Una grua d’obra fa 2 anys que està abandonada al Poblenou

Els veïns denuncien el perill que existeix per la falta de manteniment

Jordi Subirana (El periódico)

La crisi ha deixat desenes d’obres a mig fer a Barcelona. Altres fins i tot estan parades des d’abans de la recessió i s’han convertit en una amenaça. Al carrer de Bilbao, al Poblenou, una grua que no s’usa des de mitjans del 2007 s’ha convertit en un risc per als veïns per la falta de manteniment.

Els residents del número 60 de Bilbao van viure amb molta por el vendaval que va castigar la ciutat el 24 de gener passat. La grua, d’uns 40 metres, va trontollar amb força d’un costat a l’altre i més d’un va pensar que es desplomaria. Una part del cable, a més, estava deixat anar i va trencar una de les claraboies del celobert, va recordar el president de l’escala, Pere Clarós.

INSPECCIÓ DELS BOMBERS
Tot va quedar en un ensurt però els veïns no les tenen totes. Els bombers han examinat la instal.lació i han recomanat iniciar les gestions per desmuntar-la malgrat que no existeix un perill imminent. Clarós va subratllar que la màquina no té cap manteniment i que això pot traduir-se en la caiguda d’alguna part de l’estructura.

El problema d’aquests veïns es remunta a fa dos anys, quan es van parar les obres. Uns mesos més tard, la promotora Lovipro va fer fallida. El cas està als jutjats i per ara no s’ha pogut entrar al solar per treure la instal.lació com han sol.licitat els veïns.

Entre el febrer i el juny del 2008, els veïns van presentar dues queixes al districte de Sant Martí, primer per l’abandonament i la presència de rates i captaires, i després pel perill i els robatoris en dos pisos i del cable de coure de la màquina. Segons Clarós, no van obtenir resposta de l’ajuntament fins després del vendaval. Recentment, el districte ha enviat un requeriment al propietari de la grua perquè en garanteixi l’estabilitat o la tregui.

Revés contra la publicitat de l’Ajuntament

El Consell de l’Audiovisual obliga Hereu a retirar una campanya
Alerta que exhibia la gestió, no serveis públics

Carles Sabaté (Avui)

L’Ajuntament de Barcelona canviarà una campanya publicitària perquè vulnerava la llei que regula la publicitat institucional. La campanya Fent Barcelona que va iniciar-se el 18 de març serà substituïda per una de similar, però que només publicitarà l’existència d’una exposició on el consistori explica el pla d’actuació municipal 2007-2011. Fins ara, la campanya publicitava el programa de govern municipal per al mandat i el nombre d’equipaments, pisos, biblioteques o serveis de tota mena que es faran els pròxims dos anys.

La modificació de la campanya parteix d’una denúncia dels grups municipals de CiU i el PP al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). L’entitat que vetlla pel contingut de les emissions a les televisions i ràdios catalanes va instar ahir l’Ajuntament a retirar la campanya perquè “destaca la gestió o els objectius assolits pel govern de l’Ajuntament”, segons el seu comunicat. Les administracions només poden informar o comunicar als ciutadans aspectes relacionats amb els serveis que ofereixen, però sense vantar-se’n de la gestió, com feia la campanya Fent Barcelona. L’Ajuntament no retirarà la campanya, sinó que la modificarà per promoure l’exposició que explica el pla de govern del mandat. El consistori no va informar ahir del cost de la campanya inserida als mitjans de comunicació. Només el disseny superava el quart de milió d’euros.

Responsabilitats i crisi
El president del grup municipal de CiU a l’Ajuntament, Xavier Trias, responsabilitza directament l’alcalde Jordi Hereu de la “vulneració flagrant de la llei. Si l’alcalde vol fer campanyes d’autobombo, que les pagui el seu partit”, va queixar-se Trias. El president del grup del PP, Alberto Fernández Díaz, considera que el revés del CAC a la campanya posa de manifest el caràcter “sectari d’Hereu”. Fernández lamenta “l’autobombo del govern municipal amb fons públics”. Tant CiU com el PP critiquen que l’episodi es produeixi en temps de crisi. El cost de les campanyes de publicitat municipals i la seva semblança amb les del PSC sempre han generat polèmica política a l’Ajuntament.

Més sensesostre

Els voluntaris de Sant’Egidio atenen cada setmana 300 persones que dormen al carrer, el doble que fa mig any
La guia ‘On menjar, dormir i rentar-se’ recull 704 adreces on els sensesostre troben assistència

Sònia Pau (Avui)

Dormir al carrer és dur i perillós. Ho saben bé els voluntaris de la Comunitat de Sant’Egidio que fa vint anys que surten a les nits en petits grups a trobar els sensesostre a les estacions o als llocs recollits on s’arreceren per passar la nit per facilitar-los menjar, begudes calentes i mantes. La coordinadora de Sant’Egidio a Barcelona, Raquel Sancho, va explicar ahir que els últims sis mesos detecten moltes més persones al carrer: si fa un any atenien unes 150 persones a la setmana, actualment ja arriben a les 300.

“No són els vagabunds de sempre. Són persones que per la crisi han acabat al carrer”, va subratllar Sancho, que va posar l’exemple d’homes que perden la feina per la crisi de la construcció i no tenen una xarxa familiar que els doni suport o ancians amb pensions de misèria que no els arriben per pagar el lloguer. És la màxima expressió de situació d’exclusió. Pensant en totes aquestes persones que viuen al ras, Sant’Egidio va presentar ahir la guia On menjar, dormir i rentar-se 2009, que per sisè any recull els llocs de la ciutat on es pot trobar ajut i acollida.

La falta de feina, la impossibilitat de pagar el lloguer, addiccions i problemes mentals no diagnosticats a temps fan que llocs on abans es refugiaven una quinzena de sensesostre ara passin a tenir-ne una trentena. La meitat dels que atén aquesta entitat són immigrants, i un 20% són dones. Una de les alertes que va donar ahir Sancho és que en determinades zones de la ciutat es “creï una certa intolerància i sensació d’inseguretat que pot convertir-se en racisme”. “No podem permetre -va afegir- que la criminalització dels pobres i estrangers sigui la resposta dels temps de crisi”.

És per això que els responsables de Sant’Egidio van reclamar més recursos municipals d’atenció als sensesostre: “Els serveis estan desbordats. Falten llits i llocs per poder-se rentar. I calen estratègies a llarg termini, anar més enllà de resoldre les situacions d’emergència”.
El segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament, Ricard Gomà, va reconèixer que tot i que han crescut els recursos, “encara hi ha molta feina per fer”. “Precisament en un context de crisi econòmica, cal redoblar els esforços”, va admetre. La previsió és que en dos anys es creïn 400 places més per dormir en centres d’acollida i habitatges d’inclusió. Gomà, però, va insistir que cal anar més enllà i “pensar en un model per després de la crisi que no dugui cap a una altra crisi”.

BCN debat sobre el futur tramvia sense cable de la Diagonal

Una jornada mostra els quatre models que pugnen per circular a l’Eixample
Les empreses perfeccionen la reutilització d’energia de la frenada, com en la F-1

Albert Ollés (El Periódico)

Si per alguna cosa es caracteritza el projecte municipal de reforma de l’avinguda Diagonal per fer un passeig, font d’intens debat des que l’alcalde va anunciar la iniciativa el 2008, és per estar obert a múltiples suggeriments. De la mateixa manera que els barcelonins podran votar entre dues propostes diferents, la Generalitat i l’ajuntament escolliran, com a mínim, entre quatre models de tramvia sense catenària.

Malgrat que el pla està encara en la fase prèvia, una jornada organitzada avui per Railgrup, una associació catalana d’empreses de la indústria ferroviària, permetrà conèixer millor el futur tren que circularà per l’Eixample, unint el Trambaix i el Trambesòs. Les quatre ofertes, que seran explicades a la seu de la Conselleria d’Obres Públiques pels seus respectius promotors, coincideixen a optar per l’eliminació del tradicional cable elevat de subministrament d’energia elèctrica.

MENYS IMPACTE VISUAL
Encara no hi ha pronunciament oficial sobre si aquesta serà la tecnologia escollida finalment, ni tampoc sobre si s’utilitzarà en tot el tram que s’ha de renovar o només en una part. Tot i així, la notable reducció de l’impacte visual que comporta aquesta opció li fa guanyar molts punts. I més en una zona que compta amb una important massa d’arbres, que per poder ser preservats –condició demanada per veïns i entitats ecologistes– els tècnics municipals s’han vist obligats a encarregar fins i tot un estudi sobre aquesta qüestió.

Aquest sistema és també el més avançat del mercat –i ja se sap com li agrada a Barcelona ser referent en innovació– i, segons els fabricants només encarirà un 3% el cost de la instal.lació del tramvia pel tram central de la Diagonal, valorat inicialment en 100 milions d’euros. Els quatre fabricants presents en la jornada, Bombardier, Alstom, CAF i Siemens, coincideixen també a ser líders mundials del sector, i a impulsar la millora de la seguretat –de combois i vianants– i l’estalvi energètic i la sostenibilitat.

A partir d’aquests elements comuns, cada proposta té les seves característiques tècniques pròpies. El cas de Bombardier, responsable del model ànec de l’AVE, és especialment significatiu a l’haver desenvolupat una nova tecnologia, batejada com a Primove, de transferència elèctrica per inducció. L’energia circula per un tercer carril subterrani que transcorre entre les vies i que creua un camp magnètic al voltant dels vagons, que els propulsa.

RESISTÈNCIA AL CLIMA
Segons Luis Ramos, director de comunicació de la multinacional, amb seu central a Berlín, “al soterrar-se el subministrament, la inducció és la tecnologia que garanteix menys fallades en el servei, més resistència a qualsevol tipus de clima advers i més seguretat per als vianants que passin per sobre”. El Primove inclou un sistema d’emmagatzematge de l’energia obtinguda durant la frenada, el Mitrac, que estalvia fins a un 30% d’electricitat. Aquesta tècnica, similar en concepte a la que s’ha instal.lat aquest any com a novetat als cotxes de la fórmula 1, la utilitzen també els altres tres models, encara que amb variants.

A CAF aporten un acumulador de càrrega ràpida (ACR) basat en ultracondensadors integrats a la xarxa informàtica del tren. Aquesta opció garanteix un temps de càrrega de només 20 segons, comparables amb els de cada parada del servei, i una autonomia de fins a 1.200 metres segons les condicions del traçat.

CANVI DE DISSENY
A Siemens, la nova generació de tramvies es diu Avenio i destaca per oferir un disseny renovat que permet fins a dues portes dobles a cada costat d’un cotxe. Aquests compten amb el seu propi sistema de rodament i també reutilitzen l’energia de la frenada mitjançant ultracondensadors.

A Alstom, d’aquesta última tecnologia en diuen volant d’inèrcia. Aquesta multinacional va ser la primera a donar a conèixer a les autoritats barcelonines el seu model de tramvia sense catenària, ja que prova amb èxit aquest sistema a diferents ciutats franceses, entre elles Bordeus, des de fa uns anys.

El CAC demana la retirada de la campanya ‘Visc(a) Barcelona-Fent Barcelona’

Insta les televisions a no emetre els espots perquè podrien contravenir la Llei de l’Àudiovisual de Catalunya
L’ajuntament anuncia canvis a la campanya

(El Punt)

El ple del Consell de l’Àudiovisual de Catalunya (CAC) ha acordat avui demanar a les cadenes de televisió que deixein d’emetre els espots de la campanya ‘Visc(a) Barcelona-Fent Barcelona’ promoguda per l’ajuntament de Barcelona (comunicat del CAC). Segons el CAC aquests espots podrien contravenir la Llei de la comunicació Àudiovisual de Catalunya (pdf) perquè destaquen ‘la gestió o els objectius assolits per l’ajuntament’, saltant-se així l’article 109 d’aquesta llei.

El CAC explica al comunicat que ha actuat d’ofici en l’anàlisi habitual de la publicitat institucional i la seva adequació a l’article 109 de la llei. Posteriorment els grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular van fer arribar al president del CAC, Ramon Font, peticions en les quals es demanava una anàlisi i un dictamen sobre la campanya. Ambdós partits ja havien demanat la retirada d’aquesta campanya, que va associada al Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011 i que ha costat 237.000 euros.

L’ajuntament anuncia canvis

L’ajuntament ha dit, un cop conegut l’informe del CAC, que modificarà la campanya amb nous espots publicitaris ajustats a la llei. ‘No tindran cap opinió ni positiva ni negativa’, ha dit un portaveu municipal. Els nous espots informaran únicament del Pla d’Actuació Municipal (PAM) i de l’existència d’una exposició sobre aquest pla ubicada a la Sala Ciutat de l’edifici de l’ajuntament a la plaça Sant Jaume.

Mig miler de veïns porten la protesta per la pujada dels preus públics a la plaça de Sant Jaume

Les entitats reclamen polítiques socials per sortir d’una crisi que no volen pagar.

(El Punt)

«Prou d’abusos als nostres barris.» Aquesta és la consigna que més de mig miler de representants veïnals de 23 federacions van repetir ahir a la plaça de Sant Jaume en una altra protesta per denunciar l’increment per sobre de l’IPC d’impostos i taxes municipals i preus dels serveis bàsics. El president de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc), Joan Martínez, va afirmar que cal unir-se per fer propostes per sortir d’una crisi que «els veïns no han generat ni volen pagar».

Les entitats veïnals van tornar a sortir al carrer per exigir a les administracions «un control social de la crisi» i, per tant, «la revisió i negociació amb les organitzacions veïnals i socials els increments desmesurats dels serveis bàsics», com ara l’electricitat, el transport públic i el subministrament d’aigua. A més, van denunciar que les taxes i impostos s’han incrementat un 4,5% de mitjana, xifra que triplica l’IPC de final d’any, situat en un 1,5%. «No estem en contra de pagar impostos, però creiem que ara, amb la crisi, no és el moment d’apujar-los», deia Martínez abans d’alertar de l’empobriment de moltes famílies i de demanar als ajuntaments que creïn un fons social per protegir-les i que «redefineixin els pressupostos». El president va demanar a la Generalitat i a l’executiu estatal que protegeixin els veïns de les accions de les empreses privades i que reforcin les polítiques socials.

En la concentració, que començar a les set del vespre i es va allargar una hora, es van reunir representants veïnals de ciutats com ara Badalona, Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Gavà i Sabadell. Els veïns van assegurar que les accions de protesta no s’aturaran. En el marc de la campanya, la Confavc s’ha reunit amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis.

Ryanair prevé que El Prat pierda este año seis millones de pasajeros

Lluís Pellicer (El País)

Provocador y esperpéntico, el consejero delegado de la aerolínea de bajo coste Ryanair, Michael O’Leary, llegó ayer a Barcelona para anunciar la “situación dramática” por la que pasará la capital catalana. Según explicó, pintan bastos para el turismo español y, en concreto, para el aeropuerto de Barcelona. La compañía irlandesa prevé que las instalaciones del Prat reciban este año 24 millones de pasajeros, 6,2 millones menos que el año pasado. Los malos augurios de O’Leary llegan cuando la aerolínea pugna por un descuento de como mínimo el 25% de las tasas aeroportuarias para abrir una nueva base en El Prat, algo que, según admitió, AENA y la Generalitat rechazan.

El consejero de Política Territorial y Obras Públicas, Joaquim Nadal, sostuvo ayer que ninguna línea aérea tendrá “trato preferente”.
O’Leary aseguró que puede asumir el compromiso de mover cerca de 10 millones de pasajeros en El Prat sin renunciar a sus planes en Reus y Girona. “Sólo en Girona prevemos unos 6,5 millones de pasajeros este año”, afirmó. Si el gestor AENA rechaza rebajar sus tasas, Ryanair concentrará su expansión en Italia, Alemania y los países escandinavos. Allí, sostuvo, las tasas son la mitad de caras.

“El tráfico de pasajeros cae. Y pese a ello, El Prat apuesta por compañías de tarifas más altas, como Clickair, Vueling y Spanair”, agregó. O’Leary también dijo saber que algunas instituciones recelan de Ryanair porque traería más turismo de bajo coste a Barcelona. Se limitó a ironizar: “Si prefieren perder el 30% de su tráfico, fantástico”.

Les reformes del 22@ tornen a assetjar veïns i empreses

Diversos ciutadans denuncien greus danys estructurals a les seves finques
Les obres acumulen quatre mesos de retard i no s’acabaran fins a finals d’any

Cristina Garde (Avui)

Les obres del 22@ han acorralat novament centenars de veïns i amenacen més de 30 negocis i uns 300 treballadors. Aquesta vegada, la reforma dels carrers de Ramon Turró i Ciutat de Granada, que acumula quatre mesos de retard, ha convertit sis illes de cases en una ratera plena de tanques, desnivells i voreres aixecades. Set carrers han quedat impracticables. En alguns edificis, a més, han aparegut esquerdes. L’any passat, les obres del districte tecnològic ja van provocar una onada de queixes al carrer de Llull.

