Arxivat per a 22/09/2007

‘Perestroika’ a l’Ajuntament

setembre 22, 2007

Salvador Cot

Ahir va fer un any, la plaça de Sant Jaume era plena de manifestants que xiulaven el pregó de la Mercè. Va ser aquell en què una simpàtica columnista madrilenya va començar amb quatre tòpics progres sobre la Barcelona de finals del franquisme i va acabar referint-se a Tete Montoliú (amb accent a la u) i Jóan Brossa (amb la o tancada i accentuada). En fi, una marcianada. De fet, ella mateixa havia explicat que la raó d’aquell encàrrec de la ciutat era –simplement– que havia passejat Joan Clos i parentela per Nova York durant uns agradables dies de xerinola familiar.

Un any després, ahir, la plaça estava plena de ciutadans –molts amb els fills petits– que van escoltar amb interès la lliçó que els va adreçar l’oceanògrafa Pepita Castellví. Va ser un pregó valuós, bell. Pronunciat amb aquella dicció deliciosa que ja només es conserva en els barcelonins que van néixer abans de la guerra.

Pepita Castellví ens va parlar amb passió de la ciutat on va néixer i on ha viscut sempre. Del barri de la Ribera i dels para-sols de colors que protegien les floristes de les Rambles. Però també vam aprendre que aquesta mateixa estimació es pot tenir per la recerca científica, pel cicle de l’aigua o pel gel que es conserva al pol Sud des de fa vint milions d’anys. I que tot això és compartit amb la comunitat científica internacional. Amb el món.

Ahir vam saber que uns científics catalans van aturar un moment la recerca per celebrar, amb una ampolla de cava, la nominació de Barcelona als Jocs del 92, i que van brindar sobre un fons de quatre barres fetes amb cinta aïllant vermella i groga. I vam escoltar com es pot parlar amb sentiment de l’Antàrtida. Amb la mateixa emotivitat que de Santa Maria del Mar.

Ahir tots vam notar un alleujament. I és que Jóan Clos ja no hi és i ningú ens obliga a escoltar les seves amistats. Per fi.

Avui
22-09-07

Queixes per la retirada de bicicletes mal aparcades

setembre 22, 2007

• L’ajuntament diu que aquesta actuació no és una prioritat per a la Guàrdia Urbana

JORDI SUBIRANA
BARCELONA
La Guàrdia Urbana ha començat a retirar bicicletes mal aparcades en compliment de l’ordenança que prohibeix lligar aquests vehicles en bona part del mobiliari urbà. El portaveu d’Amics de la Bici, Albert García, va explicar que s’estan emportant bicis que no molesten i va qualificar la pràctica d’”abús”.
Fonts de la Guàrdia Urbana van dir que no els constava que els agents retirin aquests vehicles per sistema, però no van negar que potser s’ha trencat el cadenat d’alguna bici que molestava a la via publica, cosa de la qual ja es va avisar.

QUATRE O CINC CASOS
García té constància de quatre o cinc casos, entre ells un a l’Eixample, que va veure un ciclista circulant, i un altre a Sant Andreu, on els agents suposadament van retirar una bicicleta que estava lligada a un fanal prop de les cadires d’un bar. Segons García, els agents no apliquen la majoria d’articles de l’ordenança, però sí que retiren les bicis “de forma indiscriminada”. Tant la Guàrdia Urbana com el regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, van negar l’acusació i van dir que “no és la prioritat”.
Amics de la Bici critica les retirades perquè no hi ha places suficients per aparcar i desincentiva l’ús de la bici. En cas de retirada d’una bicicleta, els agents han de deixar un avís. Si se l’emporta la grua, el cost per recuperar-la és de 58,20 euros més l’import de la sanció.

BICING
Mentrestant, l’alcalde Jordi Hereu va reiterar ahir la intenció que el Bicing, el sistema públic de lloguer de bicis, es pugui implantar en ciutats metropolitanes com l’Hospitalet i Sant Adrià.

El Periódico
22-09-07

NOU ESTADI DEL BARÇA. El camp de l’Espanyol

setembre 22, 2007

Antonio Vidal
Barcelona

A EL PERIÓDICO del 20 de setembre es va publicar la notícia que el Barça finançarà la remodelació del seu estadi i construirà un altre pavelló esportiu amb els diners procedents de la venda del Miniestadi, on es construiran pisos. Espero que les senyores Eulalia Vintró, Pilar Rahola i altres polítics facin el mateix que van fer quan l’Espanyol va vendre fa 10 anys el camp de Sarrià: negar-s’hi de bon principi, posar tota mena de traves perquè les altures edificables siguin mínimes, exigir una gran zona verda de la mida d’un terreny de joc (com a Sarrià) i dificultar-ho tot com van fer amb la requalificació del llavors camp de l’Espanyol.

El Periódico
22-09-07

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.