Hereu gastarà 1,6 milions en una exposició

CiU denuncia que Hereu gastarà 1,6 milions en una exposició
31-10-2006.   El Grup de CiU a Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha denunciat “que el Govern municipal que encapçala Jordi Hereu es gastarà 1,6 milions d’euros en una nova exposició publicitària que es pretén instal·lar a l’edifici Fòrum i que durà el títol de “Sensacions. Barcelona al món”". CiU considera que amb aquest nou concurs es posa de manifest que “l’acció propagandística del tripartit municipal ja no té aturador i exigeix un canvi en les prioritats de l’Ajuntament que faci que es concentri en resoldre les necessitats reals dels barcelonins i les barcelonines”.  

El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) del 27 d’octubre publica un anunci amb data del dia anterior de l’empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (BSM) per la qual “s’obre concurs públic per a la concessió dels serveis per a l’organització i la realització de l’exposició “Sensacions. Barcelona al món” a la primera planta de l’Edifici Fòrum. El Pressupost de licitació és de 1.324.568,85 euros. A aquesta quantitat, s’ha de sumar la d’un altre concurs obert també per BSM per un valor de 329.844,61 euros que té com a objecte les obres d’adequació de l’Edifici Fòrum per a que pugui acollir exposicions temporals. Són en total 1.654.413,46 euros, més de 275 milions de pessetes, que es gastaran per realitzar una exposició que s’ha “d’articular sobre tres elements culturals i expositius, que són ‘les Barcelones del món’, les ‘vitrines lluminoses’ i el ‘skyline’”, segons exposa la memòria descriptiva del plec de clàusules del concurs.

“L’acció propagandística del Govern municipal que encapçala Jordi Hereu no té aturador i dóna la sensació que pot convertir l’etapa de Joan Clos en un exemple de període de moderació publicitària si es compara amb el que en pocs mesos ha posat en marxa el nou alcalde”, ha assegurat el portaveu de CiU, Joan Puigdollers. El regidor nacionalista ha exigit al tripartit municipal “que canviï d’una vegada per totes les seves prioritats, abandoni la propaganda i la publicitat com a eix principal de la seva acció de Govern, i es dediqui a resoldre les necessitats dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona”.       

Puigdollers recorda que aquesta exposició a l’edifici Fòrum de pròxima inauguració, “i que de ben segur coincidirà en pre-campanya electoral de les municipals”, s’afegeix “a l’exposició itinerant d’autobombo i propaganda de l’Ajuntament que es trasllada pels diferents districtes de Barcelona des del passat mes de setembre i que, amb un cost de 2,1 milions d’euros, té per objecte donar a conèixer l’obra de govern i la gestió del tripartit municipal de PSC, ERC i ICV. A més, l’Ajuntament també participa aportant diners per l’exposició del Pla Estratègic Metropolità que des de fa uns dies està instal·lada en una carpa a la Plaça de Catalunya”.  

la fira immobiliària meeting point ja s’apropa: 7-12 nov

la fira immobiliària meeting point ja s’apropa: 7-12 nov

les lluites ja es preparen:
al cso can vies
dijous 3 nov, 20h
barri sants, bcn
metro mercat nou o plaça sants
RENFE sants estació

ja ho saps, passa-ho a qui creguis que li afecta el meeting point

estigues atent.a a les convocatòries
de moment:

dissabte 11 nov, plaça països catalans (estació renfe sants estació)
10h: esmorzar i trobada de les lluites en defensa del territori i contra
l’especulació
12h: manifestació cap el meeting point

