L’ajuntament ofereix cursos per deixar la prostitució a deu dones que ja havien començat a canviar de vida. El Pla per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual aposta per resultats segurs.
JORDINA TARRÉ
Despeses, insolidaritat, solitud, falta d’oportunitats…però força per tirar endavant malgrat tot. Això és el que troben i així són moltes de les dones que treballen als carrers de Barcelona. Es prostitueixen però són autònomes. També n’hi ha una part, més d’un 70%, segons fonts dels col•lectius i entitats que conformen la Plataforma pels drets de les persones treballadores del sexe, que són immigrants, no tenen permisos de treball però sí que treballen i no reconèixer aquest fet és menys-tenir-les.
A les sense papers ningú les té en compte a l’hora de considerar-les treballadores, però “sí que compten per ser perseguides i multades per l’ordenança cívica ” comenten des de Lícit. Aquesta és la doble moral de l’Ajuntament de Barcelona, d’una banda, amb el Pla per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual aprovat a finals d’abril (es posa treball en el títol) però de l’altra, i tenint en compte les més de 300 multes a prostitutes que han recorregut entitats com Genera, criminalitzant aquest col•lectiu.
El Pla Integral acaba de corroborar aquesta doble moral. L’actitud de l’Ajuntament de Barcelona “és clarament paternalista ”, afirmen a la Plataforma. De cara a la galeria i en mitjans de gran abast els cursos de “reinserció ”són la solució perquè les dones es puguin reinserir a la societat. Així, “segons el pla, les prostitutes no formen part de la societat ”, afirmen a Lícit. A més, afegeixen a Lloc de la dona,“ els criteris per poder inscriure’t als cursos són molt restrictius, només entren les dones que ja havien començat a buscar una sortida per elles mateixes ”. Així doncs, els 600.000 euros del pla es destinen a un grup de població que segurament ja se n’hauria sortit per si sol i “es desentén d’aquelles que més ho necessiten ”, matisen a la Favb.
Dit això, és fàcil veure quin serà el resultat del primer curs iniciat el 24 de maig a SURT (l’associació de dones per a la inserció laboral). De les 10 inscrites inicialment és ben fàcil que un 80% deixin la prostitució al carrer. Un èxit rotund que no va més enllà, segons la Plataforma de suport als drets de les treballadores del sexe, ja que els drets d’aquest col•lectiu continuaran sense protegir. “Es miri per on es miri, elles tenen totes les pressions i cap dret ” subratllen tant Lícit com Genera.
Després d’aquestes valoracions, ¿quina voluntat política hi ha al darrere d’aquest pla? Aquesta és la pregunta que en síntesi es fan la major part dels col•lectius que integren la Plataforma pels drets de les persones treballadores del sexe erigida a nivell estatal el 30 de març de 2006.
Treballar amb tranquil•litat, amb bones condicions, i sense trobar- se estigmatitzat no és possible si la feina que es fa és comerciar amb el sexe. A Barcelona fer-ho al carrer està perseguit i castigat per l’ordenança del civisme tot i que jurídicament exercir la prostitució no és cap delicte, és més, el Tribunal Europeu de Luxemburg va declarar el 2001 que la prostitució és una activitat econòmica legítima. Així doncs, allò que s’acaba perseguint no és la prostitució en sí, sinó que es persegueix les que treballen al carrer i les que no tenen papers.
Davant la falta de debat al voltant d’aquest tema, la Plataforma exigeix: drets laborals i socials per als que volen exercir la prostitució, feina digna i no falsos programes de suposada “reinserció ”, més pròxims a la caritat o la beneficència, així com la fi de la persecució de les dones per part de les màfies i la protecció i implicació dels cossos de seguretat.
Punt i a part mereix la discussió al voltant de les zones de permissivitat temporal per exercir la prostitució. Un debat que es va generar amb força durant els mesos de febrer i març però… les discussions deuen avorrir el consistori, que ha tirat pel dret amb el pla d’abordatge integral, menys consensuat però més vendible electoralment.
“El curs no és la solució ” diuen des de la Plataforma. Entitats com Genera, Lícit, Lloc de dona i fins i tot el col•lectiu de transexuals de Catalunya consideren aquest curs un pedaç d’última hora per contrarestar l’efecte punitiu de l’ordenança de civisme, que castiga durament les prostitutes que exerceixen al carrer. Afegeixen que els criteris per tirar endavant el curs són molt restrictius i només hi poden accedir aquelles dones que tenen permís de treball. “Qui ha fet la feina d’observació del carrer ha començat de zero i no ha aprofitat la feina feta ja per les entitats ” diuen a Lícit. “Han començat de zero però quan s’han vist desbordades han recorregut a nosaltres”.
Crítiques de fons
Val a dir que les crítiques dels col•lectius que formen part de la plataforma pels drets de les persones treballadores del sexe van més enllà. “És una qüestió de concepte ”,afirmen a Genera. “D’alguna manera es parteix de l’afirmació que totes les dones volen deixar el carrer considerant la professió indigna ”, és a dir, consideren que exercir la prostitució és denigrant, i per tant, ja no es planteja tampoc el fet de vetllar pels seus drets com a treballadores.
“La sanció ha sortit abans que la proposta o la negociació ” consideren les entitats. De fet, només cal repassar el calendari: el 25 de gener sortia a la llum l’ordenança. Les sancions a les prostitutes, després d’unes setmanes d’avís, es posaven en funcionament el mes de febrer. A l’abril es discutia i s’aprovava el pla d’abordatge integral i, a finals de maig comencen els cursos de reinserció laboral. Un calendari força breu tenint en compte el tarannà habitual de l’Ajuntament de Barcelona. Sense caure en simplismes és fàcil entendre el que diuen els col•lectius de suport a les treballadores sexuals “no se’ns ha consultat sobre els criteris per acollir-se al pla de reinserció ”. Amb això no és que demanin voler dir-ne alguna cosa sinó que es lamenten que els col•lectius que més i millor coneixen el carrer no siguin tinguts en compte per elaborar un pla d’aquestes característiques.
Crim i càstig a la cantonada
Exercir la prostitució al carrer està perseguit per l’ordenança municipal del civisme. Arran precisament d’aquesta, l’administració ha encetat el Pla d’Abordatge Integral del Negoci Sexual, dotat amb 500.000 euros de pressupost. L’objectiu és treure del carrer les prostitutes que així ho desitgin. Com sempre però, cal llegir la lletra petita de la proposta per saber qui pot acollir-se al pla i qui en queda fora i, sobretot, reflexionar sobre quin missatge es dóna quan es diu que s’està reinserint algú a la societat.
El 25 de gener entrava en vigor l’ordenança del civisme de Barcelona. Una normativa polèmica per l’alt contingut sancionador i per la persecució dels grups socials més desfavorits, entre aquests el de les prostitutes de carrer. Val a dir que l’ordenança no entra a sancionar les prostitutes que exerceixen en locals tancats, per tant, i a parer de les entitats cíviques i socials que col•laboren amb les treballadores sexuals, la norma només sanciona les més pobres del gremi.
Una vegada s’ha llençat la pedra i s’ha ferit un col•lectiu social ara cal buscar solucions d’urgència. El pedaç rep el nom de Pla d’abordatge integral del Treball sexual: els resultats de la primera actuació seran un èxit fàcil de vendre. Però ¿s’han solucionat els problemes de les treballadores sexuals?
Demana a la Intervenció General que dugui a terme una auditoria dels comptes de la FECAC i la Fundació FECAC 
