Archive for maig, 2006

Portabella desautoritza un cap dels Mossos

maig 31, 2006
 

document.write(”); tile++;

 

EL PERIÓDICO
BARCELONA

El tinent d'alcalde Jordi Portabella, líder del grup municipal d'ERC, va criticar ahir l'intendent en cap dels Mossos a Barcelona, Joan Miquel Capell, que dimarts es va alinear amb l'alcalde Clos i va plantejar limitar l'aforament en les celebracions massives a Canaletes per evitar disturbis.
Portabella va retreure a Capell les seves "propostes de caràcter polític" en un tema que va considerar exclusiu de l'ajuntament, perquè "per a això es presenta un a les eleccions". Segons Portabella, en aquest tema "s'ha posat el carro davant dels bous, perquè el que han de fer els Mossos és portar a la pràctica les propostes polítiques; els marcs de seguretat els planteja l'ajuntament".
Un portaveu dels Mossos va assegurar a Efe que Capell "no va fer una proposta política, sinó una proposta tècnica, policial" i va recordar a Portabella que "la seguretat ciutadana a Barcelona és competència dels Mossos i per tant el seu responsable polític és el Departament d'Interior".

Administració rància

maig 31, 2006

Amics, tinc una reserva per minusvalidesa perfectament senyalitzada i amb la placa que identifica la matricula del meu vehicle. Des que tinc aquesta reserva els vigilants de zona m'han multat fins a setze vegades, pensant-se que es tractava d'una zona blava! He recorregut multes inútilment i he perdut dies de feina per solucionar dos embargaments de compte…

Fart d'aquesta inutilitat continuada, vaig informar de l'incident el Sr. Antoni Roig, cap de mobilitat del districte de l'Eixample. Sense demanar-me disculpes, em responen que retiraran les dues darreres multes. Però ahir m'arriba a casa el segon avis d'una d'aquestes multes. ¿Amb quina mena de sentiment creuen que pago els meus impostos quan des de l'administració em prenen el pèl o simplement m'ignoren i són incapaços de solucionar els problemes que ells mateixos generen?

Xavier Sistach

Un informe del govern troba irregularitats a la Fira d’Abril

maig 31, 2006

Demana a la Intervenció General que dugui a terme una auditoria dels comptes de la FECAC i la Fundació FECAC El departament de Benestar i Família considera que hi ha indicis d'infracció administrativa o penal

Jordi Panyella

Un informe del govern sobre l'ús dels fons públics destinats a l'edició de la Fira d'Abril de l'any 2005, al qual ha tingut accés l'AVUI, ha detectat indicis de greus irregularitats en la gestió d'aquests diners. El resultat de l'estudi, que ha dut a terme la conselleria de Benestar i Família, ha acabat damunt la taula de l'interventor general del govern, Josep Maria Portabella, amb una petició expressa: l'elaboració d'una auditoria dels comptes de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), així com de la Fundació FECAC. En la documentació tramesa des del departament de Benestar i Família al d'Economia es dóna a entendre que les auditories permetran saber si l'organització que dirigeix Francisco García Prieto ha incorregut en una infracció administrativa o penal, i actuar en conseqüència.

La tramesa de documentació al departament d'Economia porta la signatura del secretari general de Benestar i Família, Antoni Segarra, que va cessar en les seves funcions després de l'última remodelació del govern. La carta a Portabella i a Martí Carnicer, secretari general d'Economia, demanant les auditories va signada amb data del 15 de maig, quan encara no s'havia produït el relleu de la consellera Anna Simó i, en conseqüència, de la resta del seu equip. El mateix informe es va lliurar a alts càrrecs del departament de Cultura, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació que integren la comissió institucional dedicada a vetllar pel destí dels diners públics aportats a la FECAC.

Precisament va ser en el marc de la feina d'aquesta comissió que es va gestar l'informe de Benestar i Família que ha acabat trobant "errors formals o procedimentals". Entre aquestes irregularitats se subratlla la "falta d'un pressupost inicial on quedin justificades totes les despeses"; la falta de justificació de les subvencions aprovades, "ja que la justificació s'ha fet per entrega de documentació no pertinent i que a més no arriba a explicar el cent per cent de l'import concedit", i la falta de rebuts bancaris que expliquin les factures pagades. La suma d'aquests factors fa concloure que "la necessitat de subvencionar l'activitat de la Fira d'Abril no queda clara, ja que no es coneix el desglossament de la totalitat dels ingressos i per tant no es pot valorar si el finançament públic és necessari per al bon desenvolupament de l'activitat o no".

L'informe detecta una relació poc clara entre la FECAC i la Fundació FECAC, amb un traspàs de diners d'un organisme a l'altre que no es justifica i errors en les factures aportades, entre altres irregularitats.

Edifici a tres metres

maig 31, 2006

Matilde Ribas Arboledas
Barcelona

Els veïns del carrer de la Selva, a Nou Barris, assistim estupefactes a l'inici de les obres d'un edifici, al número 57 d'aquell carrer, que quedarà situat a tres metres de la nostra línia de façana, de manera que ens deixarà sense vistes, sense llum i sense ventilació. A més a més, el solar on s'aixeca està situat sobre un torrent d'aigües freàtiques i la construcció del mur de contenció del pàrquing ja ha provocat inundacions als soterranis de diversos immobles. Una bomba d'aigua extreu i vessa aquesta aigua sobre el clavegueram, mantenint parcialment controlada una situació amb un futur incert.

Eradicar la prostitució

maig 31, 2006

Elena García Pomares
Barcelona

Els veïns de la ronda de Sant Antoni veiem com l'ordenança municipal ha servit per augmentar la prostitució al carrer, i això indueix a pensar que una regulació de l'activitat en farà incrementar la presència. ¿Per què el Govern central i el de la Generalitat han escollit el model d'Alemanya i Holanda per regular la prostitució, havent-hi països més pròxims i semblants culturalment i socialment com França i Itàlia, que tenen la seva manera d'actuar en relació amb aquesta activitat? I encara més tenint en compte que la pressió policial exercida per les autoritats franceses i italianes és el que ha empès les màfies a instal.lar-se a Espanya, on sí que tot són flors i violes. Sabem que a França i Itàlia la prostitució està despenalitzada, castiguen el proxeneta i tendeixen a dissuadir el client i a reinserir la prostituta; tot plegat partint d'una lluita més o menys eficaç contra les màfies.

Pal i pastanaga a la prostitució

maig 31, 2006

L’ajuntament ofereix cursos per deixar la prostitució a deu dones que ja havien començat a canviar de vida. El Pla per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual aposta per resultats segurs.
JORDINA TARRÉ

Despeses, insolidaritat, solitud, falta d’oportunitats…però força per tirar endavant malgrat tot. Això és el que troben i així són moltes de les dones que treballen als carrers de Barcelona. Es prostitueixen però són autònomes. També n’hi ha una part, més d’un 70%, segons fonts dels col•lectius i entitats que conformen la Plataforma pels drets de les persones treballadores del sexe, que són immigrants, no tenen permisos de treball però sí que treballen i no reconèixer aquest fet és menys-tenir-les.

A les sense papers ningú les té en compte a l’hora de considerar-les treballadores, però “sí que compten per ser perseguides i multades per l’ordenança cívica ” comenten des de Lícit. Aquesta és la doble moral de l’Ajuntament de Barcelona, d’una banda, amb el Pla per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual aprovat a finals d’abril (es posa treball en el títol) però de l’altra, i tenint en compte les més de 300 multes a prostitutes que han recorregut entitats com Genera, criminalitzant aquest col•lectiu.

El Pla Integral acaba de corroborar aquesta doble moral. L’actitud de l’Ajuntament de Barcelona “és clarament paternalista ”, afirmen a la Plataforma. De cara a la galeria i en mitjans de gran abast els cursos de “reinserció ”són la solució perquè les dones es puguin reinserir a la societat. Així, “segons el pla, les prostitutes no formen part de la societat ”, afirmen a Lícit. A més, afegeixen a Lloc de la dona,“ els criteris per poder inscriure’t als cursos són molt restrictius, només entren les dones que ja havien començat a buscar una sortida per elles mateixes ”. Així doncs, els 600.000 euros del pla es destinen a un grup de població que segurament ja se n’hauria sortit per si sol i “es desentén d’aquelles que més ho necessiten ”, matisen a la Favb.

Dit això, és fàcil veure quin serà el resultat del primer curs iniciat el 24 de maig a SURT (l’associació de dones per a la inserció laboral). De les 10 inscrites inicialment és ben fàcil que un 80% deixin la prostitució al carrer. Un èxit rotund que no va més enllà, segons la Plataforma de suport als drets de les treballadores del sexe, ja que els drets d’aquest col•lectiu continuaran sense protegir. “Es miri per on es miri, elles tenen totes les pressions i cap dret ” subratllen tant Lícit com Genera.

Després d’aquestes valoracions, ¿quina voluntat política hi ha al darrere d’aquest pla? Aquesta és la pregunta que en síntesi es fan la major part dels col•lectius que integren la Plataforma pels drets de les persones treballadores del sexe erigida a nivell estatal el 30 de març de 2006.

Treballar amb tranquil•litat, amb bones condicions, i sense trobar- se estigmatitzat no és possible si la feina que es fa és comerciar amb el sexe. A Barcelona fer-ho al carrer està perseguit i castigat per l’ordenança del civisme tot i que jurídicament exercir la prostitució no és cap delicte, és més, el Tribunal Europeu de Luxemburg va declarar el 2001 que la prostitució és una activitat econòmica legítima. Així doncs, allò que s’acaba perseguint no és la prostitució en sí, sinó que es persegueix les que treballen al carrer i les que no tenen papers.

Davant la falta de debat al voltant d’aquest tema, la Plataforma exigeix: drets laborals i socials per als que volen exercir la prostitució, feina digna i no falsos programes de suposada “reinserció ”, més pròxims a la caritat o la beneficència, així com la fi de la persecució de les dones per part de les màfies i la protecció i implicació dels cossos de seguretat.

Punt i a part mereix la discussió al voltant de les zones de permissivitat temporal per exercir la prostitució. Un debat que es va generar amb força durant els mesos de febrer i març però… les discussions deuen avorrir el consistori, que ha tirat pel dret amb el pla d’abordatge integral, menys consensuat però més vendible electoralment.

“El curs no és la solució ” diuen des de la Plataforma. Entitats com Genera, Lícit, Lloc de dona i fins i tot el col•lectiu de transexuals de Catalunya consideren aquest curs un pedaç d’última hora per contrarestar l’efecte punitiu de l’ordenança de civisme, que castiga durament les prostitutes que exerceixen al carrer. Afegeixen que els criteris per tirar endavant el curs són molt restrictius i només hi poden accedir aquelles dones que tenen permís de treball. “Qui ha fet la feina d’observació del carrer ha començat de zero i no ha aprofitat la feina feta ja per les entitats ” diuen a Lícit. “Han començat de zero però quan s’han vist desbordades han recorregut a nosaltres”.

Crítiques de fons
Val a dir que les crítiques dels col•lectius que formen part de la plataforma pels drets de les persones treballadores del sexe van més enllà. “És una qüestió de concepte ”,afirmen a Genera. “D’alguna manera es parteix de l’afirmació que totes les dones volen deixar el carrer considerant la professió indigna ”, és a dir, consideren que exercir la prostitució és denigrant, i per tant, ja no es planteja tampoc el fet de vetllar pels seus drets com a treballadores.

“La sanció ha sortit abans que la proposta o la negociació ” consideren les entitats. De fet, només cal repassar el calendari: el 25 de gener sortia a la llum l’ordenança. Les sancions a les prostitutes, després d’unes setmanes d’avís, es posaven en funcionament el mes de febrer. A l’abril es discutia i s’aprovava el pla d’abordatge integral i, a finals de maig comencen els cursos de reinserció laboral. Un calendari força breu tenint en compte el tarannà habitual de l’Ajuntament de Barcelona. Sense caure en simplismes és fàcil entendre el que diuen els col•lectius de suport a les treballadores sexuals “no se’ns ha consultat sobre els criteris per acollir-se al pla de reinserció ”. Amb això no és que demanin voler dir-ne alguna cosa sinó que es lamenten que els col•lectius que més i millor coneixen el carrer no siguin tinguts en compte per elaborar un pla d’aquestes característiques.

