Archive for 28/10/2006

El Síndic pide al Ayuntamiento más intervención para frenar el ‘mobbing’

octubre 28, 2006

Martí dice que el consistorio se personará en el caso de Robadors

BLANCA CIA  –  Barcelona

EL PAÍS – 28-10-2006

Más control y más implicación del Ayuntamiento de Barcelona en los casos de mobbing. Son dos de las recomendaciones más destacadas del Síndic de Greuges respecto a la actuación del consistorio en los casos de acoso inmobiliario, que vuelven a ser denunciados por afectados y por la Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB). Más que recomendaciones, son una llamada de atención a la actuación -considerada insuficiente- del consistorio ante el mobbing.

Carles Martí, concejal de Ciutat Vella – el distrito que sufre más la violencia inmobiliaria-, salió ayer al paso de las críticas vertidas el jueves por la FAVB, a la que se han sumado los partidos de la oposición, CiU y el PP, afirmando que el consistorio se personará como acusación particular en el caso denunciado por Manel González, inquilino de Robadors 29, si llega a los tribunales. De momento, la denuncia del afectado está siendo estudiada por la fiscalía donde ayer prestó declaración.

Martí declinó entrar en consideraciones sobre la acusación de desidia del Ayuntamiento formulada por la FAVB respecto a la efectividad y el alcance de la oficina anti-mobbing abierta hace tres años. Este servicio está encuadrado en la Oficina Municipal de Información al Consumidor, cuyo responsable político es el republicano Jordi Portabella, que no se ha dado por aludido y no ha contestado a las críticas.

Frente a las argumentaciones que hizo ayer Martí acerca de que el distrito denuncia a los propietarios de los edificios que no están en condiciones -una de las formas de la violencia inmobiliaria- , el Síndic demandó a la administración municipal que, además de hacerlo, subsane los problemas de las fincas si persiste la inacción de la propiedad.

Poca efectividad

Los casos de mobbing se denuncian con frecuencia ante la oficina del Síndic, donde se comprueba que la actuación municipal es “manifiestamente” mejorable, en opinión de personal de esa institución; hasta el punto de considerar que la oficina anti-mobbing municipal se abrió “de cara a la galería”, más que con la voluntad de intervenir en un grave problema que afecta a los sectores más desfavorecidos: personas mayores solas, con pocos recursos y, frecuentemente, con problemas de salud. La intervención municipal más efectiva está resultando el realojamientode algunos afectados en pisos asistidos. Lo que ocurre es que por el camino muchos otros acaban cediendo y se van de los edificios. Un ejemplo de eso es lo que ha ocurrido en la finca del número 29 de la calle de Robadors, que hace tres años tenía 23 inquilinos y actualmente una decena.

El Síndic pide al consistorio que mejore la coordinación de los servicios que suelen intervenir: los asistentes sociales, los servicios técnicos, los de vivienda y la Guardia Urbana. “De esa forma se podría garantizar un buen seguimiento y control de los casos”, apunta una nota del Síndic. Otra de las recomendaciones que hace es que el consistorio pueda intervenir ejercitando el derecho de tanteo y retracto en las transmisiones en zonas de la ciudad donde se producen más casos. Y en esa misma línea, señala que el Ayuntamiento podría firmar un convenio de colaboración con los registradores de la propiedad de Barcelona para tener información si ven maniobras que puedan ocultar mobbing. Por ejemplo, cuando en poco tiempo se producen varias transmisiones de la propiedad y no se realiza la división horizontal de las comunidades de vecinos.

El Síndic también plantea otras recomendaciones, como introducir modificaciones en la legislación de arrendamientos urbanos para que tenga en cuenta a las personas de colectivos más vulnerables y pedir que se acredite el arrendatario en los procesos de dasahucio. También propone llegar a convenios con las empresas suministradoras de servicios básicos, como el agua el gas y la electricidad, para que verifiquen las irregularidades si reciben denuncias de problemas en el suministro.

