LA INQÜESTIONABLE DIFICULTAT DE GOVERNAR BÉ

octubre 27, 2008

(Editorial)

Se senten sovint converses molt profundes amb judicis morals inclosos sobre la incompetència dels qui manen, que sovint acaben amb la frase “la intel·ligència és inversament proporcional al càrrec que s’ocupa”. En aquest context, quan es parla dels qui manen un país, o una ciutat, o fins i tot un poble, la conversa acaba amb “tots són iguals, només els preocupa conservar el sou”.

Seria d’una superficialitat indigna reverenciar aquestes opinions de la mateixa manera que seria neci no fer-ne cas.

Abans de sentenciar a ningú, pensem en quines són les obligacions de qui mana. Manar no és cap tonteria, és acatar totes les responsabilitats, és decidir. Si una empresa triomfa és altament probable que sigui gràcies a una ment lluent que sap cap a on vol anar i què ha de fer per arribar-hi (la sort avui en dia és una variable que no significa massa). Però centrem-nos amb els nostres governants, perquè a la responsabilitat de procurar el millor pel territori i per les persones que hi vivim s’hi ha de sumar el compromís pres gràcies a la benvinguda democràcia. Tenen a les seves mans la capacitat de decidir multitud de factors importantíssims pels qui els hem votat i pels qui no, i si fan bé la seva feina les seves decisions poden repercutir en la vida dels fills dels nostres fills.

Governar una ciutat com Barcelona és un repte important. És com que et facin el director general de Microsoft: la cosa rutlla i no la pots pifiar, perquè es notarà i et faran fora després del consell d’administració. A la vida política tot és més vague, es pot anar fent i fer veure que fan molt, i els ciutadans ja se sap que patim desafectació política i votem (si votem) per educació i per una incerta inèrcia genètica. Si fóssim membres accionistes de la ciutat ens en preocuparíem més, si penséssim en la importància que significa tenir una bona estratègia de futur, si penséssim en tot el que podem arribar a ser, en tot el que podem arribar a tenir, seria ben diferent. I és que qui governi, qui mani, pot tenir entre mans la possibilitat de projectar la ciutat cap amunt, cal que conegui en profunditat les mancances i les necessitats, i també les oportunitats i les possibilitats. Anar fent és de mediocres. Cal contingut. Cal esperança. Cal que tots plegats siguem més exigents. Que ens governin bé pot ser complicat però reivindicable, i que ens parlin per parlar i no actuar, inacceptable. Permeteu que aquesta editorial s’ompli la boca de paraules com fan els nostres governants, però la responsabilitat d’aquesta editorial no té res a veure amb la dels qui manen a Barcelona, de la mateixa manera que no té res a veure la manera de fer d’una carnisseria o una merceria amb els objectius estratègics de Microsoft. Si “tots els polítics són iguals, només els preocupa conservar el sou”, canviem-ho, exigim competitivitat, hi tenim molt a guanyar.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: