La Confederacio de Comerç aplaudeix la iniciativa dels botiguers del Gòtic de treure ‘tags’ dels establiments i critica l’Ajuntament per no assumir la feina | A l’alcalde ja li sembla bé que els mateixos botiguers netegin
Maria Favà
“Que nosaltres mateixos haguem de fer un servei públic com ara treure els grafits de les façanes i les persianes de les botigues és lamentable. Posa en evidència la incapacitat de l’Ajuntament. Al final acabarem organitzant nosaltres la vigilància o els transports…” lamenta Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya i de l’Estat.
Fraile i les entitats de botiguers es debaten entre criticar l’Ajuntament i aplaudir la iniciativa dels comerciants del carrer de la Palla, que han decidit netejar pel seu compte les portes i les persianes metàl·liques dels establiments. Pensen que l’Ajuntament es desentén d’un servei que hauria de ser públic. El consistori només neteja el mobiliari públic.
Obviant les crítiques, l’alcalde de Barcelona ha optat per destacar la col·laboració dels comerciants com a “molt positiva” per a la ciutat. Jordi Hereu considera que hi ha coses que el consistori pot fer sol i d’altres en què li cal col·laboració, com és el cas dels grafits. “Celebro la implicació. És un avenç per a tothom perquè hi ha coses que si les fem junts, surten millor”, va reblar.
Fraile i els botiguers retreuen a Hereu que la brutícia, i en particular els grafits, són el gran problema de Barcelona. És taxatiu qualificant “d’inadmissible” la proliferació de tags i demanen buscar algun sistema per fer-les desaparèixer de forma definitiva. Recorda que, a més de les portes i persianes dels comerços, els altres elements malmesos pels incívics són els vidres, que quan els pinten o els ratllen no tenen solució i cal canviar-los.
La Confederació de Comerç critica que l’Ajuntament hagi donat durant anys barra lliure als grafiters i que la ciutat s’hagi convertit en el paradís d’Europa d’aquesta activitat. Quan s’ha volgut aturar, la quantitat de parets i portes pintades era ja molt gran i fer gargots “s’havia convertit ja en un costum”, si no acceptat, almenys tolerat socialment.
