Arxivat per a maig, 2008

“Hereu busca su comodidad, está apoltronado”

maig 29, 2008

Xavier Trias considera que el modelo de gestión del alcalde “es obsoleto”
“Barcelona puede ser la mejor ciudad del mundo, pero no para los que viven en ella”
JAQUE AL ALCALDE “Una moción de censura es difícil; siempre digo que sólo se hace para ganar”

Óscar Muñoz (La Vanguardia)

Las encinas de Collserola han acaparado buena parte de la atención de este primer año de mandato Ayuntamiento. CiU ha llevado el caso a los tribunales.¿Era necesario?

Ha sido la gota que ha colmado el vaso. Jordi Hereu ha decidido mandar como si tuviera mayoría absoluta y esto crea una situación de alejamiento del alcalde y de su equipo con los grupos de la oposición. No puede ser que el alcalde diga, y esté contento de decir, que vote lo que vote la oposición, que es mayoritaria, hará lo que le dé la gana. Es intolerable. No es democrático. Por eso hemos presentado el contencioso.

¿Y si el juez no les da la razón?

Esperamos ganar. Pero no ganar nos daría todavía más la razón porque este Ayuntamiento no puede tener unas normas que permitan que el alcalde haga lo que le venga en gana. Estamos delante de un modelo de gestión obsoleto. Barcelona lleva muchos años dirigida por los mismos, que creen que es de su propiedad.

¿Se ha planteado presentar una moción de censura?

Una moción de censura es difícil. Siempre digo que sólo se hace para ganar. Estoy convencido de que esta situación nos llevará a ganar en las próximas elecciones. La necesidad de cambio de esta ciudad irá aumentando.

¿Lo encabezará usted?

Es nuestro compromiso. Hemos tomado la decisión de mantener la candidatura.

Le esperan tres años complicados.

Serán complejos. Soy el contrincante del señor Hereu e intentaré ganarle la alcaldía, pero en muchos temas le ofrezco mi apoyo. Como con el contrato de la limpieza. No veo por qué en otros temas no podemos hacerlo así.

¿Ha hablado usted recientemente con el alcalde sobre ello?

No. Nos encontramos en actos, tenemos una relación normal y cordial, como tiene que ser, pero en el momento actual tenemos posiciones muy diferenciadas.

¿En qué aspectos?

Quiere continuar con este modelo del pasado. Nosotros planteamos que se haga una gran apuesta por la calidad, que se hagan bien las cosas, que se den los servicios que la gente se merece. Está muy bien que digan que harán nuevos barrios, pero ¿cómo vive la gente?, ¿cómo podemos hacer que viva bien, que tenga trabajo y vivienda y seamos capaces de que la ciudad sea imaginativa, creadora? Creo que el alcalde y su equipo no lideran esa imagen innovadora, no son capaces de ponerse delante de la ciudad y hacerla funcionar. Hereu está atado de pies y manos por el Partido Socialista, no se atreve a enemistarse con Madrid o la Generalitat.

¿Esperaba más de él?

Sinceramente, me ha decepcionado y me decepciona. Se equivoca. No es necesario estar explicando todo el día que no quiere entenderse con CiU porque su socio preferente es ERC. Esta es una idea vieja, que está agotada. Llevan muchos años. Incluso se ha demostrado que ha habido una desafección de los barceloneses. Jordi Portabella lo entendió muy bien y salió del gobierno. El alcalde esta obsesionado con recuperar el tripartito, más por comodidad que para hacer cosas nuevas. Veo a Hereu muy apoltronado. Su objetivo es conservar como sea el asiento.

Aún no hay programa de actuación municipal (PAM).

Dimos nuestras opiniones, pero no les interesan.

¿Cómo ha encarado el Ayuntamiento las crisis que ha sufrido Barcelona: el apagón, el caos de cercanías y ahora la sequía?

