Archive for 26/02/2007

GUIA DE BARCELONA

febrer 26, 2007

En d’altres ocasions hem parlat de l’escàndol que representa la despesa desmesurada i incontrolada de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de publicitat institucional. Una despesa que, lògicament, s’incrementa quan s’acosten les eleccions perquè es programa exclusivament com a precampanya electoral.
El darrer d’aquests escàndols, que no s’entén com no arriben al jutjat, és el de la guia de Barcelona. L’oportunitat de treure una guia ara no ofereix cap mena de dubte, i molt més si tenim en compte que s’envia gratuïtament a totes les llars barcelonines. Això sol representa un cost altíssim, per una utilitat més que discutible. Però, podríem entendre que l’edició i distribució d’aquesta guia entra dins dels paràmetres del que pot fer, més o menys encertadament, un govern municipal. I podem admetre que, tot i no ser casual que surti ara poc abans de les eleccions, no deixa de ser una activitat normal de l’Ajuntament.
Ara bé, si la guia s’ofereix gratuïtament i s’envia a totes les cases de Barcelona, quin sentit té fer-ne publicitat?. I com ja és costum de la casa, no es tracta d’una publicitat discreta sinó abocant-hi una quantitat de recursos increïbles, que inevitablement s’han de treure d’altres activitats i serveis al ciutadà. Com en d’altres ocasions, segur que l’Ajuntament es negarà a explicar quin ha estat el cost d’aquesta inútil campanya publicitària, però veient els anuncis televisius, les falques de la ràdio, les tanques i banderoles, anuncis a la premsa escrita, la quantitat ha de ser realment desorbitada.
Ni la Síndica de la Ciutat ni ningú hi té res a dir? La malversació de recursos públics està arribant a extrems excessius com perquè no intervingui algú i posi fre a aquesta disbauxa econòmica que va en perjudici dels ciutadans de Barcelona.
Segons reconeixia el mateix alcalde, l’any 2006 es van gastar 11’78 milions d’euros en publicitat, quan n’hi havia pressupostats 4’9. Un pregunta que caldria fer-se: quan la comissió de govern proposa una nova despesa en publicitat, havent-se esgotat la partida pressupostària corresponent, l’interventor municipal hi dóna el vist i plau? O és la comissió de govern la que, malgrat l’informe negatiu de l’interventor, tira endavant amb la despesa? són preguntes que algú hauria de respondre, o portar-les a la Fiscalia.

El mercat immobiliari aporta un terç dels ingressos que tenen els ajuntaments

febrer 26, 2007

Es dispara el pes del sector en les finances públiques i a Barcelona la recaptació representa una quarta part del pressupost

DAVID MARÍN. Barcelona
El pes del sector immobiliari en el finançament dels ajuntaments s’ha disparat durant els últims anys. Segons un estudi del BBVA, ha passat d’aportar el 22,8% el 1992 a aportar-ne el 32% el 2004, a través principalment de l’impost sobre els béns immobles (IBI), l’impost sobre la construcció i l’impost sobre les plusvàlues generades per la compravenda d’habitatges. L’estudi adverteix que els ajuntaments han passat a dependre massa dels ingressos d’un sector que podria entrar en un canvi de cicle aviat. L’Ajuntament de Barcelona es manté per sota de la mitjana, amb un 24% d’ingressos provinents del sector immobiliari. L’aposta de Barcelona és la futura participació en impostos sobre l’activitat econòmica (IRPF i l’IVA) a través de la Carta Municipal.


+ Uns operaris treballen en la construcció d’un hotel a Diagonal Mar. Foto: ORIOL DURAN

El 24,06% dels ingressos previstos per l’Ajuntament de Barcelona durant el 2007 estan relacionats amb el mercat immobiliari. L’impost sobre els béns immobles (IBI) és la principal font de finançament, amb el 17,9% del total d’ingressos fiscals de la corporació. L’altra font de finançament provinent del mercat de l’habitatge és l’impost sobre la construcció (1,64% del total d’ingressos) i l’impost sobre les plusvàlues (4,52%).

