Josep Maria Espinàs

L’Ajuntament de Barcelona vol intervenir en la Rambla per evitar la seva progressiva destrucció. Jo penso que es tracta d’una autodestrucció, tal com passa en tots els indrets, urbans i rurals, que tenen massa èxit. La fruita es podreix si està massa temps a l’arbre, i la Rambla ja fa massa temps que aguanta una popularitat inclement.
La Rambla no és un d’aquells carrers pels quals es pot passejar contemplant la bellesa o l’harmonia de les cases que té a banda i banda. És clar que hi ha alguns edificis interessants, però el conjunt dóna una impressió de vulgaritat, en gran part per l’abandonament de moltes façanes. Però, encara que fos el carrer arquitectònicament més bonic d’Europa, tampoc s’hi podria passejar amb la indispensable comoditat admirativa. Fins i tot el carrer de Montcada perd qualitat quan està massa atapeït.
La Rambla està ofegada. Més que caminar-hi, el que sovint s’hi ha de fer és colzar-hi, és a dir, aconseguir avançar gràcies a cops de colze. Els forasters s’hi acumulen perquè totes les guies diuen que és una de les vies urbanes més vives i pintoresques del món, i és veritat. Igual que també és molt bonica la plaça Ven- d“me de París, però si estés abarrotada seria un fracàs. O el passeig de Gràcia, on les botigues d’una certa qualitat ja haurien emigrat a un altre carrer.
A la Rambla encara s’hi pot trobar admirables resistents, però el tipisme s’hi ha infiltrat sense cap control. Ara l’ajuntament vol eliminar les parades dels ocellaires. Ja fa temps, penso, que hauria hagut de limitar el nombre de concessions a determinats establiments. Aquests nombrosos establiments esguerren la Rambla; els ocellaires, no. Si els treuen serà per uns motius que no són urbanístics.
Quant a les estàtues humanes, diuen que faran un càsting per seleccionar les de més qualitat. Alguns baixos no passarien un càsting d’estètica decent, ni en la façana ni en els rètols. I, sobretot, si s’expulsen els ocells, s’haurien d’expulsar també per sempre els pájaros que roben o que enganyen trilerament els feliços i alhora infeliços ramblistes.
Ja sé que a les entrades de la Rambla no es poden posar cartells com als pàrquings: “Complet”. Tothom té dret a anar on vulgui. Em diran que la Rambla és un gran atractiu turístic de Barcelona. Ho sé perfectament. És difícil trobar, a tot el món, un carrer com aquest. Tan malalt de vida.

Your response: