Archive for desembre, 2006

El propietari de Can Fargas demanda l’ajuntament

desembre 30, 2006

• L’empresa sol.licita que s’executi el pla de reforma que es va aprovar al novembre

  1. • El consistori va retirar el projecte en benefici d’un altre d’iniciativa municipal

 Els porxos de la primera planta, al costat d'una zona enjardinada. Foto:  DANNY CAMINAL
Els porxos de la primera planta, al costat d’una zona enjardinada. Foto: DANNY CAMINAL

 El pati interior de la masia, amb la torre de defensa al centre, dijous passat. Foto:  DANNY CAMINAL
El pati interior de la masia, amb la torre de defensa al centre, dijous passat. Foto: DANNY CAMINAL

ALBERT OLLÉS
BARCELONA

El pols que hi ha entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Unicompta, propietària de la masia de Can Fargas, pel futur d’aquest històric edifici d’Horta es complica cada dia més. La propietat ha decidit demandar el consistori després de la decisió presa en el ple municipal del 22 de desembre passat –amb el vot favorable de tots els grups– de retirar el pla de rehabilitació privat aprovat al novembre per un presumpte error d’Urbanisme, que va incórrer en silenci administratiu al no presentar al.legacions en el termini previst per a això.
Unicompta demana al jutge una sentència que obligui a executar el seu pla. “La llei està de part nostra i més si es té en compte que ja hi ha una sentència judicial a favor del pla i dues aprovacions municipals del pla, una d’inicial i una altra de definitiva”, assegura Pere Jordi Vilaregut, portaveu de la propietat.
La confusió creada per aquesta situació és l’últim capítol d’un llarg procés que dura nou anys i que encara no té resolució. Almenys això assegura Unicompta, que va comprar la masia el 1997 per crear-hi una escola d’hostaleria i un restaurant.
Bona part de l’edifici, amb una
torre original de defensa que data del segle XI, està protegit, com també una part dels jardins que l’envolten. El projecte es completa amb la construcció al costat de la masia d’una residència privada per a avis amb capacitat per a 100 llits i 100 places més en règim de centre de dia. Sota aquest centre està previst un pàrquing subterrani de tres plantes i 150 places.
“Al tractar-se d’una finca catalogada, el consistori va poder exercir el seu dret preferent de compra abans que nosaltres, però no ho va fer”, recorda Vilaregut. No obstant, la campanya popular iniciada per l’associació de veïns Font d’en Fargues per recuperar la masia per al barri va fer canviar d’opinió el districte d’Horta- Guinardó, que, a partir del 2003, va voler negociar amb Unicompta la compra de l’edifici.
Aquestes no van prosperar i les dues parts van acabar als tribunals, on l’empresa va aconseguir el 2005 una sentència favorable que obligava el districte a aprovar inicialment el projecte. El tràmit es va complir l’octubre d’aquell any, però acompanyat de la presentació simultània d’un altre pla municipal alternatiu, recolzat pels veïns. Aquest se centra a ubicar a la masia l’escola de música del districte i obrir al públic els jardins de la finca, que suma 4.500 metres quadrats.

LA CONSERVACIÓ DE L’EDIFICI
L’ajuntament acusa el pla d’Unicompta de perjudicar la conservació de l’edifici i el seu entorn. L’empresa ho nega i fins i tot diu que permetrà l’ús ciutadà dels 600 metres quadrats de jardí protegits, encara que en horari limitat. “El nostre projecte respecta tot el que està catalogat i fins i tot vam contractar arquitectes especialitzats en rehabilitacions”, asseguren.
L’ajuntament ha iniciat un procés urgent d’expropiació forçosa per aconseguir la masia. Unicompta s’oposa a aquesta acció i assegura que no hi ha “cap argument jurídic” que la sostingui.

Las empresas de Can Batlló denuncian que son presionadas para firmar su marcha

desembre 29, 2006

Las industrias que todavía perviven en el polígono de la Gran Via sopesan ir a los tribunales

BLANCA CIA - Barcelona – 29/12/2006

Las empresas que todavía tienen actividad en el polígono industrial de Can Batlló, en el distrito de Sants justo en la entrada de la Gran Via de Barcelona, denuncian que están siendo presionadas para firmar su compromiso de marchar de su actual ubicación al polígono de la Zona Franca sin saber con exactitud a qué naves irán y la superficie que tendrán. Mientras, el planeamiento urbanístico de lo que fue el antiguo recinto fabril propiedad de Julio Muñoz Ramonet quiere empezar a arrancar por dos edificios, lo cual está acelerando todo el proceso.

CiU pide a Hereu que apoye a las empresas

En Can Batlló hay actualmente alrededor de 80 empresas funcionando con unos 600 trabajadores. Nada que ver con la actividad que llegaron a desplegar unas 200 empresas con una plantilla de 2.000 trabajadores en los buenos tiempos de la colonia, justo en la entrada de Barcelona. Precisamente es una de las zonas de la ciudad que cambiará por completo en los próximos años con el desarrollo de la nueva urbanización de L’Hospitalet, la Ciudad de la Justicia a un paso y la Fira también casi a tiro de piedra. De hecho, la reforma de Can Batlló está sobre la mesa desde hace más de una década. “Por eso mismo no entendemos cómo, al final, se está haciendo mal y en perjuicio de las empresas que todavía estamos trabajando aquí”, explicaba ayer Raida Novell, portavoz de la asociación de industrias del polígono.

Las industrias -muchas de ellas de componentes de automoción y talleres de artes gráficas de pequeñas dimensiones y con plantillas reducidas – tenían claro que llegaría un día en que deberían cambiar de emplazamiento: “Somos conscientes de que el barrio tiene necesidades y de que este tipo de actividad se puede desarrollar en otro sitio. Pero el compromiso inicial de que no habría problemas de espacio en el polígono de la Zona Franca no se está cumpliendo”, añade. En marzo pasado se firmó un convenio entre el consorcio de la Zona Franca y el grupo Gaudir -promotor del complejo y dirigido por Carmen Escrivà, descendiente de la familia Muñoz Ramonet- sobre el precio del alquiler que pagarían en la nueva ubicación: 7,5 euros el metro cuadrado.

Más metros

Los empresarios ya prevén que esta cantidad será sensiblemente superior cuando el traslado se pueda cerrar, no antes de abril de 2008. Con todo, el principal problema que alegan no es el precio, sino la falta de espacio. Aproximadamente serán unos 18.500 metros cuadrados en naves de la calle de Motors, de la Zona Franca. “Sí, pero distribuidos en pisos y nuestras industrias no admiten plantas”, apunta la portavoz de los empresarios. En muchos casos se trata de maquinaria pesada como la que utiliza, por ejemplo, la empresa gráfica Salpe.

Esas cuestiones se pusieron sobre la mesa en una reunión que los representantes de las empresas que quieren trasladarse al polígono de la Zona Franca -51, de las que 25 tienen contratos indefinidos y el resto de término- mantuvieron la semana pasada con representantes del distrito de Sants-Montjuïc, del propio consorcio y la propiedad.

El consorcio planteó una propuesta de la primera nave que se debe construir en la calle de Motors y no gustó a los afectados por problemas de espacio. Pero lo que todavía les gustó menos fue que el consorcio pusiera sobre la mesa unos precontratos para que las empresas que se deben trasladar lo firmaran. En caso contrario, el consorcio no se avenía a empezar a construir las naves. “¿Cómo vamos a firmar un compromiso de traslado en unas condiciones que no podemos aceptar?”, se preguntaba la representante de los industriales. Y lo que aún les molestó más fue el intento -planteado por la propiedad- de un traslado provisional dentro del propio recinto de Can Batlló a otra nave para liberar el espacio que requiere el Ayuntamiento a fin de empezar a urbanizar la zona verde futura, además del espacio que precisa el edificio que acogerá el Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat.

Así las cosas, la baraja se rompió y los representantes de las industrias abandonaron la reunión. “Es un momento complejo de la negociación, pero se tiene que reanudar y aproximar las posiciones”, argumentó a este periódico el gerente del distrito de Sants-Montjuïc, Josep Álvarez Puga, que reconoce que los industriales afectados por el desmantelamiento de Can Batlló han mantenido una actitud negociadora. “Y tan negociadora, porque nosotros no hemos cortado la Gran Via ni hemos presionado de esa forma. Por eso, reclamamos ahora un trato justo y que el Ayuntamiento esté con nosotros”, subraya la portavoz de los afectados, que están estudiando recurrir a los tribunales.

