Archive for juny, 2008

CARACTERÍSTIQUES DE LES PLATGES DE BARCELONA QUAN ARRIBA LA CALOR

juny 30, 2008

(Editorial)

Quan pugen les temperatures, les platges del litoral barceloní tenen almenys tres punts en comú: estan brutes, estan plenes, i són totes elles cosmopolites i integradores. A les platges de Barcelona no s’hi pot anar a buscar tranquil·litat, s’hi pot anar a buscar i amb sort trobar un tros de sorra on plantar la tovallola. L’hàbitat observable és una miscel·lània de persones, quasi totes turistes, de diferents races i colors que, com que no poden refrescar-se al mar perquè sembla una escudella barrejada de plàstics, bromera sospitosa i brutor diversa, s’arreceren amuntegades a les seves tovalloles. El resultat és que de la teva tovallola estant el més fàcil és acabar intervenint en les converses dels altres grups, ni que sigui per error, i si no n’entens l’idioma segurament al final ja sabràs defensar-t’hi en els tòpics generals. A les platges de Barcelona la deshidratació és un problema, i més si les dutxes no funcionen, com sovint passa. És per això que amb una constància matemàtica hi ha venedors i venedores que ofereixen aigua, refrescs, cervesa, sangria, fruita talladeta, empanades, dolços i tot el que puguis necessitar per tal de no exposar els peus a la roentor de la sorra i al perill de tallar-te amb un vidre o amb una llauna. I l’oferta ambulant va fins a límits insospitats: fins i tot pots aconseguir vestits, rellotges, massatges, hatchís i marihuana.

Com en tota conglomeració humana, hi ha membres que volen destacar, i en el cas de les platges de Barcelona aquests membres són els lladres que s’aprofiten de l’ambient integrador i de comuna hippie i van robant moneders i mòbils. Les víctimes d’aquests robatoris, després d’exasperar-se i maleir la ciutat, en cap cas troben l’ajuda dels mossos o de la guàrdia urbana, perquè a les platges de Barcelona no hi ha vigilància, i si hi és, no es veu ni es troba. Això també genera integració, perquè quan t’han robat agraeixes dels companys de les tovalloles del costat una mica de companyonia i comprensió.

Sense menystenir l’originalitat de l’ambient que es genera, tan costaria tenir unes platges una mica agradables? La sorra s’hauria de netejar d’una altra manera, s’hauria de garantir que l’aigua fos més salubre i sense objectes flotants, hauria d’haver control de la venda ambulant i control dels qui llencen les deixalles a la sorra, que per això es va aprovar una ordenança de civisme, i també hi hauria d’haver vigilància per prevenir robatoris. Per evitar l’apilotament de tovalloles i de cossos, la zona de sorra podria ser més gran, però com que això és difícil potser s’ha decidit deixar les platges a la mà de Déu, brutes i descontrolades, i d’aquesta manera la gent de la ciutat deixarà d’anar-hi i els pobres turistes sense coneixement trobaran lloc. I si els roben no passa res, ja saben al que s’exposen venint a Barcelona. I els que vivim aquí ens quedem sense platja quan arriba la calor. Ja se sap, així funciona aquesta ciutat.

L’Ajuntament es va gastar 56.315 euros en la festa del primer aniversari del Bicing

juny 30, 2008

V. Planella (El Punt)

L’Ajuntament de Barcelona es va gastar prop de 30 euros en cadascuna de les més de 2.000 persones que el 29 de març passat van participar en la festa de celebració del primer aniversari del Bicing que el consistori va organitzar a l’espigó del Moll de la Marina, al Port Olímpic. Aquesta despesa per cap es desprèn de les estimacions d’assistència a l’acte creuades amb el cost de l’organització que el regidor Francesc Narváez va facilitar, a petició del grup municipal d’ERC, en el decurs d’una reunió de la comissió de Seguretat i Mobilitat. Narváez va indicar que el cost total de la festa va ascendir a 56.315 euros. Aquesta quantitat es desglossa en els 28.760 euros que es van haver d’invertir en un pastís monumental amb una espelma, del qual es preveien repartir 5.000 porcions entre els usuaris del servei de bicicletes municipal. A més, l’organització de les activitats lúdiques que es van fer al llarg del dia –inclòs un escenari, una carpa, una pantalla gegant, equips de so, un grup de batuca i el personal tècnic necessari– van comportar una despesa de 25.470 euros, als quals cal afegir uns altres 2.805 en concepte de diversos premis que es van entregar. Narváez també va precisar que els costos de la celebració no es van carregar en els pressupostos de l’Ajuntament, sinó en els comptes de l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals, que gestiona infraestructures relacionades amb la mobilitat i el lleure. El regidor d’ERC, Ricard Martínez, va lamentar que el bipartit s’hagi gastat tants diners per commemorar el primer any del Bicing quan «hi ha altres aspectes prioritaris d’aquest servei en què cal invertir». Al cap de poc temps, Narváez ha hagut d’admetre diverses deficiències en el funcionament d’aquest sistema de transport.

