Dietari
Albert Sáez
sónar i civisme
El festival Sónar és un esdeveniment d'escala europea que acaba avui a Barcelona. Respon a la iniciativa de tres joves emprenedors que han sabut donar forma a la passió de molts milers de joves per la música electrònica. És lògic que les institucions s'hi aboquin. Però com passa en altres àmbits, no hi ha estètica sense ètica. I l'estètica que envolta el Sónar entra clarament en contradicció amb el model de ciutat que impulsa en els últims mesos l'actual equip de govern. Tota música és hereva d'un model antropològic i és evident que la música electrònica és insuportable sense altes dosis d'alcohol i d'altres substàncies psicotròpiques. Com tampoc es poden entendre altres festes populars sense aquests components. El que resulta paradoxal és que la pretesa modernitat del Sónar tingui carta blanca mentre l'alcalde Clos s'escarrassa a canviar la naturalesa de les festes de Gràcia i de Sants o les celebracions dels títols del Barça.
Arxivat a Cultura i educació
