El maleït AVE

Totes les enquestes diuen que el 65% de la població de Barcelona està en contra del traçat de l’AVE pel centre de la ciutat, però ni això, ni la pèrdua de vots en les passades eleccions municipals, ni l’alta abstenció que va haver-hi, van fer canviar d’opinió el Sr. Jordi Hereu, catapultat a l’alcaldia de la ciutat, després de sis mesos d’intensa campanya publicitària finançada amb els diners dels ciutadans. Tanmateix, en les seves manifestacions públiques diu que prendrà bona nota dels resultats electorals i que serà un alcalde dialogant i proper al ciutadà.

Nosaltres, com a directament afectats per aquest traçat i afectats a la vegada pels altres traçats que es proposen des dels diferents sectors: Litoral o Aragó, li demanen que escolti la veu del carrer i que, per una vegada, rectifiqui. Diu un vell refrany castellà que “rectificar es de savios”. Hem explicat moltes vegades les raons que tenim per pensar que el traçat actual és una temeritat, i ara encara en tenim més: les que ens dóna la força de l’opinió del ciutadans, l’endarreriment recentment anunciat pel Ministeri de Foment en l’arribada a la frontera francesa i el fet que l’AVE arribarà a Sants a finals d’aquest any.

Pensem que aquest endarreriment de tres anys suposa una oportunitat única perquè ens posem a parlar amb serenitat i tranquil•litat de quin és el traçat millor per a la nostra ciutat, sense que això afecti les obres ja començades, o les que s’han de fer a la Sagrera. Fins a l’any 2012 tenim quatre o cinc anys per endavant com per poder decidir amb totes les condicions possibles quin és el millor traçat.

A nosaltres ens preocupa el que pugui passar a la Sagrada Família (sembla que ara l’Ajuntament ha descobert, després de dos-cents anys, que no té permís d’obres, quina casualitat!), però sens dubte el que ens preocupa de veritat són els nostres veïns i veïnes, ens preocupa el futur de Barcelona i de Catalunya i ens preocupa que en una qüestió com aquesta, que per nosaltres és de sentit comú, tal com manifesta la majoria de la gent, no tinguem polítics, ni tècnics capaços de rectificar i posar-se al lloc dels ciutadans. No entenem, ni entendrem de cap manera si no ens expliquen les raons detalladament, per què si l’ajuntament defensava el traçat del litoral l’any 2000, ara sigui incapaç de rectificar o, si més no, d’explicar-nos als veïns les raons del canvi d’opinió.

Fa tres anys que demanem aquesta i altres informacions sense obtenir, fins ara, cap resposta raonable. Això sí, hem sentit a dir al Sr. Hereu que això és una decisió presa i que no es pot tirar enrere, però sense raonaments que avalin aquesta decisió. Malament comença aquesta legislatura si ja comencem amb imposicions. Es veu que hi ha polítics que no han après res de les passades eleccions.

AV el Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa núm. 216
maig-juny 2007

Remodelació de Trinxant – Meridiana . “Nova” proposta a ultíssima hora

El regidor ens sorprèn
Sorpresa. Sí, encara que tenim ja molts anys d’experiència, de vegades els polítics ens sorprenen. Resulta que en una darrera reunió amb el regidor convocada per parlar d’Alchemika (d’això en parlem en una altra pàgina), aquest ens va explicar i donar una còpia (no sempre passa) d’una “nova” proposta d’ordenació de la zona de Trinxant- Meridiana. No ens ho esperàvem, perquè estàvem en plena campanya electoral i feia molt de temps que els demanàvem una proposta per escrit per poder-la estudiar i no hi havia manera, només ens ensenyaven dibuixos sobre propostes de fer nous edificis en el sector tocant a la Meridiana, en un lloc que hauria de ser zona verda. Això ja us ho havíem comentat i us dèiem que en principi no ho veiem gaire bé (per diversos motius). Nosaltres us dèiem que preferíem que s’executés la solució que havíem acordat amb el regidor fa dos anys d’intercanviar 1.000 metres quadrats de zona d’equipaments i de zona verda amb el sector del Clot de la Mel perquè és un mecanisme ràpid i que permetria poder fer ràpidament les zones verdes i l’escola bressol acordades. Però ells anàvem “marejant la perdiu” i insistint en els edificis a la Meridiana. Al final ens presenten una “nova” proposta per escrit amb temps insuficient per informar els veïns abans de les eleccions. No té gaire lògica, però benvinguda sigui si representa de veritat un canvi de voluntat política cap a aquest sector de barri. Ja es veurà.

Una nova proposta que no ho és tant
L’esquema de la proposta que veieu en el plànol és la concreció, per una banda, de la idea del Sr. Narváez que ens va explicar fa uns tres anys (edificar per tapar les mitjanes de Meridiana – passatge d’Oliva), abans de canviar d’idea i passar a centrar-se a voler posar nous edificis tocant a Meridiana. I, d’altra banda, veiem que recull la ubicació que nosaltres sempre hem proposat per a l’escola bressol (que per cert estava dibuixada en el mural reivindicatiu que es va fer). El que sí que té de nou és la proposta de fer un edifici entre Trinxant i Tomàs Padró per tapar les mitjanes que sorgiran quan s’expropiïn i s’enderroquin (no se sap quan) les cases afectades d’aquesta zona.

L’esquema general és el que reivindicàvem
En general creiem que la proposta pot servir de base per trobar unes solucions acceptables per al barri, ja que recull diversos dels temes reivindicats: unificar al màxim possible les zones verdes, l’escola bressol, obrir Degà Bahí, etc. Però també creiem que per avançar cal tenir més informació sobre alguns aspectes (mides i superfícies, terminis d’execució i inversions que es comprometen, característiques dels habitatges i per a qui seran, etc.) per proposar-hi modificacions i millores. En la reunió amb el Sr. Narváez, aquest estava molt obert a propostes del barri i esperem que ara també es segueixi amb la mateixa actitud.

Coses que ens preocupen
Esperem que qui governi ara al districte es pregui amb interès aquest tema i que tot avanci ràpidament, perquè aquest és un dels aspectes que més ens preocupen de la nova proposta. Aquesta requereix una modificació del planejament vigent (PGM) que comporta un tràmit llarg (mínim 18 mesos) que, afegint-ho als temps necessaris per a altres tràmits (projectes, edificació, etc.), pot fer que si no vigilem a finals del mandat s’hagi fet realment molt poc. A causa de les dècades de degradació de la zona i als incompliments que hi ha hagut, els veïns de la zona i el barri tenim dret a exigir que tothom s’impliqui de valent per arribar aviat a un acord acceptable per a tothom (o almenys la gran majoria) i que l’Ajuntament posi els mitjans necessaris (sobretot inversions econòmiques) perquè no calgui esperar diversos anys a executar el pla, sinó que es pugui fer en alguns sectors ja l’any que ve o l’altre.

Per tant, ja veieu que el que ens preocupa és que, si es va només pel camí de la modificació urbanística i després es comença a fer els altres tràmits i les obres, els terminis s’allargaran molt i potser no veurem cap realitat definitiva fins al mandat 2011-2015, i això seria inacceptable. Per tant, proposem que també es tingui en compte el mecanisme que vam acordar fa dos anys (intercanvi amb el sector del Clot de la Mel), per si pot ajudar a avançar la construcció de l’escola bressol, i sobretot que l’Ajuntament estigui disposat a invertir des d’ara mateix perquè algunes actuacions definitives es puguin començar a fer ja ara.

També reivindiquem que s’aclareixi ara d’una vegada si l’Ajuntament vol fer o no un aparcament subterrani a la zona i on exactament. Fa anys que en parlen, però no fan res i el que no pot passar és que després ens trobem que aquest tema torni a endarrerir-ho tot dos o tres anys més. Nosaltres no som partidaris que es faci, però si s’ha de fer que es comenci ara. I, si no, que no es faci.

Una proposta de fases i calendaris (creiem que possible)
Creiem que és possible que en aquest mandat (que acaba el 2011) s’avanci realment en l’execució de gran part de les obres necessàries si es comença, des d’ara mateix, amb una ferma voluntat política de fer-ho i en el pressupost del 2008 s’inclouen les inversions necessàries per expropiar (amb bones solucions de reubicació per als afectats, que són pocs) les 5 o 6 finques de Degà Bahí banda mar, entre el número 74 i el carrer del Sospir, i per fer el carrer del Degà Bahí entre Sospir i Trinxant. Una vegada aquestes finques estiguin lliures, es podria executar quasi tota la zona verda entre Trinxant i Nació (deixant una franja per quan es pugui fer, si cal, el possible nou edifici que proposen per tancar l’illa i tapar les mitjanes). Quan s’aprovés definitivament la modificació urbanística (MPGM), que podria ser a finals del 2008, es podria començar l’escola bressol, que podria funcionar abans del final de l’any 2010. La finalització dels possibles nous edificis, la reubicació dels afectats entre Trinxant i Tomàs Padró i ñ’execució de la zona verda d’aquest sector quedaria per a una fase final que creiem que, si tot va bé, és podria acabar l’any 2011 o 2012 com a molt.

A nosaltres, i suposem que a la majoria de la zona, ens agradaria que aquest sigués un calendari de màxims i que si algunes coses es poden avançar millor que millor (a través del mecanisme de l’intercanvi o d’altres que no perjudiquin ningú), però cal començar perquè en el pressupost 2008 hi hagi les inversions comentades, que totes les necessàries estiguessin incloses en el Pla d’Inversions Municipals (PIM 2007-2011) i que es constati que ara sí que hi ha la voluntat política de remodelació global de la zona en aquest mandat i amb acord del barri. Creiem que és possible i treballarem per fer-ho realitat. Com sempre serà imprescindible la implicació dels veïns de la zona.

Resumint
Com que hem de fer una assemblea informativa amb els veïns i del tema se’n seguirà parlant (suposem que el regidor voldrà treballar en base a aquesta proposta) no entrarem més en detall. Resumim els aspectes que de moment des de “la soci” volem plantejar i quedem oberts a les propostes dels veïns de la zona i del barri.

PUNTS PER PLANTEJAR:
• Cal reafirmar la voluntat d’acordar la remodelació global amb el barri.
• Reivindiquem uns terminis i unes fases clares per realitzar-ho tot o quasi tot en aquest mandat.
• Reivindiquem pressupost important en el 2008 (finques Degà Bahí, etc.) i tot el necessari en el PIM.
• Que es tinguin en compte mecanismes (intercanvi, etc.) que puguin avançar algunes realitzacions.
• Que l’escola bressol estigui en funcionament en el curs 2010-2011 o abans.
• Que es fixin bones solucions i terminis concrets per als afectats.
• Que, si es fan nous habitatges, siguin per als afectats de la zona i el barri.
• Que els baixos dels edificis siguin per equipaments previstos en el PEP Clot-Camp de l’Arpa
• Que les dimensions dels nous edificis no perjudiquin especialment els veïns actuals.
• Que, si s’ha de fer l’aparcament subterrani, es comenci ara, i que no endarrereixi res.
• Que el carrer de Trinxant sigui recte amb la part de sota de la Meridiana.
• Que es connectin els carrils bici de Meridiana i Provença per Trinxant-Degà Bahí.
• Que es posi una important barrera vegetal (arbres) a la Meridiana per disminuir sorolls.
• i el que vulgueu proposar.

AV el Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa núm. 216
maig-juny 2007

Projecte d’urbanització de Degà Bahí – Trinxant

Ens acabem d’assabentar pels avisos oficials del diaris que està en exposició pública fins al 13 de juliol el projecte d’urbanització del carrer Degà Bahí, entre Nació i Trinxant i entre Meridiana i Ripollès.

Ens hem posat en contacte amb el Districte i ens han passat alguns dels plànols (d’entre els quals publiquem el que considerem més clar), però volem remarcar que el sistema de participació que cal, el que voldríem que s’establís com a normal en aquest nou mandat, en aquesta nova etapa, és que abans de sortir publicat l’anunci oficial poguéssim aportar els nostres criteris (i els de les comissions de veïns implicats) i que se’ns donés tota la documentació oficial existent, no només una part.

Una bona notícia
Encara que ens n’assabentéssim pels diaris, la veritat és que la notícia és bona. Sobretot perquè l’Ajuntament ara ha complert el que estava acordat i després d’haver acabat l’enderrocament de l’última casa afectada del procés iniciat l’any 2001 ha presentat el projecte d’urbanització de Degà Bahí. Després de tants endarreriments soferts per la zona no deixa de ser una bona notícia. També és bona perquè comporta que les obres es podran començar d’aquí a pocs mesos i no haurem d’esperar a tenir el pressupost aprovat, perquè ja estan aprovats els 1,23 milions d’euros que en principi costaran les obres. I també es pot valorar positivament perquè s’ha pres la decisió mentre el darrer govern municipal estava en funcions, que no es una època propícia per prendre decisions i, per tant, s’ha de valorar aquest fet.

L’esquema general
En el moment d’escriure aquestes ratlles no hem tingut encara cap reunió amb els responsables del projecte, però us podem explicar l’esquema general i el que es veu clarament en els plànols que ens han donat.

La idea per al carrer del Degà Bahí seria mantenir-lo en direcció Besòs, amb un carril de circulació, que són dos en arribar a prop de Trinxant, on també hi haurà cinc places d’aparcament que suposem que seran per a càrrega i descàrrega o discapacitats. La vorera de la banda muntanya seria d’uns 5 metres amb arbrat i en la banda mar també, però en els llocs on encara es conserven les finques afectades serà de 1,30 metres.

Per al carrer de Trinxant, el projecte proposa seguir el recorregut actual i remodelar-lo entre Meridiana i Roselló, fent dos carrils de pujada amb vorera de 5 metres amb arbrat, a la banda Llobregat, i, a la banda Besòs, la vorera varia al voltant dels 2 metres (perquè recordeu que les cases d’aquesta banda també estan afectades).

Evidentment el projecte inclou tot el que és nou clavegueram, enllumenat, etc. No es preveu cap semàfor en la zona d’intervenció.

La zona “verda” / aparcament
Aquest projecte en principi és de remodelació de carrer, però en els plànols s’hi ha inclòs tota la part que ha de ser per a zona verda, o sigui tot el que ara és un solar (per cert: està inacceptablement brut i deixat). Pel que ens han dit, el que es dibuixa en els plànols només és indicatiu però no s’inclou en el projecte ni esta inclòs en el pressupost. Això és bo i dolent al mateix temps. És dolent perquè representa que encara no es decideix l’arranjament provisional de la zona i, per tant, tindrem tot l’estiu el solar en les males condicions actuals. I pot ser bo si aquest temps que tenim s’aprofita per acordar una bona solució amb el Districte. Nosaltres reclamarem que s’arregli la zona de forma urgent, però ja ho veurem.

Les nostres reivindicacions i propostes
• Carrer Trinxant recte. Sempre hem pensat que el carrer de Trinxant, quan es remodelés, havia de ser recte, ben alineat respecte a la part de sota de la Meridiana i la part de dalt. Així està previst en el planejament vigent, així es va preveure quan es va remodelar la Meridiana i així creiem que s’hauria de fer. El motiu és bàsicament que, si és recte, hi permetrà l’accés molt més fàcilment per a la gent que vingui de la zona del carrer de Mallorca o Navas. Creiem que seria una llàstima no fer el que està previst perquè s’impediria millorar l’accés a la zona i, de pas, fer innecessari un recorregut més llarg per als cotxes pel carrer de la Muntanya.

• Carrils bici. En les previsions de la Comissió de la Bicicleta ja fa anys que està acordat un carril bici per al carrer de Trinxant que vagi des de la Meridiana fins al Guinardó. També està pensat lligar pel carrer del Degà Bahí el carril bici del carrer de Provença (que arriba fins a Dos de Maig) amb el de la Meridiana. Ara que es remodelen aquests carrers és el moment de fer aquests carrils, perquè ara es pot fer encaixar tot sense cap problema. Cal tenir en compte que el nombre de bicicletes als carrers ha augmentat molt, i encara es dispararà més amb les noves fases del Bicing, i per tant les bicicletes, si no hi ha carril bici, temem que la majoria passaran per la vorera encara que la zona estigui qualificada com a “zona 30”. Cal evitar-ho i aprofitar per fer realitat aquests carrils bici pensats i reivindicats.

• Menys zona d’aparcament. La nostra discrepància més important amb el que vol fer el districte és que ells volen fer una zona d’aparcament de cotxes (potser asfaltada) a tota la zona entre els carrers del Sospir i Trinxant, amb la qual cosa quasi la meitat de la teòrica “zona verda” seria un “dur” (i potser problemàtic) aparcament de cotxes. Nosaltres creiem que es pot justificar una petita zona d’aparcament (per exemple a la banda de Trinxant) que tingui el mateix nombre de places d’aparcament que desapareixeran amb les obres (deuen ser unes 25 o 30), però estem en contra que quasi cent cotxes ocupin el que ja fa temps havia de ser zona verda. És un tema que hem de parlar amb els veïns de la zona i arribar a un acord amb Ca la Vila.

• Arranjament de qualitat Encara que l’arranjament de la zona verda provisional no està inclòs en el projecte de carrer, també tornem a aprofitar per reclamar que es faci un arranjament de qualitat, com s’ha fet altres vegades en altres llocs (sauló, sense pedres ni herbes, més jocs infantils, amb cadires-banc, pistes de petanca, zona de gossos, etc.), i que hi hagi un manteniment. És demanar massa?

AV el Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa núm. 216
maig-juny 2007

L’aïllament, la fragmentació, per infraestructures, la pèrdua d’espai per l’especulació urbanística, contaminació (lumínica, acústica i ambiental).