La perforadora, al pati de casa

juny 30, 2008

Els treballs de la línia 9 a la zona del carrer Felip II són un capítol més dels quatre anys que fa que comerços i veïns de la Sagrera pateixen obres

Anna Ballbona (El Punt)

Al carrer Felip II, en la confluència amb l’avinguda Meridiana, un grup de cases baixes tenen un «inquilí» al pati de casa. Des de principis d’any, grans perforadores esventren el carrer per les obres de la línia 9 del metro a la Sagrera. A l’altra banda del carrer, amb un pas incòmode per als vianants, una drogueria aguanta com pot els efectes funestos del terrabastall sobre el comerç. El mateix passa al mercat de Felip II i a les botigues del carrer Sant Antoni Maria Claret, que han reduït a la meitat les vendes.

Fa pocs dies l’Ajuntament es va despertar i va aprovar per unanimitat una proposta de CiU per oferir compensacions als comerços afectats. Resulta, però, que en aquesta zona de la Sagrera que, com el seu nom indica, no és l’Eixample, estan en obres des del 2004: els treballs de la línia 9 en diferents punts (amb l’afegitó de la interrupció del Carmel), l’intercanviador de la línia 5 i la línia 1… En tot aquest temps els comerços han aguantat com han pogut. Des del 2004 l’associació de comerciants Sagrera Activa demana compensacions, que no es materialitzaran fins ara. En l’última reunió amb Gisa i l’Ajuntament fa uns dies, els van dir que encara cal concretar la fórmula de com s’aplicaran les bonificacions. El que està clar, però, és que els comerços afectats durant dos anys per les obres de l’intercanviador ja no se’n beneficiaran. A més, el districte de Sant Andreu treballa ara en «millores de suport», com ara l’ampliació de les zones blava i verda al voltant del mercat.

Ara els carrers tallats són Felip II i Sant Antoni Maria Claret, amb Hondures. El mercat de Felip II, amb 60 parades en funcionament, es troba més amunt del carrer tallat, però tota la volta que han de fer als vianants resulta un entrebanc, sobretot per a la gent gran. «La gent de la Sagrera ja no puja, amb les obres a la Meridiana ja ho vam notar», indica Joan Barceló, president del mercat de Felip II. «Ens ha tocat la loteria», resumeix el propietari de la drogueria situada just al davant de les obres. Al carrer Pare Claret, amb una trentena d’establiments comercials, la davallada és semblant. A banda de les molèsties de les obres, es queixen que la senyalització del lloc per on han de passar els vianants és molt deficient i això no ajuda gens a retenir els clients. «Amb les obres, els comerços no fan reformes perquè no s’amortitzen, i hi ha qui traspassa el negoci, però amb un preu baix», diu Susana Bareche, portaveu de Sagrera Activa.

Els veïns ho suporten amb resignació. Fa uns dies en Lluís Gordillo, que viu al carrer Felip II, a primera línia de les obres (aquí molts són veïns de tota la vida), tenia la perforadora a tocar del petit pati: «Comencen a les set del matí i hi ha dies que acaben a les deu». A l’inici del tall, el carrer estava a les fosques, fins que, amb les protestes dels veïns, van tornar-lo a il·luminar. També van ser les protestes dels veïns les que van fer aturar les obres un diumenge a les set del matí, quan un ban havia informat que començarien a les deu.

Les parades on els clients es barallaven pels taxis ara estan plenes de cotxes en espera

juny 30, 2008

Molts taxistes recolzen eliminar el torn obligatori de nit

(El Periódico)

El transport nocturn de la ciutat està experimentant un canvi dràstic. Les escenes de passatgers barallant-se per un taxi, i les llargues cues de noctàmbuls a la plaça de Catalunya i el Port Olímpic a la caça d’un llum verd han passat a la història.