L’Ajuntament de Barcelona afirma que les finances municipals són prou sòlides per no dependre d’un possible daltabaix immobiliari, ja que l’IBI es considera un impost estable, que es continuarà ingressant malgrat que la construcció s’aturi, mentre que l’impost sobre la construcció i l’impost sobre les plusvàlues, més fluctuants segons el mercat, estan, a Barcelona, per sota de la mitjana d’altres ajuntaments.

«Fa temps que Barcelona va esgotar el sòl municipal, i els ingressos relacionats amb l’impost de la construcció són, per tant, molt petits», explica l’àrea d’Hisenda. En canvi, el tipus de l’IBI es manté en la franja alta i el seu pes en el conjunt dels ingressos és elevat en relació amb altres municipis. «És un ingrés estable per a les finances municipals, passi el que passi en el mercat immobiliari.»

SALT CONSTRUCTIU EL 2003
Tot i això, en l’evolució dels pressupostos municipals de Barcelona s’observa un salt important l’any 2003 en els ingressos generats per l’impost sobre la construcció. Durant els anys anteriors els ingressos per aquest concepte se situaven al voltant dels 21,1 milions deuros (1,2% del total d’ingressos anuals), i a partir del 2003 ha fet un salt primer cap als 32.2 milions anuals i ara ja voreja els 34,4 milions, l’1,7% del total d’ingressos. Aquest salt està relacionat amb l’acceleració de la remodelació urbana del sector de llevant de la ciutat, primer amb l’obertura de la Diagonal al mar i la zona Fòrum i ara ja amb el desenvolupament del pla 22@ d’oficines i nous habitatges on abans hi havia l’antiga indústria del Poblenou.

PER SOTA DE LA MITJANA
Tot i aquest increment, els ingressos per l’impost sobre la construcció encara està molt per sota del conjunt dels ajuntaments de l’Estat. Segons un estudi publicat aquest mes de gener pel BBVA, un 5,1% dels ingressos dels ajuntaments provenen d’aquesta via. La més susceptible, adverteix l’estudi, de quedar radicalment disminuïda si es produeix una crisi sobtada en el sector immobiliari, que s’ha disparat des de la segona meitat dels anys noranta i comença a tenir símptomes de refredament. Si això passés, els ajuntaments es veurien obligats a ajustar els seus actuals ritmes de despesa, adverteix l’estudi.

CANVI DE CICLE
En total, en els ajuntaments de l’Estat els ingressos relacionats amb el mercat immobiliari (IBI, impost sobre la construcció i plusvàlues) representen actualment un 32% del total d’ingressos, mentre que el 1992 només n’aportaven el 22,8%. L’estudi adverteix els ajuntaments del perill d’acomodar-se a aquest espectacular augment dels ingressos immobiliaris quan ens trobem a les portes d’un possible canvi de cicle econòmic.

La regidora de CiU Sònia Recasens sí que considera que les finances municipals ara depenen massa del mercat immobiliari, i aposta per una reforma fiscal basada en la recaptació municipal de l’IVA i l’IRPF, perquè les finances de l’Ajuntament estiguin lligades a l’activitat econòmica real i no només a la població. Ara mateix només s’hi cedeix un 4% d’aquests impostos per via de transferències de l’Estat, i amb un càlcul fet sobre la població. «Barcelona té molts visitants per l’activitat econòmica i també molta activitat turística, i per donar resposta a això el finançament no pot dependre només de la població o de les qüestions immobiliàries», diu Recasens.

La regidora del PP Emma Balseiro critica que Barcelona mantingui l’IBI en el seu punt màxim perquè «perjudica a tothom, sobretot les classes mitjanes», i aposta perquè l’Ajuntament el rebaixi i ho compensi amb una moderació de la despesa. «Per exemple, la publicitat que es fa l’alcalde i que aquest any ens costa 12 milions d’euros», diu Balseiro.

