Archive for octubre, 2008

Barcelona impulsa la T-Infant, un títol de transport infantil gratuït metropolità

octubre 30, 2008

(El Periódico)

El ple de l’Ajuntament de Barcelona aprovarà demà una proposta de CiU, consensuada amb tots els grups polítics, perquè l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) creï la T-Infant, un títol de transport públic gratuït per a menors de 12 anys.

La regidora de Mobilitat i Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, ha explicat que demanaran a l’EMT que creï la T-Infant “en el marc de l’estudi de la política tarifària i de la negociació del contracte programa”.

La regidora ha assenyalat que “no només es tracta de crear la T-Infant sinó de revisar la T-Familiar, que no acaba de funcionar i d’arreglar la T-Jove, que els joves demanen que passi de tres a un mes de durada”.

Concretament, el text consensuat insta l’EMT que traslladi a l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) “que en el marc del nou contracte programa aprofundeixi en la política tarifària, contempli un ampli suport a les famílies amb l’adaptació de la T-Familiar, la T-Jove i creï un nou títol gratuït per als menors de 12 anys”, del qual Escarp ha destacat la seva possible funció pedagògica.

Campanya per a l’ús del transport públic

La proposta de CiU també compromet l’ajuntament a iniciar una campanya per promoure la utilització del transport públic entre els nens i les seves famílies en els seus desplaçaments als centres escolars.

El desembre del 2007, el ple ja va acordar per unanimitat instar el Govern de la Generalitat perquè, en l’àmbit de l’ATM i en el marc de l’estudi de tarifació social previst, fes els estudis necessaris per valorar la viabilitat de l’extensió de la gratuïtat fins als 12 anys per a les diferents maneres de transport metropolità.

Els veïns recelen de la nova gossera

octubre 30, 2008

Voluntaris del centre demanen rapidesa en l’edificació

Rosa Mari sanz (El Periódico)

L’anunci de la construcció de la futura gossera de Barcelona al límit del parc de l’Oreneta, al costat de Collserola, ha estat rebut amb recel per part d’alguns dels veïns del pròxim barri de Can Caralleu, a la part alta de Sarrià-Sant Gervasi. Tot i així, l’associació de Can Caralleu no ha rebut queixes formals dels veïns des que es va saber, la primavera passada, que uns terrenys que el municipi va permutar amb la Clínica Quirón són els escollits per a aquest equipament municipal.

L’associació de Can Caralleu convocarà la setmana que ve una reunió per debatre amb els veïns la instal.lació de la gossera i els efectes negatius en el veïnat.

Una portaveu veïnal va subratllar que l’equipament, al costat del camí de la Mare de Déu de Lorda, pot “no comportar cap problema per als veïns, ja que en aquesta zona la majoria de persones tenen animals i són més sensible amb aquest tema”. Així mateix, va considerar que permetrà pal.liar “situacions insostenibles”, fent referència que en aquesta zona moltes vegades s’han trobat animals abandonats i se n’han fet càrrec els veïns.

OPINIÓ DEL COSTA I LLOBERA
Des de l’IES Costa i Llobera, un dels centres escolars pròxims a la futura gossera, es veu amb bons ulls aquest projecte, que permetrà acollir uns 450 animals, la majoria gossos. La seva directora, Rosa Artigal, va qualificar ahir de “molt interessant” aquest projecte, que va considerar “no agressiu i sensible amb l’espai que ocupa perquè no agredeix el medi ambient”. De la mateixa manera, va valorar que el municipi hagi garantit que les tres escoles adjacents, un poliesportiu i els veïns de la zona no hauran de patir ni sorolls ni olors, ja que aquest edifici s’ha planificat en forma d’u, de manera que els habitacles dels gossos donaran a un pati interior. “Ja veurem si realment es pot executar tal com està previst”, va comentar.

L’execució de l’obra començarà l’any 2010, per entrar en funcionament el 2011. Uns terminis massa llunyans segons l’opinió de l’Associació d’Amics i Voluntaris de la Gossera. El president de l’organització, Àlex Plana, va demanar ahir “més agilitat”, ja que va considerar que les instal.lacions de la carretera de l’Arrabassada “estan saturades” i s’hauria de trobar “una solució abans de tres anys”. L’associació dóna suport al projecte de la nova gossera municipal, “tant pel lloc com per les seves característiques”.

LA INQÜESTIONABLE DIFICULTAT DE GOVERNAR BÉ

octubre 27, 2008

(Editorial)

Se senten sovint converses molt profundes amb judicis morals inclosos sobre la incompetència dels qui manen, que sovint acaben amb la frase “la intel·ligència és inversament proporcional al càrrec que s’ocupa”. En aquest context, quan es parla dels qui manen un país, o una ciutat, o fins i tot un poble, la conversa acaba amb “tots són iguals, només els preocupa conservar el sou”.

Seria d’una superficialitat indigna reverenciar aquestes opinions de la mateixa manera que seria neci no fer-ne cas.

Abans de sentenciar a ningú, pensem en quines són les obligacions de qui mana. Manar no és cap tonteria, és acatar totes les responsabilitats, és decidir. Si una empresa triomfa és altament probable que sigui gràcies a una ment lluent que sap cap a on vol anar i què ha de fer per arribar-hi (la sort avui en dia és una variable que no significa massa). Però centrem-nos amb els nostres governants, perquè a la responsabilitat de procurar el millor pel territori i per les persones que hi vivim s’hi ha de sumar el compromís pres gràcies a la benvinguda democràcia. Tenen a les seves mans la capacitat de decidir multitud de factors importantíssims pels qui els hem votat i pels qui no, i si fan bé la seva feina les seves decisions poden repercutir en la vida dels fills dels nostres fills.

Governar una ciutat com Barcelona és un repte important. És com que et facin el director general de Microsoft: la cosa rutlla i no la pots pifiar, perquè es notarà i et faran fora després del consell d’administració. A la vida política tot és més vague, es pot anar fent i fer veure que fan molt, i els ciutadans ja se sap que patim desafectació política i votem (si votem) per educació i per una incerta inèrcia genètica. Si fóssim membres accionistes de la ciutat ens en preocuparíem més, si penséssim en la importància que significa tenir una bona estratègia de futur, si penséssim en tot el que podem arribar a ser, en tot el que podem arribar a tenir, seria ben diferent. I és que qui governi, qui mani, pot tenir entre mans la possibilitat de projectar la ciutat cap amunt, cal que conegui en profunditat les mancances i les necessitats, i també les oportunitats i les possibilitats. Anar fent és de mediocres. Cal contingut. Cal esperança. Cal que tots plegats siguem més exigents. Que ens governin bé pot ser complicat però reivindicable, i que ens parlin per parlar i no actuar, inacceptable. Permeteu que aquesta editorial s’ompli la boca de paraules com fan els nostres governants, però la responsabilitat d’aquesta editorial no té res a veure amb la dels qui manen a Barcelona, de la mateixa manera que no té res a veure la manera de fer d’una carnisseria o una merceria amb els objectius estratègics de Microsoft. Si “tots els polítics són iguals, només els preocupa conservar el sou”, canviem-ho, exigim competitivitat, hi tenim molt a guanyar.

Las tarifas del taxi se incrementan en un 6,2%

octubre 25, 2008

Óscar Muñoz (La Vanguardia)

La caída de los ingresos de los taxis de Barcelona y su área metropolitana como consecuencia de la crisis debería aminorarse el próximo año con las nuevas tarifas, que incluirán importantes incrementos en algunos conceptos clave, como las carreras que partan del aeropuerto, cuyo coste mínimo se prevé subir nada más y nada menos que en un 33,3% – de los 15 euros actuales a 20-, y en la bajada de bandera diurna, que se piensa encarecer en un nada despreciable 11,1%.

