Ana Menéndez
Secretària del Centre d’Estudis de Montjuïc i presidenta de l’AV de La Satalia
A l’entorn del Pla d’Usos de Montjuïc existeix un, fins avui, estrany procés participatiu. El 24 de juliol de 2006 l’Ajuntament de Barcelona iniciava el tràmit d’exposició pública del Pla, presentat com a Modificació del PGM de Montjuïc, publicant les Normes de Participació al BOP, sense comunicar-ho a ningú. La data, a punt de començar vacances d’estiu per a molta gent, es pot considerar com a significativa. D’ençà fins al dia d’avui encara no s’ha fet oficialment públic que hi hagi cap procés participatiu endegat, fet greu, ja que suposa l’incompliment de les pròpies normes publicades. Es dóna la circumstància que pocs dies abans se li havia plantejat la pregunta a la Sra. Imma Moraleda, regidora del districte de Sants-Montjuïc, i dos dies després se li preguntava al Sr. Ricard Fayos, director tècnic d’urbanisme, en el curs d’una reunió. En tots dos casos la resposta va ser que estiguéssim tranquils: se’ns comunicaria qualsevol novetat relacionada amb el Pla d’Usos, que comptaria amb un procés participatiu en el marc d’un temps suficient per debatre’l a fons i perquè tothom pogués elaborar les seves propostes i discutir modificacions, com s’havia fet en altres processos. A la vista de com s’han desenvolupat alguns d’emblemàtics, com Can Ricart, contínuament denunciats per la manca de transparència i la poca voluntat de veritable diàleg mostrada per part de l’ajuntament, no podíem deixar d’estar com a mínim inquiets.
Aquest Pla d’Usos de Montjuïc, redactat pels arquitectes Àngel Martin i Pasqual Mas, sota encàrrec de B:SM, empresa gestora de Montjuïc des de la tardor de 2004, havia estat presentat per primer cop als operadors de la muntanya el dia 18 de maig de 2006, (en el marc d’unes reunions periòdiques que, per cert, s’han deixat de mantenir des d’aleshores) trobant-se, en el torn obert de paraules, amb no poques crítiques dels assistents, per la projecció turística subjacent i la clara intenció urbanitzadora, obrint nous i importants eixos i considerant Montjuïc com a sòl susceptible d’admetre major construcció d’equipaments. Pocs dies més tard, el 24 de maig, alguns responsables municipals feien una segona exposició al Poble Sec davant d’alguns representants veïnals, llimant el discurs i reduint la informació que havia estat donada en la sessió anterior. De la pluja de consideracions i reflexions dels que van intervenir en prendrien bona nota, incorporant totes les que feien referència al valor històric i natural de la muntanya com a discurs propi a un document que encara no se’ns havia mostrat, un discurs que queda totalment buit de contingut en mantenir en la part propositiva, tot i que molt poc definides, les mateixes intencions urbanitzadores. Es decidia, així mateix, la modificació del perímetre d’actuació del Pla, deixant fora -es diu que de moment- tots els barris que estan inserits a la pròpia muntanya: Can Clos, el Polvorí, Font de la Guatlla i la Satalia, tot i que són barris sobre els que s’estan portant a terme actuacions urbanístiques importants. La decisió va coincidir amb una demanda que pràcticament totes les associacions de veïns i entitats de segon grau del districte de Sants-Montjuïc van adreçar a l’ajuntament amb motiu de la “Barcelona dels barris”: la d’establir un òrgan de gestió integrada de la muntanya, amb participació de les entitats dels barris que hi limiten, que va obtenir com a resposta un “No correspon a la present proposta”. Alguns havíem començat a demanar documentació escrita des del primer dia de presentació del pla d’usos; els ajornaments -“en dues-tres setmanes en podreu disposar”- es van anar succeint, fins que, cansats d’un reiterat incompliment municipal allargat durant mesos, vam sol•licitar la intervenció de la FAVB, que reclamaria una reunió a través de la Taula d’Urbanisme. De la reunió, mantinguda el 23 de novembre, sortíem amb el compromís que ens farien arribar un document (que encara trigaria un mes) i, en paraules dels Srs. Ramon Massaguer i Oriol Clos, es donava per començat el procés participatiu i es passaria a constituir una comissió de seguiment, un cop rebuda resposta de la FAVB, fruit de l’estudi de la documentació. Aquesta documentació va arribar tot just abans les vacances de Nadal -de salt en salt, ja s’havia passat un semestre-. Al gener, la FAVB va demanar d’ampliar-la, ja que la rebuda, un Volum I, fa referència contínuament a uns Annexos dels quals no es disposava; també va fer una proposta de comissió de seguiment: l’ajuntament encara no ha atès cap de les dues qüestions.