Els veïns del Tibidabo denuncien represalies de l’Ajuntament

febrer 26, 2007

La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i l’Associació de Veïns del Cim del Tibidabo denuncien en un comunicat enviat a aquest diari que “hem estat expulsats del procés participatiu que l’Ajuntament de Barcelona du a terme sobre el Pla especial dels usos i urbanisme del parc d’atraccions del Tibidabo, que actualment està pendent d’aprovació final després de rebre’n les al·legacions”. “Aquesta expulsió -continua- ha estat conseqüència de les queixes que ambdues entitats vam presentar a la Fiscalia del Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Ministeri de Medi Ambient del Govern de l’Estat espanyol, i a la Unitat de Natura i Biodiversitat de la Unió Europea per les irregularitats en la remodelació del Parc d’Atraccions del Tibidabo. En l’escrit denunciàvem el següent:

* S’ha instal·lat una nova atracció al parc d’atraccions, denominada “El Pèndol”, després d’haver destruït una zona d’alzines, sense que l’Ajuntament hagi aprovat el projecte preceptiu.

* És imminent la tala d’un gran nombre d’alzines d’un bosc al parc del Tibidabo, a Collserola; moltes d’aquestes alzines són centenàries.

* La postura irreconciliable que l’Ajuntament, a través de la Regidoria d’Urbanisme, té sobre l’entorn del parc d’atraccions. Aquest parc està al bell mig del parc de Collserola, que forma part de la Xarxa Natura 2000 (aquesta és una protecció especial que la Unió Europea concedeix als espais d’especial interès ambiental que cal protegir) i està en tràmits per aprovar-ne la declaració com a parc natural.

Per tot plegat, entenem que l’Ajuntament de Barcelona utilitza les comissions participatives només per justificar el tràmit de la UE, que obliga totes les institucions públiques a establir unes vies de participació a la societat civil en totes aquells projectes que afecten la societat”.

L’Ajuntament promociona salts de trampolí en ple hivern

febrer 26, 2007

Anunci a l'Estadi Llus Companys

Anunci a l’Estadi Lluís Companys

El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha denunciat “el cinisme que demostra el Govern municipal que encapçala Jordi Hereu en promoure l’ús de la muntanya de Montjuïc amb cartells amb fotografies de salts de trampolí quan a l’hivern és impossible la pràctica d’aquest esport a la ciutat perquè no hi ha piscina coberta”. La regidora d’Esports de CiU, Maite Fandos, ha exigit a l’Ajuntament “solucions per fer possible la pràctica d’aquesta modalitat durant tot l’any i ha sol·licitat formalment, per mitjà d’un prec, que es permeti saltar als esportistes a la piscina de salts de Montjuïc des del pròxim 1 de maig, sense esperar a l’inici de la temporada d’estiu de les piscines descobertes de la ciutat”.

Maite Fandos ha assenyalat que “és d’un gran cinisme que l’Ajuntament faci propaganda de la muntanya de Montjuïc amb imatges de salts de trampolí quan aquesta ciutat està expulsant de Barcelona els esportistes que practiquen aquesta modalitat esportiva”. La regidora nacionalista troba “inadmissible que, després d’organitzar uns Jocs Olímpics i uns Mundials de Natació, Barcelona  no disposi de cap piscina coberta per acollir aquesta disciplina esportiva, però és impresentable que, a sobre, el Govern decideixi fer publicitat de la ciutat amb els salts de trampolí amb el lema ‘Un salt per sobre la ciutat'”. Fandos explica que “certament, sí que hi ha un ‘salt per sobre la ciutat’, és el salt que donen tots els esportistes que practiquen aquest esport cap a d’altres ciutats buscant piscines on poder-lo practicar”.

Maite Fandos ha reiterat la seva petició de ja fa un any “perquè es trobi una solució urgent per assegurar la continuïtat de la pràctica del salt de trampolí durant tot l’any a la ciutat de Barcelona”. Fandos ha recordat “que la crisi actual es va iniciar amb el tancament, el 15 de maig de 2002, de les Piscines Folch i Torres, que va deixar la ciutat de Barcelona sense equipament públic municipal on fos possible practicar el salt de trampolí durant tot l’any. Aquest fet va portar els esportistes a haver d’utilitzar provisionalment una piscina que el passat 31 de gener de 2006 va haver de tancar per fer remodelacions”.