Estas son las dos subidas más destacadas del cuadro de precios para el 2009 que el Institut Metropolità del Taxi (IMT) y las principales entidades del sector han acordado firmar la próxima semana, y que incluye un encarecimiento global del 6,2%, sensiblemente por encima de la inflación catalana, que el pasado septiembre estaba en el 4,5%. Estas tarifas deberán ser avaladas por el consejo de administración del IMT, que a su vez las propondrá al pleno de la Entitat Metropolitana del Transport (EMT) para su aprobación. Será la Comisión de Precios de la Generalitat quien dé el visto bueno definitivo de tal modo que puedan aplicarse antes de las fiestas de Navidad.

Esta propuesta de tarifas, que salvo modificaciones de última hora será la que se salga adelante, modera algunos incrementos, incluso los hay que quedan congelados y, en cambio, dispara el precio de otros. La carrera mínima del aeropuerto será de 20 euros (incluyendo todos los suplementos), cinco euros más que con la tarifa vigente (ahora las maletas van aparte). Aunque muchos viajes ya superan este valor, el incremento afectará a un gran número de usuarios; por ejemplo, a los que se desplacen desde las terminales de El Prat a la Zona Franca, al área de negocios y comercial, así como la Fira de la Gran Via.

También destaca la unificación de la bajada de bandera diurna con la nocturna en dos euros. Así, la primera sube en un 11,1% (ahora es de 1,80 euros) y la segunda en un 5,3% (con la actual tarifa es de 1,90). En cambio, la bajada de bandera de las madrugadas de viernes, sábados y festivos se congela en 4 euros. La tarifa por kilómetro crece en un 4,9% y la horaria un 4,5% – por el día- y, las noches, el primer concepto sube un 5,8% y el segundo un 5%. El precio mínimo de las carreras solicitadas a radioemisoras se incrementa en un 7,7% y pasa de 6,50 a 7 euros.

Todos los suplementos se congelan. Se crea uno para las entradas del Moll Adossat (2,10 euros) que se suma al de las salidas, del mismo valor, y se suprime el de animales. Otra novedad es que la noche del 23 al 24 de septiembre (la Mercè) deja de ser considerarse especial por lo que no se aplicará el correspondiente plus de 3,10 euros. Este extra se mantiene las noches de Sant Joan, Navidad y Fin de Año

La Generalitat s’oposa a la possibilitat que Barcelona tingui un domini propi a internet

octubre 25, 2008

El secretari de Telecomunicacions del govern creu que el «.bcn» que vol l’Ajuntament anirà en detriment del «.cat»

Susana Pérez (El Punt)

La iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de demanar un domini propi per a la ciutat a internet ha topat amb la ferma oposició del govern, que considera que el «.bcn» anirà en detriment del «.cat». Així ho assegura el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Bosch, que acusa el govern de Jordi Hereu de liderar una iniciativa que, «a diferència del «.cat», no té cap suport de la societat civil». Per Bosch, si la iniciativa de l’Ajuntament tira endavant «Barcelona perdrà l’oportunitat d’exercir com a capital del país i optarà de nou pel paper de ciutat estat que no beneficia el conjunt de Catalunya». A l’article de la plana següent, i des de la seva condició de càrrec orgànic d’ERC, Bosch carrega amb duresa contra la proposta.

El delegat de presidència de l’Ajuntament de Barcelona, Ignasi Cardelús, va ser l’encarregat de presentar la candidatura del consistori per obtenir el domini «.bcn», i tot i que va assegurar que aquesta proposta ja l’havia comunicat al govern català, la Generalitat ho va desmentir hores després. «Estem molestos perquè la informació de la iniciativa l’hem rebut per la premsa», va afirmar el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch. Des del govern es tem que el domini «.bcn» afebleixi el «.cat», i, a més, s’acusa al consistori d’impulsar un projecte més propagandístic que no pas de contingut: «Pels indicis que tenim, el projecte del consistori és més que res una campanya publicitària, perquè no saben si la candidatura serà aprovada, ni quins són els criteris perquè s’accepti.» A més, segons Bosch, si s’aprova el domini «.bcn» Barcelona «perdrà, de nou, l’oportunitat d’exercir de capital de Catalunya; i es donarà un concepte erroni de la resta de Catalunya com a àrea metropolitana de Barcelona». El secretari de Telecomunicacions va acusar el govern municipal d’encapçalar una iniciativa que no té el suport de la societat civil. «No és un enfoc correcte que sigui l’Ajuntament qui es dirigeixi cap a la societat; el «.cat» va ser una iniciativa de la ciutadania», va assenyalar Jordi Bosch. Per la seva banda, els grups municipals de CiU i ERC van reiterar les seves crítiques a un projecte que té el suport del PP.