Crim i càstig a la cantonada
Exercir la prostitució al carrer està perseguit per l’ordenança municipal del civisme. Arran precisament d’aquesta, l’administració ha encetat el Pla d’Abordatge Integral del Negoci Sexual, dotat amb 500.000 euros de pressupost. L’objectiu és treure del carrer les prostitutes que així ho desitgin. Com sempre però, cal llegir la lletra petita de la proposta per saber qui pot acollir-se al pla i qui en queda fora i, sobretot, reflexionar sobre quin missatge es dóna quan es diu que s’està reinserint algú a la societat.

El 25 de gener entrava en vigor l’ordenança del civisme de Barcelona. Una normativa polèmica per l’alt contingut sancionador i per la persecució dels grups socials més desfavorits, entre aquests el de les prostitutes de carrer. Val a dir que l’ordenança no entra a sancionar les prostitutes que exerceixen en locals tancats, per tant, i a parer de les entitats cíviques i socials que col•laboren amb les treballadores sexuals, la norma només sanciona les més pobres del gremi.

Una vegada s’ha llençat la pedra i s’ha ferit un col•lectiu social ara cal buscar solucions d’urgència. El pedaç rep el nom de Pla d’abordatge integral del Treball sexual: els resultats de la primera actuació seran un èxit fàcil de vendre. Però ¿s’han solucionat els problemes de les treballadores sexuals?

Estiu i conflictes

maig 31, 2006

S’apropa l’estiu i veiem com s’aguditzen alguns dels conflictes i tensions de la vida a Barcelona. Els sorolls, la brutícia, els comportaments violents, l’ús intens de l’espai públic…S’ha pretès fer-hi front amb un instrument que no ha servit: una ordenança cívica que ha tingut com a efecte pervers dificultar encara més les condicions de vida de les persones en situacions més vulnerables. A principis de juny, sis entitats socials (Serveis Socials Sant Joan de Déu, Fundació Arrels, Centre Obert Heure, l’entitat Sostre, l’àrea social de les Filles de la Caritat i el Centre d’Acollida Asís) denunciaven que l’aplicació de l’ordenança “col•labora en la construcció d’un model de ciutat basat en l’exclusió i l’estigmatització de les persones sense sostre, en comptes de fer-los objecte de ple recolzament i prestar-los l’auxili social que necessiten ”. També arribem a l’estiu amb un projecte de divisió de barris que no sabem a quines finalitats correspon. En canvi, sí que sabem que la Comissió d’Experts que l’ha elaborat (no hi havia expertes?)no ha tingut gaire imaginació, ja que ha batejat un projecte que la majoria de les associacions de veïns i veïnes critiquen amb el nom d’uns treballs que la Favb ve realitzant de fa anys, La Barcelona del barris i El barri, espai de convivència .Esperem que rectifiquin el contingut de les seves propostes i, com a mínim, facin
constar que la seva denominació està copiada.

Finalment, ens dol dir que iniciem l’estiu sense l’Elsa López, sense la seva presència constant i la seva aferrissada defensa d’un model de ciutat diferent. Aquesta arquitecta sense fronteres no les trobarà tampoc en el nostre record commogut i en el compromís compartit per defensar una ciutat més justa i més digna.

Bahía ‘cochinos’. Los bañistas incívicos siguen considerando las playas de Barcelona como un vertedero de basura

maig 30, 2006
El Ayuntamiento pondrá este año más medios con el fin de que nadie pueda tener excusas para abandonar residuos en la arena  
El Ayuntamiento presentará alegaciones al proyecto de estabilización de las playas para evitar el estancamiento de aguas  

RAMON SUÑÉ – 30/05/2006
BARCELONA

El civismo de los bañistas que frecuentan las playas de Barcelona mejora, pero todavía deja mucho que desear. Las campañas de información y sensibilización llevadas a cabo por el Ayuntamiento y el incremento de medios para facilitar la recogida de basura están provocando una reducción del volumen residuos abandonados en la arena. Aun así, según los datos hechos públicos ayer por la presidenta del Institut Municipal de Parcs i Jardins, Imma Mayol, el año pasado los servicios de limpieza retiraron más desperdicios de la arena – 1.437m3-que de los contenedores de recogida selectiva – 1.098 m3-distribuidos por las seis playas de la ciudad.

