Després d’una campanya marcada pel desencís i la fredor, els resultats electorals han estat summament significatius. Les eleccions han passat factura als partits del govern de la ciutat: tots tres han perdut un regidor cadascú. Però allò que és més important és que, en nombres absoluts, menys ciutadanes i ciutadans, menys veïns i veïnes de la ciutat els han votat.
L’abstenció ha estat altíssima, el 50%, però encara més significatiu ha estat que el vot en blanc ha recollit un 4 i escaig % de vots. És a dir, més de 24.000 persones van decidir de forma conscient i deliberada que no donaven el seu vot a cap de les forces polítiques. Van decidir que “no en el seu nom”.
Què pot justificar aquesta desgana? Més enllà de la nit electoral caldrà que els tres partits del govern vagin més enllà d’entonar el mea culpa i analitzin els resultats, però sobre tot caldrà que siguin capaços de fer canvis.
Seria injust pensar que la ciutadania de Barcelona, tan activa i amb un teixit social tan dens, ha votat en blanc o s’ha abstingut perquè no està interessada pels afers públics. Cal més aviat pensar on ens han conduït els anys de participació d’aparador. La ciutadania està tipa de ser un ornament i no comptar en les grans decisions, d’una democràcia “representativa” que s’amaga darrera de la legitimitat (aquest cop cal dir que amb una abstenció tan alta es tracta d’una legitimitat relativa) per prendre les grans decisions de ciutat sense escoltar la veu de les persones que hi viuen i que la construeixen dia a dia. L’alcalde no s’ha reunit mai amb les comissions veïnals de Can Ricart ni del Camp Nou. Cal aprofundir en una democràcia participativa en una ciutat amb una societat prou madura per avançar en aquesta línia i, sobretot, no ens poden escamotejar els debats!
Exercir de ciutadà o ciutadana en aquesta ciutat és heroic quan ens plouen desacreditacions, quan dediquem moltes hores no remunerades de la nostra vida (per tant hores que no tenen preu!) a participacions buides de contingut o que no són tingudes en compte, quan s’organitzen comissions de seguiment de caire clientelar que pretenen neutralitzar les veus crítiques, quan es deneguen audiències públiques que ni tan sols tenen caràcter vinculant, quan la dissidència política està no només qüestionada sinó reprimida a cops de punxó. El debat del proper PAM i dels corresponents Plans d’Actuació als Districtes donarà al nou ajuntament una oportunitat de mostrar que volen engrescar de nou la ciutadania.
Carrer 102
Arxivat a Alcaldia i govern, Jordi Hereu, Participació