LA CANDIDATURA, EL 2009
L’Ajuntament de Barcelona formalitzarà la seva candidatura perquè la ciutat obtingui el domini «.bcn» el març del 2009 a l’ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers), l’associació encarregada d’assignar els dominis d’Internet. Tot i ser conscient que el seu projecte desperta recels, des de l’equip de govern municipal es va assegurar que el «.bcn» no perjudicarà el «.cat». «El «.cat» és un domini lingüístic i cultural, El «.bcn» serà per a les entitats barcelonines, i els dos dominis sumaran», va afirmar Ignasi Cardelús. Respecte al fet que sigui el consistori qui impulsi la iniciativa, i no la societat civil, Cardelús va afirmar que «l’Ajuntament és qui lidera el projecte, però el domini es farà amb el suport de diferents entitats», entre les quals va citar el Barça, l’Espanyol, el Cercle d’Economia, la Universitat Politècnica de Catalunya i l’empresa Custo. «La proposta es fa des de l’Ajuntament perquè es concep com un servei públic», va concloure

Barcelona deja de cobrar por prescripción hasta 1,4 millones en plusvalías municipales

octubre 25, 2008

El año anterior únicamente dejó de ingresar 30.000 euros por el mismo concepto
Es el tributo que pagan los ciudadanos a los Ayuntamientos por venta de inmuebles

Leonor Mayor (El Mundo)

Un informe publicado por la Sindicatura de Comptes desvela que el Institut Municipal d’Hisenda del Ayuntamiento de Barcelona dejó de ingresar 1,4 millones de euros en el año 2006 correspondientes a deudas prescritas generadas por el llamado impuesto de plusvalía municipal.

Esta cantidad contrasta con la que se perdió el año anterior por el mismo concepto, que fue sólo de 29.783 euros. Sin embargo, y a pesar del dinero que dejó de ingresar, la Sindicatura concluye que el Ayuntamiento de Barcelona realizó una «gestión razonable» a la hora de recaudar este tributo, ya que en 2005, ingresó por este concepto 90,1 millones de euros frente a los 93,4 que se habían devengado.

El Impuesto sobre el Incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana, comúnmente conocido como plusvalía municipal, es un tributo local que pagan los contribuyentes a los Ayuntamientos con ocasión de la transmisión de sus inmuebles, ya sea a través de ventas, donaciones o herencias.

Algunos consistorios liquidan el impuesto y envían el recibo al contribuyente, otros, como el de Barcelona, han establecido el mecanismo de la autoliquidación, por el que el propio administrado se presenta ante la ventanilla municipal, presenta su liquidación y paga el tributo.

El govern no farà el centre de dia que va aprovar construir a les Cotxeres de Borbó

octubre 24, 2008

El veïns, que al 2005 van forçar la inclusió de l’equipament, estudien mobilitzar-se contra la decisió

Rosa Díaz (El Punt)

És com si el temps tornés enrere, fins a la primavera del 2005. El veïns de Nou Barris tots mobilitzats i units per aconseguir la inclusió d’un centre de dia per a la gent gran en el pla d’equipaments de les Cotxeres de Borbó, que n’havia estat retirat malgrat que era un dels compromisos de l’administració amb Nou Barris. Prop de 800 al•legacions al pla. Assemblees, reunions i, a la fi, el projecte amb centre de dia. Ningú es pensava que, al final, i després de l’aprovació del govern de la Generalitat de l’inici d’obres, aquest equipament podria ser finalment exclòs. Però ha passat. Avui els veïns decidiran si es tornen a mobilitzar.