Veïns del Poble-sec demanen més seguretat a les places

octubre 28, 2006

  1. • Toxicòmans i indigents pernocten diàriament als jardins de les Tres Xemeneies
  2. • L’ajuntament reforça el control en la franja nocturna més problemàtica

 Matalassos als jardins de les Tres Xemeneies, on pernocten diversos grups. Foto:  DANNY CAMINAL
Matalassos als jardins de les Tres Xemeneies, on pernocten diversos grups. Foto: DANNY CAMINAL

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Al Poble-sec algunes places s’han convertit en territori hostil per als mateixos veïns. La presència d’indigents, toxicòmans, camells, grups que practiquen el botellón o quadrilles fa que se n’allunyin nens i grans, que intenten evitar situacions d’inseguretat. El punt més problemàtic és ara el jardí de les Tres Xemeneies (al costat del Paral.lel), on pernocten persones sense llar instal.lades en matalassos.
Aquestes ocupacions de l’espai públic adquireixen una altra dimensió al fer-se de nit, quan comporten sorolls molestos fins i tot per als veïns que són a casa seva. Per aquest motiu, i després de rebre nombroses queixes, l’ajuntament va destinar el juliol passat –dins del servei ordinari– un operatiu de quatre agents de la Guàrdia Urbana que entre les deu de la nit i les dues de la matinada recorren totes les places del barri per evitar incidències. Però el dia té 24 hores, apunten alguns residents, i els problemes es fan evidents a ple sol.
La Unió d’Associacions de Veïns del Poble-sec lamenta que les Tres Xemeneies torni a ser un punt negre. Els que pernocten allà –tant indigents com toxicòmans procedents de la narcosala pròxima– hi són tant de dia com de nit. En una estructura que queda a resguard del sol instal.len matalassos i mantes i hi passen el dia sencer. Si els Mossos els insten a abandonar la zona, tornen al cap d’una estona. Miquel Carrillo, responsable de temes de seguretat de l’entitat veïnal, apunta que els diversos grups s’han instal.lat als jardins després que l’ajuntament netegés aquest estiu una zona de la muntanya de Montjuïc que havien ocupat. Al tapiar les coves i túnels on dormien i desmantellar les seves precàries construccions, alguns sense sostre han pres la decisió de baixar al barri.

‘BOTELLÓN’ I QUADRILLES
L’altre problema arriba el cap de setmana, quan es converteix en punt de trobada del botellón. Els veïns reclamen més control, així com als jardins de les Hortes de Sant Bertran, freqüentats per toxicòmans.
Un altre problema del barri són les quadrilles, de diferents nacionalitats i que es van reubicant, però “expulsen” els veïns, es queixa un resident. Alguns, com l’Associació d’A- mics de Santa Madrona, van optar fa anys a la plaça d’aquest nom per muntar-hi actes veïnals que evitin l’enquistament dels grups molestos. Ara ho segueixen fent, encara que no han aconseguit desterrar el grup de magribins que hi venen drogues toves.
La plaça de Margarida Xirgu i la del Sortidor pateixen el mateix problema. A la del Doctor Pere Franquesa s’ha optat per eliminar els bancs per foragitar-ne les quadrilles. El problema és que els veïns també es queden fora.

Queixes veïnals contra l’Hotel Miramar

octubre 28, 2006

• Una entitat diu que les obres han privatitzat el jardí i mutilat la façana

ALBERT OLLÉS
BARCELONA

El Centre d’Estudis de Montjuïc, una entitat veïnal que vetlla per la protecció del patrimoni natural i històric de la muntanya, va criticar ahir la construcció del nou Hotel Miramar, obert al públic en període de proves des de començament d’aquest mes d’octubre, per l’impacte que està causant a la zona.
Aquesta associació veïnal va denunciar la privatització de diferents parts dels jardins públics de Forestier, que envolten la instal.lació, i també va acusar l’empresa constructora de l’hotel d’haver mutilat dues peces laterals de la façana original de l’antic palauet que, a causa del seu valor patrimonial, està catalogada i protegida.
En el cas dels jardins, el Centre d’Estudis de Montjuïc assegura que la terrassa exterior amb piscina de l’hotel ocupa un espai públic, perquè pertany al conjunt dissenyat el 1929 pel paisatgista francès Jean- Claude Nicolas Forestier.
Passa el mateix amb diversos parterres amb arbres i vegetació que estan ubicats a l’esquerra de la façana principal, mirant-la des del mar. Les escales d’accés a aquesta zona s’estan tancant i fins i tot s’hi ha instal.lat una porta metàl.lica per separar-los de la resta.
L’associació veïnal també denuncia que la remodelació de l’edifici ha tallat i bloquejat la coneguda com la carretera antiga del castell de Montjuïc, que unia des de fa més d’un segle el Poble-sec amb el fortí.

PONT TAPAT
Aquest camí, molt conegut i utilitzat pels habitants del barri, salvava la zona de Miramar passant sota un pont situat a la dreta de l’hotel, l’interior del qual s’ha tapat completament a causa de les obres. El nou túnel viari construït darrere de l’edifici per desviar el trànsit que passava per davant va significar una primera interrupció de la via.
“S’ha destruït completament una zona molt rica des del punt de vista natural i ornitològic”, va assegurar un portaveu de l’entitat. La construcció d’una rampa d’accés a l’entorn de l’hotel, al costat de la veïna plaça de Carlos Ibáñez –en fase de remodelació– i en el punt d’inici del nou passeig dels Cims, també provoca inquietud entre els veïns, perquè consideren que travessa una zona muntanyosa.
“Estan acabant amb la vegetació que envoltava l’hotel, ja sigui per millorar les vistes o per qüestions relacionades amb el proveïment i el funcionament de l’establiment”, van manifestar aquestes mateixes fonts.

BCN estudia personar-se com a acusació pel ‘mobbing’ del Raval

octubre 28, 2006

EL PERIÓDICO
BARCELONA

L’ajuntament estudia personar-se com a acusació pel suposat assetjament immobiliari del número 29 del carrer de Robador, si es comprova que existeixen indicis de delicte en el cas que, a petició del Departament de Medi Ambient i Habitatge, investiga la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons va explicar ahir el regidor de Ciutat Vella, Carles Martí.
El regidor va indicar que el districte “ja fa temps” que denuncia els propietaris d’edificis que no mantenen els immobles en condicions. No obstant, Manel González, un dels veïns d’aquesta finca, va dir dijous sentir-se víctima d’un “dany col.lateral per l’acció especulativa provocada per l’ajuntament” al Raval, i va assegurar que els últims tres anys els llogaters han viscut una situació de “desemparament”.
El regidor també va explicar que, “tot i que cada cas és diferent”, si es comprovés que a la finca sobre la qual s’han obert diligències s’estigués produint un abandó d’aquest tipus o altres indicis que apuntessin a un possible cas d’assetjament, l’ajuntament també es podria sumar a la denúncia, com van reclamar dijous CiU i el PP, “perquè hi hauria interessos generals que s’estan lesionant”.
“Es tracta d’un problema subterrani, relativament nou, que està sortint a la llum pública”, va assenyalar el regidor, que va recordar que Ciutat Vella té una oficina específica de vivenda, que ofereix la possibilitat de mediació, i que en aquells casos en què necessita intervenció legal es deriva a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC), un servei, precisament, que la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) qualifica d'”ineficaç”.

CONSERVACIÓ El cas de la finca del Raval també ha provocat la reacció del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va emplaçar ahir el consistori a obrir un expedient administratiu i dictar una ordre de conservació als propietaris que incompleixin els seus deures de manteniment i rehabilitació, que és una de les formes d’assetjament que s’exerceixen.
Rafael Ribó va detallar també que l’ajuntament hauria d’assumir l’execució subsidiària de les obres en el cas que els propietaris descuidin les seves obligacions i va instar a més el consistori a coordinar millor els seus serveis (la Guàrdia Urbana, les oficines assistencials de vivenda i els serveis socials) per combatre aquestes actuacions.