La conjunció de les mesures per pal.liar el dèficit de transport (metro nocturn els dissabtes, suplement de dos euros i augment de busos nocturns) i la disminució de l’oci, més auster els últims mesos, han invertit les esperes. Ara són els taxistes els que esperen en doble i triple fila a la plaça de Catalunya, fins i tot els divendres i algunes hores dels dissabtes, i fan cua en forma d’U entre les dues torres del Port Olímpic.

L’incentiu del suplement
El suplement del taxi nocturn els caps de setmana ha incentivat molts taxistes a treballar de nit per augmentar els seus ingressos, fet que ha multiplicat la flota disponible. Molts propietaris de llicències, per treure més rendiment dels costos del vehicle, també han decidit contractar conductors en els horaris nocturns. La combinació d’aquests factors ha compensat els viatgers, que ja no han d’esperar llargues hores per tornar a casa, però inquieta el col.lectiu de taxistes.
El sindicat Stac ha proposat a l’Imet (Institut Metropolità del Taxi) eliminar l’obligació de treballar a la nit els primers sis mesos després de la compra de la llicència. La majoria dels treballadors del volant recolzen la iniciativa, vigent des del 2001 en plena època d’escassetat de transport públic.

“Ja no hi ha necessitat de mantenir aquesta mesura. És injusta perquè la nit és un torn desagraït, que et talla la teva vida personal i, a més, has d’aguantar borratxos i clients impertinents. Sobren taxis, hauria de ser voluntari”, diu José Ramón Olavarrieta, obligat a treballar sis mesos de nit perquè va adquirir la llicència del seu pare, ara retirat.

Els conductors que han comprat llicències recentment han de treballar el torn de nit, però no poden estendre la seva jornada més enllà de les sis del matí, una limitació que no s’aplica a la resta de taxistes, que planifiquen l’horari al seu gust. “No fa falta aquesta obligació perquè a la nit es guanyen molt més diners en menys hores. Jo treballo en aquest horari voluntàriament perquè hi ha menys trànsit i adquireixes més experiència. Molta gent del dia també aprofita algunes hores de la nit per facturar més”, afirma Manuel Cobo.

30% menys de facturació
L’Stac assegura que la facturació ha baixat un 30% de mitjana, una dada compartida per alguns conductors. “Fa tot just cinc mesos que treballo en el taxi i ja he notat la baixada en el nombre de carreres”, assegura Javier Moreno, que anhela deixar en breu el torn de nit obligatori. Però no tots els conductors hi estan d’acord i alguns asseguren que els ingressos no s’han vist afectats. “Gràcies al suplement, facturem més o menys el mateix. El que passa és que el guany és menor pel preu dels combustibles. Ara he de treballar nou hores per obtenir el benefici que abans tenia amb vuit”, opina Olavarrieta.

Per acabar-ho d’adobar, alguns conductors asseguren que han sorgit línies pirates de cotxes particulars que ofereixen en les sortides de les discoteques trajectes més barats que els estipulats per als taxis. “Són estrangers i treballen pel Port Olímpic com es fa en molts països de Sud-amèrica. Busquen entre les persones que surten per les discoteques”, afirma Antonio Lucena, un altre treballador nocturn.

Els taxistes sense horari estipulat també se solidaritzen amb els nous i desitgen que el final de les obligacions nocturnes dels novells es tradueixi en menys llums verds al carrer.

La biblioteca de Sant Pau tanca per falta d’aire condicionat

juny 30, 2008

La sala deixa centenars d’usuaris sense servei per tercer estiu consecutiu

(El Periódico)

Els veïns del Raval es tornaran a quedar aquest estiu sense poder anar a la biblioteca de Sant Pau i de la Santa Creu, una de les més importants del centre de Barcelona. El motiu, encara que pugui sorprendre, és que la sala no disposa d’aire condicionat i entrar-hi és insofrible. El centre, ubicat als jardins de Rubió i Lluch, entre els carrers del Carme i de l’Hospital, estarà tancat durant dos mesos, des de demà fins al 31 d’agost.

El problema es prolonga des de fa dos anys. El 2006, un grup de treballadors d’aquest equipament que ocupa una part de l’edifici gòtic de l’antic Hospital de Sant Pau es van queixar del fet que l’aire que es respirava era insalubre. Pel que sembla, la calor i les pudors que entraven del carrer van fer que la situació es tornés insostenible i finalment es va optar per tancar la biblioteca abans que la Conselleria de Salut la precintés. Els jardins de Rubió i Lluch s’han convertit els últims anys en un focus de brutícia i degradació en què és habitual veure drogoaddictes i captaires.

UNA OBRA CARA
La instal.lació de l’aire condicionat encara es demorarà, possiblement, uns quants anys més. Un portaveu municipal va justificar que no s’hagi col.locat perquè el centre forma part del catàleg artisticoarquitectònic de la ciutat i no admet segons quina mena d’actuacions, i les que s’han provat no han funcionat. Al tractar-se d’una construcció de fa cinc segles, els treballs d’instal.lació passarien per refer tot el sistema elèctric, un treball molt car que, segons el Consorci de Biblioteques, el districte de Ciutat Vella es mostra reticent a executar perquè l’edifici afrontarà els pròxims anys unes reformes coincidint amb la transformació de la plaça de la Gardunya, que culminarà el 2012.

Segons l’ajuntament, la solució a la instal.lació d’aire condicionat no arribarà fins que s’hagi redactat el pla director de l’antic hospital i que preveu el trasllat i l’ampliació en 2.500 metres quadrats –juntament amb altres serveis del recinte, com la Biblioteca de Catalunya– d’una part de la biblioteca a l’escola Massana. El centre educatiu anirà a un nou edifici situat a la plaça de la Gardunya.

Alguns usuaris han criticat que la biblioteca tanqui una altra vegada i que l’ajuntament segueixi sense trobar una solució al problema quan es tracta d’un dels equipaments més utilitzats i més valorats del Raval. L’espai presta un servei que va més enllà de ser una sala de lectura. Cada dia acull centenars de veïns de diferents ètnies i amb pocs recursos econòmics per a qui la biblioteca és una sortida a les seves estones d’oci. Disposa d’una àrea infantil, amb un espai multimèdia amb ordinadors, més de 100 diaris i revistes, un fons literari especialitzat en el món àrab i una àmplia col.lecció en diferents idiomes.

Aquest estiu, els usuaris de la biblioteca de Sant Pau no tindran cap més remei que dirigir-se a altres instal.lacions de Ciutat Vella que sí que obriran les portes: Fraternitat, a la Barceloneta, i Francesca Bonnemaison, al carrer de Sant Pere més Baix. Segons el Consorci de Biblioteques, a l’estiu tanquen moltes biblioteques perquè es redueixen les visites i en solen quedar operatives una o dues per districte, però l’única que abaixa la persiana per falta d’aire condicionat és la de Sant Pau.

Una empresa que fa ciment per a les obres del metro té martiritzats els veïns que hi viuen a tocar. El districte hi va enviar inspectors un dia de vaga

juny 30, 2008

Maria Favà (Avui)

El centenar de veïns que viuen en cases amb hort i jardí rere el cementiri d’Horta pateixen des de fa uns sis anys la pols, el soroll i les molèsties d’una cimentera que fabrica a dos-cents metres de les seves finestres. Els carrers, amb més forats que asfalt, són el de la Font Baliarda i Logronyo, i formen un dels dos nuclis de la petita barriada de la Font del Gos que està afectada des de de fa 30 anys.

Les cases, que ara tenen una paret a la zona forestal de Collserola i una altra al que ha de ser una àrea d’equipaments, han de desaparèixer per donar pas a nous serveis. De fet, a tocar ja s’hi ha construït el nou tanatori d’Horta i la cotxera d’autobusos més gran de la ciutat.

Però els veïns d’aquests dos carrers, que van comprar els terrenys a dos rals el pam, no pensaven marxar-ne fins que l’ajuntament no els compensés. Les negociacions fa anys que duren. Ho explica la regidora Elsa Blasco al seu blog: “S’ha de vetllar perquè els veïns visquin en les millors condicions possibles. El trasllat s’haurà de fer acordant les condicions de reallotjament amb totes les famílies afectades”.

Els veïns no comptaven amb aquest mobbing imprevist que representa la cimentera, que els està assetjant més que tots els plans, promeses i amenaces que provenen del districte o de la plaça de Sant Jaume.

El 3 de juny van anar al plenari d’Horta-Guinardó a protestar. Encapçalen la mobilització dues dones grans, la Marina i la Remedios. Expliquen que no poden obrir les finestres per la pols, que la roba estesa queda feta un fàstic, que els camions fan soroll tot l’any, de dia i de nit…

Els serveis tècnics del districte van comprovar que l’empresa Formigons 92 té tots els permisos en regla i que treballa per a l’administració. Ara mateix fa el ciment de les obres d’ampliació de la línia 5 entre Horta i la Vall d’Hebron. Però ja havia subministrat matèria primera quan es feien les cotxeres.