Xerrada informativa:
- Dimecres 26 de setembre, a les 8, en el nostre local

Excursió a Collserola:
- Dissabte 29 de setembre al matí
- Sortida a les 9 del mati des del nostre local
- Ja us podeu inscriure, truqueu ara al local: 93-2324610

Collserola és un exemple notable d’espai natural que conserva les seves característiques tot i estar situat al bell mig d’una concentració metropolitana i estar envoltat de per a prop de quatre milions de persones. Aquesta situació aboca
Collserola a:

• Progressiu aïllament i fragmentació d’aquest espai.
• Pèrdua dels connnectors biològics amb els altres espais protegits propers (Sant
Llorenç de Munt-Serra de l’Obac, Garraf-Ordal i Serra de Marina).
• Perdua de biodiversitat i viabilitat de les poblacions i l’augment de la contaminació.
• La pèrdua de valor econòmic dels espais agroforestals i el caràcter marginal de las rieres de la zones humides que fan que hagin esdevingut les zones més vulnerables d’aquest espai natural i calgui prioritzar-ne el coneixement i la protecció per preservar la biodiversitat.

Amb la declaració de Parc Natural es tindria l’oportunitat d’incrementar les competencies del Parc i del seu òrgan de gestió (el Consorci) en matèria urbanística i ambiental i millorar la integració del Parc en el seu entorn territorial. Avui en dia l’ajuntament de Barcelona és l’únic ajuntament del Consorci de Collserola que no ha definit els límits de l’espai natural corresponent al seu terme municipal que ha de formar part del Parc Natural. Aquesta situació, provoca la paràlisis en la seva declaració, paràlisi dissortadament molt ben aprofitada pals promotors immobiliaris i d’altres, paràlisi que provoca que la ciutat eixampli la seva urbanització a costa de l’espai natural de Collserola fins assolir les cotes de la carretera de les aigües com es pot comprovar en el sector de Can Caralleu.

La recent i insensata aprovació del pla especial del Cim del Tibidabo per promoure-hi activitats de parc temàtic i incrementar un 100% el nombre de freqüentacions (amb un augment del vehicle privat) els propers anys, demostren una ignorància profunda i decebedora de les motivacions que han portat a la UE a declarar l’espai de Collserola com a part de la xarxa europea d’espais protegits Natura 2000.

Per aquest motiu l’Associació de Veïns i Veïnes hem programat una xerrada informativa sobre aquest tema, amb la participació de membres de la Plataforma per tal de que ens puguin ampliar tota aquesta informació i a la vegada els hem proposat realitzar una sortida al Parc de Collserola per conèixer sobre el terreny tota la problemàtica que l’envolta. La xerrada es farà el dimecres dia 26 de setembre a les 20 hores al nostre local i la sortida es farà el dissabte dia 29 de setembre al mati, la sortida serà al voltant de les 9 des del nostre local. Totes aquelles persones que estigueu interessades en participar en la sortida cal confirmar l’assistència a la secretaria de l’Associació de Veïns. Més endavant s’ampliarà aquesta informació amb cartells i a la nostra pagina web.

AV el Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa núm. 216
maig-juny 2007

BICING: Innovació en el transport públic?

Bicing. És una nova forma de transport públic, servei que l’Ajuntament de Barcelona ha estrenat el passat mes d’abril. És un sistema senzill, pràctic i sostenible que es pot utilitzar per fer trajectes per la ciutat. Es pot combinar amb la resta de transports públics.

Funcionament. Has de sol•licitar la teva targeta a través de la web: http://www.bicing.com o al telèfon 902 31 55 31. Un cop feta la sol•licitud, rebràs a casa la teva targeta i tota la informació necessària per a utilitzar aquest servei. Un cop rebis a casa la targeta d’abonat/ada, ja podràs començar a fer ús d’aquest nou servei: retires la bicicleta a qualsevol de les estacions Bicing, l’utilitzes durant el trajecte i la tornes a l’estació més propera al teu destí.

Els primers trenta minuts de cada trajecte (s’entén per “trajecte” el recorregut que es fa amb la bicicleta des d’una estació fins a l’estació on es torna, ja sigui la mateixa estació o un altre) estan inclosos a la tarifa d’abonat/ada. A partir d’aquí, pagues segons el temps que l’utilitzis, amb un màxim de dues hores per trajecte.

Posada en servei progressiva. La posada en marxa de les estacions Bicing serà progressiva fins a tenir en servei un total de 100 estacions i un parc mòbil de 1.500 bicicletes. La majoria de les estacions Bicing estan a prop dels accessos del metro, del tren i dels aparcaments públics. A cada estació hi hauran bicicletes per poder retirar, o espais lliures per a tornar-les. Les fases d’implantació són:

• 22 de març del 2007: 200 bicicletes i 14 estacions
• 1 de maig de 2007: 750 bicicletes i 50 estacions
• 1 de juliol de 2007: 1.500 bicicletes i 100 estacions

L’horari del Bicing. El servei és operatiu els 365 dies de l’any amb aquest horari: Cada dia de 5 del matí a 24 hores. Els caps de setmana (divendres i dissabtes), el servei funciona les 24 hores i sembla ser que aviat s’ampliarà per a tots els dies.

Pros i contres
Fins aquí hem explicat la part tècnica i funcional del nou sistema. Ara volem fer un anàlisi crític-constructiu (perquè no es digui que sempre anem criticant i que no aportem res positiu).

Hem preguntat, hem investigat i hem descobert que aquest projecte de mobilitat sostenible que ens proposa l’Ajuntament, es finança amb els ingressos procedents de les àrees verdes. MOLT BE!

Molts dels punts d’estacionament del Bicing s’han posat a la calçada traient places de cotxe (no al vianant), MOLT BE!, però cal anar sempre més enllà i cal que l’Ajuntament es prengui seriosament la pacificació del trànsit (màxim permès dins de la ciutat 15/30Km/h) CRITICA-CONSTRUCTIVA! Cal que anar en bicicleta o caminar tranquil•lament per desplaçar-nos entre els nostres barris, es pugui fer de forma còmoda i segura.

