Archive for abril, 2008

Trias porta les obres del Tibidabo al jutge fart que Hereu «xulegi» a la majoria

abril 30, 2008

Impugna la decisió de l’alcalde de no aturar la construcció de les muntanyes russes tal com van votar 23 dels 41 regidors

Mariona Sòria, Barcelona (El Punt)

El cap de CiU, Xavier Trias, ha complert l’amenaça. Mesos després d’anunciar-ho, el grup municipal de l’oposició va presentar ahir, davant del jutjat contenciós administratiu de Barcelona, un recurs contra la decisió de l’alcalde de no aturar les obres que s’estan fent al Tibidabo per encabir les noves muntanyes russes, en contra del que es va votar, per majoria, en l’últim ple municipal. La qüestió de fons, però, continua sent l’eterna pugna que mantenen el govern i l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona sobre el poder real de les decisions preses per la majoria. Ahir, Trias va deixar clar que el contenciós va contra l’«actitud xulesca del Partit dels Socialistes, de l’alcalde i del seu entorn». El cap de CiU va tornar a dir que no respectar la majoria «és de fatxes».

El recurs, encara que formalment ha de resoldre si les obres que s’estan fent al Tibidabo per instal·lar-hi unes noves muntanyes russes tenen tots els requisits legals, obligarà el jutge a revisar en profunditat les regles de joc de l’Ajuntament de Barcelona. Almenys, aquesta és la intenció de CiU, que, tot i que internament no estan del tot convençuts de sortir-se’n als tribunals, estan segurs que el debat al carrer ja l’han guanyat. Asseguren que, a Barcelona, a hores d’ara ningú no pot entendre que l’alcalde faci cas omís del que es vota per majoria al ple. I l’últim cas, i per això «molt simbòlic», és el del Tibidabo, on ni partits de l’oposició ni veïns ni ecologistes avalen l’obra.

Trias parlava ahir d’atac a la democràcia, d’«alcaldades» i d’actitud fatxa del govern municipal per haver considerat que els acords al ple, votats per la majoria de regidors, no obliguen l’alcalde. Pel cap de CiU, si bé és cert que ningú pot obligar l’alcalde a fer res en contra de la seva voluntat, «el govern municipal no pot dir que no tindrà en compte el que vota el ple». «Fixa’t si és fàcil trucar i buscar acords amb la resta de grups. Però aquest Ajuntament no ho fa. Practica el ‘passar pel tub’, i jo no hi estic disposat», va dir ahir Trias durant la roda de premsa en què va donar a conèixer l’escrit del recurs.

UN «ENGANY»
En el cas concret de les muntanyes russes del Tibidabo, que ja està en execució i ja ha comportat la tala d’una cinquantena d’alzines, Trias va recordar que tant en les comissions d’Urbanisme com en el districte de Sarrià-Sant Gervasi, la majoria de regidors de l’Ajuntament de Barcelona hi ha votat en contra. Per Trias, el govern ha comès «un engany» en sostraure de la discussió política la conveniència d’instal·lar les noves muntanyes russes al Tibidabo, entenent que la decisió només és competència de l’empresa pública Patsa.

Xavier Trias va treure importància al fet que ni el PP ni ERC acompanyin CiU en el recurs presentat. Va advertir que, tot i el contenciós, el seu grup continuarà amb les portes obertes per pactar assumptes de ciutat amb el govern de Jordi Hereu, «com s’ha fet fins ara».

El cap de CiU, a més, va descartar presentar una moció de censura, a la qual cosa el repten els socialistes, perquè sap que, de moment, no té altres suports. «No vull fer el ridícul», va admetre ahir.

XAVIER TRIAS
CiU Barcelona
«No val fer ‘alcaldades’ i tornar a temps passats. No fer el que vota la majoria és inadmissible»

«L’alcalde no pot ser obligat per la majoria, però sí que ha de tenir en compte que ni ell ni el consistori poden fer res en contra dels acords i a més ‘xulejar’ que no ho complirà. Això és un insult a la democràcia»

«Aquesta és una actitud del PSC, de l’alcalde i del seu entorn»

«Si sóc alcalde. canviaré aquestes formes»

Antecedents fracassats contra el govern «per decret»

abril 30, 2008

La via judicial que ha iniciat CiU haurà de vèncer alguns antecedents judicials recents que s’han decantat per no interrompre el funcionament polític de l’Ajuntament de Barcelona. El febrer del 2007, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre que el govern de la ciutat podia instaurar «per decret» el govern del districte de Sarrià-Sant Gervasi, tot i que els partits del govern són minoria en el ple d’aquell districte. El tribunal va rebutjar així el recurs del PP contra el decret del llavors alcalde Joan Clos del 15 d’octubre del 2003, en el qual atorgava totes les funcions de la comissió de govern del districte a la regidora socialista Katy Carreras-Moysi, tot i que formalment no es podia constituir per la via normal perquè el tripartit no sumava prou consellers al districte.

El tribunal va argumentar que davant la impossibilitat de constituir la comissió de govern del districte, la decisió d’alcaldia «té la finalitat d’assegurar la continuïtat de l’actuació del districte, d’acord amb els principis d’unitat del govern i eficàcia». CiU també havia presentat recurs per aquest cas, però el va retirar al cap de poc.

TAMPOC AMB LA GRUA
Els precedents d’actes de l’Ajuntament de Barcelona impugnats per CiU tampoc han acabat bé per a la federació. És el cas del recurs que va interposar el grup de Trias contra l’increment «injustificat» de la taxa de la grua, que l’any 2004 es va fixar en 130 euros, un 25% més que l’any anterior. En el recurs contenciós administratiu presentat pel grup municipal de CiU s’al·legava que, dins del cost de la grua de Barcelona, l’Ajuntament estava imputant una sèrie de despeses que no es corresponien amb aquest servei.

El setembre del 2005, la justícia donava la raó al consistori i tombava el recurs de CiU. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va refermar el que defensava llavors la regidoria d’Hisenda del consistori: que no es pot comparar el cost del servei de la grua municipal amb el cost d’un mateix servei fet per un de privat –un dels principals arguments que va utilitzar CiU per impugnar-lo–, ja que a la taxa s’hi ha d’afegir el cost del personal i la custòdia del vehicle «durant unes hores».

Abans de l’entrada en funcionament de l’àrea verda, Trias també va amenaçar de portar-la als tribunals perquè l’Ajuntament estava creuant les dades del padró i de l’impost de circulació dels ciutadans barcelonins per fer-ne el cens, una acció que segons CiU està prohibida. Aquest recurs, però, no es va arribar a fer mai.

Veïns d’un edifici d’Enric Granados porten als jutjats una immobiliària perquè se senten assetjats

abril 30, 2008

Denuncien l’intent del propietari de declarar l’edifici en ruïna per fer-los fora

Anna Ballbona, Barcelona (El Punt)

Els veïns que viuen a l’edifici del número 147 del carrer Enric Granados, a tocar de la Diagonal, han denunciat que pateixen assetjament immobiliari. Els veïns han demandat el propietari, Inmuebles en Renta SA, perquè consideren que no fa les obres necessàries per al manteniment de l’immoble. Així, acusen la immobiliària d’haver fet accions, ara fa tres anys, per deixar en la degradació l’edifici i poder-lo declarar en ruïna per fer-los fora. Avui comença el judici.

A l’edifici que hi ha al número 147 del carrer Enric Granados hi viuen sis veïns, i hi ha també un local que ocupa un bufet d’advocats. Hi ha set pisos ocupats i tres de buits. Alguns d’aquests veïns fa 40, 46 i 66 anys que hi viuen. L’immoble està situat en un punt especialment llaminer, al costat de la Diagonal i en un carrer convertit en zona de vianants. L’edifici va canviar de propietari l’any 2001, i fa tres anys, quan ja era propietat de la immobiliària Inmuebles en Renta SA, és quan denuncien els veïns que van començar els problemes.