Vivendes assetjades

octubre 28, 2006

• Un matrimoni del carrer de Robador, 29 explica com ha patit pressions per deixar la finca

  1. • Assegura que el propietari els va oferir l’any passat 500 euros per anar-se’n
 <b>Afectats </b> Purificación Mayoral i Jesús Rosales, ahir, al seu pis.
Afectats Purificación Mayoral i Jesús Rosales, ahir, al seu pis.

ROSA MARI SANZ
BARCELONA

A simple vista no dóna la impressió que allà hi visqui ningú. Per l’aspecte ruïnós. No hi ha timbres ni intèrfon a l’entrada i les rovellades i destrossades bústies que s’aprecien des de la porta de barrots, sense vidres, semblen corroborar-ho. No obstant, a la finca del número 29 del carrer de Robador, al Raval, hi queden 4 de 20 veïns, els que els propietaris no han aconseguit fer marxar. “Ens haurien de donar un premi per viure aquí”, definia ahir un d’ells, Jesús Rosales, mentre obria l’entrada de la finca per relatar el seu periple.
Malgrat l’escassa il.luminació, per no dir nul.la, ja que en tota l’escala hi deu haver un parell de bombetes que funcionen –“les altres es fonen perquè hi ha curtcircuits, ja que la instal.lació és molt vella”, aclaria Jesús–, no passa desapercebut que aquesta finca fa anys que no veu una mà de pintura. Ni un mínim retoc. Escombrada sí que ho està, ja que d’això se n’encarrega aquest veí del segon quarta, on viu amb la seva dona, Purificación Mayoral, des de fa un parell de dècades.

Talls d’aigua i llum
Ells saben el que és patir les armes més típiques del que vol fer fora un llogater: no cobrar els rebuts de lloguer mensual, i talls d’aigua i llum constants. No cal parlar de la falta de manteniment de l’immoble. En el seu cas, el matrimoni, que paga 100 euros al mes, va guanyar un judici contra la propietat que confirmava la pròrroga forçosa del seu contracte. “El més vergonyós és que l’any passat, abans de la sentència, em van oferir 500 euros perquè me n’anés d’aquí. Al final van pujar a 600″, explicava, ja al menjador del seu pis, per recordar acte seguit que la seva pensió és de 300 euros escassos, i la de la seva dona, de 400.
Els propietaris, no obstant, van recórrer l’abril del 2005. “Ara ja m’ofereixen 15.000 euros i em diuen que m’estan buscant també una casa en un poble, perquè me’n vagi, però em parlen de localitats on no hi ha ni una ànima, i per això són barats”, seguia.
El matrimoni parla de nervis i de por. “I tant que se’n passa. En tota la finca només hi vivim sis persones i hi ha molts pisos buits. Encara que mai han entrat a ocupar-los, a vegades ens hem trobat amb drogoaddictes que es punxaven a l’entrada”, assegura.
Que no entrin al pis de davant se n’ha encarregat Jesús, ja que hi ha col.locat un cadenat. “Totes les reparacions del pis les ha fet ell sempre”, diu Purificación. I aquestes reparacions són canviar tota la instal.lació de la llum, que “era un perill”, les rajoles, pintar, instal.lar aigua calenta o col.locar un fins llavors inexistent plat de dutxa.

Medicaments per als nervis
També es queixen de sentir-se sols en la seva batalla. Almenys, per part de l’Administració, en la qual ara confien perquè resolgui un problema que un veí, Manel González, fa tres anys que denuncia. “Si no fos per ell no hauríem aconseguit res. No saps els diners que s’ha gastat en advocats per ajudar-nos a tots”, coincideix la parella sobre el líder de la denúncia veïnal.
No obstant, Purificación i Jesús reconeixen estar cansats de tres anys d’incertesa que, expliquen, els ha portat a medicar-se per calmar els nervis, i diuen que no descarten acceptar una oferta del propietari d’anar-se’n a un altre lloc si els acaba convencent. Això sí, pel mateix preu. I abans d’acomiadar- se, amb la temperància i paciència que Jesús justifica per la seva veterania, assenyala el forat de l’escala per dir: “L’any passat allà sota hi havia unes rates enormes. Però ja les vam matar”.