La diferència amb la mobilització de l’any 2005 és que aleshores l’Ajuntament de Barcelona només estava dibuixant sobre el paper el futur de les Cotxeres de Borbó, un gran espai de 22.785 m² de terreny que l’any 2003 va quedar lliure arran de l’enderroc de les velles cotxeres d’autobusos. L’estira-i-arronsa va ser dur aleshores, i va tenir diferents episodis. En un d’aquests s’havia proposat fins i tot construir-hi pisos. Però al final l’acord va ser aquest: una gran part del terreny (4.567 m²) es destinaria a un equipament administratiu –aleshores encara s’estava negociant perquè fos per a la seu de l’actual conselleria d’Acció Social i Ciutadania, que més tard es va confirmar– i a la resta s’havia d’edificar un gran equipament sociosanitari de nova generació –amb serveis d’assistència primària, rehabilitació, urgències mèdiques, salut mental, diagnosi per la imatge i una zona d’internament sociosanitari i hospital del dia–. Aquest equipament incloïa segons aquell disseny una biblioteca, un casal d’avis, un taller ocupacional i un poliesportiu. I al subsòl, un aparcament públic per a 500 vehicles.

Aquest disseny el van presentar a so de bombo i platerets, en un acte multitudinari a la plaça del Virrei Amat, l’alcalde Joan Clos, la consellera Marina Geli i el regidor de Nou Barris, José Cuervo, acompanyats de nombroses autoritats locals i autonòmiques. Maquetes, fullets informatius i dossiers de l’època mostren la distribució dels edificis i els líders veïnals també surten cofois a les fotos.

Després van venir els llargs mesos de concreció d’aquests plans en projectes executius. Mentrestant, es va concretar la qüestió de la seu d’Acció Social i Ciutadania. Fins que el 5 de febrer del 2008 el govern de la Generalitat va presentar l’acord d’aprovació d’una partida de gairebé 350 milions d’euros per començar les obres de l’illa d’equipaments de Cotxeres de Borbó. En aquest acord es preveu el centre de dia compartint espai amb el gran equipament sanitari.

LA PRIMERA PEDRA

Va ser dos dies abans de la col•locació de la primera pedra a Cotxeres de Borbó, és a dir, aquest mes de juliol, quan va córrer la notícia que el centre de dia havia desaparegut del pla d’equipaments. Efectivament, als dossiers que es van lliurar aquell dia a la premsa no hi figura, cosa que va despertar el recel d’algunes de les associacions de veïns de la zona que en el seu dia van lluitar perquè aquest equipament, que consideren «vital», segons ha explicat una de les representants veïnals de la zona, hi fos.

Les obres a Cotxeres de Borbó ja han començat, però, tot i això, unes quantes associacions de veïns s’han interessat per la qüestió del centre de dia. Concretament ho va fer la portaveu de la plataforma Cotxeres Borbó, Dolors Millán, que va fer la pregunta en l’audiència pública celebrada al districte a principis d’octubre. La regidora, Carmen Andrés, no la va voler respondre i la va remetre a una trobada privada per fer-ho. Fonts del districte han confirmat a aquest diari que per una decisió de la conselleria de Salut, que ara té un criteri diferent i no considera apropiat ubicar un centre de dia en l’equipament projectat, el centre de dia no es farà a l’espai de Cotxeres de Borbó. Però també han indicat que s’està buscant un altre emplaçament per al centre. La conselleria de Salut no ha respost a les múltiples peticions d’aquest diari per saber què ha motivat aquest canvi de criteri.

Aquesta situació ha suscitat la protesta pública del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), que considera «inadmissible» que l’equipament es tregui sense haver-ho parlat abans amb les associacions que van participar molt activament en el procés de disseny de l’illa. El portaveu de CiU a Nou Barris, Eduard Ràmia, es pregunta de què van servir tant el procés de participació com els centenars d’al•legacions presentades perquè es mantingués el centre de dia. I qüestiona la decisió sobretot «per la manera com s’ha pres».

El nou passeig Marítim expulsarà nudistes i surfistes de Sant Sebastià

octubre 24, 2008

El bulevard fins a l’Hotel Vela, que atraurà més visitants, incomoda els detractors del banyador
La falta d’onades per l’espigó de la nova platja farà que els esportistes es mudin a la Mar Bella

David Placer (El Periódico)

La platja de Sant Sebastià ha començat les obres que li faran desprendre’s de dos públics fidels: els nudistes, la majoria gais, i els surfistes i windsurfistes. L’inici fa tres setmanes de la construcció del nou tram del passeig Marítim entre la Barceloneta i l’Hotel Vela obre un compte enrere per a tots dos col.lectius, que compartiran a partir de l’estiu espai a la Mar Bella, una altra zona nudista on aquests se senten còmodes per la protecció davant possibles curiosos que els brinden els bancs de sorra existents.

El futur passeig, de 12 metres d’amplada, farà augmentarà el flux de turistes i banyistes entre el complex de l’Hotel Vela –i la seva zona comercial i d’oficines– i la platja de la Barceloneta, una nova realitat que no agrada als usuaris sense banyador. “Vinc aquí perquè tothom sap que aquesta és una platja nudista freqüentada per gais i ningú et mira malament ni et molesta. Si això s’omple de turistes, aniré a la Mar Bella, encara que em quedi més lluny”, explica Felipe Bugallo, un visitant freqüent de la sorra de Sant Sebastià.

L’obertura de la Barceloneta als terrenys del port també eliminarà els últims racons de la platja de Sant Sebastià utilitzada per alguns gais per a trobades sexuals ràpides. “Ja era hora. És una vergonya que els veïns hàgim d’aguantar aquesta mena d’espectacles en plena platja”, denuncia Àngels Simarro, presidenta de l’associació de veïns de la Barceloneta.

NOVA FESOMIA

Les obres del passeig Marítim, que es complementen amb l’ampliació de l’espigó al costat de l’Hotel Vela, canviaran completament la fesomia de la platja. El Ministeri de Medi Ambient té previst ordenar aviat l’ampliació del dic que permetrà la creació d’una singular platja en forma de L i que tindrà vistes al Port Olímpic. Aquesta obra impedirà practicar surf en l’únic racó de la Barceloneta on avui és possible, cosa que obligarà el col.lectiu a mudar-se també a la Mar Bella, on el ministeri ha promès instal.lar uns espigons que permetran que aquesta platja sigui l’única apta per muntar onades. En la resta es construiran dics submarins que impedeixin la pèrdua de sorra que es produeix amb els temporals i que també acabarà amb les onades.

“Serà un espai insuficient per a nosaltres. Estem impressionats amb la gran quantitat de nous surfistes que vénen cada any a les platges. Hi ha dies que som uns 300″, explica Ramon Silva, portaveu de l’Associació Catalana de Surf.

Les màquines ja han començat a remoure grans quantitats de sorra a la platja i a instal.lar les bases del nou passeig. Els obrers van explicar que la setmana que ve tindran acabats els dos murs que protegiran l’estructura dels embats del mar. Després s’instal.laran canonades d’aigua que proveïran les noves dutxes i es col.locarà la resta de mobiliari urbà. La constructora Ferrovial, encarregada de l’obra, ha deixat un pas provisional per a les embarcacions que entren i surten del Club Natació Barcelona.

La plaça del Mar, al final del passeig de Borbó, també està sent remodelada i estarà acabada, juntament amb el passeig Marítim, abans de l’estiu. Els responsables de l’obra van explicar que serà una plaça dura amb un nou mobiliari. A l’altre costat de la tanca que separa els terrenys municipals dels del port, els voltants de l’Hotel Vela ja tenen plantades totes les palmeres i les obres estan molt avançades.

