Hereu censura la protesta per l’habitatge

Hereu censura la protesta per l’habitatge
per Mans Netes	09 gen 2007 02:16:20
Jordi Hereu s’ha negat rotundament a que la protesta de suport als sense sostre que s’ha donat a Paris s’extengui a Barcelona. Ha afirmat no entendre perque s’ha escollit Barcelona. A Hereu potser se li escapa que més enllà de l’Avinguda Pirson i la Bonanova no hi ha qui s’emancipi a Barcelona. El preu del m2 a Barcelona supera ja els 4500 Euros de mitjana i en alguns barris supera els 6.000.

Habrá acampada de los “sin techo” en Barcelona si las autoridades no dan respuesta a sus demandas

La asociación Hijos de Don Quijote desmanteló todos los campamentos en Francia tras aprobarse un plan para habilitar 27.100 plazas de alojamiento

09/01/2007 | Actualizada a las 12:12h | Barcelona

Silvia Colomè |

Los Hijos de Don Quijote, una ONG francesa que lucha por la vivienda digna, y la “Assemblea Popular per a un Habitatge Digne” han amenazado en realizar una acampada similar a la de París si las autoridades no dan respuesta a sus reivindicaciones. Ayer se dio por terminada la movilización en la capital y en otras ciudades francesas tras conseguir que el Gobierno asumiese parte de sus reivindicaciones.

“El caso francés nos demuestra que salir a la calle a manifestarse sirve de alguna cosa”, ha afirmado Albert Sancho, de la Assemblea, antes de añadir “que los políticos tomen nota”. De momento, aún no han confirmado si acabarán organizando una acampada, aunque aseguran que esta decisión se tomará si las administraciones “no se sensibilizan y no solucionan el problema de los sin techo de una manera digna”.

Para Sancho, “el caso francés demuestra que si hay voluntad política son posibles las medidas estructurales para conseguir una vivienda para todos”. La Assamblea se contentaría si las autoridades “no nos prometen cosas para de aquí 25 años, sino que, como en Francia, en el 2012 cualquier persona sin vivienda pueda exigir ante un juez el derecho a un hogar”.

Tres veteranos de París
Barcelona es, de momento, la primera ciudad donde se extiende la iniciativa de los Hijos de Don Quijote. Esta semana han llegado tres miembros de la ONG francesa: el valenciano Guillermo Carbajosa, que es sin techo en París y que en Barcelona vive en una casa okupada; Ansó Prieto, una joven parisina de madre española; y Llorenç Navarra, de Sant Cugat del Vallès.

Los tres han indicado que estarán en Barcelona un mínimo de un par de semanas. Entre sus objetivos está mantener contacto “con las personas que viven en la calle” y estudiar algún tipo de acto reivindicativo. “Lo que haremos, lo haremos hasta la muerte”, enfatizó Guillermo Carbajosa.

Las dos asociaciones han coincidido en destacar que su lucha “es la misma, pero con matices”, según ha afirmado Ignacio Rubio, de la Assamblea.”Los sin techo no son uno de los ejes principales en Catalunya, pero el trasfondo de las movilizaciones es el mismo: garantizar el derecho de la vivienda para todos”, ha puntualizado Sancho.

Desafío al Ayuntamiento
Ante una eventual actitud de las autoridades en contra de la movilización, como ha anunciado el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, Albert Sancho dijo: “Sabemos cuál es la respuesta de las administraciones a las movilizaciones ciudadanas. Acampar en Francia es totalmente legítimo. Hereu tendría que permitir que los ciudadanos exijan a las administraciones lo que ellas deberían hacer”.

En Francia, ayer terminaron las acampadas en el centro de París y otras ciudades. La asociación Hijos de Don Quijote anunció el desmantelamiento progresivo de todos los campamentos después de que el Gobierno francés decidiera aprobar un plan extraordinario para habilitar 27.100 plazas donde alojar a personas sin techo.

