Barcelona recuperarà ben aviat el funicular de Montjuic, una nova via d’accés a la muntanya, el pulmó de barcelona. Barcelona, com totes les grans ciutats, necessita, com l’aire que respiren, i mai millor dit, aquesta mena d’espais verds al seu interior. Montjuic pot ser el nostre Hayd Park o el nostre Central Park, uns espais naturals, oberts, on els londinencs o els novaiorquesos poden refugiar-se del brogit urbà, practicar esport, fer un picnic o simplement passejar una tarda de diumenge. L’interès d’aquests parcs rau en la seva accessibilitat, que els habitants de la ciutat els tinguin a mà, i se’ls sentin com a seus.

És evident que la capacitat del funicular com a mitjà d’accés a la muntanya és limitat. Però no és aquest el problema. No se sap encara el cost que tindrà per als usuaris, tot i que sí que ja se’ns ha advertit que no entrarà en el sistema tarifari integrat. I potser tampoc aquest sigui el problema, en tot cas en seria només la conseqüència. Perquè el veritable problema, almenys epr als barcelonins, és que l’Ajuntament, igual com fa amb el Tibidabo, no s’ho planteja com un pulmó o un espai lúdic per als barcelonins, sinó per als turistes. És aquest concepte de Barcelona com a parc temàtic, en què Montjuic no és sinó un complement de la resta de l’oferta turística. L’Ajuntament ha fet, per exemple, mans i mànigues per transformar els antis estudis de TVE a Miramar en un hotel de luxe, i hi ha invertit molts diners per millorar-ne els accessos. Aquesta gent prioritza la rendibilitat de la ciutat, entenent que els beneficis són només per a uns quants, abans que el servei al ciutadà. Gestionen la ciutat com una gran empresa, que treballa per satisfacer els seus clients, els turistes, essent els barcelonins uns simples contribuents sense dret a beneficis.

Your response: