BCN no tindrà el mapa de barris fins al desembre. Els responsables del pla estudiaran nous canvis davant les queixes veïnals

ALBERT OLLÉS
BARCELONA

El nou mapa municipal de barris de Barcelona no estarà acabat fins a finals d’any, tres mesos més tard del que s’havia anunciat inicialment. La complexa tramitació del projecte i l’expectació que ha creat entre els ciutadans prolongaran el procés d’aprovació definitiva fins al desembre, segons va indicar ahir Josep Serra, cap del gabinet tècnic de programació de l’ajuntament.
Encara que el calendari no està tancat, Serra va avançar que la comissió d’experts que ha elaborat la proposta no podrà presentar el document definitiu, després d’estudiar les aportacions dels ciutadans i les associacions, fins al setembre.
Posteriorment haurà de passar pels 10 districtes, amb el seu corresponent període d’informació pública entre l’octubre i el novembre, abans d’arribar al plenari, on tornarà a repetir-se el mateix tràmit administratiu, previ a l’aprovació final. Això donarà una segona oportunitat per presentar al.legacions després del període de participació obert el maig passat, que no es tancarà fins a principis de juliol.
Serra va destacar la importància que els afectats per la nova divisió territorial presentin ara les seves queixes, perquè els experts puguin tenir-les en compte, i va indicar que debatran nous canvis després de les nombroses protestes veïnals fetes públiques els últims dies i recollides ahir per aquest diari.
El responsable tècnic va explicar que més de 200 persones ja han enviat les seves aportacions. “Les estudiarem totes, però sota una visió conjunta de ciutat”, va dir Serra, que va recordar que la xifra de barris de la proposta actual (70) podria canviar, oscil.lant entre un mínim de 60 i un màxim de 80.

Barcelona gasta2 milions a esborrar dels senyals el rastre de l’incivisme

• L’ajuntament ha netejat i pintat en 6 mesos 17.000 elements urbans, sobretot al centre
• La campanya es traslladarà ara a l’Eixample esquerre, Sagrada Família i els eixos comercials

PATRICIA CASTÁN
BARCELONA

Sis mesos de rascar, netejar i pintar s’han saldat amb més de 17.000 elements de senyalització i il.luminació de Barcelona renovats. La posada a punt intensiva ha tingut com a principals beneficiaris les zones més cèntriques de l’Eixample i Ciutat Vella, on molts senyals resultaven il.legibles, tal com va informar EL PERIÓ- DICO el gener passat. Al llarg dels pròxims mesos s’estendrà l’actuació a la Sagrada Família, l’Eixample esquerre i alguns eixos comercials. En total, en poc més d’un any l’ajuntament haurà invertit dos milions d’euros a esborrar el rastre de l’incivisme en aquests senyals i a renovar material vell.
L’actuació dels equips de manteniment és doble. Per un costat, eliminen les pintades de fanals, semà- fors i tota mena de senyals. Com a colofó, apliquen la pintura rugosa anticartells, que permet que posteriors agressions siguin més senzilles de netejar. Aquesta substància no només afavoreix l’eliminació dels grafits, sinó que fa que la cinta adhesiva s’arribi a desprendre sola. “Per als ciutadans que s’aturen a treure cartells o adhesius també és més fàcil”, assenyala Joan García Rey, director de serveis d’Infraestructures Urbanes.

9.742 FANALS
Des del novembre passat, els equips han actuat sobre 9.742 punts de llum (5.911 s’han pintat amb material anticartells i la resta s’han netejat o arreglat); també han intervingut sobre 1.083 caixes elèctriques (820 de pintades i la resta només netejades); en 1.207 se- màfors i en 5.161 senyals verticals. Aquesta última xifra inclou peces substituïdes, netejades i reparades, de les quals 2.194 corresponen a Ciutat Vella i 2.967 a l’Eixample.
Una de les actuacions complementàries més importants que s’han portat a terme ha estat l’elevació de senyals situats sobretot en semàfors. Tal com aquest diari va publicar, els indicadors de situació de carrers (assenyalen en quin carrer i tram de numeració es troba el ciutadà) són els més afectats per pintades i adhesius, fins al punt d’estar inutilitzables en moltes ocasions. La neteja serveix de ben poca cosa perquè el vandalisme torna a carregar contra aquests elements al cap de poc temps. Per aquest motiu, l’ajuntament ha optat per elevar els senyals, de manera que resultin inaccessibles als grafiters. Un total de 491 s’han col.locat a altures d’entre 2,6 i 2,8 metres, de manera que les reincidències s’han rebaixat dràsticament, assenyala García Rey.
Les últimes setmanes, han arribat a treballar de manera simultània 14 equips en el cas de la senyalització, i vuit en el de la pintura d’elements, amb l’objectiu de “millorar la qualitat de l’espai urbà”, destaca el responsable municipal del servei. Recolzats per l’ordenança cívica, els operaris tramiten aleatòriament algunes de les reparacions per a la posterior gestió de la sanció als infractors. No obstant, el control de les infraccions s’acostuma a realitzar prèviament per part de promotors ambientals i Guàrdia Urbana.
García Rey assegura que les noves mesures de prevenció (pintura i elevació) possibiliten que els elements es mantinguin nets cada vegada més temps.

ESTRETOR AL PUTXET

Estretor al Putxet
Pablo Acosta Soler
Barcelona

El carrer de Pàdua, del barri del Putxet –un gran oblidat i cada vegada més degradat–, té una calçada tan estreta entre els carrers de Berna i d’Homer que només hi cap un vehicle mitjà, i les voreres no fan més de 50 o 60 centímetres, de manera que no hi pot passar ni un cotxet de criatura. I no només això: quan camines per la vorera és habitual que et doni algun cop un vehicle, a causa de la falta d’espai. A més, estan desnivellats i els falten llambordes. Un desastre. I en aquell curt espai hi viuen tres persones invàlides que es desplacen en cadira de rodes. Quan se’ls acut sortir a passejar, han de transitar per la calçada, ja que la cadira no hi cap a la vorera. És una cosa indecent i inacceptable. Naturalment, comenten que cada dia surten menys, perquè no els ve de gust córrer tant perill per prendre una mica l’aire. No obstant, l’Ajuntament de Barcelona diu que no està previst fer-hi res. Mentrestant, observem com Sarrià es converteix pràcticament en zona de vianants, Gràcia si fa no fa el mateix i, fins i tot, en una zona tan necessitada com l’avinguda de Pedralbes han ampliat i renovat les voreres.

Sólo la mitad de las peticiones para guarderías de Barcelona tiene plaza

MAITE GUTIÉRREZ - 07/06/2006
BARCELONA

Pese a que el número de plazas de guardería en Barcelona crece cada año, aún se está lejos de dar respuesta a todas las familias que quieren matricular a sus hijos en la etapa escolar no obligatoria. El Consorci de l´Educació de Barcelona, gestionado por la Generalitat y el Ayuntamiento, ha recibido 6.580 solicitudes para escolarizar a niños de entre 0 y 3 años en alguna de las guarderías públicas (62) y privadas subvencionadas (34) de la ciudad el curso que viene. Sin embargo, las 3.459 plazas ofertadas por estos centros para el año académico 2006-2007 sólo cubren el 52,57% de la demanda. El resto (47,43%) tendrá que buscar una guardería privada sin subvenciones o recurrir a otras fórmulas populares, como la de contratar canguros o dejar a los niños con los abuelos.

El número de familias que no tendrán plaza pública o subvencionada el curso que viene ha subido ligeramente respecto al 2005-2006, cuando el 47,2% de los solicitantes se quedaron fuera del proceso de preinscripción, un 2% menos que en el año 2004-2005. El próximo curso habrá 236 plazas más, pero no han sido suficientes para contrarrestar el aumento de peticiones.

Según el gerente del Consorci, Josep González i Cambray, "durante los últimos años ha habido un repunte de la natalidad que se ha notado en todos los niveles de la educación infantil, tanto en los obligatorios como en los no obligatorios, pero estamos consiguiendo mantener la relación entre la oferta y la demanda". Cambray resalta "el esfuerzo" del Ayuntamiento para crear nuevas plazas: "El curso que viene contaremos con cinco guarderías públicas nuevas y en los últimos años hemos abierto 15 y creado más de 1.400 plazas".

El mapa escolar de Barcelona para los próximos cuatro años, presentado el mes pasado, prevé la creación de 2.190 plazas de guardería pública para el 2010. Aun así, si esta cifra se suma a las 3.459 plazas preparadas para el curso que viene no se conseguiría cubrir el total de solicitudes actuales. Además, ha de tenerse en cuenta que la demanda continuará creciendo si los patrones de natalidad continúan como hasta ahora. Cambray admite que "es posible que nunca se llegue a cubrir toda la demanda de escolarización de 0 a 3 años, aunque vamos en camino". El gerente del Consorci apunta que "la demanda que no pueda absorber la guardería pública o subvencionada la absorberá la privada" y pone énfasis en que la ciudad parte "de un déficit histórico en este servicio que se ha visto aumentado por los cambios sociales y culturales de los últimos tiempos".

El día 13 de este mes se publicarán las lista definitivas de alumnado admitido en las guarderías dependientes del Consorci. Será entonces cuando casi la mitad de los solicitantes descubra que se ha quedado sin plaza. A partir del día 14 se realizarán las matriculaciones en los centros asignados a cada niño.

Precisamente los problemas para encontrar plaza a un precio asequible ha provocado la proliferación de ludotecas en los últimos años que actúan como guarderías cuando no tienen los permisos para ello. El Departament d´Educació tiene previsto aprobar este mes un decreto que regule el funcionamiento de estas ludotecas y evitar que se presten servicios sin las garantías adecuadas. Entre otras cosas, delimitará el número de horas en que pueden atender a los niños y obligarán a contratar a personal cualificado para la educación infantil.