Una jornada mostra els quatre models que pugnen per circular a l’Eixample
Les empreses perfeccionen la reutilització d’energia de la frenada, com en la F-1
Albert Ollés (El Periódico)
Si per alguna cosa es caracteritza el projecte municipal de reforma de l’avinguda Diagonal per fer un passeig, font d’intens debat des que l’alcalde va anunciar la iniciativa el 2008, és per estar obert a múltiples suggeriments. De la mateixa manera que els barcelonins podran votar entre dues propostes diferents, la Generalitat i l’ajuntament escolliran, com a mínim, entre quatre models de tramvia sense catenària.
Malgrat que el pla està encara en la fase prèvia, una jornada organitzada avui per Railgrup, una associació catalana d’empreses de la indústria ferroviària, permetrà conèixer millor el futur tren que circularà per l’Eixample, unint el Trambaix i el Trambesòs. Les quatre ofertes, que seran explicades a la seu de la Conselleria d’Obres Públiques pels seus respectius promotors, coincideixen a optar per l’eliminació del tradicional cable elevat de subministrament d’energia elèctrica.
MENYS IMPACTE VISUAL
Encara no hi ha pronunciament oficial sobre si aquesta serà la tecnologia escollida finalment, ni tampoc sobre si s’utilitzarà en tot el tram que s’ha de renovar o només en una part. Tot i així, la notable reducció de l’impacte visual que comporta aquesta opció li fa guanyar molts punts. I més en una zona que compta amb una important massa d’arbres, que per poder ser preservats –condició demanada per veïns i entitats ecologistes– els tècnics municipals s’han vist obligats a encarregar fins i tot un estudi sobre aquesta qüestió.
Aquest sistema és també el més avançat del mercat –i ja se sap com li agrada a Barcelona ser referent en innovació– i, segons els fabricants només encarirà un 3% el cost de la instal.lació del tramvia pel tram central de la Diagonal, valorat inicialment en 100 milions d’euros. Els quatre fabricants presents en la jornada, Bombardier, Alstom, CAF i Siemens, coincideixen també a ser líders mundials del sector, i a impulsar la millora de la seguretat –de combois i vianants– i l’estalvi energètic i la sostenibilitat.
A partir d’aquests elements comuns, cada proposta té les seves característiques tècniques pròpies. El cas de Bombardier, responsable del model ànec de l’AVE, és especialment significatiu a l’haver desenvolupat una nova tecnologia, batejada com a Primove, de transferència elèctrica per inducció. L’energia circula per un tercer carril subterrani que transcorre entre les vies i que creua un camp magnètic al voltant dels vagons, que els propulsa.
RESISTÈNCIA AL CLIMA
Segons Luis Ramos, director de comunicació de la multinacional, amb seu central a Berlín, “al soterrar-se el subministrament, la inducció és la tecnologia que garanteix menys fallades en el servei, més resistència a qualsevol tipus de clima advers i més seguretat per als vianants que passin per sobre”. El Primove inclou un sistema d’emmagatzematge de l’energia obtinguda durant la frenada, el Mitrac, que estalvia fins a un 30% d’electricitat. Aquesta tècnica, similar en concepte a la que s’ha instal.lat aquest any com a novetat als cotxes de la fórmula 1, la utilitzen també els altres tres models, encara que amb variants.
A CAF aporten un acumulador de càrrega ràpida (ACR) basat en ultracondensadors integrats a la xarxa informàtica del tren. Aquesta opció garanteix un temps de càrrega de només 20 segons, comparables amb els de cada parada del servei, i una autonomia de fins a 1.200 metres segons les condicions del traçat.
CANVI DE DISSENY
A Siemens, la nova generació de tramvies es diu Avenio i destaca per oferir un disseny renovat que permet fins a dues portes dobles a cada costat d’un cotxe. Aquests compten amb el seu propi sistema de rodament i també reutilitzen l’energia de la frenada mitjançant ultracondensadors.
A Alstom, d’aquesta última tecnologia en diuen volant d’inèrcia. Aquesta multinacional va ser la primera a donar a conèixer a les autoritats barcelonines el seu model de tramvia sense catenària, ja que prova amb èxit aquest sistema a diferents ciutats franceses, entre elles Bordeus, des de fa uns anys.