Volem punts de Bicing al nostre barri
L’ampliació que és farà el més de juliol, fins a tenir 3000 bicicletes i més de 200 punts d’estacionament es farà a l’Eixample i Ciutat Vella. Nosaltres demanem estacionament de Bicing al carrer Aragó/Plaça Canonge Rodo (sortida Renfe), Aragó/Escoles (sortida Renfe i Parking), carrer Sibelius (peatonal i sortida linea II del Metro), Passeig Maragall (sortida metro linea V Camp de l’Arpa). El Bicing ha de servir per millorar el servei públic de transport o només per a passejar?.

Reivindicació
3000 bicicletes, amb una mitjana de 10 usuaris diaris (alguns d’ells inexperts, perquè habitualment no l’utilitzen), en una zona molt limitada… això pot ser un KAOS si no s’amplia i millora el carril bici. Cal que els 22 nous quilometres de carril bici que es varen prometre, siguin ja una realitat, per poder fer possible la coexistència. CRITICA- CONSTRUCTIVA

El carril bici al nostre barri, comença a la zona de Meridiana/Rogent fins a Glòries. Això és un exemple del que NO ha de ser un carril-bici. En primer lloc esta damunt la vorera, compartint ús amb una zona considerada “per a les persones” i amb zona de jocs per a infants. També es una zona utilitzada com a gran pipican. Seguint en direcció a les Glòries el carril es veu “tallat” per les columnes del pas elevat (escalectric) i un altre cop ens el trobem “compartint” espai amb els vianants. L’altre carril-bici que tenim al nostre barri (Meridiana/Aragó) per anar en direcció al Besòs, és un carril envaït’ contínuament per motos i per tant perillós per utilitzar amb bicicleta. L’altre obstacle que cal sortejar són els cotxes aparcats a les
cantonades envaint el carril-bici i, papereres que cal esquivar.

Com es que nosaltres (Districte de Sant Martí de Provençals) que som un dels districtes més grans, més plans, amb més elevada transformació i on hi ha molts llocs de treball, hi ha previstos, de moment, tant pocs punts bicing?. Clar que, amb la situació que tenim del carril-bici, potser no cal.

Seguim pel tram del carril-bici que va per la Gran Via en direcció a Bac de Roda i, Oh sorpresa!, es un carril bici-interruptus que acaba sobtadament. El cas més clar de carril- interruptus, el tenim al c/ Provença, que acaba just al límit del Districte. Som “la frontera”. Si volem desplaçarnos amb bici pel nostre barri, ens queda l’opció “meravellosa” d’utilitzar les voreres amples amb un carril-bici (no sempre) dibuixat i molts cops “invaït” pels vianants “despistats”.

Algunes demandes que fan els usuaris de la bicicleta
• Més aparcaments de bicicletes, especialment si no es vol que es lliguin als elements urbans. Alguns punts d’aparcament podrien estar de forma més generalitzada a les sortides de metro, biblioteques (sala de lectura del Clot)…
• Encreuament Valencia/Meridiana: Perillositat de l’encreuament, per la mala connectivitat que tenen els nostres carril-bici.
• Queixes pel retard de desenvolupament dels carril bici. Fa anys que esta previst un carril bici pel carrer Roselló, com a carril de sentit invers al del carrer Provença. Això fa que la gent utilitzi el carril bici de Provença com un carril de doble sentit.
• Queixes sobre els “sotracs” que s’han posat als carril bici (ex: Meridiana). A part de no saber perquè serveixen, estan collats amb cargols que es desenganxen, suposant un perilI encara més gran pels ciclistes.
• Que els joves de 14 anys puguin utilitzar el servei amb permís i responsabilitat dels pares.

AV el Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa núm. 216
maig-juny 2007

Endavant amb la bicicleta (però fent-ho tots bé)

Fa dècades que les entitats d’usuaris de les bicicletes i les entitats ecologistes i veïnals reclamem un fort impuls de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport. Últimament, i sobretot per l’efecte del projecte Bicing de l’Ajuntament, el tema està en boca de molta gent. Creiem que estem en un moment crucial per aconseguir una bona “normalització” de l’ús de la bicicleta i estendre’n l’ús. Aprofitem-ho.

Un creixement imparable
En els últims anys hi ha hagut (independentment del Bicing) un creixement espectacular de l’ús de la bicicleta (entre 2003 i 2006 un 50% més d’usuaris, fins a arribar als 50.000 desplaçaments diaris). Aquest gran augment de la presència de les bicicletes en els carrers de la ciutat ja havia provocat comentaris diversos i l’any passat ja hi havia qui deia coses com “els ciclistes no respecten els semàfors”, “les bicicletes no han d’anar per les voreres”, etc. Era evident que el fenomen anava implicant a molta més gent i que alguna cosa s’havia de fer per posar més ordre en l’ús dels espais públics i permetre al mateix temps l’increment de l’ús d’aquest mitjà de transport no contaminant. Per cert, tot i admetre que l’ús de la bici s’ha d’ordenar i que s’ha de fer complir la normativa (com passa amb tantes altres coses) moltes vegades trobem a faltar en els comentaris sobre el tema que es valorin més tots els aspectes positius: no contaminació, poca ocupació de l’espai, gran versatilitat, etc. En general a Barcelona hi ha molt poca consciència de la greu problemàtica de la contaminació i d’aquest tema n’haurem de parlar i informar en un altre Butlletí.

Carrils i nova normativa
Com a conseqüència d’aquesta realitat, l’Ajuntament havia de reaccionar i, en part, ho va fer. En primer lloc, havia d’haver ampliat notablement els molt escassos 130 quilòmetres de carrils bici que tenim (per cert, bastants de mala qualitat: poc protegits, mal compartits amb els vianants, mal interconnectats, etc.). Sobre això s’ha fet molt poc en els darrers anys: només 7 quilòmetres nous en els darrers 3 anys. L’Ajuntament no ha fet els mínims i ara se li ha d’exigir que “es posi les piles” i en faci molts més (la xarxa mínima necessària es calcula en uns 300 km de carrils bici a la ciutat); això sí, fent les coses bé i amb participació real. També calia ajustar les normatives municipals perquè regulessin bé els nombrosos casos de conflicte d’interessos entre cotxes, bicicletes i vianants. Hi havia una normativa massa poc concreta i s’havien d’especificar molt més els diferents aspectes: carrils, voreres i zones de vianants, zones 30, etc. Aquesta feina es va fer durant l’any passat i al febrer es va aprovar la modificació parcial d’alguns articles de l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles. De fet, aquestes modificacions no seran vigents fins al setembre, ja que ara se suposa que s’està en una fase de difusió perquè siguin conegudes per tothom.