El propietari va deixar algunes parts de l’edifici en mal estat i, segons els seus inquilins, va demanar la declaració d’edifici en ruïna. Una declaració que l’Ajuntament de Barcelona va denegar. Tot i això, els veïns acusen l’Ajuntament de «no haver fet res per obligar» el propietari a fer les obres necessàries de manteniment de l’immoble. «Els tècnics de l’Ajuntament diuen que allò s’ha d’arreglar, però no obliguen a fer-ho», va afirmar Montserrat Verdeny, una de les veïnes, ahir en una roda de premsa a la FAVB. Avui comença el judici que ha de dirimir la demanda presentada pels veïns, en què reclamen que es facin les actuacions necessàries recomanades pels tècnics. Quan l’empresa va voler apuntalar l’immoble, els veïns van posar de condició que els donessin data d’inici i de final d’obres, i al final no es va bellugar res. Aquest diari va intentar contactar ahir amb l’administrador de la finca, però no va ser possible.

Maniobres estranyes

Els veïns denuncien una sèrie de maniobres estranyes de què se senten víctimes, amb l’objectiu final, segons es queixen, d’acabar declarant l’edifici en ruïnes. Montserrat Verdeny, una de les veïnes, explica que fa tres anys van rebre la visita d’uns tècnics que, acompanyats de notari, «volien mirar les bigues, quan en realitat van treure el fals sostre». Un cop les dues botigues dels baixos van quedar buides, afegeixen, «van córrer a apuntalar-les». «No hi ha esquerdes ni res, però el terrat té goteres i no les arreglen», va indicar Verdeny, que creu que la intenció de la immobiliària és fer-hi apartaments, més petits que els actuals pisos, d’uns 90 metres quadrats. «Ells volen fer veure que tot està malament per declarar-ho en ruïna», va assenyalar.

L’Ajuntament de Barcelona adverteix que no podrà enllestir el zoo marí tot sol

abril 30, 2008

El govern local busca inversors privats per poder continuar el projecte de la plataforma marina

D. Marín, Barcelona (El Punt)

La construcció del zoo marí de Barcelona, al litoral de la ciutat entre el Fòrum i la platja de la Nova Mar Bella, podria quedar-se a mig fer. Així ho va advertir ahir el tercer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Jordi William Carnes, que en declaracions a COM Ràdio ha reconegut que el projecte és massa costós perquè l’assumeixi el consistori tot sol. El cost del projecte s’ha disparat: fa tres anys estava pressupostat en 120 milions d’euros i ara ja s’acosta als 150 milions. L’Ajuntament està buscant promotors privats que financin part del projecte, que en qualsevol cas no veurà la llum fins al 2014.

El zoo marí és un dels últims projectes de l’etapa de Joan Clos al capdavant de l’alcaldia, i és, juntament amb l’Hotel Vela, a l’altre extrem de la façana litoral de Barcelona, l’última peça per completar la reforma del front litoral de Barcelona iniciada amb la Vila Olímpica el 1992 i culminada amb el Fòrum de les Cultures el 2004. Les obres van començar el 2005, amb la previsió inicial d’enllestir-se en quatre anys, el 2009.

L’obra ha sofert diversos retards (ara s’espera que estigui enllestida el 2014), però ara els problemes econòmics amenacen directament d’avortar el projecte. Així ho va reconèixer Jordi William Carnes en una entrevista concedida a COM Ràdio. El tercer tinent d’alcalde, màxim responsable de l’àrea econòmica de l’Ajuntament, va revelar que el consistori està buscant inversors privats que es puguin fer càrrec de part dels 150 milions d’euros que costa el projecte. De moment, aquests intents no han reeixit.

Fa tres anys, quan es va presentar el projecte, el llavors alcalde Joan Clos va obrir les portes a l’entrada de diner privat en el finançament del projecte. Però també va voler deixar clar que l’entrada de capital privat «necessàriament no s’ha de vincular a l’explotació comercial», que hauria de ser «bàsicament d’abast públic». Des de llavors, però, no s’ha aconseguit implicar cap inversor privat en el projecte.

L’Ajuntament de Barcelona també comptava en un inici amb la possibilitat que la Generalitat s’impliqués en el projecte, i fins i tot amb alguna institució «local», cosa que podria assenyalar la Diputació de Barcelona. La situació descrita ahir per Carnes, però, és que ara per ara l’Ajuntament ha de fer front al 100% d’una despesa de 150 milions d’euros, i no es veu amb cor d’aconseguir-ho tot sol.

