Barcelona es desperta amb una nova parada de metro

Barcelona es desperta amb una nova parada de metro

Escrit per Albert Alonso, fotografies d’Albert Garcia

dimarts, 20 febrer 2007

Aquest matí els usuaris del metro han pogut comprovar amb sorpresa i curiositat el canvi de denominació de la parada de Mercat Nou, que ara es diu CSA Can Vies. El motiu, donar a conèixer les intencions de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), empresa propietat de l’Ajuntament de Barcelona que vol expulsar els habitants de l’històric centre social del barri de Sants per especular amb els terrenys propers a les que seran les noves vies de l’AVE al seu pas pel barri barceloní. A primera hora del matí, diversos grups de solidaris amb el centre social han volgut fer més visible la protesta per la demanda amb la que TMB pretén fer desaparèixer el CSA Can Vies, okupat des de maig de 1997. Per aquest motiu, els diferents vagons i estacions de la línia 1 del metro han vist com la parada de Mercat Nou estrenava una nova denominació: la de CSA Can Vies. També s’han repartit octavetes informatives de l’acció en algunes andanes de la línia vermella del metro de Barcelona. Amb aquesta acció simbòlica es vol fer més visible la lluita que l’assemblea de Can Vies està duent a terme en defensa del centre social okupat de Sants, quan es compleixen 9 mesos des que TMB va interposar una demanda per desallotjar el CSA Can Vies. Una inauguració molt especial Hores després de l’acció a les andanes del metro barceloní, una comitiva formada per improvisats treballadors de TMB i una coneguda política antisistema han estrenat la nova estació del metro de Barcelona: la CSA Can Vies, en substitució de la de Mercat Nou. Segons ha explicat la presentadora de la inauguració, “Can Vies és un edifici històric que des de 1997 funciona com a centre social al barri de Sants, i que durant aquest temps s’ha convertit en referent pel teixit associatiu del barri”. Després de la presentació, un portantveu del centre social ha assegurat que amb aquestes accions “volem fer visible la lluita que Can Vies està duent a terme per aturar la demanda de TMB”. “Can Vies és nostre i del barri, i per això diem ara més que mai que d’aquí no marxarem”, ha conclòs. Recordem que el passat mes de maig, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va interposar una demanda per via civil per desallotjar el CSA Can Vies. Des d’ençà, l’assemblea del centre social ha recollit centenars de signatures de suport, i ha aconseguit el suport de desenes de col·lectius, alguns dels quals s’han autoinculpat per visibilitzar el suport del teixit associatiu del barri a Can Vies. Cliqueu a llegir-ne més per consultar el comunicat que ens han fet arribar explicant l’acció d’aquest matí al metro de Barcelona: La parada de metro de MERCAT NOU ara es diu CAN VIES Avui, 20 de febrer de 2007, s’inaugura la nova parada de metro de Can Vies, adoptant així el nom amb què es coneix el centre social que està situat just a la sortida d’aquesta parada. Amb aquesta acció volem reivindicar que per molt que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) intenti fer-nos desaparèixer, Can Vies es manté i es mantindrà al plànol de la ciutat. La nostra és una ciutat que està canviant cada dia més degut al procés especulatiu que ens vol fer fora, un procés que intenta fer desaparèixer el teixit associatiu del nostre barri així com de la ciutat, i que intenta consolidar el model de ciutat aparador que condemna als i les veïnes a ser una peça més d’aquest controlat sistema de consum. No podem oblidar que el principal accionista de TMB és l’ajuntament de Barcelona, que amb les seves lleis del civisme i la seva posició bel·ligerant contra l’okupació vol eliminar qualsevol tipus de contestació social, organització popular o de la construcció d’una realitat diferent a la que diàriament ens intenten imposar. Però la nostra lluita continua, ja sigui teixint xarxes i construint projectes per canviar aquesta realitat que ens envolta i que ens asfixia com fent front a les agressions individuals i col·lectives que patim dia rere dia. I ho fem des d’aquí, des del centre social Can Vies, situat al carrer Jocs Florals del barri de Sants, okupat el 10 de maig de 1997 per un grup de joves que volien crear un espai de trobada de diverses lluites socials i polítiques. Actualment TMB s’autoproclama propietari d’aquest edifici i vol recuperar-lo en un moment de fervent remodelació urbanística que inclou la conflictiva arribada de l’AVE. Ens neguem una vegada més a veure com el talonari i el formigó passen per damunt nostre, per això venim a dir avui i aquí a TMB, a les pròpies andanes, que Can Vies es manté i es mantindrà al plànol de la ciutat perquè CAN VIES ES QUEDA AL BARRI!

Continuen les molèsties de l’AVE

Continuen les molèsties de l’AVE

Actualitat

Escrit per BarriSants.org

dimarts, 20 febrer 2007

Després de les diferents denúncies presentades per veïns i veïnes per esquerdes presumptament causades per les obres del Calaix, aquest cap de setmana les molèsties s’han transformat en sorolls de nit. Les obres varen provocar sorolls fins altes hores de la matinada del dissabte. La foto va ser presa a les tres de la matinada, quan encara no s’havien finalitzat les obres. El motiu d’aquestes obres és el de crear l’entrada al túnel que unirà el carrer Sant Jordi amb Riera Tena per a possibilitar la polèmica doble direcció d’aquest últim carrer. No cal oblidar també la situació que pateixen totes les persones afectades dels carrers Riera Tena, Burgos i Jocs Florals que continuen patint, a més a més d’aquestes molèsties, els dubtes sobre la incertesa del seu futur.

CAnvien de forma simbòlica el nom d’una parada de metro per reivindicar la continuïtat d’un centre social

Diversos grups de joves han decidit aquest dimarts al matí substituir el nom de la parada de metro de Mercat Nou (Línia 1) pel de CSA Can Vies. D’aquesta manera han volgut denunciar la intenció de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB) de desallotjar l’històric centre social okupat del barri de Sants, actiu des del maig de 1997, per especular amb els terranys propers a les noves vies del TGV.

L’acció ha consistit en canviar el nom de Mercat Nou pel de CSA Can Vies en diverses estacions i en alguns vagons del metro, a banda de repatir octavetes a les andanes de diverses estacions de la línia 1. En un comunicat, el col·lectiu del CSA Can Vies assenyala que “per molt que TMB intenti fer-nos desaparèixer, Can Vies es manté i es mantindrà al plànol de la ciutat”. Aquesta setmana, de fet, es compleixen nou mesos des que TMB, que té l’Ajuntament de Barcelona com a principal accionista, va interposar una demanda per desllotjar l’històric centre social. “Ens neguem, una vegada més, a veure com el talonari i el formigó passen per damunt nostre”, avisen els okupes que denuncien que Barcelona “intenta consolidar el model de ciutat aparador que condemna els veïns a ser una peça més d’aquest sistema de consum”.

“Barcelona ha entrat en la decadència”

/2007
 L’ENTREVISTA // WILLIAM J. R. CURTIS, PER NÚRIA NAVARRONÚRIA NAVARROCrític d’arquitectura

William J. R. Curtis és una espècie de Harold Bloom de l’arquitectura. El seu llibre Arquitectura moderna desde 1900 (Phaidon) és la bíblia que ha de consultar qualsevol que estigui interessat en els edificis. L’anglès, que va visitar Barcelona per primera vegada a finals dels anys 60 –va venir a veure torejar el Cordobés i va acabar enamorat de la catedral–, té una visió de la ciutat no gaire afalagadora.

–¿Com s’arriba a ser qui més en sap d’arquitectura?
–Això ho diu vostè.

–I uns quants més.
–El meu pare era enginyer de materials. Als 3 anys ja em fascinava mirar els dissenys i les fotos de construcció de la seva taula. Vivíem a Kent i recordo quedar enlluernat davant la cripta de Canterbury. Després vaig descobrir Le Corbusier… Sempre he tingut un sentit molt personal de l’arquitectura. ¡La visc amb tot el meu organisme!

–¿Quin edifici s’ha de destruir pel bé de la humanitat?
–Ha, ha. El que m’empipa és l’obsessió pels gratacels mediocres, aquestes imatges de marca que es construeixen a tot arreu.

–¿Es carregaria el Swiss Re, de Foster, conegut com El Cogombret?
–¡El detesto! És un gadget. Un gest tecnocràtic traçat en un ordinador. Com altres edificis, serveix el poder del diner. És la plutocràcia que s’explica a través de la verticalitat.

–¿Tampoc accepta la torre Agbar?
–No.

–És una senya d’identitat.
–¿La identitat de Barcelona s’explica per la torre Agbar? ¡Per favor…! S’explica per la seva gent, el seu mar, el seu clima, la Rambla, la catedral.