disfressa’t d’executiu agressiu. despistem-los

El Fòrum no pagarà per una condemna a Illinois

J. G. A.
BARCELONA

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió d’un jutjat de la capital catalana que no es pot executar a Espanya la sentència d’un tribunal d’Illinois (Estats Units) que condemnava el Fòrum 2004 a pagar una indemnització de 3,9 milions de dòlars a les productores Think Big i Rosalini Films per l’incompliment d’un contracte per a la realització de la pel.lícula Sant Jordi i el drac, que s’havia d’exhibir en la cita cultural i que, al final, no es va realitzar.
Fonts jurídiques vinculades al Fòrum van explicar ahir que la resolució dictada per la Secció 15 de l’Audiència ratifica la decisió anterior del Jutjat de Primera Instància número 9 en el sentit que la sentència dels Estats Units no es pot executar a Espanya, a l’estimar-se que aquella resolució no està prou motivada i davant l’existència de diferents “defectes formals”.
Aquestes mateixes fonts van explicar que el tribunal d’Illinois no precisa en la sentència que el contracte firmat per a la producció de la pel.lícula era un denominat de “confidencialitat” i que no era el definitiu, ja que aquest últim no es va arribar a rubricar al trencar-se les negociacions entre les productores i l’entitat Fòrum Barcelona 2004.
Una d’aquestes carències de motivació que no permet executar la condemna d’Illinois estaria, segons les fonts, en el fet que el tribunal no concreta els perjudicis ocasionats a les productores, ni argumenta la quantia de la indemnització atorgada.

Carrers tallats

María Guardenyo
Barcelona

Fa més d’un any i mig que quatre illes de cases del 22@ estan tallades per obres; concretament el quadrat que formen els carrers de la Llacuna, dels Almogàvers i de Badajoz amb l’avinguda Diagonal, just a sota de la plaça de les Glòries. Evidentment, a part de les obres d’asfaltatge, canalitzacions i altres, serveixen per afavorir l’operativa de les empreses constructores a la zona, tot ajudant la voràgine de l’edificació. La impossibilitat dels veïns d’utilitzar aquests carrers i no poder circular en sentit sud fa que aquest tram acabi sent una ratera de cotxes que accedeixen al carrer dels Almogàvers sense possibilitat de sortir per cap altre. I a això, s’hi ha de sumar el caos de la plaça de les Glòries. El millor del cas és que els carrers estan asfaltats, les voreres i les senyalitzacions instal.lades, però els carrers segueixen tallats.

El ‘pelotazo’ de Can Batlló

Tot llegint les darreres notícies sobre Can Batlló sembla que la immobiliària Gaudir faci una gran ofrena a la ciutat amb la urbanització de l’antic polígon. Cal recordar, perquè tothom ho sàpiga, que Muñoz Ramonet, falangista dels que van entrar el 36 per la Diagonal, es va apoderar de la major part de les fàbriques tèxtils de la postguerra i els seus solars, fent servir la seva condició de vencedor.

Can Batlló, des del Pla General Metropolità (PGM) del 1978, estava qualificat tot sencer com a reserva per a equipaments i zones verdes. Malgrat les innombrables campanyes veïnals per recuperar-lo en els darrers trenta anys, el xantatge continuat i la submissió dels nostres governants han portat a una solució en la qual apareixen 1.400 pisos on no n’hi havia d’haver cap.

Aquest projecte, que el moviment veïnal de La Bordeta ha hagut d’acatar serrant les dents, representa aportar uns quants milers de milions de beneficis als ja suculents comptes de les filles i nétes de l’esmentat falangista. És un regal més que els pobres fem a les immobiliàries dels rics.

No estic d’acord a renunciar a la unitat del barri del Clot i Camp de l’Arpa:

A la dècada dels setanta, ens vàrem trobar un barri del tot desintegrat, totalment partit i dividit per vies ràpides de gran trànsit, per la llarga franja de les runes dels antics tallers estació i escola de RENFE. Sense escoles públiques ni instituts ni serveis; sense res amb un mínim cohesionador, fora del caliu latent de la vida associativa tancat, per obligació, de portes endins de les entitats, i d’una associació de veïns incipient. Un Barri, en definitiva, completament postrat al servei de la Gran Barcelona del Porcioles.

Molts veïns i la pràctica totalitat del moviment associatiu, de punta a punta del barri del Clot i Camp de l’Arpa, vàrem començar a lluitar per aconseguir la identitat perduda d’un barri obrer que n ’havia tingut, i molta, i sovint amb la complicitat del mateix Districte de Sant Martí. Així, a poc a poc el vàrem anar vertebrant, tant urbanísticament com socialment. Aquesta voluntat ha anat forjant el sentit d’unió perdut i la voluntat ferma de les entitats a federar-se per anar cada cop més lluny.