Un clar ‘pelotazo’

octubre 28, 2006

Roser Benavent
Centre Social de Sants
Barcelona

Tot llegint les darreres notícies sobre Can Batlló, sembla que la Immobiliària Gaudir faci una gran ofrena a la ciutat amb la urbanització de l’antic polígon. Cal recordar que Muñoz Ramonet, falangista dels que el 1939 van entrar a Barcelona per la Diagonal, va arrabassar als seus amos la majoria de fàbriques tèxtils de la postguerra, i els seus solars, fent servir la seva condició de vencedor. Can Batlló, des del pla general metropolità (PGM) del 1978, estava qualificat com a reserva per a equipaments i zones verdes i, malgrat les innombrables campanyes veïnals per recuperar-lo en els últims 30 anys, el xantatge i la submissió dels governants han portat a una solució en què apareixen 1.400 pisos on no n’hi havia d’haver cap. Aquest projecte, que el moviment veïnal de la Bordeta ha hagut d’acatar amb les dents serrades, representa aportar uns quants milers de milions de beneficis als ja suculents comptes dels seus descendents. Un altre regal més que els pobres fem a les immobiliàries propietat dels rics.

Okupes, alts i baixos d’un col·lectiu polèmic

octubre 28, 2006

efecte contrari · El desallotjament del Princesa no va suposar el declivi del col·lectiu, sinó un important impuls tocat de mort · La vinculació amb ETA va ser un cop molt fort per als okupes nova oportunitat · L’agreujament del problema de l’habitatge pot donar oxigen al moviment

Laura Nicolás

Res no va ser igual després del desallotjament del cine Princesa. Set mesos abans d’aquell 28 d’octubre del 1996, l’Assemblea d’Okupes de Barcelona havia decidit entrar a l’edifici abandonat amb l’objectiu d’erigir-lo en un símbol. No va ser escollit a l’atzar. Es va tenir en compte la cèntrica ubicació del local, “que feia visible el moviment okupa”, i el fet que l’antic cine era “un referent en la vida de molts barcelonins”, explica Robert González, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i expert en moviments socials.

La notorietat, però, no va arribar amb l’ocupació, sinó amb l’impacte social i mediàtic que va generar l’espectacular desallotjament del local. Altres factors que van contribuir a impulsar el moviment okupa van ser l’aprovació del nou Codi Penal, que tipifica com a delicte l’ocupació d’un immoble abandonat, i l’arribada del PP al govern de l’Estat. José María Aznar va nomenar com a delegada a Catalunya Julia García-Valdecasas, que va desplegar “una política molt repressiva amb els moviments socials”, destaca González.

En un escenari que a primera vista sembla desfavorable, el col·lectiu okupa va viure una època daurada. “Els moviments socials van veure l’ocupació com una molt bona manera de protestar”, ja que amb la declaració com a delicte d’usurpació tenien el desallotjament i el dispositiu policial assegurats. I també la presència dels mitjans de comunicació.

Un altre investigador que coincideix amb González a l’hora d’afirmar que la pèrdua del cine Princesa no va significar l’afebliment del moviment okupa és Tomàs Herreros, professor de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En el llibre ¿Dónde están las llaves? El movimiento okupa: prácticas y contextos sociales, Herreros destaca que a partir del 1996 creix el nombre de vivendes i centres socials ocupats, “malgrat els constants desallotjaments”. També augmenta la capacitat mobilitzadora en manifestacions i altres actes públics. Herreros afegeix que “el tercer àmbit en què es mostra l’energia del moviment” és que, tot i que continua sent molt heterogeni, articula un discurs comú: “La denúncia de l’especulació i de les contradiccions de la propietat privada”.