El Ayuntamiento de Barcelona rechaza una audiencia pública sobre Can Ricard

EL PAÍS - Barcelona – 09/01/2007

El Ayuntamiento de Barcelona descartó ayer la posibilidad de celebrar una audiencia pública para debatir sobre el futuro del recinto fabril de Can Ricart, situado en Poblenou, tras la petición realizada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB) en este sentido. Can Ricart está afectado por un plan de protección, aprobado el pasado 24 de noviembre por el Consistorio. El plan municipal sólo preserva una parte del recinto, lo que ha causado el rechazo de los vecinos, agrupados bajo la plataforma Salvem Can Ricart.

Un portavoz del gobierno municipal aseguró ayer que el plan de conservación de Can Ricart fue aprobado tras un “procedimiento de participación muy amplio” y que en el mismo se incluye un informe sobre dicha participación. Según el Ayuntamiento, el plan municipal, que ha sufrido diversas modificaciones respecto al proyecto inicial, incluye “suficientes cambios”, aunque “seguramente no recoge la voluntad y el espíritu del 100% de las peticiones vecinales”.

La FAVB hizo llegar el 5 de enero al Ayuntamiento una petición formal para que convocara una audiencia pública sobre Can Ricart, en la que las entidades vecinales y ciudadanas pudieran realizar sus propuestas, ante la presencia de un representante municipal.

Obert el termini per al sorteig de parades d’artista a la Rambla

• Pintors i dibuixants critiquen el mètode i que el concurs sigui anual

Un artista treballa a la Rambla, ahir. Foto: JOAN CORTADELLAS

R. M. S.
BARCELONA

El municipi va obrir ahir una nova convocatòria per optar a cada una de les 50 parades al carrer per a un centenar de caricaturistes, retratistes i paisatgistes de la Rambla. Les seves adjudicacions, per sorteig, es coneixeran el pròxim 6 de març. La normativa, que l’ajuntament va establir el 2000 per vetllar per la qualitat de les obres i evitar l’aglomeració de professionals en aquesta via, és criticada per la majoria d’artistes, tant pel seu procediment, que titllen d’injust, com per la durada de la llicència, anual.
El primer rebuig, el mètode, és una de les principals inquietuds que ahir reconeixien alguns dels professionals que treballen en aquest privilegiat i turístic espai. Com José Ferrari, que només fa un any que està a la Rambla al guanyar una plaça el 2006, per la qual es paguen 300 euros anuals.
Al ser el primer cop que es presentava, va haver de passar un examen i fer una mostra del seu treball davant un jurat. Ara ja no necessita aquesta selecció –els nous l’hauran de passar el 15 de febrer–, però tem que hi hagi més sol.licituds que places i el sorteig el deixi fora. “No és just que treguin a uns per posar-hi uns altres. Tots hi hauríem de tenir dret perquè vivim d’això”, va dir.
Ferrari, que treballa dues setmanes al mes a la Rambla –les altres dues la parada l’ocupa un altre artista, ja que són compartides–, apunta que l’ajuntament hauria de buscar altres enclavaments per ubicar els professionals que quedin fora. No obstant, un altre creador, Andrei Bogomolov, discrepa: “No hi ha un altre lloc per a dibuixants com nosaltres. Aquí hi ha moviment, gent i molt turisme. Això és la Rambla”.

REIVINDICAR L’ANTIGUITAT
Aquest artista, que està fent caricatures en aquesta via des del 1994, lamenta que les llicències s’hagin d’aconseguir cada any i que no es tingui en compte l’antiguitat. “A totes les empreses es respecta la veterania, aquí no. Això no ens permet ni demanar un préstec perquè la nostra feina és inestable, només la tenim garantida durant un any”, va lamentar.