También se ha equivocado. Lo vemos con el agua. La construcción de la tubería que conectará con el minitrasvase del Ebro se tiene que liderar con fuerza y decir que siga adelante. Nosotros apoyaremos al alcalde. Pero tiene miedo de hacer enfadar a sus socios. Si Hereu se decide a hacer una política social potente, también nos tendrá de su lado. Barcelona va muy retrasada respecto a otras ciudades en atención a la gente… Y ahora no puede acusar a la Generalitat como se hacía cuando la gobernaba CiU.

Hereu prometió ser el alcalde de la gente.

Pues la gente no ha sido su prioridad. Dicen que no hay suficiente dinero para según qué cosas y hacen una plataforma sobre el mar que ha costado 15 millones de euros sin saber si habrá alguien capaz poner allí el zoo marino. Si hay necesidades perentorias en esta ciudad (de atención a la dependencia, a la gente mayor, de guarderías…), ¿cómo puede ser que nos gastemos el dinero así? El problema de este alcalde es que no tiene la fuerza suficiente para decirles a los barceloneses: “Voy demostrarles que esta ciudad será para ustedes la mejor del mundo”.

La ciudad mejor del mundo…

Y puede que sea la mejor del mundo, pero hay el peligro de que lo sea sólo para los que vienen de fuera, para los turistas, que son importantes para nuestra economía pero no para los que viven y trabajan en ella. “Barcelona no puede perder más tiempo”

¿Qué urge cambiar en el Ayuntamiento?

La capacidad del alcalde de liderar la ciudad y de fomentar ilusión. Pasqual Maragall, dejando de lado los inconvenientes de su gestión en la alcaldía, además de liderazgo generaba ilusión. ¿Qué haría él? Nos haría dar un salto adelante. En cambio, la imagen que se da ahora es de falta de liderazgo y de incapacidad de ilusionar. Esta ciudad no puede perder años, no puede permitirse el lujo de perder el tiempo. Se tienen que hacer muchas cosas. Insisto, esta es la oferta que le hago al alcalde: según qué cosas, aunque estemos en la oposición, estamos dispuestos a apoyarlas, lo hemos hecho siempre y continuaremos haciéndolo.

¿Echa de menos a Joan Clos?

No. Con el anterior consistorio tuvimos la cuestión de la Carta Municipal, que exigía grandes consensos. Ahora no se da, pero confío en que ser adversario del señor Hereu no signifique ser su enemigo. Las relaciones personales son una de las tareas más importantes que hay que hacer en el Ayuntamiento entre el gobierno y la oposición. Yo trato de que sea así, a pesar de los enfrentamientos. Todos estamos trabajando para la ciudad y ha de haber compañerismo entre nosotros.

¿Existe este compañerismo en el seno de la oposición?

La relación personal entre nosotros ha mejorado. Sabemos bien cuáles son nuestras diferencias, somos partidos muy diferentes. Somos conscientes de que en determinadas ocasiones podemos entendernos y en otras no.

Prosperitat decideix avui si es mobilitza contra un pla urbanístic en una zona verda

maig 29, 2008

Rosa Díaz (El Punt)

«Zona verda sí, pisos no», diuen un munt de pancartes penjades en balcons, façanes i entre arbres al voltant d’un solar per urbanitzar del barri de Prosperitat, a tocar de l’avinguda de Rio de Janeiro. El districte de Nou Barris ha aprovat un pla per construir dos blocs de pisos per a joves en aquest solar, qualificat com a zona verda en el pla general metropolità. El districte vol fer una permuta d’aquest solar per un altre espai que hi ha molt a prop a on ja hi ha una plaça, i que està qualificat d’equipaments. Pels veïns, qualificar d’equipament el solar de zona verda per construir-hi pisos, per més que siguin per a joves, no és una bona política. «En primer lloc falten zones verdes en aquest barri», comenta el vicepresident de l’associació de veïns de Prosperitat, Josep Ferrandiz. En segon lloc, «els habitatges de lloguer per a joves no solucionen el problema, perquè només els poden tenir cinc anys, són molt petits, i contribueixen a crear guetos». «L’habitatge públic ha de ser per a qui el necessita, sigui jove o gran, sense distinció», proclama.

