A vegades, hi ha notícies de premsa aparentment irrellevants que ben just si ocupen un raconet a la secció de “breus” o un simple carta d’un lector, i que mereixerien molta més atenció. No sempre és important el fet en sí, sinó el que implica i el que hi ha de rerefons.
Al parc de Sant Martí algú ha descobert que en uns panells informatius hi ha unes explicacions en braille, sense relleu. Vaja, un fil musical sense so, un diari sense lletra o una televisió sense imatge. I fins que aquest algú no s’ha adonat d’aquesta ximpleria i l’ha denunciada als mitjans de comunicació no han reaccionat els responsables municipals, que s’han afanayat a dir que d’aquí a uns mesos ja ho canviarien. Notícia irrellevant? Anècdota intrascendent? Potser sí. El fet com a tal no tindria més importància si no fos perquè és tot un exemple de l’estil de fer d’aquest Ajuntament. ¿S’han col·locat els panells a corre-cuita, potser per tenir-ho prest abans de les eleccions, pensant en posar més endavant els definitius? És difícil de creure perquè, tot i que ha estat ara que algú s’ha adonat de l’espifiada, els rètols ja hi eren de més temps enrere, i no hi havia cap intenció de canviar-los. El fet és molt més senzill. Tenim un Ajuntament preocupat per la imatge, per les aparences, molt més que per la resolució dels problemes reals. L’important de qualsevol obra o acció municipal és que tingui una bona etiqueta, una bona façana per a publicitar-la, encara que després no serveixi per a res. Ho vam veure amb el Fòrum, el projecte urbanístic més insostenible que un pot arribar a imaginar, però que ells etiquetaven arreu com a icona de la sostenibilitat. Un escrit en braille sense relleu, es pot interpretar (potser s’ha d’interpretar) com una burla als invidents. Jo crec que és pitjor. És un menyspreu per aquestes persones amb les quals només s’hi ha pensat en termes de màrqueting. Queda bé per cobrir les aparences d’un govern progressita, quan en realitat importa ben poc la seva problemàtica i les seves necessitats. És aquesta política de façana, feta a base d’etiquetes i eslògans de cara en fora, però buida de cara endins. Aquesta farsa de govern progressista, enamorat del disseny i de la política d’aparador, ja ha estat denunciada altres vegades. És d’una evidència tal que impacta a qualsevol que s’acosti a la realitat barcelonina sense ser cec del tot. I la cosa ja ve de lluny, és de llarga tradició en aquest Ajuntament de Barcelona. Com a mostra, l’oda a Barcelona que els va dedicar l’escultor Jorge Oteiza, com a resposta a la seva invitació perquè fes una escultura per a la ciutat olímpica. Va venir a Barcelona, va parlar amb els responsables municiapls… i va fugir corrents! L’Oda que va escriure és la que segueix:
Jorge Oteiza, escultor basc ODA OLÍMPICA A BARCELONA
alcalde Maragall, afirma de Barcelona queguapa, muy guapa, guapísima vuelvo de allí sucia basura basurísima
no tendréis mi escultura no confundan
entre tanta chatarra chatarrísima
no me ensucian
entre tanta corrupción
sin estilo podemos llamarlo qué pena
seguir llamandolo fenicio insulto por amor
por amor os digo una Exposición Internacional una Feria
es para arquitecto y escultor probar
invención audacia experimental
pues luego se van a quitar pero aquí
no se quita ni se inventa nada
roban todos en la Feria y se roba todos los dias qué horror de mierdas esta hermosa ciudad acribillada
siempre negocio de poner hay que limpiar quitar quitar
Calatrava monumental homenaje a la costurera
aguja al cielo con su botón de bragueta o calzoncillo
destruye el fondo horizontal de paz un bellísimo paisaje Calatrava su material indestructible y más caro
para repartirse habrá y de quien esa arboleda chatarra centenares toneladas
de hierro basura para siempre para cuantos corrupción
rebuznar y robar repartir comisiones
segregada basura para siempre
y de quien
ah y cómo flota
sobre la ciudad inerme enorme besugo de oro
bodrio americano intestinal chatarra ensuciando el cielo
¿también tu aquí
Frank Gehr payaso decorador perra apestada Guggenheim
para Bilbao dejándonos robar?
el artista vasco en vanguardia estorbaba
a nuestros gobiernos reaccionarios PNV
se nos tenía que destruir nuestro país dividido
políticamente cobarde vencido y acabado
no ha acabado todavía Guggenheim despedía el arquitecto estoy en Barcelona
mal olor por el hocico nos hablaba bajada la cabeza
no nos miraba no se le oía y su compañera
que con él manipulaba nos decía que por patriotismo no cobraba
quería tanto el país al que robaba y al arquetecto la voz de le acababa ya desde Italia había venido la Capilla de Scrovegni
que yo amaba tanto que más que por mi escultura yo venía
tebeo genial de Giotto en 48 recuadros
vi en Padia sólo 30 los demás ocultos por andamios toda la vida de Cristo
ahy aquel Cristo en la cruz
con nube de ángeles aviones enloquecidos de combate horror de la Capilla reducida a una caseta de perro
y entrando de uno en uno y el catálogo otro horror
ni un muro con sus 15 recuadros fotografiado de frente
quisiera contarlo denunciarlo todo y de cómo los traté no aguanto todo mal hecho tanto cretino en el poder
no puedo explicarlo todo estoy enfermo mi tiempo acabado
ya al otro lado
quiero morirme voy a matarme
voy a vomitar quiero vomitarme
oh Dios cómo te ha salido artista y político
con la misma y creadora mierda me mostraba los nobles y góticos espacios oficiales
las manos llenas no les entran
no caben en los bolsillos
en esta sillería para sabios monjes
aquí qué imbéciles se sientan, y para qué
enanos corrompidos yo os pasaría lista
y contestaríais al oir vuestro nombre:
hijo de puta presente
hijo de puta presente
hijo de puta presente NO OS MERECEIS ESTOS 2 NOMBRESGAUDÍ EL GENIO QUE ENSUCIÁIS TODOS LOS DÍASY YO QUE CON MI AMOR Y MI GENIO VINETRANQUILIZAOS NO VOLVERÉ YA ME HE IDO