Que s’apliqui i que es millori
Si llegiu les modificacions de l’ordenança (ho podeu fer al web http://www.bcn.cat/bicicleta), veureu que en general es concreta bastant (les distàncies, el que es pot fer en cada lloc, etc.). Algunes de les coses que diu són:

- Si en un carrer hi ha carril bici (c.b.), les bicicletes han de circular-hi.
- Si no n’hi ha, preferentment han d’anar per la calçada.
- Si no hi ha c.b., les bicis podran circular per les voreres (si no hi ha aglomeracions) que siguin de més de 5 metres i que en tinguin 3 d’espai lliure.
- Les bicis també podran circular en zones de vianants (sense aglomeracions) i parcs públics.
- Les distàncies mínimes a respectar a les voreres són d’un metre respecte als vianants i façanes.
- La velocitat de les bicis s’adequarà a la dels vianants, sense superar els 10 km/h en les voreres.
- S’estableixen altres concrecions i distàncies, com la que hauran de respectar els cotxes en relació amb les bicicletes, que serà de 3 metres.

També entra en altres aspectes, però ara volem comentar aquests que ens semblen els més importants de cara a garantir una bona convivència vianants-bicicletes-cotxes.

En primer lloc, volem reclamar que aquesta normativa de moment es faci aplicar, que no quedi com una norma més de la qual ningú es preocupa que es compleixi. Cal que la Guàrdia Urbana (la que hi ha més la que s’hauria de posar per tenir un bon servei) s’hi impliqui i que les entitats de ciclistes tinguin el suport necessari per donar a conèixer la norma i impulsar-ne el compliment. De moment, aquest any el que es pot fer és això (no hi ha temps material per a altres millores), però s’ha de fer i l’Ajuntament s’hi hauria d’implicar de valent perquè no s’estengui la sensació que hi ha descontrol del tema (no donem motius perquè alguns mitjans de dretes “vanguardistes” aprofitin algun accident per muntar una nova campanya d’alarmisme conservador com les que van muntar respecte al tramvia o l’incivisme). De moment que es compleixi aquesta normativa, però creiem que les seves insuficiències i la nova realitat del Bicing (més de 50.000 abonats i van creixent) obliguen a una nova millora de cara a l’any que ve i a un “pla de xoc” que doni resposta a l’espectacular creixement de l’ús de la bicicleta perquè segueixi creixent sense problemes.

Cal protegir més a vianants (i ciclistes)
Tot i que valorem positiva la normativa (sobretot si es fa complir) creiem que aquesta i la campanya del Bicing s’ha fet sense posar prou accent en la protecció i els drets dels vianants. Cal transmetre clarament a tots els usuaris de la bicicleta que la ciutat els donarà suport (de veritat, amb recursos, etc.) perquè se saben valorar tots els seus aspectes positius, però també cal deixar molt clar que el primer que cal protegir a la ciutat són els vianants, que ho som tots, que som la immensa majoria, que ho som els nens de 3 anys i la gent de 80 que va en crosses, que som la part més dèbil, etc. El primer que s’ha d’assegurar és la seguretat i la tranquil•litat dels vianants, i això ho han d’entendre ciclistes, motoristes, patinadors, cotxes i altres artefactes que circulen. No s’ha de fer gaire cas de la gent que té prejudicis contra les bicicletes, però sí que s’ha de donar total tranquil•litat a la gent que si es camina per la vorera cap vehicle els passarà a un pam i de pressa o que si surt de l’escala no tindrà cap ensurt provocat per artefactes amb rodes.

En aquest sentit, proposem i reivindiquem que s’augmenti la distància mínima amb els vianants a 2 metres (excepte lateralment en avançaments a menys de 10 km/h), que la distància amb les façanes també sigui de 2 metres, que es digui clarament que quan no hi hagi les distàncies mínimes l’obligació del ciclista és baixar de la bicicleta (no passa res, es passa a ser un vianant), etc. S’ha de deixar més clar que el lloc normal de les bicicletes és el carril bici i la calçada i que només si es donen determinades circumstàncies i es compleixen escrupolosament les normatives es pot circular per les voreres. Creiem que s’ha de deixar molt clar, no per posar dificultats a l’ús de la bicicleta, sinó per tot el contrari: només si els vianants se senten respectats acceptaran conviure amb les bicicletes i això és el que s’ha d’aconseguir.

També creiem necessària més protecció dels ciclistes en alguns aspectes. Per exemple, la distància mínima que cal que mantinguin els cotxes en el sentit de la marxa (3 metres) hauria de ser bastant més gran, com a mínim 5 o 6 metres, si volem que la gent circuli tranquil•la, sense sentir-se assetjada.

Per un “pla de xoc” amb recursos i participació
Creiem que la nova situació creada pel Bicing (i la seva extensió, que reivindiquem) obliga que, d’una vegada per totes, la ciutat es transformi per facilitar l’ús normal de la bicicleta. S’ha d’aprofitar l’empenta del Bicing per fer el que fa temps que s’havia d’haver fet: molts més carrils bici, fer una xarxa ben connectada (internament i amb altres municipis), posar molts més aparcaments, facilitar el transport en trens i metros, etc. Per fer tot això cal voluntat política, recursos econòmics (no cal que siguin desmesurats) i participació real. Si es vol, aquests requisits són possibles d’aconseguir. Si es vol es pot fer que en dos anys l’ús de la bicicleta sigui més general i més segur per a tothom. Això sí: cal posar-hi la voluntat política i ciutadana (de les entitats, AV, usuaris, etc.) necessària i fer un “pla de xoc” per fer-ho possible, per poder transformar els nostres carrers i els nostres costums. Aquest pla de xoc hauria de fer possible, entre altres coses, una nova ordenació dels carrers i un fort creixement dels carrils bici.

