Arxivat per a 25/01/2007

Bon Pastor: un barri sense futur. Comencen els enderrocs de les cases barates

gener 25, 2007

Tots els intents que diferents entitats, internes i externes al barri, han estat portant endavant per salvar les 784 cases barates de Bon Pastor, patrimoni històric de la ciutat, o almenys per garantitzar una sortida digna als més vells dels seus habitants, estan fracassant dia rere dia davant l’arrogància i la despreocupació amb la qual el Patronat Municipal de l’Habitatge (Ajuntament de Barcelona) ha començat les obres de vandalització i tapiat de les cases fins i tot abans de què tots els veïns hagin abandonat els seus habitatges. El Patronat especula, l’Associació de Veïns col·labora, els mitjans de comunicació silencien les veus contràries… només quedarà la memòria de la lluita d’unes 200 persones majors del barri, en contra dels abusos de poder i del despreci d’uns polítics que es diuen d’esquerres, però que el que volen és aprofitar econòmicament els terrenys, enderrocar, construir, i apilar la gent en blocs de pisos. >>>escriu una carta de protesta!

Llegeix més:: Bon Pastor resisteix: concentració de protesta el día de l’inauguració dels nous pisos (26 gener) :: Més destroçaments i mobbing a Bon Pastor – fotos (25gen) :: [audios] i [fotos] dels primers enderrocs i tapiats (24gen) :: Mobbing immobiliari del Patronat en contra dels veïns i veïnes de Bon Pastor (24gen) :: Sentència del Contenciós Administratiu (22set) :: Veïns de Bon Pastor impugnen l’enderroc de les cases barates (1nov06) :: Aquest any el Patronat enderrocarà les primeres 150 cases barates (Masala, juny 2006) :: Estudi sobre les opinions dels veïns (2005) :: links (2004)
Més info:: especulació

Crítiques a l’Ajuntament de Barcelona per haver descontrolat la despesa en anuncis

gener 25, 2007

L’Ajuntament de Barcelona va gastar 11.785.000 euros en publicitat al llarg de 2006, la qual cosa vol dir haver multiplicat per dos i escaig les previsions realitzades a principi d’any, que eren de 4,9 milions. Així ho va reconèixer el regidor José Cuervo en el decurs de la Comissió de Presidència, Hisenda i Coordinació Territorial. La regidora unionista Sònia Recasens ha criticat aquesta desviació i, en declaracions recollides a e-notícies posa de manifest “una mala gestió i un ús desmesurat dels recursos públics amb una finalitat totalment partidista”.

Imma Mayol cobra 100.000 euros anuals

gener 25, 2007

La tercera tinent d’alcalde de Barcelona, Imma Mayol, que es va declarar fa uns dies “antisistema”, cobra d’entre 95.280 i 105.400 euros a l’any, segons dades del lloc web de l’Ajuntament de Barcelona, que recull La Razón. Aquesta quantitat és la suma d’un sou base d’entre 68.231 i 77.764, als que s’han de sumar les despeses de representació, que oscil·len entre 27.049 i 27.636 euros anuals. D’aquesta manera, Mayol obté per la seva tasca més ingressos que el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que guanya 87.522 euros anuals. A més, Mayol ha de sumar a aquest sou, els diners que guanya per cada una de les comissions en les que participa.

Mayol insisteix que és antisistema i advoca per ajudar els okupes

gener 25, 2007

• La regidora s’uneix a la idea d’ERC que el col.lectiu pagui només lloguers simbòlics

• Ferran Julián (PSC) recupera l’aposta de Clos de dialogar amb els esquàters

ALBERT OLLÉS
BARCELONA
Amb o sense cotxe oficial, tal com li va criticar dimarts passat CiU, i malgrat la polseguera que van aixecar les seves polèmiques declaracions d’aquell dia, la tercera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, va ratificar ahir que se sent “una mica antisistema”.
L’alcaldable d’ICV-EUiA va tornar a protagonitzar una nova jornada d’acusacions creuades i propostes electoralistes que van confirmar la prematura febre de precampanya que ha contagiat tots els grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona, a encara quatre mesos de les municipals del 27 de maig.
Mayol va respondre als atacs rebuts per les seves paraules amb un al.legat en el seu estil més pur: “Em sento antisistema com a feminista que lluita contra el patriarcat; com a defensora dels drets civils davant la transgressió que significaven fins fa poc els matrimonis entre homosexuals, i contra penalitzar l’ocupació no violenta i amb fins socials”.
“I segur que hi ha més d’un regidor socialista que, com a polític d’esquerres, pensa també que s’ha d’anar contra el sistema”, va afegir en forma de dard enverinat. Mayol va mostrar la seva adhesió a la tam- bé polèmica proposta llançada dimarts per ERC, l’altre soci del cada vegada menys equip de govern, que els okupes paguin un lloguer simbò- lic als propietaris.

UN CONTRASENTIT
Va ser, no obstant, un suport condicionat a despenalitzar primer l’okupació, un altre tema en què la tercera tinenta d’alcalde es manté inamovible. “Si no es fes així, seria un contrasentit”, va acabar dient.
L’alcalde Jordi Hereu va mantenir silenci per segon dia consecutiu, però li van créixer els nans per on menys es podia esperar. El regidor de Seguretat, Ferran Julián (PSC), va saltar a la palestra per ressuscitar la idea de l’anterior alcalde, Joan Clos, de dialogar amb els okupes.
Julián va dir que no comparteix la proposta republicana, en què l’ajuntament actuaria com a garant del contracte de lloguer i els propietaris que no firmessin serien penalitzats pel seu “incivisme”, segons ERC, amb càrregues fiscals.
El regidor va afirmar que la proposta no és innovadora i va recordar el fracàs d’un pla similar a Mataró. També va explicar que els membres del col.lectiu afirmen que no poden pactar un acord marc perquè cada casa okupada està autogestionada per una assemblea que té poder decisori.
Malgrat això, es va mostrar obert a parlar amb els okupes. “Si hi ha una voluntat de diàleg per totes les parts hi estic disposat, i si obrim el diàleg podrem arribar a acords”, va sentenciar. Aquesta idea, que li va costar moltes crítiques a Clos poc abans de marxar, no coincideix amb l’estratègia del nou alcalde, més procliu a actuar amb mà dura.

RÈPLICA DELS ESQUÀTERS
Fonts del col.lectiu okupa van replicar que desconfien de l’oferiment de Julián, que no concreta si vol despenalitzar el tema o pactar els usos dels edificis. Les paraules de Mayol els suggereixen que “a ella li ha tocat fer de bona, perquè Saura –conseller d’Interior, del mateix partit– ha fet de dolent”.
La rèplica d’ERC va arribar de la mà del regidor de Gràcia, Ricard Martínez, que va afirmar que el PSC “pateix el desgast de tants anys de poder a la ciutat i no és capaç de destil.lar els nous fenòmens socials per tal de fer una gestió que tendeixi a solucionar-los”. També va dir a Julián que ha de ser “receptiu” a altres propostes.
L’oposició, descol.locada amb tant enrenou filial, en va intentar treure partit com va poder. Alberto Fernández Díaz va insistir en la dimissió de la regidora i va intentar implicar-hi Hereu. “L’ha de cessar i, si no ho fa, demostrarà falta de lideratge”, va dir. Xavier Trias (CiU) va demanar més coherència a l’equip de govern en relació amb el fenomen okupa.

L’esperit del Tibidabo

gener 25, 2007

María Francisca Graells de Reynoso
Portaveu de SOS Tibidabo i besnéta de Salvador Andreu, fundador del parc d’atraccions. Barcelona

El Tibidabo és patrimoni de tots els barcelonins i no només dels veïns que vivim al cim, a les cases i als pisos construïts pel doctor Andreu fa 100 anys per als treballadors del parc d’atraccions. Però aquests veïns, a causa de la seva proximitat, som els únics que podem donar testimoni del que hi està passant i denunciar el que està a punt de passar. Estan en joc uns preciosos boscos d’alzines que van plantar el doctor Andreu i els seus socis. La massiva afluència de cotxes a Collserola és contradictòria amb la preservació del medi natural. Desitgem que es respecti aquest esperit i que tot continuï tal com ho tenim a la memò- ria. La realitat del canvi climàtic ens porta a exigir de les autoritats una actitud respectuosa amb el medi ambient, per sobre d’interessos recaptatoris, que sembla que és la dinàmica actual.

Zeros a l’esquerra

gener 25, 2007

Tinent d’alcalde de Barcelona

Zeros a l’esquerra

ImmaSaurus
Alfred Bosch
Jo vaig prometre reivindicar tot allò nascut a Mallorca fins a l’última patata, però no m’ajudes gaire. Quan apareixes en pantalla per confessar el teu amor als antisistema, Imma Mayol, i et declares més a prop dels okupes pacífics que no pas dels especuladors (pacífics o guerrers, aquests?), ja no sé com fer-m’ho. No et penso avorrir amb tot allò dels rebels de cotxe oficial, alternatius de Fòrum de les Cultures o pijoprogres de torretes a l’Empordà. Ara bé, em temo que estàs posant a prova els límits del progressisme intel·ligent, aquell que a la seva esquerra sap que hi té zeros i que cal frenar a la frontera dels moviments anti-seny. Observo el teu gest, amanit amb ulleres d’Armani, arracades de Cartier i un pentinat de reflexos verds-i-rojos, i anticipo el dolor de l’extinció que t’amenaça. Com a eina de govern, no estic segur que el bon rotllo sigui la millor opció. Serveix per als diplodocus, que ens desperten tot l’afecte perquè ja no regeixen els destins de la terra. Dins del parc juràssic, les criatures de l’època leninista hi poden sobreviure, quan són sostingudes per una vasta catifa de gespa ecològica i els fruits silvestres del gènere multi-culti. Però a la nostra jungla de ciment i complicacions ètiques, no veig com preservar els grans saures que encara vegeten en la irresponsabilitat. Ho sento, ImmaSaurus, però si no evoluciones de debò, cada dia et veig més dibuixat el perfil de fòssil.

Veïns de Sants, angoixats per l’aparició d’esquerdes

gener 25, 2007

Sants-Montjuïc · Les vibracions que provoquen les obres del TGV preocupen els veïns del passeig de Sant Antoni. Volen que s’hi posi remei per poder descansar

Veïns de Sants, angoixats per l’aparició d’esquerdes

Montse Capella
Eren passades les 10 de la nit d’aquest dilluns quan els veïns del passeig de Sant Antoni van notar una forta vibració. “Vam notar com tremolava la casa”, explica la Maria Torra, veïna del número 11. “La veïna de l’àtic va notar com la impressora es movia”, comenta la Glòria Grillo, presidenta de la comunitat de veïns al número 13. Trenta minuts més tard “vam tornar a sentir una sacsejada”. Preocupada per les contínues vibracions, Torra va trucar a la Guàrdia Urbana. “Ens van dir que la causa era una tuneladora que treballava a prop de l’Estació de Sants”, recorda. “Pel que ens van dir, aquesta màquina tenia els permisos per operar de nit”, afegeix.

Les vibracions a casa de Torra i a la resta del carrer van continuar fins ben entrada la matinada. “No vaig poder dormir ni descansar com Déu mana”, assegura. Però per a aquesta veïna de Sants el problema més preocupant és la inseguretat i la por que es deriven d’aquestes vibracions. “És una casa de més de cent anys d’història, com moltes de la barriada. Pateixo per la seva estructura. No tinc cap necessitat de passar nervis, por i angoixa”, diu.

L’endemà al matí Torra va trucar al Districte per esbrinar “què estava passant i com s’hi podia posar solució”. El possible culpable són les obres del TGV que porta a terme Adif (Administració d’Infraestructures Ferroviàries) a l’Estació de Sants. L’ens encarregat de portar l’alta velocitat a Catalunya nega que hi hagi una tuneladora treballant-hi. “Les obres de ronda del mig a Sants Estació es fan a partir d’un sistema de túnel amb mina. Una mena de pic i pala”, expliquen fonts d’Adif.

L’empresa pública reconeix que ja ha rebut queixes d’alguns veïns de la zona de Sants en relació amb les obres d’adaptació de l’estació. “S’estudiarà cas per cas i es farà un informe per determinar si les obres d’adaptació que s’estan fent a l’estació són les causants d’aquestes vibracions”, informen fonts d’Adif. Si es demostra que les obres són les que provoquen aquestes molèsties, “l’empresa hi posarà remei”. Una de les primeres mesures seria “reparar els danys ocasionats i posar en marxa els mecanismes per evitar que torni a passar”, afirma Adif. L’encarregada de fer els informes serà una empresa especialitzada independent.

A banda de les tremolors, Torra també alerta de les esquerdes que han aparegut a les parets de casa seva. Tot i que ja les havia detectat després de l’estiu, “he començat a donar-hi importància arran de les vibracions”. En Joan Feu i Giralt, propietari del número 15 del passeig de Sant Antoni, que ha patit els efectes de les sacsejades, també ha detectat algunes esquerdes a casa seva. “Aquesta setmana m’he fixat en unes esquerdes a l’habitació del primer pis i tinc la sensació que una que hi havia al balcó s’ha eixamplat recentment”, comenta el Ramon. La Glòria, en canvi, no té cap esquerda, “ni sembla que tampoc en tingui cap dels veïns d’escala del número 13 del passeig”.

El concejal de Seguridad, a favor de “dialogar” con los ‘okupas’

gener 25, 2007

J. BAUZÁ / EL PAÍS – Barcelona – 25/01/2007

Pese a que la consigna que circula en muchos despachos del Ayuntamiento de Barcelona, especialmente en los de los concejales del PSC, es la de no entrar en polémicas con la cuestión de la okupación, ayer fue el concejal de Seguridad, Ferran Julián, quien terció en el debate. Y lo hizo en un sentido que sorprendió en no pocos despachos municipales al mostrarse favorable a “abrir diálogo” con los okupas. Julián, que ayer presentó un nuevo modelo de vehículos de la Guardia Urbana, fue preguntado sobre su opinión a propósito de las posturas de los socios de gobierno de ERC e ICV. Jordi Portabella (ERC) manifestó el pasado martes que era partidario de buscar acuerdos entre la Administración y los okupas para ceder espacios en desuso ajustando un precio. Imma Mayol (ICV), por su parte, reiteró que la okupación no debería estar tipificada como delito penal porque supone meter en un mismo saco a diferentes tipos de okupas. Y ayer el concejal de Seguridad dijo: “Si hay diálogo podemos llegar a acuerdos, pero hasta que no lo iniciemos no puedo decir si se aplicará”, en referencia al modelo que defiende Portabella.Y añadió: “Todo lo que sea poder establecer una buena relación con cualquier movimiento asociativo, cultural y reivindicativo que hay en la ciudad es muy importante”. Las afirmaciones de ayer de Julián fueron en la línea del anterior alcalde, Joan Clos, poco antes de las fiesta de Gràcia del verano pasado que levantaron una polvareda importante. Julián zanjó ayer la cosa diciendo que de la okupación hay que hablar dentro de la comisión municipal que se creó: “Prefiero que trabajemos más y hablemos menos”.
“De lucha y de gobierno”
Las críticas que llovieron sobre la tercera teniente de alcalde, Imma Mayol, no han hecho que se moviera ni un milímetro de su posición original. Así, Mayol reiteró ayer que se siente “una antisistema” y atribuyó los ataques recibidos por los grupos municipales de la oposición, CiU y PP, al “clima preelectoral que vivimos”. “Cuando hace años empecé a militar en el PSUC nos definimos como un partido de lucha y de gobierno. Ahora, desde mi cargo público, sigo reivindicando esas ideas de lucha”, señaló.
La ecosocialista afirmó que la solución al problema de los okupas pasa por el diálogo, por lo que propuso despenalizar sus actividades. “No estoy abogando por la legalización de la ocupación. Pero pido que se regule en el derecho civil”, indicó Mayol. Y reiteró su apoyo a todos los colectivos alternativos, “excepto en el caso de que haya violencia”, precisó. Sin embargo, no dijo dónde se encuentra el límite de la violencia: “Eso es trabajo de los jueces”, afirmó.
La polémica arrancó el martes en una entrevista en TV-3. Inma Mayol se definió como “antisitema” y afirmó sentirse “más cercana a los okupas que a los especuladores”.

Divina ‘pijo-progressia’