 
Criminalització i ‘black block’
El mandat del PP és una època de criminalització del col·lectiu per part de la Delegació del govern espanyol, que vincula els okupes amb la kale borroka i ETA. Aquest és un discurs que, en part, es veu afavorit, a ulls dels ciutadans, per l’acció dels black block, un sector del moviment que defensa una estratègia basada en els aldarulls.

González incideix en el caràcter minoritari dels black block i destaca que “cada any hi ha uns 50 desallotjaments, i de la majoria no se n’assabenta ningú”. L’investigador de la UAB afegeix que l’acció dels black block és selectiva i que “l’atac a immobiliàries i bancs s’exagera”. Tot i això, González es mostra contrari a les estratègies violentes, “perquè afavoreixen la infiltració dels policies”, que, en alguns casos, només pretenen desacreditar els moviments socials.

En aquest punt, aquest expert en moviments socials recorda que en la manifestació contra la cimera del Banc Mundial, celebrada el juny del 2001, diversos testimonis, entre els quals alguns dirigents polítics, van acusar policies de paisà d’haver originat accions vandàliques per justificar les càrregues i les detencions.

És precisament el 2001 quan s’acaben els anys daurats del moviment okupa. El relleu generacional, l’esclat del moviment antiglobalització i el triomf de l’estratègia repressiva en són les causes. “Les detencions d’activistes okupes per haver col·laborat amb ETA van ser un cop molt fort”, afirma González. Molta gent va donar per mort el moviment okupa, que avui en dia continua actiu i que, segons l’últim cens dels Mossos d’Esquadra, només a Barcelona té a les seves mans més de 330 immobles.

 
Més raons per ocupar
A més, deu anys després del desallotjament del cine Princesa “les raons per ocupar s’han incrementat”, segons destaca l’investigador de la UAB, a causa de l’augment constant del preu de l’habitatge i de la precarietat laboral.

Paral·lelament, Barcelona és una ciutat que afavoreix l’ocupació pels processos de renovació que afecten el Casc Antic i complexos industrials com el del Poblenou, assenyala González. Tampoc és estranya la fortalesa del moviment a l’àrea metropolitana, especialment al Baix Llobregat, on també hi ha zones industrials en procés de canvi.

Paradís okupa

octubre 28, 2006

Marçal Sintes

Duia ahir l’AVUI una informació bastant alarmant: a Barcelona hi ha un total de 335 immobles okupats (255 s’utilitzen com a habitatge i 80 com a centre social). En tots aquests immobles, que, esclar, tenen propietaris que no són els que hi viuen, s’hi fan festes o altres activitats. Els okupes no tenen permisos ni llicències i no liquiden impostos pels immobles ni pels beneficis de les festes de pagament que organitzen. Justament sobre les festes del cap de setmana (i el soroll que causen en, per exemple, posar-se a fer obres de matinada), un veí, el Joaquim, assenyalava: “A la una o les dues de la matinada em vesteixo i me’n vaig a fer un tomb per veure si em canso i al final amb això i les pastilles acabo rebentat i adormint-me”. Els veïns afirmen que la Guàrdia Urbana coneix perfectament la situació, però no fa res al·legant que hi ha un buit legal. Per descomptat, els Mossos també saben el que passa, atès que són ells qui han facilitat a aquest diari les dades sobre l’okupació d’immobles a Barcelona. L’escàndol em sembla de primera magnitud, en la mesura que demostra, entre altres coses, la incapacitat o la falta de voluntat -que és molt pitjor- de l’administració per, d’una banda, protegir la propietat privada -una de les seves principals obligacions-, i per l’altra, garantir el respecte, el civisme i la convivència. No és estrany que arribin de tot Europa joves alternatius i antisistema atrets per la fama de Barcelona com a paradís okupa. Es va ampliant així un col·lectiu que, a més a més, cada vegada presenta actituds més desafiadores i violentes.