Urbanísticament a dia d’avui el barri té el Carrer Rogent com un autèntic eix que l’uneix de mar a muntanya, per on passen riuades de gent. Vàrem aconseguir tirar a terra els ponts de la Meridiana i treure aquells laberints de passos de vianants. Avui aquesta via gairebé ja no és una frontera urbanística. Quant a equipaments també hem aconseguit tot el que hem sigut capaços. Hi ha entitats on els socis grans que varen lluitar per l’escola Farigola avui fan activitats juntament amb els que hi han estat alumnes.

Ara volen partir el barri en dues parts: l’una es dirà Camp de l’Arpa i l’altre Clot i la divisió passarà per la Meridiana i el carrer d’Aragó. Allò que el “desarrollismo” del Porcioles no va aconseguir, allò que les barreres de formigó, ferros i laberints no varen aconseguir, allò que les polítiques de la incultura, la del cotxe i la televisió no varen aconseguir. Ara és per on l’Ajuntament democràtic vol posar la seva frontera de barris. DONCS NO!

Diuen que les noves fronteres són per millorar la participació i acostar l’Ajuntament a la gent. No és veritat. És mentida. L’únic poder real seguirà residint en la figura del regidor de Districte. Dividir més els barris, fer-ne de nous innecessàriament, és posar més delegats territorials, més delegats de serveis, més funcionaris, en definitiva, entre la ciutadania i l’administració. Si realment volen acostar el poder municipal als barris, que divideixin aquest dinosaure de districte que és Sant Martí. Per tot, NO al nou Pla de la Barcelona dels Barris. Aquest sentit de rebuig i d’unitat del nostre barri del Clot i Camp de l’Arpa l’hem de fer notar i aprofitar la situació per enfortir-lo més i més. Que en totes les activitats, a la Festa Major (com en aquella primera d’on va començar gairebé tot),als mercats, a les publicacions…hi hagi l’esperit de lluita contra la divisió del barri.

Ot Lluch

El Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa núm. 212

PLAZA VALENTÍ ALMIRALL: Adiós plaza verde, “bienvenida” plaza gris

780 firmas recogidas en 4 días entre los vecinos y usuarios de la plaza Valentí Almirall, frente al Ayuntamiento del Clot, oponiéndose a su reforma en los términos planteados por el Ayuntamiento, ponen de manifiesto, aunque no se quiera reconocer, que algo falla en el proyecto.

No se discute que la plaza necesite una reforma (hay losas del suelo peligrosamente levantadas, algún trozo del seto, que hace de valla, debiera ser repoblado y saneado; todo ese tipo de arreglos…).

Se discute básicamente su reforma integral, su reorientación y transformación en una plaza dura, con suelo de granito gris, sin arena, ni seto, donde se reducen a la mitad los elementos de juego infantil. Se discute, y mucho más, que pierda el carácter de zona verde, que tradicionalmente ha tenido, dedicada al ocio infantil y al descanso de los vecinos, y que pierda, además, su carácter singular que la convierte en un rincón único en el barrio. Se discute, y mucho más que mucho, si no hay otras prioridades en la zona para invertir nuestros impuestos.

Y es que resulta cuanto menos sorprendente, por no calificarlo de irónico que el folleto informativo del Ayuntamiento señale que se trata de “un magnífic espai que continuarà sent un veritable marc de referència per al lleure infantil”. Frase preciosa pero sin duda redactada para otro folleto que debió traspapelarse; ya que para éste no resulta coherente.

Si ésta era una de las prioridades ¿cómo es que el proyecto inicial no contemplaba el vallado de todo el perímetro del parque para garantizar la seguridad de los niños que juegan? Si ésta era una de las prioridades ¿por qué, pese a ampliar la plaza, se reducen a la mitad los elementos de juego infantil?¿Y por qué desaparece la arena del suelo (referente principal del juego infantil) para sustituirla por un frío suelo de granito gris?.

Desde el Ayuntamiento se nos hace saber que el parque debe reorientarse para convertirse en una zona que compatibilice el uso infantil con el uso social (refiriéndose a las bodas que celebra una vez al mes este Ayuntamiento, al pregón de la Fiesta Mayor, a actos festivos diversos… que parece ser que actualmente no se pueden celebrar en una plaza verde ¿?.

Está claro que no se pretende COMPATIBILIZAR sino PRIORIZAR un uso institucional minoritario en detrimento de un uso real diario, pasando a INFRAUTILIZAR un espacio precioso, que además de estar situado frente al Ayuntamiento se encuentra frente al colegio público Casas y al Casal de gent gran J. Casanelles.

Otra pregunta que nos planteamos: ¿No se trata de un gasto digamos algo superfluo teniendo en cuenta el estado de algunas de las calles del barrio, Edison por poner sólo un ejemplo?. La calle Edison, además de ser una de las vías de acceso a la sede del distrito, es una verdadera vergüenza ya que por sus aceras no cabe un carrito de bebé, en una Barcelona del 2006.

Y la última pregunta: ¿Por qué se inician este mes de octubre las obras de una plaza para que “continui sent un marc de referència per al lleure infantil”, para conseguir que realmente deje de serlo, PRIORIZÁNDOLO a la reforma de muchas calles del barrio que realmente lo precisan? ¿Ya les parece bien establecida la gestión de prioridades que lleva a cabo este Ayuntamiento? A nosotras no y creemos que a las personas que con sus firmas han avalado nuestra petición, tampoco.

L. Doncel /M. Pérez

El Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa núm. 212

Sr. Narváez, Sr. Hereu,:Prou excuses, prou “rotllos” Biblioteca Ara!, el 2007!

Porta’ns els teus rotllos de cartró (higiènic, de cuina, de teixits, etc.) i els portarem tots junts al regidor per dir-li clarament que no ens vingui amb més excuses i “rotllos” i que faci ara ((en el pressupost del 2007) la biblioteca que van prometre per aquest mandat.

És una vergonya!
Que en ple segle XXI, en un país democràtic, en una ciutat moderna i europea i en un barri de 65.000 habitants no tinguem una biblioteca com cal és una vergonya! Que un Ajuntament que es diu progressista, i que va de culte i modern, no hagi fet en més de 25 anys una bona biblioteca en un barri com el Clot-Camp de l ’Arpa és una vergonya! Que un regidor com el senyor Narváez i un alcalde com el senyor Clos (ara Sr. Hereu) prometin en campanya electoral fer una biblioteca pel Clot en aquest mandat (2003-2007: per tant s’acaba molt aviat) i desprès no vulguin complir amb excuses que no es creu ningú és una vergonya! Si veient això tots: l’Associació de Veïns, els veïns i veïnes del barri, les entitats, els mestres i professors, els joves i nens…no fem tot el possible per exigir al regidor i a l’alcalde que aprovin ja el pressupost per fer la biblioteca l’any 2007 seria una vergonya! Seria una vergonya que els nostres nens, estudiants, gent gran, interessats en la cultura, etc. haguessin d’estar més i més anys sense aquest equipament fonamental i havent d’anar a biblioteques llunyanes d’altres barris que o han estat més lluitadors o han tingut més sort amb els seus regidors. No ho hem de permetre. En aquest article t’explicarem com està el tema i el que necessitem que tu facis (fàcilment) per ajudar a aconseguir aquesta reivindicació fonamental per al barri.

Ho varen aprovar, ho varen prometre
En el Pla d’Equipaments Públics del Clot-Camp de l’Arpa (PEP) aprovat unànimement, al gener de l’any 2003, pel Districte, l’AVV i la Federació d’Entitats es va acordar que el nostre barri necessita tenir una biblioteca a la part alta (per sobre de la Meridiana) i una a la part baixa. La de la part alta es va proposar o en els nous edificis que s’havien de fer, i que ara ja hi són, a Laboratoris Uriach (Degà Bahí-Muntanya) o a Alchemika/Costa i Font (Freser-Indústria). A la part baixa, les possibles ubicacions eren: o els baixos del Centre Cultural La Farinera (CCLF) o en el projectat però no aprovat edifici Ona (Gran Via-Granada). Per tant, l’acord (que per nosaltres era de mínims) consistia que s’havien de fer dues biblioteques al barri en el període 2003-2013, una al Camp de l’Arpa i l’altra al Clot. Es resumia així en els requadres de desenvolupament del PEP (veure quadre):

Poc després, a la campanya electoral, tots el partits vam prometre “desenvolupar” el PEP i quasi tots van parlar de fer una de les biblioteques previstes. Nosaltres reivindicàvem per a aquest mandat 2003-2007: una a Laboratoris Uriach i l’altra al CCLF com a trasllat de l’existent sala de lectura del carrer del Clot.