L’associació de veïns de Prosperitat ha convocat aquesta tarda una assemblea de veïns amb la intenció de prendre una decisió sobre la manera de conduir aquest conflicte. El districte ja ha aprovat el pla. I per tant, els processos administratius per tirar endavant el projecte estan en marxa. Això no obstant, l’associació no vol llançar la tovallola, al contrari, vol continuar pressionant, ni que sigui per obtenir algun benefici per al barri, si al final no aturen el pla. «Com a mínim reclamarem equipaments per al barri, que n’hi falten», avança Ferrándiz. De moment, l’oposició veïnal ja ha provocat algun canvi en el projecte, precisament en aquest sentit: inicialment a banda dels dos blocs de pisos de 10 i 6 plantes que s’han d’aixecar al solar, havien d’habilitar un equipament públic d’uns 750 m² per al barri. «En l’última reunió que vam tenir amb el districte ja es parlava d’un equipament de 1.200 m²», comenta Ferrándiz. Un equipament que, de fet, és com un caramel per a un barri amb una intensa activitat associativa i amb molta necessitat d’espais. Un dels col·lectius que podria solucionar problemes amb aquest equipament seria el jove, ja que al casal actual no tenen prou espai, i a més, les activitats que fan, a vegades sorolloses, molesten el veïnat. L’associació de veïns és conscient de la controvèrsia que pot crear entre diferents col·lectius del barri el projecte, però no vol renunciar a aconseguir millores que beneficiïn no solament un grup, sinó tot el barri: «Hem d’aspirar a un pla d’equipaments per a tot el barri, aprofitant els espais de la Telefónica i l’antiga fàbrica de la Plástica Flor.»

S’enfonsa el sostre de l’empresa afectada per les vibracions d’unes obres al districte del 22@

maig 29, 2008

Les fortes sotragades de dilluns passat van fer sortir els veïns de casa seva

Clara Ribas (El Punt)

Els treballadors de l’empresa de serigrafia Apser es van trobar ahir al matí, quan van arribar a treballar, que el sostre de la nau s’havia enfonsat totalment. El dia abans, s’havia trencat una de les encavallades de fusta de les golfes, i el sostre de la nau va cedir gairebé un metre a causa dels desperfectes a la part superior. Apser és al carrer Ramon Turró, just al cantó d’unes obres en què s’estan instal·lant canalitzacions per a serveis, actuacions que podrien haver provocat els danys a l’empresa.

L’enfonsament del sostre de la nau no va causar danys personals perquè, segons van explicar fonts de l’empresa, es va produir durant la nit. El dia abans, els treballadors ja van haver de parar l’activitat perquè havia cedit el sostre de la nau, a causa del trencament d’una de les encavallades de fusta que hi ha a les golfes. Ja el mateix dimarts, diversos responsables tècnics del 22@ van acudir a la nau per valorar els desperfectes, i el districte va sol·licitar un informe als bombers que seguidament es va fer arribar als serveis del 22@, responsable de les obres de canalització que s’estan fent al carrer Ramon Turró.

Els responsables de l’empresa han posat ara a càrrec d’advocats les negociacions amb la societat municipal 22@ i amb les asseguradores.

Les obres per instal·lar les canalitzacions per a serveis van començar, al carrer Ramon Turró, amb cantonada al carrer Ciutat de Granada, i han provocat grans sorolls i molèsties als veïns, alguns dels quals mostraven ahir la seva resignació enfront dels treballs.

FORTES SOTRAGADES

Tots coincideixen, però, a assenyalar que dilluns passat es van sentir unes fortes sotragades que van fer moure les parets i van fer vibrar el terra. En alguns pisos, els veïns van sortir al carrer per por que els efectes de les vibracions anessin a més.