El projecte preveu la construcció d’una plataforma marina de 7,6 hectàrees guanyades al mar a costat de la Zona Fòrum. L’estructura està construïda en part. El projecte inclou la divisió de l’espai en quatre grans àrees (delta mediterrani, delta africà, delta americà i aigües oceàniques), per donar cabuda a un total de 90 espècies (20 de mamífers, 23 de rèptils, 40 d’aus i 7 d’amfibis).

Un cop entrés en funcionament el zoo marí, l’Ajuntament té previst buidar la part aquàtica i d’amfibis del zoo de la Ciutadella, més algunes de mamífers. D’aquesta manera, l’Ajuntament guanyarà espai per ampliar el parc de la Ciutadella i fins i tot tirar endavant una idea que fa temps que ronda els despatxos d’Urbanisme i que és connectar el parc amb la Barceloneta per sobre de la ronda Litoral.

Joves temeraris es dediquen a saltar amb paracaigudes des d’edificis alts

abril 30, 2008

Es colen en hotels i fins i tot la catedral de Barcelona, ho graven en vídeo i ho pengen a internet

Josep M. Flores i Núria Puyuelo (El Punt)

Els Mossos d’Esquadra han detingut un jove d’origen cubà que divendres passat es va llançar amb paracaigudes des del terrat de l’hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet i ho va filmar tot amb una càmera que duia incorporada al casc. L’acusen d’un delicte de desordres públics i l’acció policial ha impedit que el noi pogués penjar les imatges a internet, com era la seva intenció. Però altres joves temeraris i que han batejat aquesta pràctica com a BASE jump (salt BASE) han aconseguit el seu propòsit i han penjat els seus salts amb paracaigudes, sempre de nit, des de la catedral de Barcelona, des del mateix hotel Hesperia i altres edificis alts.

Amb la detenció, divendres passat, d’aquest jove, els Mossos han posat al descobert una pràctica temerària que fa anys que funciona als Estats Units. El portal You Tube està ple de vídeos gravats per aquests paracaigudistes temeraris saltant des de gratacels de Chicago i edificis representatius de ciutats com ara Moscou i Belgrad. L’any passat, alguns joves catalans van importar aquesta pràctica i van començar a penjar a la xarxa vídeos de les seves gestes. El desembre del 2007, un noi es va llançar des de l’últim pis de l’hotel Hesperia Tower de l’Hospitalet mentre un company seu el filmava en vídeo des del carrer. El noi es va colar d’estranquis a l’hotel i va aconseguir burlar els serveis de seguretat i pujar fins al terrat des d’on es va llançar amb paracaigudes. Un cop a terra, es veu com recull ràpidament el paracaigudes i arrenca a córrer perquè no l’enxampin.

Divendres passat, un altre jove, que els Mossos estan investigant si és el mateix, va fer la mateixa gesta des del mateix hotel. Però un dels vídeos més sorprenents, penjat a internet el febrer passat, mostra com almenys tres nois que parlen entre ells en castellà salten des del punt més alt de la catedral de Barcelona i aterren a la mateixa plaça. Tan bon punt toquen de peus a terra, recullen ràpidament el paracaigudes i s’amaguen a l’entrada del pàrquing per recollir-lo i amagar-lo dintre de la motxilla. Allà comenten entre ells la gesta i es feliciten.

Al portal You Tube hi ha almenys un tercer vídeo gravat a Barcelona, tot i que no es concreta des de quin edifici. En aquest cas són cinc joves que parlen anglès entre ells i que, com en els casos anteriors, accedeixen d’estranquis a l’interior d’un edifici molt alt i aconsegueixen arribar fins a la terrassa des d’on es llancen amb paracaigudes. En tots els casos els joves semblen experimentats en la pràctica del paracaigudisme i van perfectament equipats amb casc i proteccions als genolls.

Els Mossos van poder enxampar la matinada de divendres passat un d’aquests joves temeraris que acabava de saltar, un altre cop, des de la terrassa de l’hotel Hesperia. Els serveis de seguretat sospiten que aquest mateix jove ja va fer el mateix ara fa uns quinze dies, tot i que això els Mossos encara no ho han pogut verificar. Els policies l’esperaven a baix i el van detenir acusat d’un delicte de desordres públics. Va ser posat en llibertat, però el jutjat li manté els càrrecs. L’acompanyava un altre noi, però aquest no va ser detingut.