A parer de la regidora de CiU, “el problema principal radica que no s’ha dut a terme la construcció d’una torre de salts i la cobertura de la piscina exterior de les piscines “Bernat Picornell”, tal com s’havia acordat en la comissió de Cultura, Benestar i Esports del 16 de juliol de 2002, i que assenyalava com a data límit per entrar en funcionament l’1 de gener del 2006″.

CiU critica que “ja ha passat la tardor, i aviat s’acabarà l’hivern, i encara no s’ha resolt el problema a Barcelona, i això col·loca els practicants d’aquest esport en una situació molt difícil, ja que es veuen obligats a practicar fora de Catalunya, a d’altres ciutats on sí que tenen piscines cobertes amb torre de salts”. La regidora nacionalista destaca que aquesta trasllat forçat, inicialment temporal, “fa que molts esportistes acabin marxant de Catalunya definitivament per poder practicar el seu esport. “Per tots aquest motius, CiU demana ara com a recurs extrem i urgent que s’obrin abans les piscines de salts d’estiu (a partir de l’1 de maig) sense esperar a la temporada d’estiu, i que així aquests nois i noies es puguin anar entrenant”, ha conclòs Fandos.

Assemblea popular per un habitatge digne. 3 de març. Ángel Pestaña 17h.

febrer 26, 2007

 per AHD 9 Barris
Email:
prouespeculacio (nospam) gmail.com
Adreça: prouespeculacio@gmail.com

3 de març. Assemblea per un habitatge digne a la plaça Ángel Pestaña. 17h.

S’ acosten les eleccions municipals i hem de dir la nostra al carrer, amb el vot no n’hi ha prou.
Fem que els polítics es mullin ( i després cumpleixin). Ells voldríen que no se’ n parlés de l’ habitatge, nosaltres els espatllarem la festa.
Tot aixó, però, dependrà de la força que tinguem per fer-ho. Per això es fa aquesta assemblea.
Com més siguem , més la liarem.

Per un habitatge digne, assequible i per tothom!!!
Mobilització popular!!!
Acudeix a l’ assemblea a dir la teva.
Salut!

Hereu proclama que no és cap ‘pijo’ com Maragall o Serra

febrer 26, 2007

Jordi Hereu, a l'escola d'hivern del PSC

Jordi Hereu, a l’escola d’hivern del PSC

L’alcalde de Barcelona afirma en una entrevista a El País que, a diferència de Pasqual Maragall i Narcís Serra, que eren de Sarrià, “soy de Sant Gervasi, un barrio de al lado. Y no reniego de ello, pero represento una cultura política diferente, de un PSC nuevo. No soy pijo”, alhora que es defineix com “apasionadamente reformista” per marcar distàncies amb la tinenta d’alcalde d’ICV, Imma Mayol, que es va declarar recentment “antisistema” tot i que després va matisar les seves paraules. El també alcaldable a les properes eleccions municipals es mostra, d’altra banda, convençut de repetir mandat, perquè a la pregunta si “¿le elegirán los barceloneses o durará dos telediarios?” contesta que “me van a elegir. Represento el proyecto que ha creído más en esta ciudad”.

Carta al responsable d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona

febrer 26, 2007

Benvolgut senyor Fayos,

Estem molts sorpresos per la reacció de l’Ajuntament de Barcelona de treure’ns de la taula de negociació de les modificacions del Parc d’Atraccions del Tibidabo.

En primer lloc hem de dir que des del primer moment hem tingut molt clar el model de parc d’atraccions que creiem és el que correspon a un parc d’atraccions situat dins d’un parc natural i dins la Xarxa Natura 2000, de la Unió Europea. És un parc d’atraccions on totes les activitats i totes les construccions han de respectar, al màxim, el seu entorn. I és segur que hi ha maneres de fer-ho.

