. Malgrat la crisi econòmica, un 59,7% dels preguntats no renuncien a marxar fora de Barcelona una setmana o més dies. La diferència amb altres estius és que els viatges a l’estranger disminueixen.

El baròmetre municipal també pregunta sobre les obres del TGV. El 40% dels enquestats valoren positivament el desenvolupament de les obres. Tanmateix, la pregunta es limita a valorar la construcció de l’estació de la Sagrera. Sobre el túnel del carrer Mallorca, en canvi, el consistori no acostuma a preguntar a les seves enquestes.

Tots els grups de l’oposició es van afanyar a valorar els resultats. Des de CiU es va celebrar “la consolidació de l’avantatge electoral i del lideratge de Xavier Trias”. El republicà Jordi Portabella va atribuir el creixement en vot del seu partit al fet que “l’oposició constructiva és ben rebuda pel ciutadà”. L’únic emprenyat era Alberto Fernández. Per enèsima vegada, el líder popular va lamentar la “manipulació barroera que fa desaparèixer un 67,5% del vot del PP”.

Prova pilot a la Sagrada Família

juliol 30, 2009

Adif assaja la construcció del mur protector de la Sagrada Família al tram previ de Mallorca
La pantalla definitiva es començarà a final d’agost

Quim Torrent (Avui)

A finals d’agost o principis de setembre començarà la construcció de la pantalla de protecció de la Sagrada Família. Però perquè això sigui així, abans cal fer una prova pilot a l’entorn del temple, que ja s’ha començat. Aquesta mateixa setmana, Adif ha enllestit els preparatius per començar l’excavació de dos pilons que formaran part del mur pantalla que protegirà el temple. La prova pilot es fa just al costat del temple, a la plaça Sagrada Família, a la confluència dels carrers Mallorca i Sardenya.

“És l’última prova abans de començar a construir la pantalla”, explica Rafael Rodríguez, director d’infraestructura de la línia Madrid-Figueres. La construcció d’aquestes dues columnes, d’uns 40 metres de profunditat, ha de servir per tancar l’informe independent encarregat a l’Institut Tècnic de Materials i Construccions (Intemac), que ha de determinar si el mur de pantalles és suficient per protegir la Sagrada Família. En els sondejos davant del temple que fins ara ha fet Intemac no ha trobat cap raó per descartar la construcció del mur de pantalles.

Remei o malaltia
La prova servirà per demostrar que el mètode escollit per construir les columnes -similar al de les pantalles dels túnels que es fan des de la superfície- permet que baixin verticalment. Els tècnics de la Sagrada Família temien que el remei fos pitjor que la malaltia i els pilons acabessin afectant més els fonaments del temple que no pas el mateix túnel.

Des d’Adif i el ministeri de Foment, però, es continua defensant que el mur pantalla és la millor protecció per al singular edifici de Gaudí. “No hi ha marxa enrere possible”, explica un alt càrrec del ministeri, que assegura que amb “el projecte constructiu que hi ha i la vigilància judicial establerta ara és impossible no fer el mur”. Aquesta mateixa persona explica que, a més, ja s’ha perdut “massa temps amb sondejos i cales que ja sabíem que tindrien un resultat positiu”.

El problema d’haver retardat tant el procés, amb intervenció de l’Audiència Nacional i tot, és que els terminis de finalització de l’obra comencen a pressionar. Rodríguez explica que la construcció dels pilons de la pantalla de 230 metres de longitud s’hauria de començar a finals d’agost. Cal tenir en compte que la Sagrada Família es troba a només un quilòmetre i mig del punt on la tuneladora començarà a perforar a l’inici del carrer Mallorca el mes d’octubre.

Abans que la tuneladora arribi al subsòl de la zona de la Sagrada Família cal que tota la pantalla de pilons s’hagi pogut assentar correctament. Per tot plegat, caldria que a finals de novembre tots els pilons estiguessin ja instal·lats. Després de col·locar aquestes estructures verticals, caldrà construir un dau de formigó per relligar-les a nivell superficial. Això obligarà a obrir una gran rasa de tres metres de profunditat per tres d’amplada a Mallorca, entre els carrers de Sícilia i Lepant. Aquest dau donarà estabilitat a l’estructura i evitarà que les columnes es moguin en cas de moviment de terres.

Una iniciativa de la ciutat de Nova York: bitllets només d’anada pels sense sostre. Seria possible a Barcelona?

juliol 29, 2009

L’Ajuntament de Nova York ha pagat bitllets de transport d’anada i sense tornada a 550 famílies sense sostre que vivien als albergs municipals. L’alcalde va decidir desenvolupar aquesta iniciativa veient que pagar els costs d’una família a un alberg li suposa 36.000 dòlars anuals i que treure’ls de la ciutat li surt molt més beneficiós. Evidentment tot plegat es fa amb el vist-i-plau de les persones i a través dels serveis socials de la ciutat, que fins i tot es poden encarregar de tramitar visats i passaports i d’avançar diners als qui tenen més dificultats per poder pagar els primers mesos de lloguer al nou destí. És un projecte radical i controvertit perquè en principi els problemes no es ressolen traslladant-los, però si les persones poden començar una nova vida en un nou entorn (on potser treballar és més fàcil o on hi tenen família) i els serveis socials no els deixen a la mà de déu, la idea no sembla tan animal. Falta saber si la majoria són immigrants i els tornen a les seves ciutats d’origen, i també caldria conèixer l’opinió dels estats que reben els sense sostre de Nova York. També seria interessant veure si tenen comptabilitzades les persones que no tenen els papers en regla. Però el que està clar és que el govern municipal ho està fent i que diu que ho fa pel bé de les persones que se’n poden beneficiar i pel bé de les arques de la ciutat. Aquesta iniciativa seria viable a Barcelona? Seria posar de manifest que l’ajuntament no es pot fer càrrec dels problemes socials de la ciutat i tot sembla indicar que, en aquesta societat nostra en què maquillar els desperfectes és normal i que permetre que el govern no tingui com a prioritat temes de difícil solució com la pobresa és viable, una idea com la de l’alcalde Bloomberg seria dificilment acceptable si algú tingués tingués estòmac per proposar-la.

Barcelona presenta en Shangai su pabellón para la Expo de 2010

juliol 27, 2009

Barcelona presenta en Shangai su pabellón para la Expo de 2010
La Exposición Universal tendrá lugar entre el 1 de mayo y el 31 de octubre de 2010

Shangai (EFE).- La ciudad de Barcelona presentó hoy en Shangai el proyecto de su pabellón para la Exposición Universal de 2010, donde compartirá un mismo edificio con Londres y Hong Kong en la Zona de Mejores Prácticas Urbanas (ZMPU) del recinto.

Guim Valls Teruel, el barcelonés que está dando la vuelta al mundo en bicicleta eléctrica para concienciar a la gente sobre el uso de transportes alternativos, coincidió en Shangai con la presentación del pabellón, que también hace hincapié en el lema de la Expo: “Una ciudad mejor, una vida mejor”. Como representante de Barcelona acudió a la metrópoli asiática el delegado de Presidencia y Relaciones Institucionales del Ayuntamiento, Ignasi Cardelús, quien recalcó que la ciudad condal será de las únicas que presente dos proyectos de buenas prácticas urbanas en la Expo.

“Nosotros presentamos dos buenas prácticas en la Expo, una sobre Ciutat Vella y otra sobre el distrito tecnológico de la ciudad de Barcelona, el 22@”, señaló Cardelús a Efe.

Barcelona expondrá entre el 1 de mayo y el 31 de octubre de 2010, las fechas de inauguración y clausura de la Expo, en un espacio abierto de 600 metros cuadrados de planta con 300 metros cuadrados adicionales, con proyecciones en paneles, pantallas y espejos, y con una imagen en directo del cielo de la ciudad mediterránea.

“Intentamos explicar la mezcla de usos de la ciudad de Barcelona, una ciudad que combina modernidad y tradición, abierta al mar, ciudad cultural y muy vinculada a la arquitectura”, explicó Cardelús.

Antes de la presentación pública del pabellón, la delegación barcelonesa se reunió con el subdirector de la Expo, Huang Janzhi, a quien presentó dos ideas para la cita de 2010: la posibilidad de que el Fútbol Club Barcelona visite Shangai para un amistoso y llevar a Shangai un barco-escenario que atraque en el río Huangpu.

Los tres millones de euros de presupuesto que maneja la ciudad condal para la Expo “se invertirán, en gran parte, en actividades culturales dentro del propio pabellón y también por la ciudad de Shangai, ya que Barcelona y Shangai son ciudades hermanas”, afirmó Cardelús.

Dos meses después de salir de Pekín, y tras haber pasado por Japón y Corea del Sur, el ciclista Guim Valls coincidió en Shangai con las autoridades de Barcelona, adonde llegará en septiembre del año que viene, mientras en China se celebre la Expo. “Contacté con el Ayuntamiento de Barcelona hace tiempo, les presenté la idea, les pareció interesante y ahora hemos coincidido en Shangai para la promoción del pabellón y de mi proyecto”, declaró Valls.

El barcelonés cree que se puede hacer “mejor vida en una ciudad con una bicicleta eléctrica”, un medio de transporte que en China es muy popular y “que encaja muy bien con el lema de la Expo: ‘Una ciudad mejor, una vida mejor’”.

Signes de revolució al centenari de la Setmana Tràgica pintats a Barcelona

juliol 27, 2009

Una vintena d’esglésies de Sarrià, el Poblenou, Gràcia, Sant Gervasi, Raval, l’Eixample, Sant Andreu i el Clot van aparèixer el diumenge de Santa Anna amb pintades reivindicatives a la façana. Els Mossos d’Esquadra diuen que investigaran el cas i han confirmat que de moment no s’ha cursat cap denúncia respecte a aquesta qüestió, però no descarten que es puguin presentar. Es veu que han estat uns radicals anomenats La Gallinaire els que han exalçat l’esperit de la setmana tràgica, la revolta popular que va arrencar el 26 de juliol de 1909 a Barcelona: una protesta contrària a la mobilització de reservistes de l’Exèrcit per part del Govern central per lluitar en la guerra del Rif, al nord del Marroc, que va acabar amb la crema de diverses esglésies, entre altres incidents.

Pintades que deien “Aunque no arda, la Iglesia apesta”, “Revolución” o “Stop abusos sexuales del clero” s’han pogut veure a façanes i portes de diverses esglésies de Barcelona. Els de La Gallinaire van intentar que ahir no es fessin les misses típiques de diumenge, i els de l’arquebisbat han posat el crit al cel per tot plegat i apel•len a la democràcia per defensar la llibertat de culte. La democràcia, però, també aixopluga la llibertat d’expressió, i encara que fer pintades a les parets de ben segur que no és la manera més cívica d’expressar-se no deixa de ser una manera de manifestar una actitud que està a l’ordre del dia en una efemèride simbòlica. I també una manera de provocar que l’acció tingui ressó mediàtic.

De moment sembla ser que cap partit polític s’ha posicionat al respecte. En aquests casos l’estat laic es posa a la corda fluixa. Amb l’església hem topat. Potser el PP diu que és una bretolada indigna. Però les bretolades es fan gratuïtament i en aquest cas s’han fet amb una tesi de fons. Els altres no en diran gran cosa, i és el més correcte, evidentment, però no deixa de ser ben curiós perquè normalment per una cosa per l’estil en la que l’església no hi tingués res a veure se n’hauria fet molt més enrenou. Perversitats del poder.