m.sintes@hotmail.com

Oficina municipal qüestionada

octubre 28, 2006

La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona demostra amb fets que la crisi del concepte societat civil és falsa. Catalunya s’estructura encara a l’entorn de centenars d’entitats que constitueixen una xarxa activa i activista. Per això no sorprèn que la Federació hagi denunciat la passivitat amb què l’Ajuntament de Barcelona contempla els excessos immobiliaris. Membres d’aquesta entitat han fet pública una gravació en què els funcionaris de l’Oficina Municipal del Consumidor aconsellaven a uns afectats resignar-se davant la pressió d’una empresa immobliària que pretén que abandonin el seu pis. Aquest cas no és cap excepció. El mòbing s’ha estès per una ciutat que ha registrat un augment fulminant del preu de l’habitatge. Les víctimes d’aquesta pràctica solen ser gent gran sense capacitat de reacció. Els tràmits que cal emprendre perquè algú demostri que pateix una pressió semblant són complicats i cars. No és estrany, per tant, que molta gent ni tan sols els comenci i acabi cedint. És esperançador, davant aquestes constatacions, que la fiscalia hagi decidit obrir una investigació per presumpta falsificació de documents en un dels casos històrics d’assetjament a la ciutat de Barcelona. Cal crear precedents judicials sòlids perquè les víctimes tinguin punts de referència per defensar-se legalment. Per això resulta tan decebedora l’actitud de l’Ajuntament, que ha justificat la desídia de la seva Oficina del Consumidor aclarint que es tracta d’un servei “orientatiu”. Orientatiu per a qui?

La comissió sobre okupes de l’Ajuntament, en via morta

octubre 28, 2006

El grup d’estudi del col·lectiu es va crear al febrer i l’alcalde preveia un pla d’actuació immediat

En 8 mesos, cap proposta ni estudi

L’Ajuntament de Barcelona remarca que frenar l’ocupació depèn dels jutges

C.S.

La capital dels okupes manté aturada la comissió que estudia aquest col·lectiu. L’Ajuntament de Barcelona va crear una comissió de seguiment d’aquest fenomen urbà fa vuit mesos. Però després d’aquest temps i de tres reunions protocol·làries, no ha enllestit cap estudi, avaluació o pla d’actuació, malgrat que ja hi ha 335 immobles ocupats a la ciutat, segons l’informe dels Mossos d’Esquadra avançat per l’AVUI.

L’atac violent a uns agents de la Guàrdia Urbana en una festa okupa va desfermar una crisi política a l’Ajuntament el febrer passat. Per aturar les crítiques a la indefensió de la policia local enfront dels antisistema cada cop més violents, l’alcalde Joan Clos va posar en marxa un grup d’estudi amb tots els grups polítics. En el ple municipal del mateix mes, Clos es va comprometre a adoptar “conclusions” i preparar un “pla d’actuació” sobre l’ocupació creixent en tres mesos. Només s’han reunit tres cops, i sota la presidència de tres regidors diferents: Ferran Mascarell, l’ara alcalde Jordi Hereu, i Ferran Julián, conseqüència dels canvis al cartipàs.

L’equip de govern manté que el grup treballa amb “plena normalitat”, segons un portaveu. L’Ajuntament insistia ahir que la lluita contra el fenomen no depèn de l’actuació de la Guàrdia Urbana, sinó de la policia que actua per ordre judicial. Qualsevol maniobra policial vinculada a un desallotjament depèn del jutge i l’ordena el jutge. La lentitud judicial crispa tant veïns com l’administració. Aquest estiu, per exemple, es va aturar un desallotjament a Gràcia pel fet que els ocupants havien canviat, i un jutge va decidir reiniciar el procés per canviar el nom dels ocupadors. El consistori recorda els 40 desallotjaments d’aquest 2006 per argumentar que ofereix total suport als jutges.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.