Els treballs, que van començar l’abril del 2008, s’havien de realitzar en tres fases. No obstant, un cúmul d’imprevistos ha motivat que les dues últimes s’executin al mateix temps. D’aquesta manera, asseguren des del districte de Sant Martí, “s’evita crear més molèsties als veïns”, que, tot i així, se senten desprotegits i assetjats.

L’empresa Ginés de Dios, per ex- emple, de subministraments per a la construcció, no pot efectuar la càrrega i descàrrega. “A vegades, ni els clients poden esperar el carretó del material, perquè a les sortides sempre hi ha un camió de la constructora aparcat”, es queixa Miquel Sánchez, portaveu de la Plataforma d’Usuaris de la Via Pública.
L’associació, que vetlla per la seguretat i el manteniment dels carrers, ha rebut una llarga llista d’empreses afectades i ha decidit pressionar els responsables de les obres. Ha fet arribar una carta a l’alcalde Jordi Hereu, una altra al president del 22@, Jordi William Carnes, i una tercera al regidor del districte Francesc Narváez.

FALTA D’INFORMACIÓ
A la carta, la plataforma assegura que a molts negocis, com el taller de planxisteria de Ramon Turró, no se’ls ha avisat degudament. Des del districte, però, asseguren que van notificar l’inici de les obres amb antelació i que n’han anat informant del desenvolupament mitjançant cartells.

Els veïns també es queixen que les vibracions que provoquen els trepants han causat greus danys estructurals a diverses finques. És el cas de l’empresa gràfica Apser, amb tres tallers a la zona, tots bloquejats. El propietari, Arturo, diu que les vibracions superen “fins a 21 vegades el nivell permès” i que les seves màquines d’impressió no funcionen quan els trepants fan vibrar tot el carrer.

De fet, la constructora que realitza l’obra reconeix que en alguns edificis han aparegut esquerdes i que aquesta ha estat una de les causes del retard de la reforma. Per això, avisen al districte, celebren reunions periòdicament amb l’Associació de Veïns del Poblenou, l’entitat que vehicula les queixes.

Així, doncs, la reforma dels dos carrers, que també afecta els passatges de Masoliver i Mas de Roda i els carrers de Roc Boronat, Llacuna i Badajoz, acabarà a finals d’any, en lloc d’acabar al setembre. Aleshores, asseguren molts propietaris, més d’un negoci haurà hagut de tancar.

LA SOLITUD DEL CIUTADÀ

(Editorial)

Ens diuen que a Barcelona es pot participar. La participació ciutadana està a l’ordre del dia. Als diaris llegim que s’ha decidit tal cosa seguint un procés de participació ciutadana, i sovint la tal cosa queda automàticament legitimada, siguin qui siguin els que s’han mobilitzat. Es fan plenaris als districtes on ens diuen que podem intervenir, però no està ben bé a l’abast de la ciutadania saber què es debat en aquests plens. Es pot arribar a conèixer, no és cap secret de sumari, però fa falta tenir-hi molt interès o bé formar part d’un grup organitzat, és clar. Algun dia podrem posar cullerada sobre si volem la reforma de la Diagonal, i si la iniciativa municipal funciona ens seguiran demanant l’opinió com a ciutadans, però si la resposta és minsa en tindrem la culpa perquè ens qualificaran de víctimes de la desacreditada desafecció política. Hi ha un apartat dins la web del bcn.cat que ens diu que entre tots farem Barcelona. Ells mateixos es pregunten què és la participació. Participació, diuen, és fer la ciutat entre tots, perquè tots i totes construïm Barcelona. És tan bucòlic que costa de creure. Si jo em qüestiono, per exemple, perquè treuen el viaducte del Guinardó, rebré resposta? Ho ignoro perquè no ho he probat i només la mandra i la intuïció de perdre banalment el temps que tot plegat em genera em tira enrera, desafectada de mena com sóc. Els que manen s’omplen la boca de processos participatius i només quatre gats polititzats hi participen. I a aquests quatre gats els hi fan cas, sobretot si fan mullader. Són casos com el dels Tres Turons, en que si no et queixes et treuen de casa, que a dia d’avui la participació ciutadana cobra sentit, fet que resulta tràgicament evident tenint en compte que el carnet que portes a la butxaca sovint pren massa valor. Però que no ens diguin que tots i tots construïm Barcelona perquè no és veritat. És l’actual govern municipal que sense ni pena ni glòria prova de construir Barcelona, i la majoria de nosaltres coneixem les seves decisions quan aquestes s’implementen, probablement perquè en algun cartell llegim que l’alcalde fa una festa participativa amb butifarrada o xocolatada amb festa infantil per informar de l’actuació. Molt bé. Inconscients com semblen ser els polítics que governen Barcelona, deuen pensar que si no formem part d’una associació veïnal és perquè estem contents amb la seva política municipal. Una mica s’aprofiten de nosaltres, pobres ciutadans solitaris, que no ens queixem i deixem fer. Però és just per part nostra depreciar aquesta pretesa participació ciutadana que tant llunyana de nosaltres sembla estar. Participarem, si escau, davant d’una urna, però mentrestant que deixin de menysprear al ciutadà normal que no té temps ni voluntat de qüestionar unes decisions que tot sembla indicar que estan més que prèviament preses. Qui és que té consciència d’ajudar a construir Barcelona? Les vies de la participació, no obstant, són inescrutables, que ningú es pensi que cal passar per l’adreçador governamental. La qüestió, però, és que una participació ciutadana ben plantejada i ben desenvolupada des de l’àmbit municipal, que és el que més ens pot arribar a afectar en el nostre dia a dia, podria comportar-nos molts beneficis. Ens podria fer ser millors ciutadans, i una ciutat amb ciutadans que lluiten per ella es converteix en una ciutat digna. Treballar per apropar el dret a decidir a la ciutadania i donar-li veu i vot és un deure de tots, però la responsabilitat de fer-ho possible és dels qui ostenten el poder. I és una tasca difícil, però no tant. És qüestió de creure-hi i fer-ho creïble.

Reivindicació de l’ús del castellà en una exposició de l’Ajuntament

Dues butlletes de participació ciutadana exhibides en la mostra ‘Fent’, sobre el programa d’acció municipal (PAM), es queixen que els impresos municipals són només en català. Un altra de les aportacions ciutadanes seleccionades conté un missatge xenòfob. Fonts municipals asseguren que la tria no ha estat deliberada i que s’analitzarà el material per si cal retirar-lo

M. Ferrando / S. Barroso (Avui)

“También en castellano” i “queremos el castellano en todos los impresos oficiales” són dos missatges de reivindicació de l’ús del castellà com a llengua vehicular de l’Ajuntament de Barcelona, i es poden veure a l’exposició Fent, sobre el programa d’actuació municipal (PAM), organitzada per la mateixa corporació local i visitable a la mateixa seu principal de la institució. La mostra, anunciada a la televisió, es pot visitar des del 16 de març a la Sala Ciutat.

Els missatges descrits estan estratègicament situats a la vista dels visitants en unes vitrines. Els dissenyadors de l’exposició han col•locat de forma ordenada una tria d’algunes de les 48.000 butlletes que, segons la corporació, els ciutadans van enviar durant els mesos d’octubre i novembre del 2007 a l’Ajuntament. En aquests impresos els habitants de la ciutat expressaven de manera anònima la seva opinió sobre diversos àmbits (habitatge, convivència, turisme, barris…).

Fonts de l’Ajuntament han assegurat a l’AVUI.cat que la tria ha estat “totalment aleatòria”. Tanmateix, dues de les quatre o cinc úniques butlletes que es poden llegir –la resta, amuntegades, queden tapades per les primeres– són aportacions populars que reclamen la presència del castellà.

A més, en un altre butlleta es llegeix un missatge xenòfob: “No es pot viure en els domicilis amb els immigrants en els pisos i a les escales, és un perill. Ells són els marrans, bruts en els carrers, fora aquesta gent que no és Espanya” diu el text, escrit també en castellà.

L’Ajuntament ha anunciat que, tot i que no hi ha cap intencionalitat en la tria del material, la mostra es revisarà i es retiraran les butlletes amb missatges que els responsables de l’exposició considerin inapropiats.