Barcelona obrirà una oficina per fomentar l’ús de la bicicleta

maig 29, 2008

(El Punt)

L’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa una oficina de la bicicleta en què s’oferirà als ciutadans tota mena d’informació referent a l’ús d’aquest vehicle a la ciutat: l’usuari podrà informar-se de la normativa de circulació, la xarxa de carrils bici i el servei de Bicing. La nova oficina, que serà a la plaça Pi i Sunyer, a la banda baixa del Portal de l’Àngel, també distribuirà la nova guia de la bicicleta del 2008 i gestionarà el registre voluntari de bicicletes, que ha de permetre crear una base de dades de propietaris per facilitar la recuperació de bicicletes perdudes o robades.

Com a pas previ a la instal·lació de l’oficina, l’Ajuntament habilitarà un punt d’informació la setmana vinent, coincidint amb la celebració, del 2 al 8 de juny, de la Setmana de la Bicicleta, que inclourà una trentena d’activitats per fomentar-ne l’ús que l’Ajuntament organitza en col·laboració amb la Comissió Cívica de la Bicicleta.

El consistori també ha signat un acord amb l’associació Bicitours per instal·lar bústies amb informació sobre els diversos serveis de lloguer de bicicletes que hi ha a Barcelona.

Tanca l’Up&Down després de vint-i-sis anys

maig 29, 2008

El club nocturn amb més antiguitat de Barcelona farà l’última sessió el 31 de juliol

Isabel Esparza (El Punt)

Després de vint-i-sis anys de marcar tendència a Barcelona l’Up&Down tancarà les portes el 31 de juliol. La causa és la fi del contracte de lloguer i la voluntat del grup propietari de l’immoble, Catalana Occident, de no renovar-lo. Segons el director de relacions públiques del club, Albert Hidalgo, el motiu és que el propietari prefereix deixar el sector de l’oci nocturn, tot i que la gestió de la sala en l’ultim any «ha sigut molt positiva». Tot apunta que on ara es troba el club hi haurà una concessionària de cotxes o un grup d’oficines, però no hi haurà cap altre local d’oci nocturn. Ara, els esforços de l’equip de l’Up&Down, que dirigeix Casimiro Domínguez, se centren a organitzar unes festes de tancament dignes, a l’alçada de les èpoques més daurades del club.

El cicle dels locals d’oci nocturn són com la moda: neixen, creixen, sobresurten dels altres, caduquen, canvien de línia i finalment la gran majoria moren. Ara li ha tocat a l’Up&Down. El propietari de l’immoble, Catalana Occident, és també el propietari de tot l’edifici i durant vint-i-sis anys ha conviscut amb el club. Però aquesta vegada, en lloc de renovar el lloguer ha preferit destinar el local a altres activitats.

Tot i que la possibilitat que la sala Up&Down es traslladi a un altre local no queda del tot tancada, segons Hidalgo, el club «mai no serà el mateix»: «El club també el fa el local i més en el nostre cas, que teníem dues sales, una a dalt i l’altre a baix.» La primera ha estat durant llargues èpoques un dels grans centre socials de la ciutat. Els grans personatges de Barcelona es reunien en un ambient festiu rodejats de glamur. «Si ara canviéssim de local, molta de la gent tornaria, però no es podria repetir el mateix», sosté el portaveu de la sala. I és que l’Up&Down ha sigut per a Barcelona un club que actuava com a centre de reunió nocturn de la burgesia de la ciutat.

Durant l’època daurada, en els primers anys noranta, amb el teló de fons de les olimpíades, el club va veure com gairebé totes les personalitats que venien a Barcelona passaven per la sala de dalt de l’Up&Down. Actualment el públic que hi assisteix és jove i fidel, i segons Hidalgo «són dels que venen cada cap de setmana i saben que sempre es trobaran amb alguna cara coneguda en un ambient relaxat i festiu». El local va apostar els últims anys per les sessions de tarda amb gent jove, cosa que va ocasionar algunes queixes puntuals del veïnat l’any 2006 i que no van anar més enllà.

Amb el tancament, es posa fi al cicle de l’Up&Down. A Barcelona cada vegada són menys els locals que compten amb una trajectòria tan o més llarga que la que ha tingut l’Up & Down, un local que ha vist com les estrelles més famoses del moment trepitjaven la mítica catifa vermella que col·locaven a l’entrada. Personatges com ara Maradona, Julio Iglesias i fins i tot Kevin Costner van passar pel local.

