Ana Rodríguez
Barcelona
Ja fa dies que intento aplicar la nova normativa de mobilitat. Dilluns vaig acabar de constatar que algunes de les mesures són una trampa mortal. Mentre anava pel carril del costat de l’autobús, sentia en molts moments que perdia la vida. És una bogeria. Fa anys que faig de la bici el meu transport habitual, però aquell dia, al carrer de la Indústria, vaig decidir deixar-ho. En aquell carrer, com en els de la majoria de la ciutat, hi ha tres carrils. Per una banda, el bus; per l’altra, els cotxes passant a gran velocitat, i enmig jo, amb cotxes xiulant darrere meu. Vaig sentir pànic. Em vaig aturar al semàfor. Vaig deixar la bici. No era el primer cop que em passava, i molts col.legues tam- bé ho manifesten. Agrairia que algun mitjà televisiu ho filmés: és una sensació de vulnerabilitat total. També ho haurien d’experimentar els que han escrit aquesta normativa, que ens condueix al perill més absolut i ens pot fer canviar les dues rodes de la bici per les de la cadira. Estem generant un conflicte important que ens aboca al perill.
El Periódico
19-09-07