Els Fills de Don Quixot es reuneixen amb col·lectius de BCN

• L’Assemblea per un Habitatge Digne, amfitriona de membres del moviment

1. • L’oenagé fa una crida a aixecar tots els campaments que ha instal.lat a França

Una filera de tendes al canal parisenc de Saint-Martin, ahir, abans de la crida a aixecar-lo. Foto: REUTERS / CHARLES PLATIAU

ROSA MARI SANZ / BARCELONA
JOSÉ A. SOROLLA / PARÍS

Els tres representants de l’oenagé Els Fills de Don Quixot que van arribar diumenge a Barcelona, com va avançar aquest diari, van mantenir ahir diverses reunions amb col.lectius socials que defensen el dret a una vivenda. La visita dels membres d’aquest grup francès, que s’ha donat a conèixer amb una campanya en suport de persones sense sostre, coincideix amb la crida a aixecar els campaments que tenen instal.lats a França, després d’aconseguir que el Govern assumeixi part de les seves reivindicacions en favor de les persones sense domicili fix (SDF).
En la seva visita a la capital catalana, els membres del grup, que van declinar fer declaracions, van tenir com a amfitrions l’Assemblea per un Habitatge Digne, el col.lectiu que ha encapçalat les últimes manifestacions en què milers de persones han sortit al carrer pel dret a un pis. Ahir al matí, l’oenagé francesa es va reunir a l’Observatori Desc amb entitats socials amb l’objectiu de recollir informació sobre la vivenda a la ciutat a partir de la qual, segons va explicar una portaveu de l’Assemblea per un Habitatge Digne, Ada Colau, podrien portar a terme algun acte de protesta.

27.100 PLACES D’ACOLLIDA
La mobilització a França ha donat resultats. Els Fills de Don Quixot van obtenir ahir una nova victòria a l’obligar el Govern a crear 27.100 noves places d’acollida per als sense sostre. Després d’una setmana de negociacions, l’oenagé ha fet una crida a aixecar els campaments, instal.lats des del 16 de desembre a París i en una altra desena de ciutats franceses, al considerar suficients les mesures adoptades pel Govern.
Dirigents d’Els Fills de Don Quixot es van reunir dissabte amb el ministre de Cohesió Social i Vivenda, Jean-Louis Borloo, i amb la seva ministra delegada, Catherine Vautrin, per perfilar els termes de l’acord aconseguit ahir. A l’iniciar-se el moviment de solidaritat amb els SDF, Vautrin havia qualificat les accions del grup com de “poudre aux yeux”, que es podria traduir com “enganyar amb falses aparences”.
El ministre de Cohesió Social va precisar que a tota persona acollida als centres (les 27.100 noves places s’afegeixen a les 3.000 existents permanentment) se li oferirà una solució “perenne” en el parc púbic de vivendes o en el privat.
A les ribes del canal de Saint-Martin de París, on fins ahir hi havia 300 tendes de campanya ocupades per les persones sense sostre, el líder del moviment, l’actor Augustin Legrand, va anunciar a megàfon obert l’acord. “Un canvi radical de política en relació amb els sense sostre i la certesa que el dret a l’allotjament exigible davant dels tribunals s’aprovarà pròximament en un verdader esperit de consens polític i associatiu ens condueix a una sortida immediata d’aquesta crisi”, va assegurar Legrand.

Barcelona tanca en nou mesos 166 locals, però pocs per soroll

• La Guàrdia Urbana va aixecar 309 actes, la majoria per incomplir horaris i per llicències irregulars

1. • L’11% de les denúncies van ser per excés de volum dintre del negoci o a la sortida

Cues d’entrada a la sala La Paloma, actualment tancada, el 23 de desembre passat. Foto: ARXIU / JORDI BARRERAS

Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.