Mentrestant, el 13 de març es presentava el Llibre blanc de Montjuïc a la Sala Oval del MNAC, amb posta en escena de “gran ocasió”, sense escatimar en despeses i en un context marcadament pre-electoral; una part del llibre, l’última, dóna veu als arquitectes del pla d’usos i presenta esquemàticament alguns extractes del projecte sense que hagi estat aprovat -és fàcil interpretar la publicació com una legitimació del projecte-; nombrosos personatges de la nostra ciutat també són convidats a donar la seva opinió sobre la muntanya: no sabem fins a quin punt han tingut accés a informació dels plans de futur. A alguns que hem consultat els hem facilitat nosaltres la documentació de què disposem, havent comprovat que no la coneixien.
El passat 3 d’abril el Centre d’Estudis de Montjuïc i la FAVB organitzaven una Taula Rodona a l’Ateneu Barcelonès sota el títol “Montjuïc, muntanya perduda?” amb la intenció d’obrir allò que pensem que ha de ser un debat públic obert i transparent amb tota la ciutadania sobre el futur de la muntanya de la ciutat. En aquesta ocasió, Ricard Fayos assistia representant l’ajuntament en l’acte, i respondria a la pregunta plantejada de en quin moment del procés participatiu ens trobem: “Als inicis”. Als inicis estem des del mes de maig de 2006,però sense que hi hagi ni definició clara del procés, ni calendari, precisió sol•licitada a la qual el Sr. Fayos va evitar respondre. L’Eva Fernández, presidenta de la FAVB, concloïa l’acte resumint les inquietuds plantejades a l’entorn del respecte pels valors tant històrics com naturals de la muntanya de Montjuïc, amenaçats des de fa temps, i desitjava que s’endegués un veritable procés participatiu que respongui als interrogants oberts.
No s’ha parlat encara, i convindrà fer-ho perquè necessàriament tracta el futur de Montjuïc, d’un altre Pla d’Usos: el del Castell, que ha estat encarregat a Ramon Folch, i del que no ha transcendit encara res. Tot i així, s’ha d’entendre que tots dos plans d’usos són projectes fruit de diferents encàrrecs i que abasten qüestions relacionades però diverses. Pendents de la cessió definitiva de l’ús del Castell, el projecte de fer-ne un Centre per a la Pau estarà íntimament lligat al del Passeig dels Cims, encarregat al mateix equip d’arquitectes. A la vista dels efectes urbanitzadors que aquest està suposant, amb dràstica eliminació de superfícies verdes i proliferació de formigó en rampes i escales, alguns ja tremolem. I potser caldria plantejar alguns interrogants més que poden ajudar a avançar en la candent qüestió de la participació ciutadana: “¿Qui determina què és una informació adequada i suficient? ¿Com se seleccionen els participants perquè l’elecció sigui justa i no manipulada? ¿Com s’estableixen les regles del diàleg? ¿En quina mesura han de participar els polítics i els experts per no influir excessivament en el resultat de la consulta? ¿Què fem amb els veïns que no tenen temps o no volen participar? ¿Quin valor té l’opinió de persones poc informades però a les quals també afecta l’assumpte? ¿Quines propostes són rellevants i com interpretar-les i integrar-les en els plans previstos?” Tots aquests són interrogants que transcric literalment d’un interessantíssim article de José Luis Ramírez González, “La Participación Ciudadana en los Países Nórdicos”, publicada en la revista digital Scripta Vetera, ja el 1992, però de summa actualitat a la nostra ciutat, com també ho és l’article d’Horacio Capel “El debate sobre la construcción de la ciudad y el llamado ‘Modelo Barcelona” publicat a Scripta Nova. Alguns ja fa temps que fem propostes per a Montjuïc i, per ser d’interès públic, esperem molt sincerament que puguin prosperar. Animem des d’aquí tota la ciutadania a fer veritablement seu aquest espai privilegiat i a reclamar i participar d’un debat del tot necessari i urgent.
Carrer 101
març-abril de 2007