CiU critica la campanya publicitària d’Hereu

maig 29, 2008

(Avui)

La regidora de CiU Sònia Recasens va qualificar ahir d’”escàndol” la nova campanya publicitària Visc a Barcelona que ha posat en marxa l’Ajuntament sense haver-la sotmès prèviament al vistiplau dels grups municipals, tot i que Jordi Hereu governa en minoria. “És un escàndol perquè el govern hauria de concentrar els seus esforços a governar i assolir consens, en comptes de governar a cop d’informe i inflant el cap de la ciutadania amb anuncis per aixecar la moral col·lectiva”, va declarar.

El grup convergent ha presentat una bateria de preguntes per conèixer la despesa i la durada de la campanya, els seus objectius i si té el vistiplau del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Recasens va lamentar que el consistori només sigui capaç de respondre al “desencís del ciutadà” amb anuncis publicitaris.

La reforma de la plaça de la Gardunya costarà 90 milions

maig 29, 2008

La seva complexitat allargarà les obres fins al 2012
Es farà un pàrquing subterrani
Afectarà els serveis del mercat de la Boqueria

(Avui)

La reforma de la plaça de la Gardunya costarà 90 milions d’euros i s’allargarà fins al 2012, un any més del previst inicialment per l’Ajuntament a causa de la complexitat de l’obra. Tal com va avançar l’AVUI, el projecte inclou un nou aparcament subterrani de tres plantes, l’ampliació del mercat de la Boqueria per protegir les parades de l’exterior, 64 pisos, la reurbanització dels voltants i la construcció d’una nova seu per a l’Escola Massana, que marxarà de l’antic hospital de la Santa Creu.

La Gardunya no és una plaça qualsevol del barri del Raval i el projecte per remodelar-la s’arrossega des del 2005. A banda de poder-hi aparcar, és un equipament imprescindible per al funcionament del mercat més emblemàtic de la ciutat, ja que les botigues de la Boqueria la utilitzen com a zona de càrrega i descàrrega de les mercaderies fresques. D’aquí que la primera planta del futur pàrquing sigui íntegrament per al mercat. A més, hi haurà un magatzem de 2.634 m2, i s’hi posaran deu muntacàrregues.

El fet que la Boqueria depengui d’aquest espai ha portat el consistori a decidir que les obres deixaran sempre la meitat de la plaça accessible per a la càrrega i descàrrega, proposta que encareix el projecte. Segons va explicar ahir l’alcalde, Jordi Hereu, durant la presentació del projecte, els canvis convertiran aquesta plaça en una “gran porta d’entrada al Raval”. A més, va afegir la regidora de Ciutat Vella, Itziar González, la Boqueria deixarà de tenir un pati del davant -les Rambles- i un del darrere.

Des de l’oposició, el grup de CiU va celebrar ahir que després de tres anys de retard en la definició del projecte finalment ara s’hagi posat fil a l’agulla per dignificar el barri. Tot i això, la regidora Mercè Homs va lamentar ahir que no s’hagi donat una resposta per aixoplugar les parades que s’instal·len a la plaça sant Galdric, coneguda com la plaça de les pageses.

TMB gasta els diners dels usuaris en una campanya contra la lluita sindical

maig 29, 2008

(BarriSants.org)

La Direcció de TMB ha iniciat una campanya per desacreditar la lluita dels conductors d’autobus pels dos dies de descans. Mitjançant una embustiada general als pisos de Barcelona d’uns tríptics fets a tot color que porten com a nom “TMB també vol els dos dies de descans setmanal”, i amb la creació d’una plana web l’empresa pretén enfrontar als usuaris amb uns treballadors que l’únic que fan és defensar els seus drets.

Entre les diferents coses que s’esgrimeixen al pamflet, signat per la Presidència de TMB, podem trobar algunes afirmacions absolutament demagògiques i amb intencions ben clares de posicionar als usuaris en contra dels conductors, com que “les exigències dels sindicats obligarien a reduir el servei i a augmentar el preu de les tarifes dels viatgers”.

TMB pretén d’aquesta manera barruera depurar les seves responsabilitats sobre la propera vaga d’autobusos que viurà la ciutat del 3 al 7 de març i afegir pressió a una negociació que pel que sembla no sap portar.

Faltaria esbrinar quan s’ha gastat TMB, muntant aquesta campanya en contra dels treballadors, amb uns diners que son dels usuaris que utilitzen els transports públics, i que haurien de revertir en la millora i el creixement del metro, del bus o del tramvia, o en les millores salarials dels treballadors, enlloc de fer-ho en la defensa de la direcció de l’empresa.

L’Ajuntament es proposa obrir una granja-escola a Vallbona

maig 28, 2008

Es preveu aprofitar una finca que als anys 40 proveïa d’aviram i verdures l’Hotel Ritz
La masia conserva les cavallerisses i els abeuradors
Està tancada des del 2003 i un concurs en definirà també l’ús per al barri

Virgínia Mascaró (Avui)

L’Ajuntament de Barcelona estudia obrir una granja escola a l’antiga finca del Ritz, situada al barri de Vallbona (Nou Barris). La granja va ser expropiada l’any 2003 i des de llavors ha estat tancada. Els veïns van impedir fa sis anys que l’edifici fos enderrocat.

“La granja-escola és una de les opcions que té més probabilitats de tirar endavant, perquè des del punt de vista educatiu és molt maco, però no és un tema del tot tancat. La decisió final no es prendrà fins que s’hagi fet un concurs públic d’idees, que es convocarà molt aviat, per estar segurs que es tracta de la millor opció”, afirma el gerent del districte de Nou Barris, Àlex Montes.

A més, el destí final de la granja “s’ha de consensuar amb les associacions de veïns de Vallbona, que també reclamen que pugui acollir un casal de barri”, assegura Montes.

La recuperació de la Granja del Ritz és una actuació prioritària d’aquest mandat. “Sobretot tenim clar que volem que ofereixi un servei no sols per al barri de Vallbona i el districte, sinó per a la ciutat, afirma Carmen Andrés, regidora de Nou Barris.

La granja és uns dels edificis més antics de Nou Barris. Data dels anys 30 i està situada en un paratge envoltat de vegetació que avui dia continua sent desconegut fins i tot per a molts veïns. Als anys 40 proveïa d’aliments l’Hotel Ritz de la Gran Via, avui reconvertit en Hotel Palace.

La granja, situada entre els números 9 i 11 del Torrent de Tapioles, no té valor arquitectònic ni està catalogada, però es tracta d’un edifici singular ben conservat. Disposa de 300 metres quadrats habitables entre l’edifici principal i els corrals, que en el seu dia van servir per a la cria de bestiar domèstic i també conserva les cavallerisses, disposades en forma de U al voltant d’un pati central. Les cases estan envoltades per un bosc frondós, que converteix la zona en un espai natural únic.

Potser els veïns no trigaran gaire temps a veure recuperat aquest espai que ha de contribuir a dignificar i millorar les condicions de vida de Vallbona, on actualment hi viu un miler de persones. Un barri que, per altra banda, també experimentarà una transformació radical. Generalitat i Ajuntament de Barcelona projecten fer-hi 2.000 no-ves vivendes -un 50% de protecció-, als actuals horts de la Ponderosa.

Calendari d’obres
“Tenim previst tenir definit el pla d’usos per a la Granja del Ritz passat l’estiu. I si els terminis es compleixen, l’objectiu és que s’hi pugui començar a fer obres al segon semestre del 2010″, afirma el gerent de Nou Barris.