Una vegada coneguts els resultats electorals i vist que al Districte tornaria a haver-hi el mateix regidor, i amb domini absolut del PSC, vàrem pensar que la biblioteca del CCLF era segura i que la que reivindicàvem a L. Uriach hi havia possibilitats, ja que en les seves promeses electorals constava clarament (vegeu el requadre),en el punt 8, la biblioteca a reubicar al CCLF i, en el 4, hi vam veure (de vegades som massa optimistes) una porta oberta a la que reivindicàvem a Uriach.

Després diuen que no amb excuses i “rotllos”
Molt ràpidament vàrem veure que el Sr. Narváez no pensava complir la seva promesa. En les primeres reunions amb ell i en el procés d’elaboració del Pla d’Acció Municipal 2003-2007 ja vàrem veure que quan parlàvem del tema no concretava i, després, ja ens va començar a donar explicacions (de fet excuses) de perquè no pensava complir el que havia promès. Les excuses no eren, ni són, gens creïbles ni assumibles: per una banda, deia que la solució de fer la biblioteca al soterrani del CCLF no era bona i que ell no pensava fer una biblioteca provisional que no sigues “el que el Clot es mereix”. Però és que resulta que la proposta de fer-la al soterrani era del Districte i que fos provisional també. El que nosaltres reivindicàvem era que es fes al CCLF però en bones condicions, tal com ells varen prometre. Es podia fer la biblioteca ben feta a l’edifici del CCLF reorganitzant els serveis, com se’ns havia dit que es faria, i de forma definitiva (què més lògic que una biblioteca en un centre cultural?), van ser ells els que van introduir el tema de “provisional”. Ningú es va creure les seves excuses i va quedar molt clar el principal motiu: no volia invertir a fer la biblioteca per gastar aquests diners en altres barris. Ell ja deia que “ja en faria una a Can Saladrigues (Poblenou)”, però no responia quan li deies que hi havia districtes en què en farien 2 o 3 en aquest mandat. Li va ser igual que li argumentéssim de tot: que no en teníem cap, que es podia fer en un altre lloc (L. Uriac o Clot de la Mel), la seva promesa… Des del primer moment va esperar que ens creguéssim els seus “rotllos” (ningú del barri se’ls ha cregut) i que ens conforméssim que en el futur (no se sap quan: d’aquí a 4 anys?, d’aquí a 10?) ell ja faria la “biblioteca que el Clot es mereix” a l’edifici Ona (G.Via-Granada).

A l’edifici Ona? Que sigui ara! No més promeses!
La proposta de fer la biblioteca del Clot a l’edifici municipal que l’Ajuntament vol fer, amb el nom d’Ona, al triangle G. Via–Diagonal–Granada va sortir del Districte. Nosaltres preferíem altres alternatives com la del CCLF o el Clot de la Mel perquè eren dins del barri, sens dubte, i perquè serien projectes que només dependrien del Districte. Cal recordar que, per una banda, el projecte de gratacel Ona es vol posar a l’antic terreny de les instal•lacions esportives de l’antiga fàbrica Hispano Olivetti que sempre va estar lligada al barri però que en l’actual divisió de barris (que talla per G. Via) en teoria és del Poblenou i, per altra banda, és un projecte que no agrada als barris, molt discutit i, el pitjor: no té data concreta de realització. El primer aspecte (que no és dins del barri) ara com ara ens preocupa menys i per això vam acceptar que fos una alternativa a la localització al CCLF, però el segon (la manca de terminis certs) fa que aquesta “solució” només es pugui acceptar si va acompanyada d’un pressupost aprovat i un calendari que asseguri que tindrem la biblioteca en un màxim de dos anys. Però el regidor no aporta ni una cosa ni l’altra. Això no es pot acceptar de cap manera! Sr. Narváez: Cap més promesa! El barri exigeix realitats!

