La FAVB demana a Hereu que rectifiqui i convoqui una audiència pública sobre el futur de Can Ricart

La decisió de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de no convocar una audiència pública per debatre el futur del recinte fabril de Can Ricart ha indignat la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i la plataforma Salvem Can Ricart, que advoca per la conservació íntegre del recinte. Per aquest motiu, la FAVB, amb el suport de Salvem Can Ricart, ha demanat a Hereu que rectifiqui perquè ha existit “un dèficit democràtic de participació” en el procés de decisió del futur del recinte.

La presidenta de la FAVB, Eva Fernández, ha recordat en una roda de premsa que si, finalment, Hereu no rectifica seria la primera vegada que l’alcalde de Barcelona es nega a convocar una audiència pública sol·licitada per la FAVB. Per Fernández, el futur de Can Ricart “és un debat important que no es pot ignorar”. El pla de conservació aprovat pel Consistori fixa la conservació del 70% del recinte industrial construït fins al 1930. Un dels punts més criticats pels conservacionistes és el que el projecte inclou la construcció d’una torra de 52 metres d’alçada just al costat de l’exterior del recinte.

Hereu dice si no hay túnel AVE, La Sagrera y Cercanías entrarían en “vía muerta”

Barcelona. (EFE).- El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha advertido hoy de que la no construcción del túnel del AVE por el centro de la ciudad supondría dejar en “vía muerta” no sólo la estación de La Sagrera y el desarrollo urbanístico del norte de la capital, sino el proyecto de duplicar los servicios de cercanías.

Hereu ha calificado de “frivolidad” a “pocos meses de las elecciones” la propuesta presentada hoy por CiU en el pleno municipal, que ha sido rechazada con los votos del tripartito y la abstención del PP, en la que se pedía que se desestimase el trazado central del AVE si no se construye un apeadero en el Paseo de Gracia.

Igualmente, el alcalde ha rechazado la petición formulada por el presidente del grupo de CiU, Xavier Trias, de crear una comisión para analizar las propuestas de este trazado y ha añadido que “no puedo defender mensajes que difundan el miedo en torno a la obra pública y que pueden afectar a los proyectos de la ciudad”.

La proposición rechazada de CiU instaba también al gobierno de la Generalitat a que se mantuviesen los calendarios de llegada del AVE a la estación de Sants a Barcelona, y que se agilizasen “al máximo” la construcción de La Sagrera y los trámites para iniciar las obras del corredor del Vallès para garantizar el cumplimiento del calendario de conexión con Francia.

Trias ha manifestado que en estos momentos existe una crisis de confianza sobre la obra pública, incrementada por el hundimiento del Carmel, por lo que ha defendido que en vez del túnel por el centro de la ciudad se dé prioridad a la circunvalación por el Vallès, que, según ha dicho, se deberá construir igualmente para las mercancías, a la vez que ha puesto en duda que el AVE pueda llegar a la frontera en el 2009.

A este respecto, el primer teniente de alcalde, Xavier Casas, que ha criticado el cambio de postura de los grupos de la oposición sobre el trazado, ha recordado a Trias que el ancho de vía europeo para mercancías no permite la alta velocidad, por lo que el corredor el Vallès no sería utilizable.

Por su parte, el presidente del grupo del PP, Alberto Fernández Díaz, ha reclamado que una vez se haya garantizado la llegada del AVE a Sants se prime la seguridad en el trazado central, con una moratoria en las obras de conexión Sagrera-Sants.

El segundo teniente de alcalde, Jordi Portabella, ha calificado de “irresponsabilidad” el decir que la administración no puede construir túneles, “ya sea para metro, cercanías o AVE”, sin tomar para ello las máximas medidas de seguridad, y ha señalado que todos los grupos están de acuerdo en que se efectúen inspecciones previas y posteriores de los edificios que se podrían ver afectados por las obras.

La tercera teniente de alcalde, Imma Mayol, ha recordado el acuerdo político unánime adoptado por todos los partidos en 2002 sobre el trazado central, “y cuando hay un acuerdo, hay un acuerdo”, ha subrayado.

El desallotjament municipal de finques privades divideix el consistori

1. • Els socis del PSC rebutgen el pla de canviar el Codi Civil català i l’oposició l’aplaudeix
2. • Montilla parafraseja el lema d’Hereu i diu que Catalunya tampoc és “xauxa” per als okupes

ALBERT OLLÉS / JUAN RUIZ SIERRA
BARCELONA
La controvèrsia que envolta el debat sobre el fenomen okupa a Barcelona va tornar a mostrar-se ahir en tota la seva esplendor amb motiu de la proposta municipal, recollida en un dictamen jurídic encarregat pel consistori, de plantejar un canvi del Codi Civil català que legitimi els ajuntaments per intervenir a favor dels propietaris, i amb la seva aprovació prèvia, en els desallotjaments de finques privades.
La iniciativa, avançada ahir per EL PERIÓDICO, va provocar un terratrèmol entre els diferents grups polítics, que van prendre posicions trencant les actuals coalicions del consistori (els socis del PSC la van rebutjar i l’oposició s’hi va mostrar a favor). L’alcalde va ser el primer a referir-se al tema, trencant una llança a favor de l’informe. “Com més instruments tinguem, alguns d’aquests propis, millor”, va indicar.
Hereu va matisar que, tant aquest dictamen com el presentat el 18 de desembre, que proposa canvis al Codi Penal espanyol, “hauran de ser analitzats en profunditat per tots els grups”. L’alcalde va reafirmar el seu missatge d’autoritat davant els okupes assegurant que la ciutat es pot construir “des de la crítica i l’alternativa, però no trencant les regles del joc”. També va insistir en la seva satisfacció per les últimes actuacions policials i judicials: “Els desallotjaments són ara més ràpids”.

SUPORT DE LA GENERALITAT
El president Montilla va donar un cop de mà a Hereu i va parafrasejar el seu lema d’aquesta setmana (“amb mi d’alcalde, Barcelona ja no és xauxa”) per assegurar que Catalunya “tampoc és xauxa per als okupes”. Montilla va remarcar que, actualment, no hi ha “cap demanda” de desokupació, bé per part de propietaris o de jutges, “que no hagi sigut atesa”.
Els dos socis de govern de l’alcalde, ERC i ICV, no van ser tan solidaris i van criticar la proposta. Les dues formacions van reclamar consensuar dins del tripartit municipal qualsevol petició sobre canvis legislatius que agilitzin desallotjaments.
El segon tinent d’alcalde, Jordi Portabella (ERC), es va oposar al dictamen. “No s’ha de confondre carpetes, perquè una cosa és l’ajuntament i una altra la justícia”, va advertir. “Cada un ha d’exercir la seva feina perquè en cas contrari, l’únic que es fa és confondre”, va afegir.
El regidor d’ICV-EUiA Ricard Gomà no es va voler pronunciar obertament fins que estudiï l’informe, encara que va avançar que, segons la seva opinió, “la via de tractament del fenomen ha de ser una combinació de dret civil i pràctiques de diàleg, però en cap cas penal”.
CiU i el PP van aprofitar la nova demostració d’esquerdes internes en el govern municipal per compartir el fons de la iniciativa, però denunciar-ne les formes. El president del grup municipal convergent, Xavier Trias, va qualificar la situació del tripartit local de “desgavell”. “El problema és que no hi ha una sola veu i tots hi diuen la seva”, va criticar.

BUSCAR ACORDS
Trias va qualificar d’”error” que el govern municipal no actuï “de manera col.legiada”, però es va mostrar d’acord de modificar el Codi Civil català. “Hereu tindrà el nostre suport per buscar acords i tenir posicions fermes, sempre que es faci amb sentit comú”, va assegurar.
Alberto Fernández Díaz (PP) va donar a l’alcalde la “benvinguda al club” dels que proposen “clarificar les normes i realitzar les reformes penals i civils necessàries per acabar amb la impunitat dels radicals”. Tot i això, el va renyar per “no haver exercit abans la seva autoritat” i no haver impedit que el fenomen “arrelés” a la ciutat quan era regidor de Seguretat.

Veïns de Sant Antoni impedeixen la instal·lació d’una antena

• Telefónica acut al jutge i demana que la policia hi intervingui per evitar sabotatges

DAVID PLACER /PATRICIA CASTÁN
BARCELONA
Uns 50 veïns de Sant Antoni van impedir durant tot el dia d’ahir la reforma i reconnexió d’una antena de telefonia mòbil del carrer del Marquès de Campo Sagrado 22 que ha estat desconnectada un any i mig per ordre judicial però que compta amb un nou permís de l’ajuntament. Segons els veïns, l’equip va disparar fins a 80 els casos de càncer en dues illes de cases pròximes. Aquesta és la segona ocasió en què els afectats aconsegueixen impedir la instal.lació de l’aparell, que ja van sabotejar el dia 20 de gener.
Telefónica va demanar ahir una ordre judicial perquè els Mossos puguin intervenir en el cas que els veïns tornin a obstaculitzar la instal.lació. El veí que presumptament va impedir la col.locació de l’equip fa dues setmanes va ser denunciat per Grues Vallès, per danys al seu vehicle, i va haver de declarar a la comissaria.
Mentre la tensió creix a Sant Antoni, com a mínim s’han registrat quatre protestes més a la ciutat per antenes de telefonia mòbil als carrers de Boada (Fabra i Puig), Via Favència (al costat de l’avinguda Meridiana), Mas Duran (Fabra i Puig) i Drassanes (Ciutat Vella). Els moviments veïnals també s’han oposat a aquestes instal.lacions a Sant Boi, Sabadell i Mataró.

ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC
El grup contrari a la instal.lació de l’antena exigeix al consistori una investigació mèdica completa. “L’ajuntament es va comprometre a fer un estudi epidemiològic, però només ho va fer en una finca”, comenta Andrés Yepes, veí del carrer del Marquès de Campo Sagrado.
L’ajuntament ha explicat que la nova antena compleix tots els requisits legals. “Ens vam comprometre a fer un estudi epidemiològic només si en la primera finca que vam analitzar, la més pròxima a l’antena, hi observàvem res d’anormal. Però els càncers que vam detectar no tenien relació entre ells”, va explicar a aquest diari la regidora de l’Eixample, Assumpta Escarp.
Però els manifestants no confien en les dades que aporten l’ajuntament i Telefónica. “Tinc leucèmia aguda. Al meu edifici hi ha hagut vuit casos de càncer des que van instal.lar l’antena el 1992, gairebé tots recents. Això no és casual”, va explicar Miguel Buendía, de 56 anys, porter del número 24.
Més de 500 estacions base de telefonia mòbil són a Barcelona. Com que moltes d’elles també transmeten dades (per a connexió a internet, entre altres funcions), les operadores han hagut d’actualitzar les seves llicències. Entre 50 i 60 estan en procés de revisió per l’ajuntament, segons Miquel García, director general de Serveis de Gestió Urbanística.
Precisament per no haver renovat la llicència, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar el 2004 retirar l’antena, però segons els veïns va continuar transmetent il.legalment fins a finals del 2005, quan va ser desconnectada. Ara Telefónica intenta desmuntar-la en part i instal.lar components actualitzats. La legislació prohibeix noves antenes en edificis de veïns i obliga a reduir-ne la potència si s’instal.len –com en aquest cas– a prop d’escoles o geriàtrics.

BCN estudia 2 emplaçaments més per restituir les ‘Quatre Columnes’

• Tots dos són a prop de la Font Màgica i respecten l’orientació original de l’obra derruïda el 1928

• La plataforma ciutadana que promou el pla rebutja que s’aixequin en un lateral de la plaça

ALBERT OLLÉS
BARCELONA
La restitució de les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, erigides el 1919 on ara hi ha la Font Màgica de Montjuïc i destruïdes el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera, va fer ahir un nou pas per a la seva realització definitiva.
Representants de l’equip de govern i del grup municipal de CiU es van reunir per consensuar la ubicació de la simbòlica obra, que evoca les quatre barres de la senyera, i van reafirmar la decisió, avançada dimecres passat per EL PERIÓDICO, que es tornin a erigir a la mateixa zona de Montjuïc on eren. Queda per tancar el lloc concret que ocuparan, que oscil.la entre la plaça de Carles Buïgas, on van estar inicialment; la del Marquès de Foronda, just a sobre; o davant del Palau Nacional, més amunt.

IMPACTE NEGATIU
La primera opció municipal segueix sent la plaça on hi ha la Font Màgica –mantenint la monumentalitat de les quatre columnes jòniques, de 20 metres d’altura– però orientades cap a l’oest, en direcció al pavelló Mies van der Rohe. Això respectaria la idea de l’autor sense causar un impacte negatiu sobre l’actual imatge de la façana de la muntanya.
Segons l’ajuntament, si es col.loquessin just on es van erigir taparien la font i alterarien el conjunt paisatgístic i monumental. El segon tinent d’alcalde, Jordi Portabella (ERC), va recordar ahir que el projecte de Puig i Cadafalch preveia posar allà columnes, ja que plantejava crear tres grups diferents de quatre columnes, un al centre i els altres dos als laterals de la plaça, encara que amb menys altura. Finalment, es va optar per construir només les quatre frontals.
L’handicap que presenta aquesta idea és que no convenç els responsables de la plataforma ciutadana que impulsa la restitució. Un portaveu de l’entitat va assegurar ahir que canviar d’orientació les columnes “desvirtua” l’objectiu de representativitat i màxima visibilitat amb què van ser ideades. “Sembla que les amaguin”, va afegir.
La plataforma demana reubicar l’obra a la mateixa plaça, però darrere de la font. No obstant, i segons va explicar Portabella, aquest emplaçament no és tècnicament viable, ja que en aquell espai estan previstos tres projectes més relacionats amb l’arribada del metro a la muntanya.
On sí que coincideixen les dues parts és en un altre lloc molt prò- xim, ubicat només uns metres més amunt, a la veïna plaça del Marquès de Foronda. Precisament, aquí hi ha els palaus de Victòria Eugènia i d’Alfons XIII, també construïts per Puig i Cadafalch.
“Aquesta solució conservaria l’orientació original i crearia, al mateix temps, un espai arquitectònic comú d’homenatge a l’autor”, segons va assegurar el regidor. La idea original d’aquesta reubicació és posterior al debat que s’està vivint ara i parteix de la presidenta del FAD, Beth Galí.

DAVANT DEL PALAU NACIONAL
L’ajuntament també estudia una tercera opció que suposaria enfilar una mica més les columnes i situar-les just davant del Palau Nacional. Això obligaria a reduir-ne la mida per no tapar la façana de l’actual seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El consistori vol arribar a un acord abans de l’estiu per complir el compromís de restituir les columnes aquest any.