–Jean Nouvel diu que dialoga amb les torres de la Sagrada Família.
–¡Els arquitectes són uns grans venedors! I arriba un moment en què s’ha de parlar de valors. El valor d’una torre d’oficines com l’Agbar no té el mateix significat que el projecte d’una catedral com la Sagrada Família. La qüestió sempre és la mateixa: el que és públic i el que és privat. Estem en un moment en què el que és privat vol dominar la ciutat. I a sobre et diuen: “Però si ho faig per la vostra identitat…”.

–Indiqui una cosa que s’hagi fet bé, caram.
–Admiro el jardí botànic de Carles Ferrater, a Montjuïc, i la Vila Olímpica, que és un conjunt que aporta una certa reflexió sobre el front marítim. Però el Fòrum…

–¿Què li passa?
–El problema del Fòrum és que no té un fonament cultural, no hi ha contingut. És una ficció publicitària. Hi havia moltes maneres de fer arribar la Diagonal al mar. ¿Per què no fer una cosa més simple? Van triar el txa-txa-txa… El Fòrum és un retrat de la nostra època. En arquitectura hi ha molt de cinisme, barrejat amb menyspreu per l’humanisme. S’ha de prendre una gran distància respecte al present.

–No sé si el segueixo.
–L’arquitectura es fa per millorar la vida de la gent. I s’ha de reflexionar sobre la qualitat dels espais, la seva utilitat, però també sobre els assumptes del clima i de la naturalesa. I els gratacels poden ser sensibles a això, ¿eh?

–O sigui, que no hi està en contra.
–Sóc contrari a aquestes dues torres de la Vila Olímpica, per exemple, que són dues caixes banals. ¡Des- aprofitar aquell espai entre el mar i la muntanya!

–Ens enfonsarà, la veritat.
–Els anys 80 van ser una gran època per a Barcelona. Hi va haver una gran reflexió sobre l’espai públic, la vivenda i l’estructuració de la ciutat, i van sorgir projectes de qualitat, com el Velòdrom d’Horta.

–¡Encara sort!
–Però als anys 90 tothom va fer un pas cap a la societat de l’espectacle. Abans era la construcció i ara, la imatge. ¡I el risc és la gran mentida! Estem en els espais de la il.lusió, on tothom vol cridar l’atenció al consum. Per això es fan edificis tortelini, edificis joguina sexual…

–¿Què proposa? ¿La rebel.lió civil?
–Ha, ha. Això ja passa. A Diagonal Mar he vist cartells que diuen “No als blocs”. Protesten contra la colonització del front marítim. La construcció s’ha convertit en una espècie de paquet d’inversió internacional. Una irresponsabilitat.

–¿És aquest el pecat capital?
–¡El pecat és inventar guerres innecessàries! Però, en arquitectura, amb l’ordinador pots dibuixar el que sigui. Avui el millor es fa fora de Barcelona. Aranda, Pigem i Vilalta proposen coses intel.ligents i sensibles al paisatge, des d’Olot. Però Barcelona ha entrat en la decadència.

–Depriment, senyor Curtis.
–Madrid pateix el mateix mal, si això la consola… Amb els concursos, a Espanya sempre surten els mateixos noms. Els que concursen, una setmana després estan en un jurat… ¿Monopoli? L’star system és una forma de controlar el mercat. ¡Espanya construïa molt bé abans que desembarquessin tots aquests!

Torrent de les Monges

Francesca Ruiz
Barcelona

Al torrent de les Monges, un espai verd protegit pel Pla General de Barcelona, han començat les obres d’urbanització que preveuen la tala d’alzines i pins centenaris. Més de la meitat de la superfície del bosc protegit quedarà arrasada, bé per aquestes obres, bé per les pròximes promocions de vivendes de luxe previstes enmig de la zona de bosc. Aquests fets han estat denunciats reiteradament a l’ajuntament, i concretament a la presidenta del Consell del Medi Ambient, Imma Mayol, a la qual hem convidat a visitar el paratge. Cap dels partits que formen el govern de la ciutat ha donat resposta a les peticions dels veïns, i ni tan sols s’han dignat a conèixer el lloc. L’única resposta ha estat l’inici de les obres, la destrucció del sotabosc (de gran valor ecològic) i la pèrdua de l’hàbitat d’esquirols i de diverses parelles d’ocells, que convertia el torrent de les Monges en un petit ecosistema enmig de la ciutat. Després es fan enquestes i consultes milionàries per conèixer el perquè de l’abstenció electoral.