Pau Noy
Membre de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)
Es confirmen les pitjors previsions. La progressista Barcelona és en realitat una ciutat conservadora que mira amb desconfiança i mandra la innovació,almenys en el capítol de mobilitat. El programa de govern deixa clar que almenys en aquesta legislatura no es pensa abordar cap canvi substancial, i els canvis que es facin, com en el passat van ser les àrees verdes, no es pensen anunciar amb antelació. El fet que l’actual govern estigui en minoria també deu haver contribuït a moderar els anhels innovadors.
Què proposa el programa de mobilitat del govern de Barcelona? Més del mateix. Més transport públic, noves estacions i més quilòmetres de metro, ampliar 30 minuts l’horari nocturn i una indeterminada connexió dels dos tramvies, indeterminada perquè enlloc es diu que anirà per la Diagonal. És el mateix programa que s’hagués pogut aprovar fa 20 anys. Quan tota Europa està parlant de com millorar la gestió, dels problemes de contaminació i congestió, aquí, en aquesta hiperperifèria europea, continuem emmirallant-nos a Madrid. Si ells són els que més metro construeixen, doncs Barcelona hi ha d’anar al darrera construint, no únicament la línia 9, la més llarga d’Europa, sinó també la més cara. És igual que a Madrid no els estiguin anant bé les coses perquè l’important -sembla- és l’obra pública.
Si tinguéssim tots els diners del món -si és que la línia 9 deixa algun recurs per als propers anys- podríem solucionar els problemes de mobilitat amb aquesta política? No.
Inversions megalòmenes
Ens hem convertit en un país ric. I com a nous rics que som ens agraden les infraestructures de mides grans, malgrat que la història recent demostra que les megalòmanes inversions no solucionen els problemes de mobilitat. Els convido a fer un repàs amb mi:
Les Rondes i el sistema d’autopistes metropolitanes que es va bastir a la dècada dels 90 han donat com a resultat un col•lapse permanent perquè han estat un clar incentiu a utilitzar el cotxe. Avui el trànsit a Barcelona és un 50% superior al de fa vint anys però amb una congestió, despesa energètica i contaminació molt superior.
La línia 9 de metro ha portat a la paràlisi inversora de la resta de trens. Portem 4 anys d’obres, acabarem abocant-hi 6.000 milions d’euros, i l’obertura del primer s’anuncia per d’aquí 4 anys. Mentrestant, els metros de Barcelona van massa plens, amb problemes severs de temperatura a la línia 1, i amb unes freqüències per sota del que seria desitjable. I amb l’AVE està passant el mateix. Els països seriosos arreglen el que funciona abans de llançar-se a la construcció de noves piràmides.
Els autobusos continuen encallats. En els darrers quatre anys s’ha reforçat la xarxa d’autobús però el nombre de quilòmetres fets és el mateix perquè cada cop van més lents. A diferència d’altres ciutats, l’autobús de Barcelona no és un sistema fiable. Per què? Perquè la prioritat la continua tenint el vehicle privat sobre un servei públic com és el transport. I això en una ciutat que des de fa 30 anys està governada per l’esquerra. L’ajuntament ha respost amb el silenci a la demanda d’un pla estratègic de l’autobús, l’únic sistema de transport que no el té.
Ni una ratlla sobre la contaminació atmosfèrica, no fos que el sector de l’automòbil s’enfadés. Però qui s’hauria d’enfadar són els familiars de les 3.000 persones que moren prematurament a l’àrea metropolitana de Barcelona a causa de la contaminació que en el nucli central es deu al trànsit de cotxes i camions. En aquest context, la referència que es fa en el text de l’acord a la contaminació lumínica sembla fora de lloc.
I sobre la unió dels dos tramvies no es concreta per on serà aquesta connexió, tot i que en la darrera enquesta de l’ATM el tramvia és el sistema de transport més ben valorat i que els autobusos tenen un funcionament deplorable a la Diagonal central.
Si continuem demanant més transport públic, noves estacions i més quilòmetres de metro a Barcelona, és que realment estem despistats, sobre tot perquè on de debò s’ha de bastir una xarxa de transport públic és on no n’hi ha, a fora de Barcelona, per evitar que la gent del Vallès i del Maresme inundi Barcelona amb els seus automòbils.
E
L’ACORD DE GOVERN DIU:
“3.5.5. Treballarem per a la millora i modernització del transport públic a la ciutat, amb la construcció de noves estacions i més km de metro, la nit durant el cap de setmana i ampliant mitja hora l’horari entre setmana. Millorarem i ampliarem la qualitat del servei i de la flota de tramvia i en particular la connexió TRAMBAIX-TRAMBESÒS. Potenciarem la millora del taxi per donar serveis a persones amb mobilitat reduïda,així com també potenciarem la renovació de la flota de taxis amb vehicles eficients ambientalment i energèticament.”
Carrer 103
agost-octubre de 2007