ALBERT OLLÉS / JORDI SUBIRANA
BARCELONA

L’entrada en vigor l’estiu del 2005 dels tancaments exprés, amb una forta irritació en el sector de les sales de concerts, ha provocat 166 precintaments de locals públics d’oci durant els nou primers mesos del 2006, tot i que pocs d’ells per excés de soroll.
Segons xifres municipals, les primeres que es coneixen des de l’aprovació del protocol municipal que agilitza la clausura de locals irregulars, la Guàrdia Urbana va aixecar 309 actes per infraccions entre l’1 de gener i el 15 de setembre de l’any passat. D’aquestes, només 33 (un 11%) ho van ser perquè els locals sobrepassaven el volum sonor permès al seu interior o a la sortida.
Les dades no especifiquen els precintaments provocats per aquest motiu, però el percentatge d’actes evidencia que van ser una minoria. Al contrari, més de la meitat de les denúncies dels agents van ser per incomplir horaris i per temes relacionats amb les llicències.
Més de la meitat dels tancaments es van concentrar a Ciutat Vella i l’Eixample. Al primer d’aquests districtes s’hi ubiquen locals històrics que han hagut d’abaixar la persiana definitivament (El Cangrejo), temporalment (La Paloma) o que veuen perillar el seu futur (London).

CIUTAT VELLA I EIXAMPLE
Ciutat Vella és el districte que va registrar més clausures, l’Eixample el que va sumar més actes i Gràcia el que va denunciar més locals. En aquest últim hi destaquen els precintaments de La Cibeles i La Sal, efectuats abans del període indicat, però que segueixen vigents. Un altre cas conegut és el del KGB.
El 30% de les infraccions van ser per incompliment d’horaris i el 25% per exercir activitats diferents de les autoritzades per la llicència administrativa o per no tenir el permís. Això confirma, segons fonts municipals, la teoria que l’actual debat sobre la conciliació del dret a l’oci amb el del descans es deu més als precintaments de locals simbòlics que a un augment significatiu d’aquestes infraccions.
“No hi ha una ofensiva contra les sales, sinó que han coincidit diversos tancaments d’espais populars que acumulaven multes des de fa anys”, va assegurar ahir Lucas Martínez, responsable del departament municipal de control i reducció de la contaminació acústica.
Martínez va dir que s’ha iniciat el procés d’instal.lació generalitzada de limitadors-registradors de soroll, anunciat l’octubre passat per la tercera tinenta d’alcalde, Imma Mayol. La regidora va avançar llavors que es revisaria l’ordenança acústica per obligar a instal.lar els dispositius i tipificar les multes.
Aquest punt segueix pendent dels estudis jurídics encarregats i l’objectiu és ara, segons Martínez, “actualitzar” l’ordenança, generalitzant els limitadors a les sales, petites i grans, que superin els 70 decibels. “És una bona pràctica d’autocontrol que permet als propietaris defensar-se de les denúncies, i que per tant té una bona resposta”, va concloure.

Poblenou

I. M.
Barcelona

El Poblenou està augmentant en veïns i treballadors del 22@, i no podem esperar que ampliïn el transport públic per quan tinguem el barri ple, el 2020, i seduir així les empreses. El barri ha de tenir funcionant tots els seus serveis (escoles, guarderies) i un bon transport públic. No podem anar sempre tapant forats, sinó anar cap endavant. La unió del Trambaix i el Trambesòs és vital. També aniria bé un bus que recorregués tota la Diagonal.

Sales tancades

Jordi Mullor Tenas
Barcelona

Llegeixo aquests dies que l’Ajuntament de Barcelona es dedica ara a tancar les sales de festes de Barcelona per l’ofensiva antisoroll. Quan diuen sales de festa volen dir els petits bars musicals on es pot escoltar música a un volum normal i fer una cervesa tranquil.lament, fer petar la xerrada amb els amics i després tornar a casa en un autobús nocturn. No estem parlant d’una macrosala on la música és tan alta que no et permet parlar i on la beguda típica és el cubata. Potser és que la solució és posar totes les sales de festes fora de Barcelona, de forma que hagis d’agafar el cotxe per arribar-hi, ignorant els llocs de controls d’alcoho- lèmia, o fer, de forma il.legal i al carrer, un botellón. ¿Només m’ho sembla a mi o estem convertint Barcelona en una ciutat aparador? La gent jove també té dret a sortir de nit. Per cert, jo tinc 38 anys.