La tercera teniente de alcalde presentó ayer las medidas de mejora ambiental de las playas que se aplicarán este año. Si bien la temporada alta comienza oficialmente el próximo fin de semana, los pasados sábado y domingo, a consecuencia de las temperaturas veraniegas que se registraron, la afluencia de bañistas en el litoral barcelonés fue masiva. La campaña del 2006 presenta una serie de novedades dirigidas a mejorar los estándares de calidad de la arena de las playas con la colaboración de los ciudadanos, algo imprescindible a tenor de los resultados de temporadas anteriores.

Un estudio realizado por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) revela que en el verano del 2005 las playas urbanas produjeron un total de 4.056 m3de residuos. A las papeleras de rechazo – las comunes- fueron a parar 1.521 m3,y a las de recogida selectiva, 1.098m3,mientras que de la arena fueron retirados 1.437 m3.Este dato no es para lanzar todavía las campanas a vuelo, pero sí que marca una tendencia positiva: en la temporada 2004 los usuarios de las playas "seleccionaron" únicamente 674 m3de basura y dejaron tirados en la arena otros 1.585 m3.

Imma Mayol señaló que, a pesar de esta evolución positiva, "no son de recibo los niveles de suciedad que se alcanzan en las playas al cabo del día". "No nos resignamos", insistió la presidenta de Parcs i Jardins, que ya había expresado una queja similar a la vista del vertedero en que se convierten las playas de la ciudad tras la verbena de Sant Joan. Mayol añadió que la mejora ambiental de la arena y las aguas no es sólo cuestión de limpiar más, sino también de ensuciar menos.

El Ayuntamiento pondrá en marcha este verano un plan piloto de recogida selectiva en la Nova Icària, que en años posteriores podría extenderse al resto de playas. Se trata de agrupar todos los contenedores en seis únicos puntos – situados en los accesos a la playa- y que serán visibles gracias a unos iconos de dos metros de altura plantados en la arena. En cada una de estas áreas se instalarán cuatro papeleras de envases (amarillas), dos de rechazo (grises), una de vidrio (verde) y una de papel (azul). Además, el vaciado de las papeleras no se efectuará, como sucedía hasta el momento, a unas horas determinadas, sino a medida que se vayan llenando, lo que evitará la imagen disuasoria que ofrecen los contenedores desbordados por la basura.

Además de las 48 de la Nova Icària, habrá otras 237 papeleras distribuidas por las playas del municipio de Barcelona. También se incrementa sustancialmente el número de urinarios que estarán a disposición de los usuarios de las playas. De los 35 del año 2005 se pasa a 85 de la nueva temporada. Esto ha sido posible en parte gracias a las condiciones impuestas a los seis nuevos adjudicatarios de chiringuitos, que aportan cada uno cuatro lavabos de uso público. Asimismo, continuando con la experiencia de otros veranos, se repartirán a los bañistas 50.000 ceniceros individuales. De este modo se pretende paliar el que es uno de los grandes déficit de civismo en las playas de Barcelona, que en medios muncipales también son conocidas como Nicotina Beach. Según datos del estudio realizado por la UAB hace dos años, los servicios municipales de limpieza recogieron de la arena más de 10,5 millones de colillas, o lo que es lo mismo, cada fumador abandonó 13,5 cigarrillos donde no debía.

Esta temporada Barcelona estrenará una nueva playa, la que irá desde la Nova Mar Bella hasta el lugar donde se construirá la plataforma del zoo marino. Para habilitar esta nueva zona de baños será necesaria una aportación de arena, que también requerirán, durante la primera quincena, las playas del Bogatell y la Barceloneta. Ésta última, una de las más dañadas por los temporales que azotan la costa barcelonesa, ya recibió antes de Semana Santa una dosis extra de arena de 80.000 m3.

Sin embargo, las grandes obras de estabilización de las playas de Barcelona se llevarán a cabo el año 2007. Una inversión de 65 millones de euros para la construcción de diques y espigones debería garantizar una anchura mínima de treinta metros de playa. Imma Mayol confirmó ayer que el Ayuntamiento presentará algunas alegaciones al proyecto técnico del Ministerio de Medio Ambiente con el objetivo de que las nuevas construcciones no dificulten la circulación de las aguas marítimas.