Diem NO rotundament a una gran muntanya russa i a l’ampliació de la zona d’aparcament de vehicles a motor, que per res no s’adapten al medi que els envolta. Ans al contrari, aquestes actuacions són perjudicials per aquest medi i tenen moltíssimes conseqüències negatives, tant per a la part vegetal com per a l’animal i quant a la mobilitat, que afectarien no només el parc d’atraccions sinó tota la serra de Collserola.

No és cap secret que a partir d’aquesta declaració d’intencions,
algunes de les entitats de la Plataforma SOS Tibidabo varem decidir lluitar amb totes els mitjans al nostre abast, des de participar a la Taula de Negociacions amb l’Ajuntament, fins a presentar queixes a la Fiscalia, a la Comissió Europea i a la Ministra de Medi Ambient, per tal de convèncer l’Ajuntament que estava equivocat. I així ho varem declarar en una roda de premsa durant el mes de gener. Si la Fiscalia ha decidit tirar endavant la denúncia potser és que té motius per fer-ho.

Les àrees verdes de Barcelona són molt necessàries, segons es desprèn de l’últim Informe de Sostenibilitat de la Ciutat aparegut fa pocs dies. I la ciutat de Barcelona té “un suspens” en aquesta matèria i en transport públic.

No es pot tractar el Parc d’Atraccions del Tibidabo, tot i essent
urbanitzable, com la resta de la ciutat, que principalment és ciment.
El Parc d’Atraccions del Tibidabo i el cim de Collserola són llocs
emblemàtics de Barcelona i han de ser tractats com a tals. No és de rebut que polítics vostres manifestin, recentment, que “ara hem acabat (d’urbanitzar) amb el mar, anem ara a (urbanitzar) la muntanya”.

Cal que l’Ajuntament de Barcelona reflexioni. Barcelona no és una maqueta a la qual s’han d’anar afegint coses sense parar, i molt menys a la muntanya de Collserola; a poc a poc s’està convertint en un ciutat de fira.

La muntanya de Collserola és molt important per al benestar dels ciutadans, la muntanya és per passejar i per a un oci tranquil. Si considereu que la ciutat de Barcelona necessita una muntanya russa es podria posar en un altre lloc, per exemple al Fòrum; aquest està clarament desaprofitat i ja és ple de ciment.

Tenim una de les àrees verdes metropolitanes, que es preveu que esdevingui parc natural, més importants del món. Així ho heu anat demostrant tant els ajuntaments com la Generalitat, aquest darrers temps, treballant lentament per protegir-la, empesos per la inquietud ciutadana. No volem passos enrere sinó endavant.

De vegades la millor intervenció és “la no intervenció”. Com va dir la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, “un desenvolupament que es basa en la destrucció del medi ambient no és tal desenvolupament”.

Reiterem la nostra disposició a continuar participant en les taules de negociació, tenint en compte els requeriments mínims que us vam presentar, i voldríem que l’Ajuntament es manifestés en aquest sentit.

Volem que quedi clar que, en cap moment, ha estat una actuació en contra vostre, molt al contrari ja que considerem que sempre heu estat cordial, fins que vau declarar que segons l’Ajuntament aquest alzinar “es un jardí en sòl urbanitzable”.

Salutacions,

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola
Associació de Veïns del Cim del Tibidabo

Barcelona, 25 de febrer de 2007

L’Ajuntament expulsa la Plataforma Cívica per la defensa de Collserola i l’Associació de Veïns del Cim del Tibidabo

febrer 26, 2007

Comunicat de Premsa de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola i de l’Associació de Veïns del cim del Tibidabo:

La Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola i l’Associació de Veïns del Cim del Tibidabo hem estat expulsats del procés participatiu que l’Ajuntament de Barcelona du a terme sobre el Pla especial dels usos i urbanisme del parc d’atraccions del Tibidabo, que actualment està pendent d’aprovació final després de rebre’n les al·legacions.

