L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
En ple debat sobre el dèficit d’infraestructures que pateix Catalunya –problemes a la xarxa de Rodalies, au- topistes congestionades, xarxa elèctrica deficient, etcètera– emergeix una altra realitat contradictòria revelada ahir per aquest diari: algunes de les grans instal.lacions esportives i culturals de Barcelona estan infrautilitzades. És el cas de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, emblema dels exitosos Jocs del 1992. El majestuós recinte ha perdut en tres anys la meitat dels espectadors. El 2003 va albergar 1.064.000 persones en diversos esdeveniments esportius i musicals realitzats en 55 dies d’activitat. Però el 2006 aquesta xifra va caure fins als 550.000 visitants, en 38 dies. En aquestes estadístiques s’inclouen els partits de futbol de l’Espanyol, un club que abandonarà el 2009 la muntanya màgica per a anar-se’n al seu nou estadi de Cornellà. O sigui, que anem a pitjor.
L’Ajuntament de Barcelona ha de fer una reflexió profunda sobre l’ús d’un recinte en què s’han invertit grans quantitats de diners i que no ha de quedar com un monument evocador d’un passat gloriós, sinó que s’ha de reivindicar com a gran actiu de la ciutat. En contra de l’ús habitual de l’Estadi Olímpic juguen també els problemes de mobilitat a la muntanya de Montjuïc, un bonic enclavament, però de gran incomoditat per la falta d’un transport públic eficaç.
Ara bé, el problema de falta d’ús no és exclusiu de l’estadi. L’empresa municipal BSN té dificultats per donar contingut a altres infraestructures esportives i culturals, com és el cas del Velò- drom d’Horta. El Palau Sant Jordi n’és l’excepció. Va tenir 238 dies d’activitat durant el 2006. Al tractar-se d’una instal.lació coberta i amb possibilitat d’acollir espectacles per a menys públic –compta amb 17.000 localitats–, presenta un clar avantatge sobre l’estadi –56.000 seients.
Però, a més a més, ara s’ha de donar contingut a les instal.lacions del Parc del Fòrum, a tocar del Besòs, un equipament que cada vegada registra més actes, encara que moltes setmanes a l’any llangueix sense cap mena d’activitat. Una ciutat com Barcelona, que ha crescut a impulsos de grans esdeveniments esportius i culturals, hauria de mesurar molt bé què es fa després amb les grans instal.lacions. El reaprofitament de totes aquestes infraestructures ha de ser una prioritat dels que planifiquen, perquè la despesa no es consumeixi com els focs artificials.
El Periódico
31-08-07
