Archive for 28/06/2008

L’oposició retreu els defectes del Bicing

juny 28, 2008

(El Punt)

Si en un punt del ple ERC va voler marcar distàncies amb el govern va ser en el debat sobre la gestió del servei del Bicing. Ricard Martínez va recordar que «en 15 mesos el Bicing ha crescut el que estava previst en tres anys». Una implantació, a parer del republicà, «arriscada» i feta «sense prudència ni paciència». Martínez va exemplificar la imprevisió ironitzant sobre el «gran descobriment» de l’Ajuntament, que ha conclòs ara que la gent fa servir molt més el Bicing per baixar de muntanya a mar que no pas en sentit contrari, cosa que satura les estacions del litoral.

Les crítiques d’ERC van estar en línia amb les de CiU i el PP, que van coincidir a admetre l’èxit de la resposta ciutadana al sistema però també a l’hora de qualificar de fracàs la seva gestió. El regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, va insistir que se solucionaran els problemes, però els hi va treure importància: «Les 355 persones que es donen d’alta cada dia [al Bicing] deuen pensar que no està tan malament», va dir.

Enganxada pels gràfics de CiU crítics amb els números

juny 28, 2008

(El Punt)

El debat sobre els comptes del 2007 va estar animat per l’enganxada a propòsit de la iniciativa del regidor de CiU Antoni Vives d’il·lustrar la seva intervenció amb quadres i gràfics. Hereu va esgrimir un vell acord pel qual tots els grups es comprometien a limitar el suport de presentacions audiovisuals en les seves intervencions, però finalment Vives es va sortir amb la seva. Més enllà de l’anècdota, els comptes són els que són: inversió directa de 614 milions (20% més que el 2006) i ampliació d’un 12,3% en la despesa prevista inicialment. Pel govern, les xifres constaten l’«aposta pel transport públic, l’atenció social i la seguretat» en «un marc de prudència i rigor pressupostari». Per l’oposició, tot al contrari. CiU creu que proven «l’esgotament d’una manera de governar». Pel PP, el consistori «fa 20 anys que juga a mantenir el resultat i que està al límit del reglament».

CiU: «Són un servei públic l’autoestima, l’orgull de ser ciutadà i les patates braves?»

juny 28, 2008

(El Punt)

No podia faltar en el ple la inevitable referència a la polèmica campanya Visc/a Barcelona, engegada pel consistori per aixecar la moral dels barcelonins. Va ser CiU qui va insistir en els retrets fets pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a la mesura, i que la federació nacionalista ja havia esgrimit aquesta setmana. La convergent Sònia Recasens va recordar que «la publicitat institucional s’ha de limitar a informar d’un servei públic», per després demanar-se, en referència als continguts de la campanya: «Són un servei públic l’autoestima, l’orgull de ser ciutadà i les patates braves?» Recasens va qualificar d’«aberració» que es gastin 1,7 milions d’euros en una campanya que només diu «una obvietat», i el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, va replicar a la convergent amb un to a cavall entre el laconisme i la ironia. El laconisme, amb un punt de cinisme, quan va puntualitzar: «El CAC diu que [la campanya] està en el límit del que diu la llei, per tant hi està a dins i és legal.» I la ironia, quan, després de demanar-li que «no distorsioni», va recomanar a Recasens: «Disfruti de la ciutat, amb alegria.»

Divuit milions d’euros gastats en el futur zoo marí

juny 28, 2008

(El Punt)

L’Ajuntament ja s’ha gastat més de 18 milions d’euros en el projecte del zoo marí, tot i que la futura instal·lació encara està a les beceroles. De fet, 16,5 milions s’han destinat a la construcció de la plataforma sobre el mar, on està previst que s’instal·li el futur equipament. La resta dels diners, més d’un milió i mig d’euros, s’ha destinat a diversos projectes i estudis sobre el zoo. Les xifres les va donar el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Ramon García-Bragado, en resposta a una pregunta del PP, que va retreure al bipartit els successius retards de l’obra. «El 2002 deien que no hi havia zoo marí per culpa que governava el PP, el 2004 ja parlaven del 2009, i ara resulta que ja es parla del 2016», va etzibar Alberto Fernández Díaz, que va retreure al bipartit que estigui previst abocar «150 milions d’euros en un projecte com aquest». García-Bragado va evitar la confrontació i va emplaçar Fernández Díaz a buscar «moments millors» per debatre sobre la definició i les especificitats del projecte.

Veïns i venedors denuncien el mal estat d’un accés al mercat de Sants on ja hi ha hagut diversos accidents

juny 28, 2008

Una víctima que es va trencar el colze en caure-hi presentarà una denúncia

F. Espiga (El Punt)

Ja no és només una qüestió estètica o de funcionalitat. El mal estat d’algunes parts del mercat de Sants, concretament d’un accés del carrer Daoiz i Velarde, està provocant situacions de veritable risc potencial entre clients i venedors. El punt més conflictiu és una escala que està malmesa, i que ja ha provocat en les últimes setmanes més d’un ensurt. Un dels més greus, fins ara, ha estat la caiguda d’una dona de 82 anys, que es va trencar el colze. La seva família té la intenció d’acudir als jutjats.