Aquesta expulsió ha estat conseqüència de les queixes que ambdues entitats vam presentar a la Fiscalia del Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Ministeri de Medi Ambient del Govern de l’Estat espanyol, i a la Unitat de Natura i Biodiversitat de la Unió Europea per les irregularitats en la remodelació del Parc d’Atraccions del Tibidabo.
En l’escrit denunciàvem el següent:

* S’ha instal·lat una nova atracció al parc d’atraccions, denominada “el Pèndol”, després d’haver destruït una zona d’alzines, sense que l’Ajuntament hagi aprovat el projecte preceptiu.

* És imminent la tala d’un gran nombre d’alzines d’un bosc al parc del Tibidabo, a Collserola; moltes d’aquestes alzines són centenàries.

* La postura irreconciliable que l’Ajuntament, a través de la
regidoria d’Urbanisme, té sobre l’entorn del parc d’atraccions. Aquest parc està al bell mig del parc de Collserola, que forma part de la Xarxa Natura 2000 (aquesta és una protecció especial que la Unió Europea concedeix als espais d’especial interès ambiental que cal protegir) i està en tràmits per aprovar-ne la declaració com a parc natural.

Per tot plegat, entenem que l’Ajuntament de Barcelona utilitza les comissions participatives només per justificar el tràmit de la UE, que obliga a totes les institucions públiques a establir unes vies de participació a la societat civil en totes aquells projectes que afecten la societat.

25 de febrer 2007

Plataforma Civica per la Defensa de Collserola – http://www.Collserola.org
Associació de Veïns del Cim del Tibidabo.
http://www.Collserola.org/index_tibidabo.html

Manifestación esta tarde en la Barceloneta

febrer 26, 2007

Esta tarde, a las 18:00 en la plç de La Barceloneta tendrá lugar una manifestación para mostrar el desacuerdo con la aprobación del plan de reforma de La Barceloneta el pasado viernes en el Ajuntament de Barcelona.
Desde el pasado jueves 22 los vecinos de La Barceloneta que no estamos de acuerdo con el actual plan estamos saliendo a la calle para exigir que el Ajuntament tenga en cuenta nuestras reivindicaciones.

El plan de reforma de la Barceloneta ya está aprobado. Para sosegar las preocupaciones de los vecinos, el Regidor Carles Martí adquirió una serie de compromisos hacia las entidades vecinales que se reunieron con él el día antes de la aprobación. Sin embargo, estos compromisos no aseguran que ningún vecino tenga que marcharse del barrio, y continua dejando toda la iniciativa en manos privadas.
Nosotros creemos que Rodalies Renfe (donde algunos de los vecinos serán realojados) ya no es La Barceloneta y que el plan facilita que promotoras e inmobiliarias tengan el camino libre para hacer de La Barceloneta un negocio.

Por eso, desde el pasado jueves se han realizado diferentes movilizaciones (caceroladas, cortes de tráfico, manifestaciones…), que continuarán esta tarde y se repetirán en las próximas semanas.

Exigimos que el Ajuntament realice un proceso de participación real en La Barceloneta. Las necesidades principales de las personas que vivimos en el barrio no son los ascensores. Además, el plan actual no habla de cómo se controlará que no haya una subida del precio de la vivienda, de dónde se realojarán las familias (se calcula que 5000 viviendas serán afectadas por el plan) que no accedan a uno de los 200 pisos que se construirán en Rodalies Renfe; no protege el barrio como patrimonio histórico que es, ni incluye otras medidas sociales más urgentes para la gente que vivimos en La Barceloneta.

El plan sólo debe poder aplicarse si todos los vecinos estamos de acuerdo con él, y no sólo un 50% de los propietarios +1, que es lo que recoge la versión actual del plan. Es un plan que pone en peligro el tejido social de La Barceloneta, y no queremos que el barrio se venda a la especulación.

Cap veï fora del barri.

Associació de veïns i veïnes de l’ostia
Plataforma d’afectats en defensa de la Barceloneta

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.