Unos y otros admiten que uno de los puntos más delicados es la situación de las empresas que tienen contratos con plazo definido, que no son pocas. Unas 26, de acuerdo con los datos del consistorio. Incluso algunas, como las gráficas Salpe, tienen la particularidad de ocupar naves con contrato indefinido y otras que finiquitan en los próximos meses. “Lo que no puedo hacer es partir la actividad”, argumentaba su director, José Luis Fonseca. El compromiso de la reubicación en el polígono de la Zona Franca no abarca a todas ellas y, por si fuera poco, hay algunas de las industrias que tienen recursos planteados en el Tribunal Supremo.

Y mientras estas cuestiones no se diriman, el plan urbanístico no tendrá una fecha aproximada en el calendario. Lo que se aprobó fue la transformación del antiguo polígono industrial en una área residencial con 1.377 viviendas, casi la mitad de ellas de protección oficial, además de 200 pisos dotacionales.

Lo que ahora es continuo de naves y paseos dará paso a un parque arbolado de 6 hectáreas y 21 equipamientos de barrio, desde biblioteca hasta un complejo deportivo, además de escuelas.

Una de las piezas que, al parecer, corre más prisa es el edificio al que se tiene que trasladar el Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat.

Els empresaris de Can Batlló denuncien traves per reubicar-se

desembre 29, 2006

• Reclamen a l’ajuntament que tuteli el trasllat per no perdre llocs de treball

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Les 80 empreses, amb uns 600 treballadors, que sobreviuen al recinte industrial de Can Batlló, a Sants-Montjuïc, acabaran el 2006 amb la mateixa incertesa sobre el seu futur que en els últims anys. La recent aprovació del pla urbanístic que suposa el trasllat dels tallers i empreses no ha resolt el problema. Els afectats iniciaran mobilitzacions si la immobiliària Grupo Gaudir no compleix les seves promeses i l’ajuntament no tutela el procés de reubicació.

ENGANYATS
Fonts de l’Associació d’Industrials de Can Batlló afirmen que el col.lectiu que resisteix (més de 100 empreses amb més d’un miler d’empleats han marxat o han hagut de tancar les empreses al finalitzar els seus contractes) se sent “enganyat” per haver confiat “en el diàleg” per desencallar la reordenació de la zona.
Els 144.292 metres quadrats que ocupen acolliran 1.377 pisos, equipaments i zones verdes. El conflicte radica en el trasllat de les empreses a terrenys del Consorci de la Zona Franca. Les noves instal.lacions no estaran a punt fins a principis del 2008 i els mateixos empresaris les hauran de condicionar i dotar de serveis. Els afectats es queixen que els ofereixen un espai estructurat en pisos, quan ells el que necessiten –per la seva infraestructura– és estar en plantes baixes. “No hi ha sostre per a tots”, denuncien. L’empresa Gaudir, consultada per aquest diari, no s’ha pronunciat.
Els empresaris calculen que el trasllat no serà possible fins al 2009 i es queixen que la immobiliària no està donant les facilitats promeses. “Ens van dir que ens renovarien els contractes fins al moment de reubicar-nos i ara ens estan canviant les condicions contínuament”, denuncien. Un portaveu destaca que molts tallers no disposen de mitjans per assumir dos trasllats en dos anys (primer el de les naus que abans s’enderroquin a altres naus del recinte, i després d’aquestes a la Zona Franca).
Acusen l’ajuntament de “no tutelar ni supervisar” la gestió de la reubicació, tal com van pactar, cosa que posa en perill la continuïtat d’unes 60 empreses que no compten amb contracte indefinit.
Els afectats es reuniran al mes de gener amb la finalitat de decidir en assemblea quina mena de mobilització emprenen. El president del grup municipal de CiU, Xavier Trias, va reclamar ahir a l’ajuntament que s’impliqui més i garanteixi el futur de les empreses.