Congelen multes als blocs del Turó que alerten del mòbing

abril 30, 2008

L’Ajuntament ha aturat les sancions fins que s’aclareixin els errors detectats en algunes diagnosis
Antoni Vives (CiU) alerta que es pressiona el veïnat per afavorir la immobiliària

(Avui)

Les nou comunitats del Turó de la Peira que han sigut sancionades per no voler fer les obres que recomana l’empresa pública Regesa tenen de moment les multes aturades, segons va explicar a l’AVUI la regidora del Districte de Nou Barris, Carmen Andrés.

Del total de 142 blocs del Turó de la Peira que tenien, segons els tècnics, aluminosi o carbonatosi, 10 no han volgut fer fins ara les diagnosis i 33 han fet les diagnosis però no han executat les obres. D’aquest segons grup, hi ha set comunitat sancionades amb multes de 150 euros i dels que no han fet ni tan sols la diagnosi hi ha dues escales sancionades amb multes de 600 euros. La regidora va confirmar que de moment s’ha deixat en suspens fer efectiu el cobrament d’aquestes sancions fins que no s’aclareixin els dos errors que s’han detectat en dues diagnosis.

En canvi, la plataforma veïnal que ha elaborat un detallat informe sobre el suposat mòbing assegura que d’errors n’hi ha més de dos i que moltes de les diagnosis estan fetes a raig com si fossin plantilles i no es corresponen a les característiques concretes de les escales que teòricament haurien d’analitzar.

El districte compleix

La regidora va descarta que s’exerceixi cap mena de mòbing sobre els veïns i explica que el que ha fet es districte es complir la normativa i actuar de forma “lògica i conseqüent” ordenant que es facin les diagnosis i les obres de conservació a les finques on hi ha indicis de perill.

Antoni Vives, regidor del grup municipal de CiU, va preguntar en el darrer plenari municipal celebrat el 18 d’abril per les obres del Turó i la inquietud dels veïns. “M’agradaria saber què oculta la seva pregunta”, li va respondre Ramon Garcia Bragado (PSC), que va afegir que Vives tenia “una informació pèssima” i va negar que hi hagués errors en les diagnosis. Vives creu que la revolta del Turó s’ha produït amb el canvi generacional i amb l’arribada al barri de gent jove i que exigeix respecte pels seus drets com a propietaris. “Amb aquests ja no funciona la cultura paternalista” dels seixanta. Per això se’ls pressiona ara.

Vives ha descobert que quan una comunitat demana pressupost per fer les obres, Urbinsa, del grup Sanahuja, presenta sempre el més barat, però aquest es alhora deu vegades més car que el preu de mercat. El grup Sanahuja té la propietat d’una tercera part dels pisos del Turó.

Aturen les obres nocturnes de la L5 del metro al barri del Coll

abril 30, 2008

La Guàrdia Urbana fa retirar la piconadora del vestíbul soterrat de la Teixonera però el soroll continua de nit
La perforació del Carmel a la Vall d’Hebron seguirà de dia
Els veïns alerten que no hi ha sensors de vibració

M. Favà / C.Sabaté (Avui)

Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera. Els veïns que viuen damunt del que serà la futura estació Teixonera-Coll no van poder descansar durant tot dilluns pel soroll i les vibracions de l’obra. La Guàrdia Urbana no va necessitar mesurar el soroll amb els sonòmetres, perquè els cops eren tan forts que no calia mesurar exactament els decibels. El govern assegura haver aturat l’obra del metro al costat del vestíbul de la futura estació, tot i que continuarà en superfície i a la resta de l’esvoranc. Ahir al vespre, però, continuaven els forts sorolls i l’allau de trucades a la Guàrdia Urbana.

Moltes de les prop de 300 famílies que viuen al primer tram del carrer Santuari i als carrers Beat Almató, Salze, Batet i Lorda, al passatge Ros i al passeig de la Mare de Deu del Coll ja es van passar el dilluns telefonant a la Urbana, als números d’atenció l’usuari de GISA, a les seus dels districtes d’Horta i Gràcia, als Mossos d’Esquadra… A les dotze de la nit, quan finalment va arribar la Guardia Urbana al carrer Santuari i va fer aturar les obres, la majoria dels veïns s’estaven als balcons contemplant, impotents i insomnes, com les màquines anaven traient pedres per la boca del túnel que dóna al carrer Batet. L’extracció d’aquestes pedres era el que impossibilitava el descans, feia trontollar els llits i les neveres i neguitejava nens i adults.

El soroll el percebia tot el barri, però els veïns del primer tram del carrer Santuari, fins al carrer Móra d’Ebre, i de l’últim tram de Beat Almató van patir, a més, les vibracions perquè les perforacions es feien just a sota. El departament de Política Territorial i Obres Públiques va informar ahir que havia suspès les obres nocturnes al voltant del vestíbul. L’aturada “es circumscriu a la zona de treball de la futura estació”, on es continuarà treballant pròximament, però només de dia.

Sense sensors

Ahir dimarts la majoria dels veïns d’aquests dos carrers es queixaven de mal de cap perquè van estar sotmesos durant més de dotze hores a les tremolors que també feien moure els paraments de les cases. En aquests dos carrers fa dos mesos que s’hi van instal·lar les bases metàl·liques per col·locar-hi al damunt els sensors que haurien de detectar els moviments del terra quan es reprenguessin els treballs del túnel del metro. Però quan dilluns van començar aquests treballs, els sensors encara no hi eren. I ahir tampoc. En canvi, un portaveu del departament d’Obres Públiques va assegurar ahir mateix que l’obra es realitza amb els sensors corresponents, tant pel que fa a la detecció de sorolls com de vibracions.

Les obres de prolongació de la L5 al Carmel i la Teixonera es van reprendre l’any 2007, després de dos anys aturades per l’enfonsament del Carmel. Fins al 2010 no s’inaugurarà l’enllaç Horta-Vall d’Hebron, tres anys més tard del previst inicialment.

Els estrangers que viuen a Barcelona ja superen el 17%

abril 30, 2008

Els immigrants empadronats el 2007 van arribar a 280.789
La majoria són joves entre 25 i 39 anys

C. Palomar (Avui)

El percentatge de residents estrangers que han triat Barcelona com a lloc per viure supera ja el 17% de la població total de la ciutat. Segons dades de l’Ajuntament a gener del 2008, el nombre d’immigrants empadronats durant l’any passat ha arribat a 280.817 persones i suposa un increment de prop del 12% respecte al 2006, quan es van censar 250.789 estrangers.El reagrupament familiar és una de les principals causes d’aquest augment de més de 30.000 persones.

Pel que fa al seu origen, l’informe municipal no detecta cap novetat respecte a anys anteriors. La població d’origen llatinoamericà és la majoria, amb un 46%, seguida dels ciutadans europeus, amb un 25%, asiàtics, amb un 17%, i africans, amb un 7%. Entre els llatinoamericans, els ciutadans d’origen equatorià segueixen encapçalant el rànquing, amb 22.943 persones empadronades, mentre que els italians, amb 20.843 inscrits, són la nacionalitat europea amb més presència a Barcelona. Els segueixen els bolivians, amb 18.759, i els pakistanesos, amb 15.966.

El perfil dels residents estrangers per sexe i edat també confirma que els homes superen les dones, amb un 52,7% del total, i que es tracta d’una població jove, ja que la meitat tenen entre 25 i 39 anys.

Per distribució geogràfica, l’informe també confirma el repartiment gradual de la població estrangera per tots els districtes de la ciutat, que s’està produint d’uns anys ençà. Ciutat Vella continua sent el districte amb més immigrants, amb el 39,70%, seguit de l’Eixample, amb el 17,20%. Tot i les xifres, Ciutat Vella ha experimentat una lleugera reducció de la població estrangera, passant del 21% del 2001 al 14,8% del 2007, mentre que l’Eixample es consolida com el districte on viuen més immigrants.

L’Ajuntament reconeix errades en les diagnosis

abril 29, 2008

Maria Favà (Avui)

Regesa, l’empresa pública que fa les obres al Turó de la Peira per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, afirma no saber el que vol exactament la plataforma veïnal que s’ha format al barri i que acusa l’administració i el grup Sanahuja de fer-los mòbing. “Si demanen que l’Ajuntament pagui, això no te cap sentit, perquè totes les diagnosis estan subvencionades pel govern i després l’Ajuntament paga el 50% de les rehabilitacions i en alguns casos es pot arribar al 60%”, diu Ferran Julian, el gerent de l’empresa.

Julian va reconèixer que en dos expedients es van cometre errors en la part descriptiva de l’anàlisi de les patologies, però que això ja està solucionat. “Si els veïns no estan d’acord amb aquesta diagnosi, se’n pot fer una altra amb tècnics diferents”. En aquest mateix sentit es va pronunciar sobre l’empresa MASP que administra les finques. “Ningú impedeix a les comunitats el canvi d’administrador”. Però els 12 blocs que no han volgut fer les obres van rebre sancions, que segons Julian es podrien anul·lar si finalment les contracten.

Mòbing de llarg recorregut (Turó de la Peira)

abril 29, 2008

Els veïns del Turó de la Peira se senten pressionats a fer obres que tècnics independents consideren innecessàries i fins i tot perilloses
Una nova plataforma veïnal sospita que els volen fer fora del barri

Maria Favà (Avui)

Els propietaris dels 5.000 pisos que envolten el Turó de la Peira estan patint una variant de mòbing a llarg termini que, segons una plataforma veïnal, podria tenir com a objectiu final fer-los fora de casa, renovar el barri i atraure nous veïns de més poder adquisitiu.

En aquesta primera etapa del presumpte mòbing de llarg recorregut, els veïns es veuen forçats, tant per part de l’administració com de les empreses que controla el grup immobiliari Sanahuja -que es qui va construir el barri i encara és propietari de la majoria dels pisos-, a fer rehabilitacions integrals que costen molts diners i que tècnics independents no troben necessàries, i fins i tot les desaconsellen per perilloses. L’Ajuntament de Barcelona admet que hi ha hagut errors en la diagnosi de patologies d’edificis i que s’ha sancionat les comunitats que no volien rehabilitar i cedir a les immobiliàries.

Les persones que formen la plataforma veïnal del Turó expliquen que experts de la Cambra de la Propietat Urbana han desaconsellat aquestes reformes a fons que proposa l’empresa pública Regesa. Aquesta empresa és la que va portar el pes de les obres per combatre l’aluminosi del Turó i ara continua fent diagnosis i dictàmens en finques del barri que no estan afectades per aquesta patologia.

Al Turó, tothom té clar que ja no es tracta d’aluminosi, el mal de la pedra que va fer tristament famós el barri. L’11 de novembre del 1990, l’edifici número 33 del carrer Cadí es va ensorrar i va matar una veïna. Arran d’aquest fet, es va descobrir que a Catalunya, entre el 1950 i el 1970, s’havien construït mig milió de cases amb ciment aluminós quan a la resta d’Europa ja no s’utilitzava.

Al Turó es van tirar a terra i es van aixecar de nou un total de 937 habitatges i se’n van rehabilitar 3.000 més. Les obres van durar quasi dues dècades i el 2006, quan ja estaven a punt d’acabar-se, es va descobrir una esquerda molt important a la finca 338 de Fabra i Puig per la fatiga de materials de construcció. Aquest nou ensurt marca, segons la plataforma veïnal, l’inici de la nova etapa del mòbing.

Ara els edificis assetjats són tant els que estan lliures d’aluminosi com els que es van rehabilitar. Els veïns dels blocs que van desenvolupar la patologia i van ser arreglats viuen amb l’ai al cor, perquè, a més de la pressió, tenen molt present que els tècnics que van dirigir les obres ja els van dir que, segurament, passats 10 anys, s’hi haurien de tornar a fer reformes a fons o bé enderrocar-los i reedificar-los de nou.

Això mateix va proclamar l’Associació de Veïns: “Si passats els deu anys de garantia (de la rehabilitació integral) veiem que encara persisteix la patologia, demanarem que es tirin a terra”. Els membres de la naixent plataforma veïnal són molt crítics amb l’Associació, perquè asseguren que no ha donat senyals de vida “davant de l’estat de crispació que es viu el barri”. I afegeixen que no s’hi senten representats per lluitar amb desavantatge contra les immobiliàries que els descapitalitzen obligant-los a fer massa obres.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.