El Consistorio barcelonés quiere también que el dique sumergido esté a una profundidad mayor que los dos metros que propone el departamento que dirige la ministra Cristina Narbona. De este modo, además de dificultar el estancamiento de las aguas, se facilitaría el paso de las embarcaciones en general – que en temporada baja pueden navegar a menos de doscientos metros de la costa- y en particular de las barcas pelícano que efectúan tareas de limpieza durante el verano.

El Ayuntamiento también ha solicitado un estudio para determinar si las obras de estabilización de las playas son compatibles con la práctica del surf, atendiendo así a la reivindicación de un activo grupo de deportistas de la plancha.

Mientras el Ayuntamiento de Barcelona y el Gobierno resuelven sus diferencias – técnicas, que no políticas, según precisó la tercera teniente de alcalde-, se han iniciado ya algunas obras que "no estaban en discusión". Una de ellas es la reparación del espigón de Ginebra. En el otoño está previsto trabajar en la prolongación del dique de la Barceloneta y en el de la Nova Icària. Según Imma Mayol, las distintas obras que se irán haciendo no obligarán a cerrar al baño playa alguna.

CAL MULLAR-SE, ALCALDE

maig 30, 2006
 

document.write(”); tile++;

 

arturo san agustín

A veure si ens posem d'acord. Ja fa 14 anys que la publicitat de Barcelona es basa no en la seguretat i la neteja dels seus carrers, per exemple, sinó en determinats arquitectes singulars i en les seves obres. Catorze anys, doncs, venent fotografies o targetes postals i ara ens surten amb la història que la torre Agbar s'ha d'il.luminar, però poc i malament.
L'artista Yann Kersalé, que és el responsable de la il.luminació de la torre Agbar, s'enfila per les parets i se n'ha anat de Barcelona deixant amb un cop de porta un congrés que havia organitzat l'ajuntament. O sigui, que s'ha cabrejat amb Aigües de Barcelona i amb l'alcalde Clos, que no para de convidar la gent creativa a venir a viure i treballar a la nostra ciutat. Estem així. Kersalé molt cabrejat i alguns ciutadans, que també tenen dret a dir-hi la seva, acusant-lo de delicte ecològic per pretendre contaminar lumínicament Barcelona. "Crear tonteries boniques és fàcil", ha dit, per exemple, el ciutadà Santiago Alcobé, que ens recorda que també aquell Neró se sentia un artista incomprès pels que no celebraven que hagués calat foc a Roma.
Un creu que l'únic que no s'ha de contaminar –tampoc lumínicament– és el camp i que si alguna cosa ha de ser la ciutat –que és artificial– és llum, és a dir, bombetes, neons, tot això. Però entenc i respecto la sensibilitat del senyor Alcobé. Succeeix que aquí ens han muntat una escenografia urbana, un teatre, que o bé es rendibilitza o no té cap sentit la pasta que l'alcalde Clos i els seus predecessors han invertit en tants edificis singulars. Només els que van conèixer Bucarest, quan hi regnava Ceausescu, saben el que és una ciutat sense contaminació lumínica. Un horror, és clar. Un horror tan horrorós com aquella llimonada única que servien als foscos bars dels seus foscos hotels.
Cal mullar-se, alcalde Clos. O aquella Bucarest del sàtrapa o la Barcelona en què vostès ens han ficat. El turisme vol fotos, no filosofies. Encara que siguin molt sensates.

Can Vies, en perill

maig 30, 2006

Jordi Soler
Barcelona

Can Vies, a punt de complir 10 anys, està en perill. Sempre ho ha estat. El Centre Social de Sants i el de Can Vies, molt pròxims, hem compartit esperances, amargors, lluita, tots aquests anys. Can Vies s'ha consolidat com un dels espais més dinàmics de joves a Sants. Amb aquests antecedents, és una cosa insuportable per als polítics del país, la ciutat o el districte. Lluitaran a mort per destruir el projecte com ho van fer amb l'Hamsa, amb la Casa del Mig i com segurament ho intentaran fer demà amb la resta d'espais lliures. Podem oferir solucions a l'amenaça. Just darrere de Can Vies hi ha planejat un gran equipament. Només caldria fer una permuta amb TMB: cedir-los aquell espai i consolidar el projecte de Can Vies on és ara. Així ens estalviaríem un centre social destruït i un nou equipament oficial buit i sense ànima.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.