Plantegem diverses propostes i diu: no, no i no
Ja fa més de dos anys que va dir que no faria la biblioteca en aquest mandat i des de llavors s’han anat fent actes reivindicatius i el resultat és que la reivindicació de la biblioteca és de les més sentides pel barri. En aquest temps no hem desaprofitat cap ocasió per plantejar el tema de la biblioteca. En primer lloc, vàrem reivindicar que es fes a Laboratoris Uriach (com preveu el PEP aprovat), però el regidor va tornar amb els seus “rotllos” i excuses: que ja es farien a l’edifici Ona (sense data coneguda) i a Alchemika (que llavors encara no era municipal i que ni ara tenim cap data certa de realització). La solució de L. Uriach era bona per dos motius: en primer lloc, perquè les obres dels edificis ja estaven en marxa (ara estan acabats) i hauria estat possible que ara ja tinguéssim la biblioteca i, en segon lloc, perquè és una lloc bastant centrat dins del barri i, per tant, hauria pogut donar un bon servei a tot el Clot-Camp de l’Arpa. Però la resposta va ser el no, les excuses explicades i el motiu real evident: no vol invertir els diners necessaris per fer la biblioteca (“i la resta són romanços”). Justificació? Cap de valida; simplement que no som un dels barris en què s’inverteix més i sí que som un dels barris més deficitaris.

També hi havia (de fet hi ha encara) la possibilitat de fer la biblioteca al Clot de la Mel. Hi ha dos llocs que són de propietat municipal i en els quals demà mateix (si volguessin) es podrien començar les obres de la biblioteca: el terreny per a equipaments de Concili de Trento -L. Vega (on ells el que hi fan són pisos per a gent gran que s’haurien hagut de fer en terrenys que es van vendre) o en el terreny per a equipaments de l’interior de l’illa de C. Trento -L.Vega – Andrade –Bilbao. Resposta del regidor: no. Les excuses i els “rotllos”, els ja comentats.

També hem plantejat alguna proposta més agosarada, com que es fes en una finca privada (propietat en gran part d’Aigües de Barcelona) del carrer de la Sèquia Comtal. Era, i és, una proposta difícil de realitzar però que tenia, i té, un gran avantatge: el lloc està més centrat dins del barri i seria de molt fàcil accés. Hem demanat diverses vegades que s’estudiés el tema i, en teoria, s’ha estudiat i s’ha vist que no era viable, però nosaltres no hem tingut accés a cap estudi tècnic en aquest sentit i veient “l’entusiasme” i ganes del regidor per fer la biblioteca creiem que potser el tema s’hauria d’analitzar més a fons (tot i reconeixent que la solució potser no seria fàcil).

Sr.Narváez, Sr.Hereu: compleixin!
Facin-la ARA a G.Via-Granada
És clar que quan no es vol fer una cosa tot són problemes i ara ens trobem amb el mateix. En teoria el que diuen ara és que les dues biblioteques que s’han de fer al barri serien la d’Alchemika (ara ja és municipal) i la de G.Via-Granada (edifici Ona, l’anomenen ells). Ho podríem acceptar si ens asseguressin de veritat que les dues es farien en el termini previst al acordar el PEP (com a molt el 2013) i que la de G.Via–Granada es comencés a fer ara. Això és perfectament possible, perquè ja estan pràcticament fets els fonaments de l’edifici baix (es fan al mateix temps que l’aparcament subterrani que veieu a la foto) i només cal aprovar el pressupost corresponent i fer el projecte. El pressupost el poden aprovar ara mateix o dins del pressupost del 2007 (és el que reivindiquem i reivindicarem públicament) i el projecte (si es vol, és clar!) es pot fer en dos o tres mesos simplement preveient dues fases: una primera en què es faria primer l’edifici baix (màxim 7 plantes a G.Via- Granda), que ha de ser per a equipaments per als barris, i una segona posterior (bastant més alta, a la banda de la Diagonal) que seria per a oficines municipals. Per tant, d’aquí a 6 o 8 mesos podrien començar les obres i es podria obrir la biblioteca d’aquí a dos anys. Això és possible i és el que cal exigir. De segur que d’entrada ells hi trobaran tots els problemes: que el projecte de la biblioteca ha d’anar lligat al del gratacel Ona (si volen, sí; si no volen, no), que no hi ha pressupost assignat (si volen el troben, és claríssim), que primer s’ha d’aprovar el planejament de Glòries (no cal, ja és per a equipaments), etc. Poden trobar i inventar-se tots els problemes que vulguin, però és més que clar que si tenen voluntat política de fer la biblioteca la poden fer ja ara. Com que el barri en té una gran necessitat i ells van prometre fer la biblioteca els ho hem d’exigir. Fem-ho entre tots.

