Barcelona VdeVvienda assistirà demà al sorteig secret de VPO municipal

Barcelona: VdeVvienda assistirà demà al sorteig secret de VPO municipal Enviat el 2007-02-13 18:52:49 per Assegudes per l\’habitatge digne

 Dimecres 14
c/ Llacuna 162 (Barcelona Activa)
14.30h

Denunciem l’hipocresia de la política d’habitatge de l’Ajuntament! Dimecres 14 de febrer l’Ajuntament de Barcelona realitzarà el sorteig dels pisos de protecció oficial a portes tancades, contràriament a allò que havia promés a les persones inscrites.

Ningú de vosaltres podrà anar a comprovar si el sorteig s’ha realitzat correctament, perquè l’Ajuntament ha decidit sortejar-los en secret. Només hi podran accedir 150 persones escollides a l’atzar per un “sistema informàtic”. Aquesta és la informació que us donaran al telèfon d’informació de l’Ajuntament (010). Avui centenars de persones inscrites al sorteig han trucat al 010 exigint poder assistir, però la resposta municipal sempre ha estat la mateixa: no es pot assistir, sense més justificacions.

Recordem que el passat 15 de desembre l’Ajuntament va tancar la inscripció al sorteig de 1550 pisos de protecció oficial: més de 54.800 ciutadans s’hi van inscriure.
Segons la informació del 010, avui davant notari l’Ajuntament sortejarà, entre els més de 54.800 aspirants, 150 persones que podran assistir com a públic al sorteig. Aquestes persones gaudiran d’una trista sort: ser escollides per anar a presenciar com probablement NO els hi toca un pis.

La desproporció entre aspirants i pisos ofertats demostren un cop més que la VPO no serveix per garantir el dret a l’habitatge. Per si això no fos prou greu, l’Ajuntament utilitza el sorteig com a mecanisme d’atribució d’un dret fonamental i a més envolta el sorteig de secretisme.
Aquest secretisme és un atemptat greu als drets dels aspirants a la loteria de les vivendes de protecció oficial i, en general, un menysteniment dels drets dels ciutadans.

NO enmascarHereu el Dret a l’Habitatge!

V de Vivienda
bcn.vdevivienda.net
Tel. 610 920 253

L’obertura del carrer Diputació

L’obertura del carrer Diputació

Actualitat

Escrit per Agus

dimarts, 13 febrer 2007

El Districte de Sants-Montjuïc comunicava al número de febrer del seu suplement informatiu l’obertura del carrer Diputació. Aquest projecte, ja previst al PERI d’Hostafrancs, suposa un nou negoci immobiliari en el qual el major beneficiari serà la promotora privada que el gestionarà. La dita promotora enderrocarà el cinema Arenas i els habitatges del seu voltant per tal d’edificar 75 nous habitatges, cedint a canvi pel multimilionari negoci l’espai que ocuparà el carrer al municipi. Les gran avantatges de l’obra, segons el Districte, són la descongestió de la Plaça Espanya, comunicant Diputació directament amb Gran Via i l’obertura d’un Casal d’Avis i un punt de promoció dels comerços del Districte. L’obra tanmateix, a banda del fet que farà que molts veïns hagin de marxar del barri, també suposa el final del Casc Antic d’Hostafrancs. Un espai singular d’Hostafrancs i quasi únic a tota la ciutat de Barcelona. Resulta tristament comic que el propi Districte que ara ha enderroca aquest casc antic per obrir Diputació recollis en el Dossier “Hostafrancs” de “Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc” el següent comentari al respecte de les cases del carrer Leiva o Vidriol que han anat a terra: “Les cases d’aquests carrers foren les més antigües del barri, potser anteriors a 1840, i encara conserven un caire rural força accentuat”. Al seu lloc caldrà esperar blocs de ciment i un urbanisme molt més impersonal, enmirallat al proper Eixample.

Llegeix més…

L’ajuntament de Barcelona sorteja pisos en secret

Dimecres 14 de febrer l’Ajuntament de Barcelona realitzarà el sorteig dels pisos de protecció oficial. 

 Dimecres 14 de febrer l’Ajuntament de Barcelona realitzarà el sorteig dels pisos de protecció oficial. Ningú de vosaltres podrà anar a comprovar si s’ha realitzat correctament, perquè l’Ajuntament ha decidit sortejar-los en secret. Només hi podran accedir 150 persones escollides a l’atzar per un “sistema informàtic”. Aquesta és la informació que us donaran al telèfon d’informació de l’Ajuntament (010).Aquest secretisme és un atemptat greu als drets dels aspirants a la loteria de les vivendes de protecció oficial i, en general, un menysteniment dels drets dels ciutadans. El dimecres anirem a protestar allà on es realitzi el sorteig si hi ha manera humana d’assabentar-se del lloc i l’hora o sinó en un lloc emblemàtic de la ciutat. Estigueu atents als esdeveniments.V de Vivienda (bcn.vdevivienda.net, fòrum a vdevivienda.megaslibres.com)

PLATAFORMA D’AFECTATS EN DEFENSA DE LA BARCELONETA

DEBAT SOBRE LA “MODIFICACIÓ DEL PGM A LA BARCELONETA”, organitzada per
Arquitectes sense Fronteres, on intervindran:
Josep Ma. Vilanova, urbanista
Marcè Tatjer, geògrafa
Josep Molina, advocat
Zaida Muxí, arquitecta
Oficina pel Dret a l’Habitatge
DIMECRES 14 DE FEBRER A LES 19H AL CENTRE CÍVIC DE LA BARCELONETA (C/Conreria, 1-9)

L’Ajuntament de Barcelona està engegant una nova ofensiva de violència urbanística al centre de la ciutat: fins ara la Barceloneta ha quedat relativament al marge de les intenses dinàmiques d’especulació, mòbbing i gentrificació que, de la mà d’algun PERI o “pla de millora urbana”, han assolat barris del casc històric com el Raval o Santa Caterina. La Barceloneta, amb la seva situació privilegiada al costat del mar, presenta unes suculentes expectatives de negoci immobiliari.

En aquest estat de coses, Foment Ciutat Vella ha promogut la “Modificació del PGM en la regulació de l’edificació tradicional de la Barceloneta”, que preveu suprimir més de 1000 habitatges a tot el barri per fer lloc a forats d’ascensor.

Fins a un 20% dels veïns afectats perdran casa seva i seran reallotjats fora del barri.

A més, davant de l’elevat cost de les obres, és previsible que molts propietaris no puguin assumir-ho i hagin de malvendre, i que els arrendataris no puguin resisitir l’augment dels lloguers conseqüent a la rehabilitació, i així deixaran pas a sectors de població amb més capacitat adquisitiva.

Per altra banda, els danys sobre el patrimoni arquitectònic també serien devastadors, perquè el pla considera com a rehabilitació fins i tot l’enderroc total de l’edifici.

Finalment, la decisió d’instal·lar o no ascensor en cada finca no serà voluntària sinó que recaurà en els propietaris que sumin més del 50% de la superfície construïda, comptant que les promotores poden disposar de finques senceres, i que la voluntat dels arrendataris no compta per a res.

D’aquesta manera, una intervenció urbanística de gran abast, amb efectes dràstics sobre el conjunt d’un barri, de la qual és responsable l’Ajuntament, es preten que quedi reduïda a un conflicte entre propietaris.

Creiem que els veïns no han estat suficientment informats de les conseqüències de l’aprovació d’aquest pla. Per això, des de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta convidem a una xerrada informativa-debat convocada per Arquitectes
sense Fronteres on intervindran professionals que analitzaran críticament el pla des de diferents aspectes.

També fem una crida als moviments socials i veïnals de la ciutat i més enllà, amb l’ànim de teixir xarxes de solidaritat i eines de resposta col·lectiva a una problemàtica, la violència immobiliària i urbanística, que ens atravessa a tots i totes.

Estigueu atentes a properes mobilitzacions!

La CGT convoca huelga mañana en los autobuses de Barcelona

EL PAÍS – Barcelona – 13/02/2007

El sindicato CGT ha convocado para mañana miércoles una huelga en los autobuses de Barcelona. El paro se producirá entre las diez de la mañana y las dos de la tarde. Al no estar convocada la huelga por todas las centrales no han sido decretados, al menos de momento, servicios mínimos. Esto significa que circularán los vehículos cuyos conductores no secunden la huelga y no lo harán los que se adhieran al paro, sin que se pueda saber de antemano si una determinada línea estará servida en todo, en parte o en nada.

El motivo que ha llevado a la CGT a convocar el paro es la reiteración de agresiones a conductores. El año pasado fueron 40, según la central sindical, y 36 según la empresa, que sugiere que, en la mayoría de los casos, fueron consecuencia de discusiones de tráfico.

TMB recordó ayer en una nota que ha habilitado algunos mecanismos protectores para garantizar la seguridad de los conductores. Entre éstos se incluye la instalación en seis vehículos de videocámaras de grabación, accionables por el conductor. Estas videocámaras funcionan desde el pasado marzo de modo experimental. El sindicato denuncia que la empresa sólo reconoce una agresión si hay heridas o contusiones y no las amenazas. En lo que va de año, según la CGT, se han producido tres agresiones. En la última de ellas, el 6 de febrero, el conductor necesitó seis puntos de sutura en la cabeza.

La empresa rechazó facilitar la cifra de denuncias contra conductores.

Llamazares respalda a Mayol y a Saura y se declara antisistema

13/02/2007 | Actualizada a las 12:35hBarcelona. (EFE).- El coordinador general de IU, Gaspar Llamazares, ha asegurado hoy que, al igual de la tercera teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, Imma Mayol, también se siente “antisistema”, y ha añadido: “Que un izquierdista o un ecologista diga que es ‘antisistema’ me parece lo lógico, lo natural”.

En declaraciones a Radio 4, Llamazares ha respaldado a Imma Mayol y al conseller de Interior, Joan Saura, por las polémicas opiniones que han expresado en las últimas semanas.

Si Mayol dijo a finales de enero que se sentía antisistema por rebelarse contra la injusticia, Llamazares también se ha definido así y ha subrayado que “uno trabaja frente a un sistema como es el capitalista desde los instrumentos democráticos que tiene”.

“Últimamente usamos el eufemismo de la globalización en vez de decir capitalismo, decimos que somos progresistas en vez de decir que somos rojos o de izquierdas. Alguien en determinado momento dice que es antisistema y yo, desde luego, viendo la catástrofe del calentamiento global soy antisistema”, ha comentado.

“No sólo por cuestiones de carácter social, porque cuatro quintas partes de la humanidad están fuera de todo desarrollo o de toda calidad de vida, sino por la propia supervivencia del planeta”, ha añadido.

Por otra parte, el líder de Izquierda Unida ha respaldado también a Joan Saura, que la semana pasada provocó una polémica al decir que estaba a favor de legalizar “todas las drogas”. “Se sabe mi reflexión y la de mi organización y la de ICV con respecto a la lucha frente a las drogas y que esa reflexión es compartida por mucha gente. Por qué vamos a escandalizarnos de una propuesta de legalización de las drogas en el marco internacional”, ha aseverado.

A juicio de Llamazares, las críticas contra Saura vienen porque tiene “una responsabilidad en materia de Interior y los poderes fácticos no lo aguantan”.

“Todavía hay prejuicios anticomunistas por parte de quienes dicen que no existe el comunismo. La caja de pandora es Interior en manos un ecologista y un izquierdista”, ha añadido.  

 

CiU denuncia que una gala costarà 3,8 milions

13-02-2007.    El Grup Municipal de CiU vol saber quant diners té previst invertir l’Ajuntament en promoure el 2007 com l’Any de l’Esport a més dels 3,8 milions d’euros que costarà la gala de lliurament dels premis Laureus. La regidora d’Esports de CiU, Maite Fandos, ha recordat que la Federació nacionalista va donar ple suport a la celebració d’aquest nou any sectorial, però ha manifestat que “ens temem que una vegada més es converteixi en una acció del tripartit municipal per fer-se propaganda enlloc de promoure l’esport de base.Maite Fandos ha explicat que el Grup de CiU va donar suport de forma clara a que l’any 2007 fos declarat l’Any de l’Esport a Barcelona, “ja que sempre hem defensat l’esport com un element de clara funció social, tant per la seva vessant educativa com en la de competició, com també pel que representa per a la salut i la relació entre les persones”. “Però CiU li va donar suport especialment perquè creia que podia significar de forma clara una bona iniciativa de suport als clubs i entitats esportives de la ciutat”, ha dit la regidora nacionalista.

Fandos ha manifestat, no obstant, que “ara tenim la preocupació que aquest any no sigui només, un cop més, una forma de fer-se propaganda l’Ajuntament i el Govern tripartit de Jordi Hereu, i no pas una ocasió per promoure l’esport de base”.

CiU ja va demanar conèixer en la aprovació del pressupost de l’Institut Barcelona Esports quin era el pressupost d’aquest any temàtic, ja que no constava cap partida per aquest concepte. En aquell moment la resposta va ser que s’estava encara elaborant el programa de l’Any. Avui, a la comissió de Benestar, Educació i Cultura que ha tingut lloc al matí, el Grup de CiU ha tornat a reclamar aquest pressupost i el programa de l’Any de l’Esport, ja que des de l’Ajuntament s’ha anunciat que el dia 4 de març la celebració de la Marató de Barcelona donarà el tret de sortida a aquest any temàtic. La resposta del Regidor d’Esports ha estat “etèria i sense cap mena de programa ni de concreció, i molt menys de pressupost”, ha indicat Maite Fandos, que ha recordat que la d’avui era la darrera comissió en que el Govern podia informar abans de l’inici dels actes.

La regidora de CiU ha lamenta que “de moment el que sí sabem és que l’Ajuntament es gastarà 3,8 milions d’euros en la celebració una nit del mes de maig de la gala de lliurament dels premis Laureus, però ens quedem sense saber el cost de la programació que de veritat podria beneficiar als clubs que  promouen l‘esport a la ciutat de Barcelona”. “Ens temen que un cop més es vengui fum i que en lloc de donar un veritable tret de sortida de l’Any de l’Esport que ens porti a poder guanyar la carrera de la promoció esportiva, ens acaben quedant senzillament amb un premi de consolació”, ha conclòs Fandós.

Vidas baratas

MANUEL DELGADO 13/02/2007

Siempre es la misma historia. De pronto, alguien, en algún sitio, decide algo que cambiará la forma y la vida de un barrio. Primero se lo declara “obsoleto”, luego se redacta un plan perfecto, se elaboran unos planos llenos de curvas y rectas, se hace todo ello público de manera atractiva -dibujitos y maquetas- y se promete una existencia mejor a los seres humanos cuya vida va a ser, como el lugar, reformada. A continuación, se proponen ofertas de realojamiento -que siempre perjudican a quienes no podrán asumir las nuevas condiciones que indirectamente se les impone-, se encauzan dinámicas de participación -orientadas de hecho a dividir a los vecinos afectados- y luego se continúa sometiendo a ese trozo de ciudad a un abandono que ya lo venía deteriorando para disuadir a las víctimas-beneficiarios de la transformación de su urgencia e inevitabilidad.

Ése es el caso de las Casas Baratas del Bon Pastor, 783 viviendas de una planta edificadas en la década de 1920 para albergar a barraquistas e inmigrantes, testimonio de las épocas cada vez más lejanas en que la vivienda social era una preocupación para las autoridades municipales, un asunto para el que se procuraban soluciones que, por precarias que fueran, eran al fin y al cabo soluciones. Los interiores son pequeños, pero no menos que lo que hoy se propone como “nuevas soluciones habitacionales”. Con el tiempo, muchas familias habían adecentado sus casas hasta hacer de ellas un espacio notablemente más amable que el de los bloques de pisos que les rodean. Además de ser un valioso ejemplo de un determinado urbanismo -adap-tación humilde de la tipología de la ciudad-jardín-, el barrio era un colosal monumento viviente a décadas de cultura popular urbana, en un escenario que se había demostrado propicio tanto para el encuentro cotidiano como para los momentos álgidos de la fiesta y de la lucha.

Todo ese yacimiento de memoria es lo que las excavadoras arrasaran pronto. La primera fase de demolición se ha iniciado sin darle tiempo a buen número de hogares a acabar de empaquetar sus enseres, pero sobre todo sin que se hayan acabado de resolver judicialmente las demandas interpuestas por las familias que se han negado a aceptar las condiciones de su traslado y están exigiendo una indemnización por los daños morales que supone dejar atrás no sólo una casa, sino ante todo una calidad de vida que jamás podrán recuperar. Nunca más podrán volver a sentarse en su pequeño jardín o ante la puerta de sus casas a tomar el fresco y charlar con sus vecinos. Todo eso -la posibilidad de una cierta vida comunitaria en plena ciudad- quedará para siempre atrás.

Quienquiera que pasee ahora mismo por lo que había sido un barrio en muchos sentidos entrañable, se encontrará con un espectáculo bien triste. Decenas de casitas medio en ruinas o tapiadas y, entre ellas, aisladas -y por tanto a merced de cualquier asalto-, asediadas por el polvo y los escombros, las todavía incolumnes de las familias que no han tenido tiempo de abandonarlas o que se resisten al desalojo y confían en que el Ayuntamiento atenderá la decisión judicial instando a la detención cautelar de las obras. Todo eso en un espléndido ejemplo de mobbing institucional, una técnica de acoso y derribo -y nunca mejor dicho- ya aplicada en Barcelona -la Ribera, el Raval, Poblenou- y que consiste en hacerle la vida imposible a los vecinos que se niegan a abandonar casas condenadas por los planes urbanísticos e inmobiliarios, someterles a una presión que les obligue a abandonar su resistencia y dejar el paso libre a los planes de “refuncionalización” de sus barrios. Ni que decir tiene que de todo eso ni una palabra en los medios de comunicación, para los que el hostigamiento contra inquilinos inconvenientes o díscolos es una conducta perversa de empresas sin escrúpulos y nunca lo que tantas veces resultar ser: una práctica seguida por la propia Administración y aplicada por sus funcionarios, muchas veces con la ley en la mano; otras, no.

Un vistazo a su ubicación en el mapa de la ciudad y un paseo por el entorno desvelan inmediatamente las claves de tanta urgencia por borrar las Casas Baratas del Bon Pastor . A un paso de la nueva centralidad que se proyecta para la Sagrera, con la gran terminal del AVE, el edificio espectacular encargado a Frank Gehry y ese nuevo barrio que seguro que no será para el mismo tipo de humanidad que vivía y había luchado allí a lo largo de lustros. Se entiende por qué no se planteó la posibilidad de rehabilitar todas o parte de las viviendas ahora sentenciadas, lo que hubiera permitido que los vecinos pudieran elegir entre quedarse en ellas o no: suculentas hectáreas de suelo de propiedad municipal que pronto valdrán infinitamente más de lo que va a costar su remodelación. Terreno liberado para el mundo que se avecina, en que ya no habrá vecinos, sino clientes y en los que las nuevas clases medias que un día fueron progresistas podrán presumir de haberse comprado un magnífico piso en un “barrio popular”. Un negocio redondo en el que los perdedores serán una vez más los de siempre.

Y nadie se acordará de los expulsados de hoy, muchos de ellos viejos, pobres y feos -vidas baratas por tanto-, pero con una historia y una grandeza obreras de la que los nuevos habitantes que habrán de venir no sabrán ni podrán saber nunca nada.

Manuel Delgado es profesor de Antropología Urbana en la Universidad de Barcelona.

La Barceloneta presenta desenes d’al·legacions contra la seva reforma

• Diverses entitats veïnals alerten que el pla és inviable i expulsarà molts residents

• Els afectats creuen que instal.lar ascensors per votació crearà conflictes en les comunitats

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
Són molts els veïns de la Barceloneta que comencen a sospitar que la reforma integral del barri, que fa anys que s’està discutint i que afectarà unes 5.000 vivendes, es paralitzarà, perquè és impossible de posar en pràctica tal com ha estat plantejada per l’ajuntament. Un any i mig després que el districte donés a conèixer el seu complex pla de renovació –basat en la instal.lació d’ascensors unitaris per a parcel.les que s’hauran d’agrupar com a comunitats–, les diverses entitats i col.lectius veïnals del barri rebutgen la intervenció.
Totes aquestes agrupacions han presentat desenes d’al.legacions contra la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per a la regulació tradicional de la Barceloneta per millorar l’accessibilitat vertical, aprovat inicialment per l’ajuntament el novembre passat i que se sotmetrà a aprovació final en el pròxim ple municipal del dia 23.
Malgrat que cada entitat veïnal incorpora objeccions pròpies al projecte de reforma, tant les al.legacions presentades per l’Associació de Veïns de la Barceloneta i l’Associació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta, l’associació L’Òstia, la recentment creada Plataforma d’Afectats en Defensa de la Barceloneta i fins i tot la Comissió de Cooperació Local d’Arquitectes Sense Fronteres insisteixen en l’amenaça que el pla, en la seva actual concepció, suposa per a l’estructura tradicional del barri.

PORS
La preocupació comuna de tots els col.lectius és que molts veïns siguin expulsats del barri, ja que els trasllats durant les obres i els definitius no estan garantits en el si del barri. Ni tan sols els que es traslladin als 80 pisos que estan previstos als terrenys de Renfe Rodalies es poden considerar realment del barri. Allà no hi ha botigues ni la xarxa social a la qual la gent, sobretot la més gran, està acostumada.
I els números tampoc quadren per a cap de les entitats consultades, que sostenen que els més de 1.000 pisos que es veuran afectats de ple per les obres –i que hauran de ser desallotjats temporalment o permanentment– suposen tants trasllats que desviaran part dels veïns fora de la zona.
Fonts municipals van insistir ahir que la participació de cada edifici en la possible reforma és “voluntària”. Però els afectats també rebutgen que l’ajuntament no estableixi zones concretes de millora urbana, sinó que deixi en mans dels veïns la “voluntarietat” de la reforma. Suposadament, les decisions es prendran per majoria simple. No obstant, grups com per exemple Arquitectes sense Fronteres al.leguen que la llei de la propietat horitzontal es contradiu amb aquest plantejament, ja que en el moment en què uns veïns decideixen sobre obres que poden fer desaparèixer o modificar vivendes d’altres que no hi estan d’acord s’estan vulnerant els seus drets.
“L’ajuntament es manté al marge en les decisions de cada comunitat –sobre el fet d’instal.lar o no els ascensors– i trasllada el conflicte entre veïns”, destaca Txus Pedrosa, de la plataforma. Amb més de la meitat dels pisos en règim de lloguer, els inquilins lamenten que els que decidiran sobre el futur del barri són propietaris que no viuen a la zona. “Hi ha por que finalment hi hagi especulació i mobbing immobiliari”, apunta Àngels Simarro, presidenta de l’AV Barceloneta. Aquesta entitat primer es va mantenir al marge de la polèmica, per “no crear alarma social”, però ara ja té seriosos dubtes que la reforma es pugui arribar a materialitzar.
Emilia Llorca, de L’Òstia, afegeix que la intervenció –que implicarà un desemborsament econòmic que molts veïns no podran assumir ni amb les ajudes anunciades– “perjudicarà al final els lloguers de la gent de tota la vida”. Tant ella com altres grups demanen un estudi actual en profunditat de la situació social del barri i els seus pisos.

Sopa de bacteris

Doctora Sarah Frias-Torres
Universitat de Miami
Miami (Florida, Estats Units)

Vull donar les gràcies al Ministeri de Medi Ambient i a l’Ajuntament de Barcelona pel mur submergit de més de dos quilòmetres de longitud, sembla que de construcció imminent a la ciutat. Per fi podrem disfrutar d’autèntiques platges claveguera, en les quals la renovació de l’aigua serà escassa, i de fons marins morts, ja que la diversitat de la vida marina no els interessa gens, és clar. A més a més, el projecte no té ni tan sols un estudi d’impacte ambiental. ¡Que bé que ignoren les normatives ambientals europees més bàsiques! ¡I com envien a la porra el científics (jo inclosa) que els van recomanar modificar el projecte seguint un perfil més ecològic! ¿Vindran els polí- tics de Madrid a disfrutar de la sopa de bacteris? I el nostre estimat ajuntament, ¿per què té tanta pressa per construir aquest monòlit?