Prop de ser declarada Collserola Parc Natural, i de fa un parell d’anys sent de titularitat publica, el seu emblemàtic cim, el Tibidabo; crèiem arribat el moment que l’Ajuntament de Barcelona cedis els seus boscos a als gestors del parc de Collserola, i els requalificaria passant-los de sol urbà, de zona d’equipaments a forestal. A petició nostra el Consell Consultiu del Parc de Collserola del que formem part, va acordar l’estiu passat, fer arribar aquesta sol·licitud a l’ajuntament sense que aquest donés cap resposta. L’ajuntament, lluny de satisfer tan justa aspiració conservacionìsta, s’apressà a presentar un projecte del tot lesiu per aquests alzinars del cim de Collserola, l’empresa semi-pública a qui s’ha donat la gestió del parc d’atraccions no coneix altre interès que l’econòmic.
Tot i que el projecte definitiu no és encara aprovat, les alzines centenàries han començat inexplicablement a deixar pas a lesnoves atraccions. Tot per un tipus ‘d’esbarjo’ que de cap manera no encaixa amb el Parc Natural de Collserola, que per res s’adiu amb la seva preservació, ni amb la pedagogia que del tot s’escau per una veritable cultura cívica.
És del tot reprovable aquesta política de fets consumats, aquesta impunitat és la mateixa que ha dut l’Ajuntament de Barcelona a asfaltar un tram de la carretera de les Aigües sense ni tant sols avisar el consorci de Collserola.
Sobta sobremanera que sigui el mateix màxim responsable, l’alcalde Clos, paladí del civisme, el que alhora sustenta la presidència del Consorci del Parc de Collserola, que actui amb aquest menyspreu vers els valors naturals que ens sustenten, amb l’agreujant de que permet el vandalisme mes devastador allunyant-se del tot (de la millor forma de fer pedagogia), de donar exemple de veritable civisme. Mentre, el polític gosa afirmar en el butlletí del parc de Collserola: “Collserola ens ofereix l’oportunitat de no deixar-nos dur per una inèrcia històrica de destrucció del nostre entorn mes immediat. Ben al contrari, hem de reconstruir i regenerar tot aquest patrimoni ecològic mitjançant un diàleg entre la ciutat i l’espai natural.” A quin tipus de diàleg es referirà? No podem entendre tanta falsedat, per la salut col·lectiva, davant de la mentida, fins i tot davant la il·legalitat, davant la devastació, cal retrobar la capacitat d’indignació.
No estem disposats a que els negocis particulars avortin les nobles aspiracions, a participar activament en un millor esdevenir per un mon comú, equitatiu, veritablement humà que faci possible els principis que regeixen les interaccions entre la natura i la col·lectivitat humana. Les nostres preocupacions vers la preservació del medi ambient, vers una societatsostenible i socialment justa racional i senzilla xoca amb aquells negocis que no venen acompanyats d’una ètica dels medis i les finalitats d’un codi de conducte honorable.
Juli Fontoba i Sogas
Membre del Col·lectiu Agudells en el Consell Consultiu del Parc de Collserola
