Es dispara el pes del sector en les finances públiques i a Barcelona la recaptació representa una quarta part del pressupost
DAVID MARÍN. Barcelona
El pes del sector immobiliari en el finançament dels ajuntaments s’ha disparat durant els últims anys. Segons un estudi del BBVA, ha passat d’aportar el 22,8% el 1992 a aportar-ne el 32% el 2004, a través principalment de l’impost sobre els béns immobles (IBI), l’impost sobre la construcció i l’impost sobre les plusvàlues generades per la compravenda d’habitatges. L’estudi adverteix que els ajuntaments han passat a dependre massa dels ingressos d’un sector que podria entrar en un canvi de cicle aviat. L’Ajuntament de Barcelona es manté per sota de la mitjana, amb un 24% d’ingressos provinents del sector immobiliari. L’aposta de Barcelona és la futura participació en impostos sobre l’activitat econòmica (IRPF i l’IVA) a través de la Carta Municipal.
) + Uns operaris treballen en la construcció d’un hotel a Diagonal Mar. Foto: ORIOL DURAN |
El 24,06% dels ingressos previstos per l’Ajuntament de Barcelona durant el 2007 estan relacionats amb el mercat immobiliari. L’impost sobre els béns immobles (IBI) és la principal font de finançament, amb el 17,9% del total d’ingressos fiscals de la corporació. L’altra font de finançament provinent del mercat de l’habitatge és l’impost sobre la construcció (1,64% del total d’ingressos) i l’impost sobre les plusvàlues (4,52%).
L’Ajuntament de Barcelona afirma que les finances municipals són prou sòlides per no dependre d’un possible daltabaix immobiliari, ja que l’IBI es considera un impost estable, que es continuarà ingressant malgrat que la construcció s’aturi, mentre que l’impost sobre la construcció i l’impost sobre les plusvàlues, més fluctuants segons el mercat, estan, a Barcelona, per sota de la mitjana d’altres ajuntaments.
«Fa temps que Barcelona va esgotar el sòl municipal, i els ingressos relacionats amb l’impost de la construcció són, per tant, molt petits», explica l’àrea d’Hisenda. En canvi, el tipus de l’IBI es manté en la franja alta i el seu pes en el conjunt dels ingressos és elevat en relació amb altres municipis. «És un ingrés estable per a les finances municipals, passi el que passi en el mercat immobiliari.»
SALT CONSTRUCTIU EL 2003
Tot i això, en l’evolució dels pressupostos municipals de Barcelona s’observa un salt important l’any 2003 en els ingressos generats per l’impost sobre la construcció. Durant els anys anteriors els ingressos per aquest concepte se situaven al voltant dels 21,1 milions deuros (1,2% del total d’ingressos anuals), i a partir del 2003 ha fet un salt primer cap als 32.2 milions anuals i ara ja voreja els 34,4 milions, l’1,7% del total d’ingressos. Aquest salt està relacionat amb l’acceleració de la remodelació urbana del sector de llevant de la ciutat, primer amb l’obertura de la Diagonal al mar i la zona Fòrum i ara ja amb el desenvolupament del pla 22@ d’oficines i nous habitatges on abans hi havia l’antiga indústria del Poblenou.
PER SOTA DE LA MITJANA
Tot i aquest increment, els ingressos per l’impost sobre la construcció encara està molt per sota del conjunt dels ajuntaments de l’Estat. Segons un estudi publicat aquest mes de gener pel BBVA, un 5,1% dels ingressos dels ajuntaments provenen d’aquesta via. La més susceptible, adverteix l’estudi, de quedar radicalment disminuïda si es produeix una crisi sobtada en el sector immobiliari, que s’ha disparat des de la segona meitat dels anys noranta i comença a tenir símptomes de refredament. Si això passés, els ajuntaments es veurien obligats a ajustar els seus actuals ritmes de despesa, adverteix l’estudi.
CANVI DE CICLE
En total, en els ajuntaments de l’Estat els ingressos relacionats amb el mercat immobiliari (IBI, impost sobre la construcció i plusvàlues) representen actualment un 32% del total d’ingressos, mentre que el 1992 només n’aportaven el 22,8%. L’estudi adverteix els ajuntaments del perill d’acomodar-se a aquest espectacular augment dels ingressos immobiliaris quan ens trobem a les portes d’un possible canvi de cicle econòmic.
La regidora de CiU Sònia Recasens sí que considera que les finances municipals ara depenen massa del mercat immobiliari, i aposta per una reforma fiscal basada en la recaptació municipal de l’IVA i l’IRPF, perquè les finances de l’Ajuntament estiguin lligades a l’activitat econòmica real i no només a la població. Ara mateix només s’hi cedeix un 4% d’aquests impostos per via de transferències de l’Estat, i amb un càlcul fet sobre la població. «Barcelona té molts visitants per l’activitat econòmica i també molta activitat turística, i per donar resposta a això el finançament no pot dependre només de la població o de les qüestions immobiliàries», diu Recasens.
La regidora del PP Emma Balseiro critica que Barcelona mantingui l’IBI en el seu punt màxim perquè «perjudica a tothom, sobretot les classes mitjanes», i aposta perquè l’Ajuntament el rebaixi i ho compensi amb una moderació de la despesa. «Per exemple, la publicitat que es fa l’alcalde i que aquest any ens costa 12 milions d’euros», diu Balseiro.
Arxivat a Gestió admin, Habitatge, Pressupost Mun.