El mercat de Sants està pendent d’una ambiciosa remodelació integral que el convertirà en una instal·lació modèlica. Ara bé, el trasllat a una carpa provisional mentre durin les obres no està previst fins al setembre del 2009 i, mentrestant, diversos espais de l’equipament presenten un estat de degradació alarmant. És el cas de l’escala d’un dels dos accessos del carrer Daoiz i Velarde. Des de fa ja alguns mesos un dels graons està totalment trencat, una circumstància puntual que no donaria més de si sinó fos perquè ja s’hi han produït nombrosos accidents. Mercè Guillamón, venedora d’una merceria que està situada just al costat d’aquest punt, en dóna fe. «És una zona on hi ha hagut vàries caigudes i, de fet, jo sempre procuro alertar la gent que hi puja» explica. El seu, però, no és només el testimoni d’una simple espectadora. Ja ha caigut dues vegades en aquesta escala. Es dóna la circumstància que aquests accidents han anant deteriorant, encara més, aquesta part de l’accés.

Els inquilins de la zona comenten que la situació no és nova, però que tot i això per ara no s’ha pres mesures per arreglar el graó. «L’únic que han fet els responsables del mercat és serrar un ferro que sobresortia i que estava tot rovellat, però el forat hi continua estant» assegura Daniel Simon, un veí que viu just al davant de l’accés. La seva sogra, Carmen Donaire, de 82 anys, és una altra damnificada, ja que el passat 30 d’abril va patir una greu caiguda en aquesta escala. A banda de diverses contusions, es va trencar el colze esquerra. Una lesió que l’ha obligat a passar per la sala d’operacions per practicar-li una reconstrucció i que, a més del temps de baixa i recuperació, li pot arribar a deixar importants seqüeles. «Els metges ens diuen que difícilment podrà recuperar tota la mobilitat del braç», denuncia Simon. Amb tots aquests antecedents, la família de Donaire presentarà una denúncia contra el mercat per demanar responsabilitats.

Valores arquitectónicos, paisajísticos e ideológicos se combinan y dan pie al debate sobre la restitución del monumento

juny 28, 2008

Teresa Sesé (La Vanguardia)

Al margen de las consideraciones políticas, la recuperación del monumento de Puig i Cadafalch tiene todos los números para suscitar un debate ciudadano sobre la conveniencia o no de colocar una réplica del monumento cerca de su emplazamiento original. La Vanguardia pulsó ayer la opinión de algunos especialistas.

Juli Capella
Arquitecto y experto en diseño
“Es una idea fantástica desde punto de vista de recuperación de patrimonio arquitectónico. Se trate de Gaudí, de Sert o de unas ruinas romanas, que se recupere una parte de nuestra historia es siempre una buena noticia. Lo que me fastidia es que se quiera utilizar como icono patriótico. No me gustan los monumentos políticos, sean del signo que sean, y me da repelús la arquitectura que se basa en algo patriótico. Si las columnas no hubieran existido, que alguien pretendiera levantar un monumento a Catalunya me parecería una chorrada cuando no una aberración. Pero como un día fueron realidad y son obra de un arquitecto notable, tiene sentido recuperarlas. Insisto: un sentido arquitectónico, no ideológico, porque en este caso siempre habrá alguien que quiera derribarlas. Y otra cosa: vaya huevos que con lo mal que está la ciudad, vayamos a gastar un dineral en algo decorativo. Sería más provechoso hacer arquitectura de escuelas, que la ciudad está llena de barracones. Y, con todas mis simpatías por Jordi Hereu, si esta es una baza para conseguir apoyos, no puedo evitar sentirme muy decepcionado”.

Luis Alonso
Arquitecto de Alonso/ Balaguer, responsables junto a Richard Rogers del futuro centro comercial y de ocio Arenas Plaza

“La restitución en si no me parece mal, lo que no me parece correcto es que se realice en el mismo emplazamiento. Cuando los arquitectos y paisajistas proyectamos o ubicamos piezas singulares, lo hacemos teniendo en cuenta el entorno, las preexistencias y todo tipo de consideraciones paisajísticas.. Cuando se proyectó, no existían las fuentes ni el Palau Nacional o las torres venecianas, tres conjuntos tan potentes que desvirtúan aquella primera ubicación. Debería reconsiderarse la ubicación. La escenografía ha sido considerablemente modificada en los últimos 90 años”.

Oriol Bohigas
Arquitecto y presidente del Ateneo Barcelonés

“Me parece importante la reivindicación, aunque no es trascendental. Las columnas no sólo tienen un sentido patriótico, sino un criterio compositivo y arquitectónico muy interesante. Y eso sí: o la reposición se lleva a cabo en el mismo eje o lugar, o mejor no hacerla. Cualquier otra solución me parece una tontería. O se respeta su espíritu simbólico o no se colocan, que tampoco es tan grave,

Carlos Ferrater
Arquitecto, del equipo que proyectó el Jardín Botánico

“Cuando estábamos haciendo el Jardín Botánico, encontramos elementos de unas columnas clásicas que, pensamos, podían ser las de Puig i Cadafalch, pero los arqueólogos dictaminaron que eran las del pabellón Mies Van der Rohe. De haberlas encontrado, pienso que habría estado bien reponerlas, pero reconstruirlas ahora… Prefiero quedarme con la imagen virtual. Y si no hubiera más remedio que reconstruirlas, jugaría a un posicionamiento un poco menos elemental. Simbólicamente son demasiado obvias.”

Josep Ribas Folguera
Arquitecto, socio de Jean Nouvel

“Es importante recuperar elementos con valor histórico, pero hay otras prioridades, como construir escuelas o guarderías. Considerando sólo el valor estético de las columnas, también hay otras muchas prioridades”

Josep Maria Ainaud de Lasarte
Historiador

“Es bueno recuperar este elemento del pasado que ayuda a mantener la identidad y abrirlo al futuro. Es un símbolo que merece ser recuperado donde el autor quiso y un homenaje a Puig i Cadafalch, arrinconado injustamente en las dos dictaduras”.

Revetlla sense llum verda

juny 28, 2008

El Sindicat del Taxi demana el final del torn de nit obligatori

(El Periódico)

L’excés de taxis nocturns que denuncien els professionals del sector és una entelèquia en dates especials, com la nit de Sant Joan, la nit de Nadal o la nit de Cap d’Any. La prova és que l’última revetlla, malgrat que les carreres costaven 3,10 euros més que una nit laborable, trobar un taxi amb la llum verda de lliure va ser una autèntica odissea per la falta de vehicles

CARNET PER PUNTS
La Federació d’Associacions de Taxistes Independents (FATI), que promou la creació d’un carnet per punts per als taxistes assalariats, pensa sol.licitar que la mesura també es faci extensiva als autònoms per acabar amb el pagament de comissions a hotels.

El Carmel, impune

juny 28, 2008

La investigació judicial de l’esfondrament quedarà en no res després que la fiscalia hagi demanat l’arxivament de la causa
El ministeri públic hi veu delicte però no pot acusar perquè els afectats es van retirar del cas

Jordi Panyella (Avui)

La investigació judicial sobre l’esfondrament al barri del Carmel camina cap a l’arxivament després que la fiscalia hagi entregat al jutjat d’instrucció número 33 de Barcelona un escrit en què demana el sobreseïment de la causa. El ministeri públic creu que els responsables de l’obra haurien pogut incórrer en un delicte de danys, però recorda que aquest delicte només és perseguible si els afectats directes denuncien el fet, circumstància que aquí no es produeix.

En el cas del Carmel, totes les acusacions particulars van arribar a un acord amb l’administració i les empreses implicades en les obres de la línia 5 i van renunciar a principis d’abril a les accions legals, fet que equival a mostrar el perdó als imputats. La retirada dels veïns i comerciants va anar seguida de la renúncia per part de l’Ajuntament de Barcelona, que s’havia personat en la causa com a acusació particular. D’aquesta manera el futur del cas quedava en mans de l’única acusació que encara es mantenia activa, la fiscalia, que ahir va notificar la petició d’arxivament.

Els imputats en la causa són cinc persones, amb un nivell diferent de responsabilitat en les obres de prolongació de la línia 5 del metro. També estan imputades com a responsables civils subsidiàries la Generalitat, l’empresa pública GISA i la resta d’empreses vinculades a l’obra.

El document del ministeri públic, de setze pàgines, repassa l’evolució de la investigació judicial i fa especial esment de l’informe dels pèrits que al seu dia va encarregar la magistrada encarregada de la investigació, Elisabet Castelló. Després de mesos de feina els pèrits van poder determinar que l’esfondrament el va produir una falla en el terreny que no va ser detectada pels responsables de l’obra.

S’hauria pogut evitar

Els tècnics consultats pel jutjat van concloure que l’accident del Carmel s’hauria pogut evitar si la direcció de l’obra hagués optat per un altre sistema constructiu més apropiat per a terrenys amb la presència de falles. Es va fer una auscultació deficient del terreny i una lectura errònia dels resultats d’aquesta auscultació. Tot això porta la fiscalia a considerar que “els responsables de l’obra van tenir una clara falta de diligència”.

Malgrat això, el ministeri públic entén que no hi va haver una intenció clara de causar danys a tercers i, per aquest motiu, argumenta que no es pot acusar els imputats per un delicte d’estralls. En analitzar l’acusació per danys sí que es considera que hi ha delicte, però sense el requisit de l’acusació particular la fiscalia està obligada a demanar l’arxivament del cas.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.