Si no parem de reclamar-la ho aconseguirem: Som-hi!
Plantejarem al Sr. Narváez i al Sr. Hereu tantes vegades com puguem i de forma permanent la reivindicació de la biblioteca. Hem de fer que s’adonin que és una reivindicació sentida per gran part del barri i que si no compleixen la seva promesa molta gent els ho tindrà en compte. Només així tenim possibilitats que la biblioteca vagi en el pressupost del 2007 i que la tinguem d’aquí a dos anys, sinó quedarà, en els millors dels casos, com a nova promesa per al proper mandat 2007-2011, que “ves a saber” si compliran o tornaran a incomplir (és més que probable que l’edifici Ona que volen fer trigui bastant més).

A la Festa Major tothom amb l’adhesiu i després…
Durant aquesta Festa Major repartirem un adhesiu reivindicant “Narváez, Hereu: biblioteca ARA!”, que us demanem que porteu i distribuïu entre els coneguts. Serà un adhesiu que sempre que sigui possible hauria d’anar acompanyat per la que farà la Federació d’Entitats (i també distribuirà “la soci” i totes les entitats) proclamant que “El Clot-Camp de l’Arpa és UN SOL BARRI”. amb la qual reivindiquem a l’Ajuntament que no vulgui dividir el barri de forma artificial i sense consens. Són dos temes fonamentals per al futur del barri que us demanem que ens ajudeu a fer notoris durant la Festa Major, que és fonamentalment festiva però que també haurà de seguir sent reivindicativa fins que tinguem, almenys, un barri amb els mínims coberts. A més de portar i difondre els adhesius us demanem que ens…

Porteu els vostres rotllos i tornarem els seus al regidor
Si el regidor insisteix a buscar excuses i explicant “rotllos” per no fer ara la biblioteca, el que farem és tornar-li de forma notòria i en manifestació els seus “rotllos” que no hi ha qui “s’empassi”. Per fer-ho cal que tots guardeu i ens porteu al nostre local tot tipus de rotllos de cartró: de paper higiènic, de paper de cuina, d’alumini, de peces tèxtils, etc., de tot tipus. Tothom hi pot col•laborar: petits, grans, escoles, comerços, entitats…Tots heu d’anar portant els vostres rotllos al carrer de Sibelius, número 3 (o a la nostra parada de la Fira Boja de la Festa Major) i després us convocarem un dia per portar-los tots junts al regidor del Districte. Creiem que és una bona manera (fàcil, barata i popular) que molts col•laborem en la reivindicació i que fem visible la nostra indignació i determinació a exigir la biblioteca ARA!

Si no fa cas, els nens hauran de demanar carbó als Reis per al Sr. Narváez.
Esperem que el nou alcalde, el Sr. Hereu, sigui sensible a la nostra “justificadíssima” reivindicació però en tot cas tots hem de deixar clar que el barri no pararà de reclamar la biblioteca promesa per a aquest mandat i que si no compleixen se’ls ho tindrà molt en compte. Si a començaments de desembre veiem que no volen complir (si no inclouen la partida pressupostària necessària) demanarem a tots els nenes i nenes que demanin als Reis d’Orient força carbó i després de les festes de Nadal us convocarem a tots per portar-lo al Districte, ja que seria el que de veritat es mereixeria. Voldríem creure que no caldrà fer això ni seguir amb més actes reivindicatius durant l’any 2007, però això depèn del Sr. Narváez i del Sr. Hereu.

Sr.Narvéez, Sr. Hereu:
Compliu amb el barri: Biblioteca ARA!

Prou excuses! Aproveu d’una vegada la inversió!

Veïns, no parem de reivindicar:
-Porteu-nos ara els vostres rotllos
-Veniu a portar-los al regidor (us convocarem aviat)
-A la Festa Major porteu l’adhesiu
-…i seguirem fins que compleixin!

El Butlletí de l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa núm. 212

OFICINES MUNICIPALS PRO MOBBING

Més d’un s’ha escandalitzat en veure el vídeo fet amb càmara oculta, on es podia constatar com actua l’oficina municipal encarregada de tractar els temes d’assetjament immobiliari. L’Ajuntament de Barcelona s’excusa dient que les seves oficines es limiten a assessorar els ciutadans que pateixen mobbing, i res més. Ja és lamentable que partits i polítics que es diuen d’esquerres hagin d’admetre que, davant d’una agressió delictiva per part de propietaris o immobiliàries prepotents contra barcelonins indefensos, ells no prenen partit ni a favor del delinquent ni a favor del ciutadà agredit. Però és que ni tan sols això és cert: l’oficina municipal assessora els qui pateixen mobbing d’acord amb els interessos dels qui el practiquen, formant part de la mateixa estratègia encaminada a fer fora els inquilins i poder tornar a posar a la venda o lloguer  pisos a preus astronòmics.I això és el que sorprèn, que hi hagi gent que s’hagi escandalitzat pel fet que l’Ajuntament, a través d’aquestes oficines, doni suport als especuladors. I és que l’especulació a Barcelona ha assolit en els darrers anys nivells comparables als de l’època Porcioles: grans projectes pensats per a la urbanització salvatge de la ciutat; reformes que foragiten els barcelonins de tota la vida, per ubicar-hi interessos empresarials molt concrets, com és el cas del 22@; nul·la política de sòl; política de vivenda d’aparador, ben just per arribar a cobrir les demanes derivades dels bunyols urbanístics que ells mateixos generen...El resultat de tota aquesta política és l’apoteosi de les immobiliàries i l’expulsió de molts joves barcelonins que no poden accedir als preus desorbitats de les vivendes. I els qui ja tenien de fa temps una vivenda poden veure’s assetjats per les immobiliàries amb la complicitat municipal.Les oficines municipals per als casos de mobbing no són sinó una peça més d’aquesta política dissenyada als despatxos de les immobiliàries, i executada des de la Plaça de Sant Jaume.

Les entitats alerten que multar els ‘sense sostre’ no és util

L’Ajuntament admet que la sanció pot perjudicar el procés de reinserció La majoria de sancions són per beure i orinar al carrer Diverses associacions recorren les multes amb l’aquiescència municipal

Sònia Pau

Les entitats que treballen amb els sense sostre a Barcelona han recorregut una cinquantena de les multes que la Guàrdia Urbana ha imposat a les persones que viuen al carrer des que va entrar en vigor l’ordenança del civisme. Sempre es tracta de sancions per fer un ús de l’espai públic que la normativa municipal considera inadequat: bàsicament, beure alcohol al carrer, orinar-hi o dormir-hi. “Després, en alguns casos, la cosa s’embolica amb sancions per falta de respecte a l’autoritat”, reconeix Jesús Ruiz, assistent social del Centre d’Acollida Assís.

Les entitats no han rebut encara cap resolució, però confien que els canals de diàleg que s’han obert amb el consistori serviran per anul·lar aquestes multes. Ja havien advertit durant la discussió de l’ordenança que persones en exclusió social o amb problemes mentals veurien més perjudicat el seu dia a dia per la normativa si les autoritats no eren capaces d’acompanyar aquesta mà dura amb l’incivisme amb més serveis socials. Al maig, quan feia quatre mesos de l’ordenança, sis organitzacions van evidenciar la seva “preocupació” amb una nota en què alertaven que col·laborava a “l’estigmatització de les persones sense sostre, en lloc de fer-les objecte del ple suport i l’auxili social que necessiten”.

En aquell moment avisaven que els agents no diferenciaven entre les persones amb problemes d’arrel social i els autors d’actes incívics. A partir d’aquella acció, es va obrir un diàleg entre entitats i Ajuntament, i a l’estiu es va pactar un protocol per recórrer les sancions. Cada recurs va acompanyat d’un informe conforme el sancionat està en un procés de recuperació de l’autonomia personal.

El regidor de Benestar Social, Ricard Gomà, no amaga que l’ordenança va crear “neguit i inquietud” perquè feia més vulnerables les persones en risc d’exclusió, però es felicita que gràcies al treball amb les entitats i “una mica de bona voluntat de tots” s’ha aconseguit un “mecanisme més àgil per gestionar la retirada de les sancions”.