Proposta municipal innovadora: seguretat

juliol 21, 2009

La regidora socialista Assumta Escarp, la mateixa que va rebre fa quatre dies una allau de queixes per unes obres al carrer Balmes fetes sense miraments, avui ha presentat un Pla Local de Seguretat Ciutadana (PLSC). En un món polític en què resulta que si el que s’ha d’executar té títol guanya prestància (i si compta amb acrònims ja és la pera llimonera), la ciutadania barcelonina compromesa ha de celebrar tenir un Pla que garanteixi la seva seguretat. Si abans no la teníem garantida perquè no hi havia PLSC no és cap problema; ara sí que el tenim. Ens diuen que el document “es basa a abordar transversalment la seguretat de la capital catalana, no únicament des de l’àmbit policial, sinó també des del social i fins i tot des de l’urbanístic per afavorir la prevenció”, malgrat que “normalment hi ha més percepció d’inseguretat que no pas fets delictius”. Els conflictes “s’abordaran tant amb les forces de seguretat com amb educadors cívics, i fins i tot amb la planificació del disseny urbà que permeti prevenir problemes, com en el cas de les places, on la concepció i distribució de l’espai pot determinar-ne un ús més plural i també evitar que s’hi concentrin grups marginals”. Hi haurà educadors cívics als carrers i a les places, com si abans els educadors treballessin des de casa… Es veu que el PLSC és innovador. Tindran especial atenció per la gent gran i els turistes. És d’imaginar que molta gent hi ha estat treballant i per respecte a la seva professionalitat cal donar un vot de confiança a la iniciativa, però tanmateix és preocupant pensar que s’ha tardat tants anys a fer un Pla que garanteixi la nostra seguretat. Ja sabem que la seguretat a Barcelona és irregular i que depèn del barri on et moguis, però també sabem que els Plans normalment es limiten a ser documents burocràtics amb objectius estratègics a llarg plaç que si bé són bonics si no es compleixen del tot no passa res. També sabem que sentir-nos segurs a la nostra pròpia ciutat a més de ser una necessitat, és un dret. Potser sabem massa i no saben que sabem i pensen que les bicicletes sense manillar funcionen i que no veurem que no tenen manillar. Amb tot, vot de confiança. Visca el PLSC. Visc al PSC?

Reconsideració sobre aquests nous tècnics de barri

juliol 20, 2009

S’havien de crear 73 tècnics de barri i se n’han creat 64. CiU i ERC, l’oposició al Consistori juntament amb el PP, van criticar la mesura. Segons els primers perquè que “no respon a cap criteri tècnic, ni a cap necessitat organitzativa”. Els segons van qualificar de “poc precisa” la iniciativa –”una confusió d’objectius preocupant”– i van lamentar que suposava “un pas enrere” en relació amb el projecte ‘Els barris de Barcelona’ del 2006. A més, van aprofitar per criticar que el pressupost del 2009 per als districtes es redueixi un 1,3% respecte al del 2006.

Malgrat les crítiques i la disminució de pressupost, els 64 tècnics de barri ja tenen la seva plaça. Com no podia ser d’altra manera en el context d’un govern que té com a premissa tirar milles sense por perquè al final tot surt més bé que malament però la qüestió és no deixar de fer i que sigui el que els astres vulguin. Tots els tècnics de barri són funcionaris de l’Ajuntament que han ascendit. El discurs oficial de l’Ajuntament que els mitjans donen a conéixer sense manies és que aquesta figura està completament apolititzada. La seva funció bàsica serà “fer d’enllaç entre la ciutadania i el Districte; ser qui transmeti totes les angoixes, propostes, queixes i demandes de les entitats i veïns al Districte i alhora transmetre al barri tota la informació municipal. Hauran d’impulsar processos participatius, dinamitzar el moviment associatiu, vetllar pel bon manteniment de l’espai públic…”. Que bonic, no s’entèn com no n’hi ha més, en podria haver un per cada cent ciutadans i que alhora servissin de millor amic; en una ciutat tan plena de solitaris com Barcelona farien una funció social més que remarcable.

A veure com funciona tot plegat. Potser d’aquí a uns dies tots els ciutadans rebem una carta de presentació del tècnic que ens pertoca convidant-nos a compartir les nostres angoixes i inquietuds. A veure com les nostres demandes arriben, canalitzades pels benaurats tècnics de barri, als polítics competents de torn. A veure si hi ha respostes.

El que resulta curiós és no saber a quina necessitat respon la creació d’aquesta nova partida al pressupost municipal i quan costa això cada any. Costa de creure la imparcialitat política que a l’hora de la veritat tindran aquests tècnics sense dubtar que ells, com a persones, poden perfectament ser imparcials. Amb tot, felicitem als funcionaris ascendits i esperem que la seva feina tingui una bona base i que, gràcies a ells, Barcelona es converteixi en la ciutat que a tots ens agradaria que fos i que ara per ara no sembla ser.

L’alcalde Jordi Hereu rep avui els 64 tècnics de barri que començaran a treballar al setembre

juliol 20, 2009

La seva funció serà actuar com a interlocutors entre els veïns i l’ajuntament

Rosa Mari Sanz (El Periódico)

Estan cridats a ser, va assegurar al seu dia l’alcalde Jordi Hereu, les «antenes, ulls i orelles de l’ajuntament». Són els tècnics de barri, una nova figura administrativa creada per fer d’interlocutor entre els veïns i el consistori. O sigui, faran que les queixes o dubtes dels ciutadans no es quedin a sobre d’alguna taula o que les respostes municipals no s’eternitzin. Quatre dels 64 funcionaris que han estat triats per a això entre els 114 que es van presentar al concurs van explicar a aquest diari com afronten la seva tasca i en què consistirà, i alhora van reconèixer tenir algun dubte sobre certs aspectes que es trobaran a partir del dia 1 de setembre, que és la data en què debutaran.

Però abans que res, van voler deixar clara una crítica que han rebut per part de l’oposició, en particular de CiU, que els titlla de «comissaris polítics» del municipi. «Quan ho vaig sentir per primera vegada vaig riure. És un comentari fet des del coneixement que no és veritat. Nosaltres estem compromesos tècnicament, no políticament. Som persones que estarem a disposició de la gent», va afirmar Marta Isbert, funcionària des del 1992 i que ara serà la tècnica de dos barris, la Font d’en Fargas i la Clota (Horta-Guinardó). El seu homòleg a la Bordeta (Sants-Montjuïc), Josep Cuadras, que és a l’ajuntament des del 1982, va ser menys benèvol: «És una falta de respecte a la nostra professionalitat. Hem passat un concurs amb un alt nivell de formació i d’experiència personal, i per això parlar de comissari polític és molt ofensiu».

Ciutadans i entitats
Aclarit això, divendres, en un descans del curs de formació que van seguir els 64 funcionaris que avui rebrà l’alcalde Jordi Hereu, van passar a explicar la seva funció. «No serà una figura homogènia, cada barri té les seves peculiaritats. En alguns casos hi haurà temes que ens comentaran de forma individual els veïns, i en altres, amb un teixit associatiu més fort, recollirem sobretot peticions d’entitats», va afirmar Victòria Santafé, adscrita a Trinitat Vella (Sant Andreu). I va afegir que no partiran de zero, perquè aquesta tasca ja es fa des dels districtes, però ara s’hi centralitza.

A més d’actuar com a interlocutors i recollir suggeriments o queixes dels veïns, la missió d’aquests agutzils de barri, que treballaran colze a colze amb la Guàrdia Urbana o amb sectors com els serveis socials, medi ambient i educació, serà la de «detectar problemes i proposar millores per aconseguir canvis», va comentar Pilar Moros, que donarà la cara a Horta i dependrà del gerent del seu districte, com cada tècnic de barri ho farà del seu.

I si un veí té un problema, ¿com hi contacta i on es dirigeix? Aquesta encara és una pregunta sense resposta, perquè encara s’està definint en quin equipament de cada barri s’instal•laran. En l’aire queda també una inquietud que va verbalitzar Isbert: «Nosaltres som la cara, però la clau serà que hi hagi una bona rereguarda. De poc servirà la nostra figura i la nostra feina si després no hi ha una resposta efectiva per part de l’Administració».