Segons el districte, els responsables de la instal·lació són conscients de les molèsties i asseguren que han fet tot el possible per minimitzar-les. Expliquen que han pavimentat amb formigó l’espai per on circulen els camions per evitar que aixequin pols en maniobrar; han canviat les làmines de protecció del dipòsit d’àrids per reduir l’emissió de pols durant la descàrrega; han construït un canal amb aigua per netejar les rodes dels camions; han instal·lat aspersors que s’activen de manera automàtica per remullar els munts d’àrids i evitar l’aixecament de pols; i asseguren que també van substituir un filtre que feia 1,5 metres per un altre de més de 5 metres.

Els operaris que hi treballen reconeixen que a la zona sempre “hi fa molt vent”. El pas entre Horta i Cerdanyola es coneix popularment com el Forat del Vent.

El districte hi va enviar els inspectors el 10 de juny, però aquell dia hi havia vaga de transportistes i els camions no feien viatges. I havia plogut i tampoc hi havia pols.

Aquesta informació ha estat elaborada gràcies a la trucada de Rosa Graells, presidenta de l’AV d’Horta.

Fem manis amb la Wii

juny 29, 2008

Moltes redaccions de diaris, teles i ràdios no cobreixen la informació d’una manifestació si no és que aquesta crida l’atenció pel que sigui

Lluís-Anton Baulenas (Avui)

Segons fonts d’origen municipal, Barcelona té una mitjana de tres manifestacions i mitja diàries al carrer, entre les legals i les il·legals. La meitat són convocades per associacions de veïns (20%), sindicats (15%) i col·lectius antisistema (15%). La resta, per les entitats i grups més diversos que es puguin imaginar. Tant és, el que costa d’empassar és la xifra: entre tres i quatre manis diàries!

Una de dues, o els diaris, amb la pell gruixuda a força de repetició, ens en pispen unes quantes a l’hora d’informar, o bé les fonts municipals i un servidor (o dos) no parlem del mateix quan ens referim a una manifestació o a una concentració. Perquè el cas és que si un dia no n’hi ha cap, segons l’estadística, vol dir que n’hi ha d’altres amb set o vuit manifestacions alhora. Una bogeria.

És evident que avui dia moltes redaccions de diaris, teles (fins i tot les locals) i ràdios no cobreixen la informació d’una manifestació si no és que aquesta crida l’atenció per la causa que sigui (perquè tallen la ronda de Dalt o perquè la fan antitaurins despullats). I si una manifestació no es publicita, en els temps actuals és com si perdés la meitat de participants. De fet, quan escoltes els responsables de les manifestacions (i també els de la Guàrdia Urbana), sembla com si, a priori, ja es comptés amb els mitjans informatius com a part imprescindible de l’essència de l’acte reivindicatiu. I aquests, depenent del dia, s’hi posen més o menys. Per això, l’única manera d’atraure’ls és cridant l’atenció, cosa que sovint acaba convertint-se en una tortura per al ciutadà (talls de trànsit).

Per això, des d’aquestes línies demanaria la construcció d’un manifestòdrom. Les televisions hi podrien tenir les càmeres emplaçades permanentment, com si fossin al camp del Barça. I connectar-hi en directe. A mi, sincerament, no em crearia més simpatia una manifestació pel carrer que una altra realitzada en el manifestòdrom. És com els mítings dels partits polítics, que s’omplen artificialment de simpatitzants i només tenen sentit en funció de la connexió amb els informatius de les cadenes de televisió. N’hi ha que es duen les mans al cap. A mi em sembla més que correcte. Cal no ser hipòcrites. Amb les manifestacions, igual.

O no, jo encara aniria més enllà. Superaria el manifestòdrom i aniria directament a la manifestació virtual amb algun aparell tipus consola Wii de Nintendo. Des de casa, còmodament, amb la Wii a les mans, participes en la manifestació. Penso que l’Ajuntament s’ho hauria de pensar. Ara que, segons diuen, vénen a riuades els experts del món a meravellar-se davant del funcionament (?) del Bicing, seria l’oportunitat de tornar a ser al capdamunt: Barcelona, ciutat de fires, congressos i manifestacions virtuals. I olé!

El Gòtic pateix de falta de bancs però és ple de terrasses de bars

juny 29, 2008

La rambla de Catalunya és el millor exemple d’equilibri amb un espai per seure cada 15 metres

Maria Favà (Avui)

A la rambla Catalunya, considerada un dels carrers més ben resolts de la ciutat a més de tenir les façanes més notables, hi ha un banc cada 15 metres. O el que és el mateix, un banc del model conegut com romàntic cada tres arbres, que en aquest cas són exemplars magnífics de til·lers que aquests dies de finals de juny deixen caure les fulles i les flors oloroses sobre el paviment continu, gris i discret del passeig.

Però aquesta norma no escrita de tan bon equilibri entre els vianants i els qui prenen alguna cosa a les terrasses dels bars ara ja és més difícil de seguir. Als espais lliures nous que no pertanyen a l’Eixample s’hi posa una altra mena de mobiliari i amb un altre criteri. “És normal que els autors dels projectes utilitzin el mobiliari urbà com a elements compositius”, diu un arquitecte que va treballar per a l’Ajuntament. Un portaveu municipal puntualitza que a més de l’autor que dissenya un espai urbà, també els districtes i les àrees d’Urbanisme i Parcs i Jardins “hi diuen la seva i poden fer canviar els bancs, el model, el nombre i la ubicació”. I un cop acabat el projecte, hi poden afegir més seients.
On sempre es posen bancs i tenen molt èxit d’ocupació és als interiors d’illa. En canvi, no hi ha bancs a la majoria de places de la Barcelona vella, i sobretot del Barri Gòtic (Traginers, Santa Maria del Mar, Olles, Sant Just i Pastor, Sant Jaume, Orwell…). Aquí hi ha dos parers contraposats. Els veïns que volen passejar i no veure’s obligats a seure a les terrasses dels bars, a causa del preu o perquè simplement no volen, no ho tenen gens fàcil. Les places històriques estan farcides de terrasses.
Hi ha qui creu que les places ja són prou maques sense els afegitons del mobiliari. Però les cadires de bars que s’arrosseguen amunt i avall també formen part del mobiliari urbà, i sovint, a més, tenen publicitat o són de plàstic cutre.

“Les grans places italianes de les ciutats que tant admirem no tenen mobiliari urbà. Ni la plaça Roja de Moscou”, recorda un arquitecte. “Posar un banc a la plaça de Sant Jaume seria molt complicat. On el col·locaríem?”, es pregunta el mateix professional.

En canvi, no té sentit que no hi hagi bancs en altres espais urbans, com ara la gran plaça que hi ha davant del centre cívic de Can Felipa, al carrer Pallars entre Marià Aguiló i Bilbao.

L’oposició retreu els defectes del Bicing

juny 28, 2008

(El Punt)

Si en un punt del ple ERC va voler marcar distàncies amb el govern va ser en el debat sobre la gestió del servei del Bicing. Ricard Martínez va recordar que «en 15 mesos el Bicing ha crescut el que estava previst en tres anys». Una implantació, a parer del republicà, «arriscada» i feta «sense prudència ni paciència». Martínez va exemplificar la imprevisió ironitzant sobre el «gran descobriment» de l’Ajuntament, que ha conclòs ara que la gent fa servir molt més el Bicing per baixar de muntanya a mar que no pas en sentit contrari, cosa que satura les estacions del litoral.

Les crítiques d’ERC van estar en línia amb les de CiU i el PP, que van coincidir a admetre l’èxit de la resposta ciutadana al sistema però també a l’hora de qualificar de fracàs la seva gestió. El regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, va insistir que se solucionaran els problemes, però els hi va treure importància: «Les 355 persones que es donen d’alta cada dia [al Bicing] deuen pensar que no està tan malament», va dir.

Enganxada pels gràfics de CiU crítics amb els números

juny 28, 2008

(El Punt)

El debat sobre els comptes del 2007 va estar animat per l’enganxada a propòsit de la iniciativa del regidor de CiU Antoni Vives d’il·lustrar la seva intervenció amb quadres i gràfics. Hereu va esgrimir un vell acord pel qual tots els grups es comprometien a limitar el suport de presentacions audiovisuals en les seves intervencions, però finalment Vives es va sortir amb la seva. Més enllà de l’anècdota, els comptes són els que són: inversió directa de 614 milions (20% més que el 2006) i ampliació d’un 12,3% en la despesa prevista inicialment. Pel govern, les xifres constaten l’«aposta pel transport públic, l’atenció social i la seguretat» en «un marc de prudència i rigor pressupostari». Per l’oposició, tot al contrari. CiU creu que proven «l’esgotament d’una manera de governar». Pel PP, el consistori «fa 20 anys que juga a mantenir el resultat i que està al límit del reglament».

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.