El procés de Can Ricart

desembre 29, 2006

Llegeixo amb sorpresa l’article del Sr. Josep M. Huertas en què es referia a la meva persona i al complex de Can Ricart. Em preocupa i em sorprèn que un prestigiós cronista de la ciutat com el Sr. Huertas, teòricament bon coneixedor del que envolta el llarg procés de Can Ricart, pugui afirmar de la meva persona, entre d’altres incorreccions, que fins ara “no ha tingut cap interès pels plans alternatius que s’han ofert des de la ciutadania” i que se’m veu “el llautó”.

Vull creure que les seves paraules són fruit d’un lapsus, ja que no s’entén, si no, que desconegui que tant jo mateix com l’Associació del PERI Parc Central hem treballat des del primer dia amb l’Ajuntament, i ens hem entrevistat amb les entitats veïnals i acadèmiques amb la finalitat de preservar al màxim el conjunt fabril de Can Ricart.

Abans d’actuar hem preferit copsar les diferents sensibilitats i estudiar els projectes alternatius presentats per totes les parts implicades. Crec que el nostre esforç ha donat els seus fruits i finalment s’ha aconseguit consensuar un planejament que gaudeix de l’aprovació de l’Ajuntament.

Potser el Sr. Huertas considera que aquesta és una manera de “menysprear el patrimoni” i de “demostrar poca sensibilitat”, però li puc ben assegurar que la meva intenció i la de la propietat ha estat ajustar-se al que determina la llei en cada moment, respectar els terminis definits en el marc institucional aprovat per l’Ajuntament, preservar un bé cultural de la nostra ciutat i trobar una solució que sigui acceptada per totes les parts implicades.

No entraré a qualificar afirmacions del seu escrit com ara “esprémer la fàbrica tèxtil” o “esquarterar en petits tallers per seguir traient beneficis” (més properes a la demagògia fàcil que a la realitat històrica que ha viscut Can Ricart al llarg dels anys), ja que, posats a fer demagògia, jo discreparia de la seva afirmació “l’únic patrimoni real del Poblenou són les fàbriques”, perquè, per a mi, i estic segur que per a molts altres ciutadans, el veritable patrimoni del Poblenou són les persones que hi viuen, les que el fan créixer i les que hi treballen, fent-ne un barri de futur on també poder viure i veure el seu ric patrimoni arquitectònic.

Federico Ricart

Els taxistes defensen el plus de cinc euros per garantir l’oferta

desembre 28, 2006

• Per Cap d’Any es mantindrà la suma dels dos suplements entre la mitjanit i les 6.00 hores

  1. • Els usuaris qualifiquen l’extra d’”excessiu” i acusen l’Imet de falta d’informació prèvia

 El taxista Ramón Sempe realitza un servei la nit de Sant Esteve, quan no s'aplicava cap suplement. Foto:  JOAN CORTADELLAS
El taxista Ramón Sempe realitza un servei la nit de Sant Esteve, quan no s’aplicava cap suplement. Foto: JOAN CORTADELLAS

MÉS INFORMACIÓ

EDWIN WINKELS
BARCELONA

Els usuaris i els taxistes de Barcelona van xocar ahir frontalment en el debat originat pel sorprenent suplement de cinc euros que es va cobrar per cada carrera la nit de Nadal i que es repetirà el pròxim cap de setmana, per Cap d’Any. Mentre l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) va qualificar d’”excessiu” acumular en una factura dos plusos diferents de dos i tres euros, els professionals van defensar l’incentiu que representa l’extra de cinc euros per sortir a treballar unes nits tan assenyalades com aquestes, en què acostuma a haver-hi una falta endèmica de taxis davant una elevada demanda de passatgers.
“Això només passarà tres nits a l’any, però el problema és que no ha estat anunciat prèviament. Des del sector del taxi ningú ha volgut avisar d’aquest suplement. A més, sempre rep el mateix, l’usuari”, va dir ahir Montserrat Torrent, directora de l’OCUC. “Nosaltres entenem que no es poden sumar dos suplements diferents. I si la carrera costa cinc euros més, el taxista hauria d’informar prèviament el passatger, perquè al tauler de tarifes no s’entén així”, va afegir.

PLUSOS ACUMULABLES
Segons va informar EL PERIÓDICO ahir, els cinc euros que la carrera costa de més la nit de Nadal, Cap d’Any i la revetlla de Sant Joan són originats per la suma del plus de nits especials de tres euros, que va ser implantat el 2002, i el nou suplement de dos euros de les nits de dijous, divendres i dissabtes i festius, vigent des del 16 de desembre passat. Segons l’Institut Metropolità del Taxi (Imet), els dos suplements són acumulables. La coincidència només es produeix entre mitjanit i les sis del matí.
“És lògic que se sumin els dos suplements”, va comentar ahir Miquel Tomás, del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC). “Si aquestes tres nits especials només es mantinguessin els tres euros d’abans, la diferència amb una nit de cap de setmana normal només seria d’un euro. Llavors, molts taxistes dirien, per exemple, que no val la pena sortir al carrer la nit de Cap d’Any i és millor esperar fins dissabte següent”.

NIT EMBLEMÀTICA
En opinió del sector del taxi, si l’usuari vol que hi hagi suficients taxis les nits més emblemàtiques –per no haver d’esperar molt– ha d’estar disposat a fer un desemborsament més gran del que és habitual. Tomás va agregar: “Un restaurant que et cobra normalment 40 euros per un sopar duplica el seu preu la nit de Cap d’Any. Si la gent està disposada a pagar-ho, ¿per què no uns quants euros més per un taxi?” A més, va afegir que la velocitat comercial del taxi a la nit és més elevada que de dia, quan hi ha força més trànsit, per la qual cosa la carrera en si sol ser més barata encara que es faci amb la tarifa nocturna T-1.
No tots els taxistes estan d’acord amb uns suplements tan elevats de nit. En especial, els que treballen en horari diürn demanen que no se centri tot l’esforç tarifari a la nit, sinó que s’apugi el preu de la carrera de dia.
Alguns dels taxistes que van treballar la nit de Nadal i van aplicar el doble suplement, van comentar ahir que van preferir avisar els usuaris dels cinc euros extra abans que pugessin al taxi. En cas contrari, hi va haver més d’una discussió a l’hora de cobrar i pagar la carrera. On sí van coincidir els taxistes i els usuaris va ser que la nit de Nadal no hi va haver gaires problemes per aconseguir taxi. Per una banda, perquè els professionals que coneixien el nou suplement van elegir treballar. A més, hi va haver menys demanda del que és habitual, ja que les festes nadalenques van coincidir amb un llarg cap de setmana i molta gent es trobava fora de la ciutat.

Com a delinqüents

desembre 28, 2006

Ramón López Lafuente
Calella

Estem farts que als propietaris dels pisos se’ns tracti com a delinqüents. Totes les lleis que treu el Govern van en contra nostra, i per això molts no es volen arriscar a llogar pisos. Perquè el que no es diu és que et pot costar fins a un any fer fora un inquilí morós, que els advocats i procuradors et cobren fins a 1.800 euros per desallotjar-lo i que, mentrestant, has de pagar totes les despeses. Si volen que la gent llogui els pisos, que hi hagi un jutjat ràpid a un preu raonable i que puguis fer fora aquests professionals morosos en el termini de dos mesos. I si han destrossat el pis, que en paguin els desperfectes. Tota la resta no donarà resultat. En altres països és així.

¿Culpa dels okupes?

desembre 28, 2006

David Martínez Piedra
Barcelona

El problema del lleugeret augment del preu de la vivenda registrat a Barcelona és, sense cap mena de dubte, culpa només dels okupes. Ells han obligat els pobres i indefensos constructors, els agents immobiliaris, els bancs, l’ajuntament i els seus pobres i indefensos regidors a haver d’especular en contra de la seva voluntat, coaccionats per aquests miserables delinqüents. Em sembla genial que es creïn lleis com la del des- allotjament exprés. Però espero que no deixi ni rastre de taca, ja que el Govern hauria d’haver estat encara més dur amb aquesta xacra, que són el primer problema de la nostra Espanya. Tenim un Govern molt permissiu, ja que si Franco estigués viu, aquesta gentussa seria condemnada a picar pedra. Bon Nadal als propietaris de més de dues vivendes per fer-nos cada dia més fàcil la vida.