Del que sí que estan convençuts és que, en definitiva, «s’estan humanitzant els barris al posar una persona a peu de carrer», com va considerar Cuadras, que va comparar aquesta novetat amb una altra que va viure el 1982 al crear-se amb cert recel la xarxa de centres cívics, uns equipaments que avui no qüestiona ningú.

BCN té més de 500.000 metres quadrats d’oficines disponibles

juliol 20, 2009

Alguns immobles han patit fins a un 40% de rebaixa del lloguer en gairebé un any i mig
El 10% de l’oferta total està ara en desús, la majoria en noves construccions de la perifèria

(El Periódico)

Les oficines buides al 22@ de Barcelona, a la plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat i a diferents zones de tots els municipis metropolitans creixen al mateix ritme que avança la construcció de nous edificis. Els moderns i amplis blocs de negocis no aconsegueixen atraure empreses malgrat que les rebaixes en els lloguers han arribat fins al 40%. La desocupació ja suposa un 10% del volum total d’aquest mercat a la capital catalana i la seva àrea metropolitana, segons coincideixen les consultores immobiliàries Jones Lang LaSalle, Cushman&Wakefield i Aguirre Newman en els seus informes del primer semestre de l’any.

Els cartells d’oficines de lloguer o en venda s’estenen per tota la ciutat, especialment a la seva corona metropolitana, on una de cada tres està en desús. Barcelona ja compta amb diversos edificis acabats de construir, moderns i còmodes, però completament buits o amb una ocupació molt reduïda. Els immobles 123 i 197 de l’avinguda Diagonal, al 22@, el centre de negocis de Viladecans, les dues torres d’oficines de la Ciutat de la Justícia, o l’últim bloc del WTC Almeda Park, a Cornellà, són només alguns exemples de les flamants construccions que encara no han pogut omplir els seus espais d’inquilins.

I l’augment en la desocupació d’aquest tipus de construccions no deixarà de créixer els pròxims mesos, quan s’acabin els nous edificis singulars d’oficines a la ciutat. La torre Realia, dissenyada per l’arquitecte Toyo Ito, de 30.000 metres quadrats, i la primera fase del districte 38, un nou pol de negocis a la Zona Franca, d’uns 28.000 metres quadrats, estaran entregats d’aquí pocs mesos, un fet que provocarà un augment encara més gran de l’oferta disponible. Fins ara, les dues obres encara no han pogut aconseguir cap inquilí en ferm.

MÀXIM HISTÒRIC / La desocupació d’oficines a la capital catalana va arribar al seu màxim històric el 1994, amb el 12%. Durant el 2009 s’acabaran de construir nous edificis que suposaran gairebé 170.000 metres quadrats més, segons explica Oriol Barrachina, director de la consultora immobiliària Cushman&Wakefield. El resultat és que la crisi d’aquest any podria portar el mercat als seus màxims històrics de desocupació d’aquí pocs mesos.

«Hi ha un excés d’oferta evident. En lloc de parar la construcció els últims anys, quan ja es veia a venir la crisi actual, el sector va seguir construint i ara el mercat trigarà una dècada a absorbir tot l’excés d’oferta que hi ha. Ara no queda més remei que corregir les tarifes. S’han rebaixat preus un 40% en gairebé un any i mig», explica Gonzalo Bernardos, director del Màster d’Assessoria i Consultoria Immobiliària de la Universitat de Barcelona.

Però les companyies immobiliàries, que estan enfocades a vendre les noves oficines, creuen que la situació no és tan greu i es normalitzarà d’aquí dos anys.

Un dels factors que els fa pensar en temps millors és l’ajust de preus, que farà més atractiva la mudança per a moltes empreses. «No és una bona situació, però tampoc creiem que sigui catastròfica. Els preus han caigut i hi ha empreses que ho estan aprofitant per millorar les seves condicions d’arrendament actuals», explica Jordi Toboso, director de Jones Lang La Salle a Barcelona.

Les immobiliàries, que afronten agressius processos de venda d’edificis, asseguren que, tot i les dificultats del mercat, l’activitat comercial sembla que comença una lleugera recuperació.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.