gener 25, 2007

Divina ‘pijo-progressia’
Pilar Rahola
Retinc, com si fos un tresor de la memòria, la frase que em va dir, fa molts anys, un diví líder del PSUC, quan intentava fer un reportatge sobre la transició política. Jo encara tenia aquella mirada d’ingenuïtat adolescent que tendia a engrandir la mítica dels referents de l’època, però aquella expressió, dita en el sumptuós menjador del meu milionari progressista, em va fer aterrar. Parlàvem de les manifestacions antifranquistes i l’home, rodejat de luxes, em va etzibar: “Era higiènic manifestar-se amb els obrers”. Des d’aquell memorable dia, he conegut molts altres pijo-progressistes, la higiene dels quals necessita una certa dosi d’okupes, una mica de pancarta alternativa i alguns toquets d’ecologia, per tal de sentir-se a gust. En tots els casos, he tingut la impressió que hi havia més estètica que ètica, i que darrere de la superficialitat dels eslògans políticament correctes, el que bategava era una vida magníficament burgesa i adequadament fashion. Pijería dissenyada, no cal dir, amb camises Toni Miró; no en va els nostres pijo-progres vesteixen modern, devoren l’alta gastronomia i quan estan fatigats, descansen els pobres ossos en els magnífics relais-châteaux del país. És a dir, són inequívocament antisistema i alternatius. És aquesta curiosa condició contestatària, amb Visa or, la que ha portat la tinent d’alcalde Imma Mayol a declarar-se antisistema, no se sap si per relliscada verbal, o per no gens innocent estratègia electoral. Sigui com sigui, que una parella amb dos sous públics des de temps immemorials, algunes propietats rellevants i dos cotxes oficials vulguin vendre el producte antisistema, no deixa de ser xocant. Demagògia política? Més aviat inconsistència ideològica, en la línia de la militància estètica que resulta tan pròpia d’algunes esquerres ortodoxes.
INTENTARÉ JUSTIFICAR-ME, a través de les pròpies paraules de la Mayol. Diu en l’entrevista amb Josep Cuní: “Entre un okupa i un especulador, jo estic amb l’okupa”, i després arrodoneix la profunda reflexió amb sorolloses addendes. Bo i escoltant l’entrevista, arribem a algunes conclusions, entre d’altres que l’actual conseller Saura està en contra de la penalització de l’okupació, que si no fan res violent, els okupes són la punta de llança de la lluita antiespeculativa, que ella és contrària als pressupostos militars, i que l’amoïna molt la contaminació. Podria continuar, atès que el llistat de titulars propis de la correcció progre, es van amuntegar en la taula del Cuní. Però amb el que hi ha transcrit en tinc suficient per arribar a dues conclusions: que determinats progres, quan governen, apliquen la màxima d’Alfonso Guerra, i creuen que estan en el poder “d’oïda”; i que les consignes sempre resulten més publicitàries que les idees, sobretot si falta poc per a les eleccions. Mayol, per exemple, es passa la vida parlant de sostenibilitat, i alguns la recordem penjada d’un fanal mesurant la contaminació acústica de la ciutat, en plenes eleccions. Quatre anys després, Barcelona està més contaminada, no es coneix cap mesura seriosa per lluitar-hi, i no sembla que la seva presència hagi servit per a canviar sosteniblement la política municipal. Però, lluny de pesar-li el càrrec, continua parlant com si fos la que porta la pancarta. Passa el mateix amb el tema especulatiu. Governen les esquerres a Barcelona des de sempre, i ara arreu, i tanmateix Espanya és el país on el totxo campa amb més alegria, ningú no vol fer una llei transparent de finançament dels partits, i les polítiques de vivenda social són un pur decorat. Vol lluitar contra els especuladors? Doncs que deixi de parlar com una okupa de cap de setmana, i faci les lleis pertinents. Ho diu la dita: no es pot ser a missa i repicar campanes. I la Mayol fa molt que està a l’altar del poder, de manera que seria hora que deixés de fer veure que és una infiltrada de l’oposició. No només no en té res, d’antisistema, sinó que deté el poder del sistema. De fet, la Mayol és l’exemple més clar de com viure del sistema, i no morir en l’intent.
Periodista i escriptora

La despesa de l’Ajuntament de Barcelona en publicitat institucional es dispara

gener 25, 2007

Dijous, 25 de gener de 2007 a les 20:00
Informa: Guillem Política
Si ahir informàvem que el govern valencià té previst invertir 244.000 euros i 31.500 euros en dos projectes d’ “autobombo” en forma de propaganda institucional, a part de tot el que s’ha anat gastant durant la legislatura, ara és l’Ajuntament de Barcelona qui es situa a l’epicentre de la despesa en publicitat. Segons va admetre ahir el regidor José Cuervo, durant l’any 2006 el consistori barceloní va gastar gairebé 12 milions d’euros (11.785.000) en publicitat institucional, o el que és el mateix, va superar en 7 milions d’euros el seu propi pressupost -que és de 4.9 milions d’euros, més del doble- en aquesta matèria..

El mateix regidor Cuervo va treure importància a aquest fet, i va afirmar que la despesa s’havia d’analitzar “en números relatius”, ja que segons fonts de l’Ajuntament aquests gairebé 12 milions d’euros representen una mica menys del 0.6% del pressupost municipal. Un raonament sorprenent, que insinua que es poden dilapidar alegrement 12 milions d’euros en publicitat -amb un desviament del 140% del pressupost original- només perquè relativament “no és tant” en relació a altres partides del consistori.

Notícies relacionades:
El govern Camps aprova gastar 244.000 euros per publicar una revista de propaganda institucional 2 mesos abans de les eleccions (24/01/2007)

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.