Un boc expiatori

desembre 28, 2006

Sylvia Torras
Barcelona

Fa uns anys, la sala de festes La Paloma generava sorolls per no tenir insonoritzada la sala. Però no ha de ser el boc expiatori dels problemes dels veïns i comerciants del barri. Visc allà des de fa 14 anys i la intolerància ha anat creixent tant que s’han enganxat als portals –demostració de brutícia i incivisme– uns papers en què algú –covard anònim– incita el barri a fer una cassolada contra el soroll –¿qui ho entén?–, contra l’incivisme, les drogues i fins i tot contra el fum del tabac… Intueixo que són les mateixes persones que volen que La Paloma tanqui. Quan el problema principal està en la incapacitat de mantenir un diàleg, de trobar solucions conjuntes, imaginatives, atrevides, però, sobretot, pedagògiques, per fer callar aquesta gent que només crida i actua tan incívicament. Desitjo que el 2007 La Paloma trobi solucions i que tota la ciutat sigui capaç d’estimar un barri tan notable, bell i acollidor com el Raval.

ELS ENCANTS A LA MONUMENTAL

desembre 27, 2006

Per a detectar un mal govern, sovint, tampoc cal esperar errors monumentals, ni grans despropòsits ni malpensades imperdonables, que de tot trobaríem en la gestió municipal de la Capital Catalana. Només cal veure com s’ha portat un tema que de ben segur hauria suscitar poca o nul·la controvèrsia, com és el cas de la nova ubicació dels Encants. En un moment o altre s’haurà de corregir el bunyol de la plaça de les Glòries (que això sí que va ser un error monumental, un despropòsit fruit d’una malpensada imperdonable), i cladrà reubicarel mercat dels Encants. També en menys de dos anys la plaça de braus de la monumental deixarà de funcionar com a tal, i tothom està d’acord que caldrà conservar l’estructura de l’edifici pel seu valor arquitectònic. I l’Associació de venedors dels Encants veuria bé aquest nou emplaçament. Tot sembla encaixar a la perfecció.Però un mal govern és capaç d’entrebancar-se amb un granet de sorra. En lloc d’adreçar-se de bon primer als venedors interessats per proposar-los el canvi i estudiar conjuntament la forma de portar-lo a terme, l’equip de govern municipal es llança a una estèril picabaralla interna. Portabella, d’ERC, sense consultar ningú s’avança a anunciar la solució de la Monumental, i l’Alcalde, el desautoritza tot seguit afirmant que “l’Ajuntament no té cap interès per aquest espai”. Una afirmació que posa en evidència no solament la descoordinació interna del govern municipal, sinó l’exclusió d’ERC del que, a parer de l’Alcalde, pot ser o no d’interès per a l’Ajuntament. Però més greu encara que el desgavell municipal, amb segell tripartit, en un tema que no hauria de tenir més trascendència, és l’absoluta manca de respecte i de consideració envers els comerciants i els usuaris que es veurien afectats pel canvi. Uns i altres, govern i comparsa, estan més obsessionats per exhibir-se en públic que per resoldre realment el problema. I és que l’Ajuntament, i sobretot el concepte tan limitat d’Ajuntament que tenen els socialistes, governa la ciutat com qui dirigeix una finca privada, sense donar compte ni informar ningí, ni tan sols als teòricament socis de govern.

‘Vagons castellanoparlants’ al Metro de Barcelona

desembre 27, 2006

L’escriptor Lluís-Anton Baulenas afirma en un article a l’Avui que “aquesta setmana un amable lector comunicava la seva estranyesa pel fet que els nous metros comprats per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per a la línia 2 anunciïn les parades en castellà i a les pantalles interiors es pugui llegir només “próxima estación”. Cal dir que a l’administració municipal de Barcelona hi han conviscut des de sempre diversos graus de conscienciació pel que fa al problema de la llengua (situació no pas gaire diferent del que s’ha donat al govern de la Generalitat). Els polítics s’omplen la boca dient que defensen la llengua. Després, a l’hora de la veritat, se’n desentenen i les decisions cauen en mans de tècnics als quals ni els va ni els ve. Són els que a TMB compren els nous vagons de metro i l’últim que se’ls ocorre és pensar que, el més probable, és que siguin “castellanoparlants”. I són els mateixos que programen una festa major del Cap i Casal de Catalunya sense presència significativa de catalans i del català. O que omplen la ciutat de cartells indicadors de les obres que s’estan fent per carrers i avingudes, plens d’humiliants faltes d’ortografia”.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.