El govern d’Hereu es nega a unificar els criteris sobre el pla del Barça

octubre 24, 2008

V. Planella (El Punt)

Els grups del PSC i d’ICV-EUiA, amb el suport d’ERC i l’abstenció de CiU, van rebutjar ahir, en el marc de la comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, una proposició del PP en què es reclama al govern bipartit que presenti «de manera immediata» un document de criteris unificat sobre la reordenació dels terrenys del Barça al districte de les Corts. El regidor popular Alberto Vilagrasa va retreure als socialistes i a Iniciativa que hagin donat a conèixer a través dels mitjans de comunicació exigències contradictòries respecte a les compensacions que demanen a la directiva del Futbol Club Barcelona a canvi de permetre-li construir pisos a la parcel•la del Miniestadi. «Estan generant intranquil•litat als veïns i els comerciants de les Corts», va dir Vilagrasa. El tinent d’alcalde i responsable d’Urbanisme, Ramon García Bragado, va desestimar l’exigència del grup del PP recordant que, ara per ara, només hi ha documents de treball sobre la taula i no un projecte urbanístic en ferm.

El PSC fa autocrítica del model de desenvolupament de BCN

octubre 24, 2008

Proposa com a alternativa una política de proximitat al ciutadà
El regidor Carles Martí relleva Joan Ferran al davant dels socialistes de la ciutat

Luís Mauri (El Periódico)

El model de desenvolupament que ha imperat les últimes dues dècades a la ciutat de Barcelona està obsolet. No dóna més de si. Això no fa falta que ho digui l’oposició municipal; ho proclama el partit socialista, que regeix des de fa gairebé 30 anys el destí de la ciutat. El congrés de la Federació de Barcelona del PSC oficialitzarà aquest cap de setmana aquesta autocrítica. I també consagrarà l’anunciat relleu del veterà capità Joan Ferran pel tinent d’alcalde Carles Martí al capdavant del partit a la capital catalana.

El conclave aprovarà una ponència que admet que el model Barcelona està “esgotat”. L’autocrítica es refereix a l’estratègia de desenvolupament urbà basada en la utilització de grans cites internacionals (els Jocs Olímpics del 1992 i el Fòrum del 2004 o, un segle abans, l’Exposició Universal del 1888 i la Internacional del 1929) com a catalitzadors de projectes i de recursos, com a palanques de desenvolupament urbà.

L’HORA DE CANVIAR

El document congressual celebra el gran aprofitament per part de la ciutat d’aquest model de creixement. Però no no- més considera que avui està obsolet, sinó que constata que fa temps que ha arribat l’hora de canviar. És més, la ponència del PSC de Barcelona admet que l’ajuntament va ser incapaç de diagnosticar a temps el final d’u- na etapa marcada per un desenvolupament dependent o tributari de l’organització de grans esdeveniments de ressonància internacional.

LES CRÍTIQUES AL FÒRUM
L’autocrítica socialista encara va més lluny: determina que la lentitud en el diag- nòstic explica, almenys en part, les crítiques ciutadanes que van ploure sobre el Fòrum del 2004. La ponència socialista defineix el model Barcelona com “una fórmula que expressa sobretot el posicionament de la marca de ciutat en l’escena internacional”. Una fórmula que va regir des dels primers anys 80, quan Barcelona va presentar la candidatura olímpica, fins al Fòrum del 2004.

SENSE RENEGAR-NE
El congrés del PSC de Barcelona farà autocrítica, però no renegarà de la seva actuació municipal. Dictaminarà que el model Barcelona està esgotat, però recalcarà que, abans d’esgotar-se, va donar resultats destacables. Simplement, els temps, les necessitats, les condicions objectives, la ciutat mateixa, han canviat, i la política municipal també ha de canviar. “Avui –diu la ponència–, les realitats de la ciutat es conformen en clau metropolitana, en territoris continus que comparteixen problemàtiques i que requereixen respostes globals i sovint supramunicipals”.

LA PROXIMITAT ¿?
quina és l’alternativa al model caduc? Els socialistes barcelonins aposten per un model d’escala humana, basat en la política municipal de proximitat al ciutadà i en l’atenció als problemes de petita escala, sense que això suposi relegar a l’oblit els grans projectes de ciutat.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.