82 obres en estacions i trams de metro afecten vials de Barcelona

maig 28, 2008

La meitat dels treballs que alteren carrers i places en cinc municipis metropolitans són de la L-9
L’adaptació a persones amb mobilitat reduïda es fa ara en 31 parades i s’acabarà el 2010

Ramon Comorera (El Periódico)

Recuperar el retard en el des- envolupament de la xarxa de metro i a la vegada aplicar un pla sense comparació en altres capitals europees, incloent-hi Madrid, per fer accessibles totes les estacions a persones amb mobilitat reduïda té un alt cost i no només econòmic. A Barcelona i entorn s’estan executant ara mateix 82 obres en la infraestructura subter- rània que afecten en alguna mesura la superfície, en carrers i places. D’aquests treballs, 74 són en estacions, 43 de nova construcció i 31 d’adaptació a persones amb mobilitat reduïda, pla aquest últim que el 2010 culminarà les 197 parades de metro i FGC. Els altres sis són trams de línia o instal.lacions a cel obert.

L’acumulació de projectes és tan gran, i la Conselleria d’Obres Públiques assegura que seguirà a mitjà termini, que esquitxa tot el mapa urbà de la capital, Badalona, Santa Coloma, l’Hospitalet i el Prat. Els recintes delimitats amb tanques i les restriccions es noten amb intensitat variable.

AVANÇ DEL PROJECTE
L’accelerada que experimenta des de finals de l’any passat la L-9 fa que la meitat de les obres amb afectacions, 40, es concentri als 46,6 quilòmetres que tindrà aquesta línia des de Badalona i Santa Coloma fins a l’aeroport i la Zona Franca. En 39 casos es tracta de pous o estructures de les 52 estacions que hi haurà en aquest recorregut tan llarg. Els treballs que més es noten són els de Maragall, a la plaça del mateix nom, estació que s’acabarà a mitjans del 2011; el Guinardó, en aquesta ronda, amb igual termini, i Collblanc, a la Travessera de les Corts, amb acabament el juny del 2009.

Al gran intercanviador de Sagrera Meridiana també s’hi porten a terme obres d’envergadura de la L-9 i la L-4 que alteraran Felip II fins a principis del 2009. El pou de sortida de la tuneladora que ha excavat la prolongació de la línia groga des d’Onze de Setembre i el del canvi de capçal de l’altre talp mecànic que ha arribat fins aquí procedent de Santa Coloma per seguir després fins a Mandri afectaran el carrer d’Olesa fins al mes d’octubre i la plaça de les Havaneres fins al primer semestre de l’any 2010.

TRAM ELEVAT
L’impacte de la L-9 serà igualment fort durant tot el 2009 en el dens trànsit de camions del carrer A de la Zona Franca, on es construeix el llarguíssim tram elevat fins al polígon Pratenc, amb cua de maniobres i tallers inclosos al final de línia. L’avanç de la L-9 el noten, finalment, a l’Hospitalet al tram entre pantalles que transcorre de Fira a Gornal.

En el segon gran bloc d’obres actualment en curs a les estacions que tenen un impacte ciutadà directe per la instal.lació d’ascensors, escales mecàniques, rampes i altres elements que facilitin l’accés des del carrer, s’hi inclouen 27 estacions del metro: cinc a la L-1, 12 a la L-3, sis a la L-4 i quatre més a la L-5. Als recorreguts urbans de Barcelona de FGC hi ha quatre estacions amb treballs d’aquesta mena en marxa: Sant Gregori a la L-6, Plaça Molina a la L-7, Sant Josep a la L-8 i Provença a la L-6 i la L-7.

“OBRES DE MICROCIRURGIA”
Es tracta d’obres de “microcirurgia”, tal com les denomina Manel Villalante, director general de Transport Terrestre, de petites dimensions però molt laborioses perquè es duen a terme en espais urbans molt densos i d’un cost elevat. La inversió total és de 200 milions.

El tercer i últim conjunt de projectes amb afectació als carrers inclou cinc estacions i tres instal.lacions de nova construcció en les prolongacions de la L-3 (Roquetes i Trinitat Vella), L-5 (Carmel i Taxonera- Coll i cua de maniobres a Vall d’Hebron), L-2 (Badalona Centre i túnel entre pantalles) i L-1 (cua de maniobres i taller a la vora d’Hospital de Bellvitge). A tot plegat s’hi ha d’afegir a més l’estació de Sant Ramon del Trambaix.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.