Cal ordenar més les voreres
Ja hem dit que creiem que les mesures de la nova normativa són insuficients per protegir i donar tranquil•litat als vianants a les voreres, però som favorables que es deixi circular les bicicletes per aquests espais si es compleixen escrupolosament les normes i si l’Ajuntament hi posa ordre. Hi som favorables perquè és evident que les bicis han de circular preferentment pels carrils bici i per les zones 30 (ho són els barris antics del Clot i del Camp de l’Arpa com es veu en el mapa del Bicing que reproduïm parcialment). Però la majoria de carrers tipus Eixample no tindran (en els propers anys) carril bici i és raonable que, com diu la normativa, a les voreres de 5 o més metres hi puguin circular les bicicletes “si es comporten”: no més de 10 km/h, distància mínima de 2 metres respecte als vianants i façanes, baixar de la bici quan no es donin aquestes circumstàncies, etc. Si es donen aquests requisits, ens sembla bé que circulin les bicis per les voreres, però cal també que l’Ajuntament aprofiti per fer-ne una nova ordenació. Si hi ha de circular bicis ho han de fer per la part exterior, d’on s’han de treure les motos aparcades (s’han de fer més aparcaments de motos en calçada), no s’han de deixar descontrolar les terrasses dels bars i algunes botigues, etc. Els vianants haurien de tenir sempre com a mínim 3 metres des de la façana per a ells i la bici hauria de circular més enllà.

Per tant, dins del pla de xoc veiem com és imprescindible un control real de l’ús de les voreres i que els ciclistes que hi vulguin passar tinguin l’obligació de baixar de les bicicletes si no es donen les circumstàncies adequades. Si es fa així (amb la col•laboració de tots, nosaltres oferim la nostra), l’impuls de l’ús de la bicicleta serà positiu per a tots i podrà ser molt més important.

I sobretot molts més carrils bici (i millors)
A l’article del Bicing ja parlem dels actuals carrils bici i de les millores que necessiten. Per problemes d’espai deixarem per a un altre Butlletí el tema dels nous carrils bici per fer, però en els dos plànols que publiquem (el del Bicing i el de la Comissió Cívica de la Bicicleta, que és més antic) ja en veieu marcats alguns: continuar el de Provença cap a Degà Bahí i Meridiana, el de Consell de Cent també fins a la Meridiana, ferne de nous al Clot d’Aragó cap a la Sagrera, per Escultors Claperós, per tot el futur Parc Lineal, per Trinxant cap al Guinardó, etc. A més d’aquests també hi ha altres propostes de recorreguts plantejades (Gran Via i Glòries, etc.) de les quals podrem parlar un altre dia, però el que tots ens hem de mentalitzar (i el primer l’Ajuntament) és que, quan es remodeli un carrer, sempre s’han de preveure per on passaran els vianants, per on passaran els cotxes i també per on passaran les bicicletes. S’ha d’aconseguir que el normal quan es remodeli un carrer sigui fer un carril bici. Creiem (i volem) que la creixent presència
de la bicicleta ja és per quedar-se, per fer-se una característica més de Barcelona i
convidem tothom a treballar en aquesta direcció.

Aprofitem que som un barri “biciclero”
El nostre barri és dels més “bicicleros”: la tradició del Club Ciclista Provençalenc, el llarg treball del Grup de Cicloturisme de l’Ateneu La Farinera del Clot, la important realitat d’empreses cooperatives com Biciclot i Trèvol, etc. Creiem que aquestes entitats i la seva llarga experiència en diferents camps s’hauria d’aprofitar per crear sinergies i plantejar ja la realització en el nostre barri del Casal
de la Bicicleta de Barcelona, tal com ja preveu el Pla d’Equipaments del Clot – Camp de l’Arpa, i al mateix temps que això sigui un motiu més per millorar i ampliar els carrils bici del barri i, en definitiva, per ampliar-hi l’ús normal de la bicicleta, que és bo per a tothom si es fan les coses bé. Per la nostra part ens oferim a aportar el nostre granet de sorra.

AV el Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa núm. 216
maig-juny 2007

Jo tampoc no he votat

Aquest cop no hem votat ni la parella ni jo, ni els meus fills. Tampoc els meus pares. Cert que no tots per les mateixes raons. Algú va dir que si no votes no tens dret a protestar. Ah, no? Ja ho veureu si sabem protestar o no. Després de sentir a una candidata dir que “ells són l’essència de la llibertat”, a un altre “que quan els veïns no teniu raó els polítics hem de fer el que cal”, o l’alcalde dir que treurà els okupes de Can Masdeu per fer una residència per a joves i un punt d’informació del parc (què es pensa que hi fan ara i amb prou èxit?) vaig decidir que no tornaré a votar fins que hi hagin llistres obertes i pugui esborrar-los personalment. És patètica també la falta de respecte pel dret a abstenir-se, com si en lloc de ser una forma de no voler participar en una xaranga que no va amb tu fos una transgressió de la panacea democràtica. Us asseguro que n’hi ha altres formes de democràcia molt més engrescadores que aquest miratge de cartró-pedra que només serveix perquè segueixin manant els de sempre. Us animo a que les trobem plegades.
Roser Benavent

Carrer 102

Vidas Baratas

Siempre es la misma historia. De pronto, alguien, en algún sitio, decide algo que cambiará la forma y la vida de un barrio. Primero se lo declara “obsoleto”, luego se redacta un plan perfecto, se elaboran unos planos llenos de curvas y rectas, se hace todo ello público de manera atractiva – dibujitos y maquetas- y se promete una existencia mejor a los seres humanos cuya vida va a ser, como el lugar, reformada. A continuación, se proponen ofertas de realojamiento – que siempre perjudican a quienes no podrán asumir las nuevas condiciones que indirectamente se les impone-, se encauzan dinámicas de participación -orientadas de hecho a dividir a los vecinos afectados- y luego se continúa sometiendo a ese trozo de ciudad a un abandona que ya lo venía deteriorando para disuadir a las victimas-beneficiarios de la transformación de su urgencia e inevitabilidad.

Ése es el caso de las Casas Baratas del Bon Pastor, 783 viviendas de una planta edificadas en la década de 1920 para albergar a barraquistas e inmigrantes, testimonio de las épocas cada vez más lejanas en que la vivienda social era una preocupación para las autoridades municipales, un asunto para el que se procuraban soluciones que, por precarias que fueran, eran al fin y al cavo soluciones. Los interiores son pequeños, pero no menos que los que hoy se propone como “nuevas soluciones habitacionales”. Con el tiempo, muchas familias habían adecentado sus casas hasta hacer de ellas un espacio notablemente más amable que el de los bloques de pisos que les rodean. Además de ser un valioso ejemplo de un determinado urbanismo – adaptación humilde de la tipología de la ciudad-jardín-, el barrio era un colosal monumento viviente a décadas de cultura popular urbana, en un escenario que se había demostrado propicio tanto para el encuentro cotidiano como para los momentos álgidos de la fiesta y de la lucha.

Todo ese yacimiento de memoria es lo que las excavadoras arrasaran pronto. La primera fase de demolición se ha iniciado sin darle tiempo a buen número de hogares a acabar de empaquetar sus enseres, pero sobre todo sin que se hayan acabado de resolver judicialmente las demandas interpuestas por las familias que se han negado a aceptar las condiciones de su traslado y están exigiendo una indemnización por los daños morales que supone dejar atrás no solo una casa, sino ante todo una calidad de vida que jamás podrán recuperar. Nunca más podrán volver a sentarse en el pequeño jardín o ante la puerta de sus casas a tomar el fresco y charlar con sus vecinos. Todo eso –la posibilidad de una cierta vida comunitaria en plena ciudad- quedará para siempre atrás.

Quienquiera que pasee ahora mismo por lo que había sido un barrio en muchos sentidos entrañable, se encontrará con un espectáculo bien triste. Decenas de casitas medio en ruinas o tapiadas y, entre ellas, aisladas – y por tanto a merced de cualquier asalto-, asediadas por el polvo y los escombros, las todavía incolumnes de las familias que no han tenido tiempo de abandonarlas o que se resisten al desalojo y confían en que el Ayuntamiento atenderá la decisión judicial instando a la detención cautelar de las obras. Todo eso en un espléndido ejemplo de mobbing institucional, una técnica de acoso y derribo –y nunca mejor dicho- ya aplicada en Barcelona –la Ribera, el Raval, Poblenou- y que consiste en hacer la vida imposible a los vecinos que se niegan a abandonar casas condenadas por los
planes urbanísticos e inmobiliarios, someterles a una presión que les obligue a abandonar su resistencia y dejar el paso libre a los planes de “refuncionalización” de sus barrios. Ni que decir tiene que de todo eso ni una palabra en los medios de comunicación, para los que el hostigamiento contra inquilinos inconvenientes y díscolos es una conducta perversa de empresas sin escrúpulos y nunca lo que tantas veces resulta ser: una práctica seguida por la propia Administración y aplicada por sus funcionarios, muchas veces con la ley en la mano; otras, no.

Un vistazo a su ubicación en el mapa de la ciudad y un paseo por el entorno desvelan inmediatamente las claves de tanta urgencia por borrar las casas Baratas del Bon Pastor. A un paso de la nueva centralidad que se proyecta para la Sagrera, con la gran terminal del AVE, el edificio espectacular encargado por Frank Gehry y ese nuevo barrio que seguro que no será para el mismo tipo de humanidad que vivía y había luchado allí a lo largo de lustros. Se entiende por qué no se planteó la posibilidad de rehabilitar todas o parte de las viviendas ahora sentenciadas, lo que hubiera permitido que los vecinos pudieran elegir entre quedarse en ellas o no: suculentas hectáreas de suelo de propiedad municipal que pronto valdrán infinitamente más de lo que va acostar su remodelación. Terreno liberado para el mundo que se avecina, en que ya no habrá vecinos, sino clientes y en los que las nuevas clases medias que un día fueron progresistas podrán presumir de haberse comprado un magnífico piso en un “barrio popular”. Un negocio redondo en el que los perdedores serán una vez más los de siempre. Y nadie se acordará de los expulsados de hoy, muchos de ellos viejos, pobres y feos – vidas baratas por tanto-, pero con una historia y una grandeza obreras de la que los nuevos habitantes que habrán de venir no sabrán ni podrán saber nunca nada.

Manuel Delgado es profesor de Antropología Urbana en la Universidad de Barcelona.

Av el Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa. núm. 216
maig-juny 2007

CAN FARGAS. 18.000.000 euros

Els propietaris eixgeixen a l’Ajuntament aquesta quantitat per l’expropiació forçosa de la masia. També van presentar una denúncia contra 6 dirigents veïnals de la Plataforma Salvem Can Fargas acusant-los d’injúries. El jutge d’instrucció número 31 els ha absolt. Unicompta, propietària de la masia, vol castigar aquells que l’han fet perdre enormes plusvàlues. Produeix alegria veure que, en alguna ocasió, l’especulació hi perd.

Carrer 102
maig-juliol de 2007

PLUSVÀLUES IMMOBILIÀRIES. Augment del 100%

Luis F. Revilla
Barcelona

El juny del 2006 vaig decidir vendre el meu pis de Barcelona. La primera cosa que vaig fer va ser informar-me de quin seria l’import de plusvàlua a pagar a l’Ajuntament. Em van informar que pujava a 3.200 euros. Un any després, és a dir, el juny del 2007, he tornat a inquirir el preu de la plusvàlua en cas de venda, i me n’he endut una sorpresa immensa quan m’han dit que era de 6.400 euros. És a dir, en un any ha pujat el 100%, i jo he rebaixat el preu un 20%. Hem tingut fa poc unes eleccions municipals i no em consta que cap partit hagi comentat aquest tema. Desitjaria expressar el que sento en aquest moment, però, si ho faig, la meva carta no serà publicada. Que cada ciutadà tregui les conclusions oportunes.

El Periódico
30-06-07