L’últim dia del passat mes de febrer la premsa titulava a doble pàgina “el nou mapa de Barcelona dibuixa 70 barris ”.La notícia s’havia filtrat a uns diaris i a d’altres no. Un cop més, la Favb s’assabentava per la premsa d’una informació que contenia pocs canvis i mantenia els problemes de fons: la seva oportunitat, ser un punt de partida polèmic i la falta de coherència dels criteris que pregona. Ens explicarem.
ANDRÉS NAYA
Estava finalitzant l’any 2004 quan l’Ajuntament, mitjançant la regidoria de Participació, feia una proposta unilateral per reordenar els barris de la ciutat. Sergio Porcel, al número 89 de Carrer escrivia: “L’Ajuntament traça sense participació social un mapa amb 72 barris administratius que trenca el consens històric i associatiu aconseguit a principis dels 80 ”.El pla conservava els límits d’uns 40 barris, però modidividint o creant una trentena de barriades.
Per què? Amb quina finalitat es plantejava aquesta nova divisió de barris? Era el moment idoni per afrontar-ho? Per què s’havia portat a terme amb tant de secretisme? Que els barris coneguin els seus nous límits per la premsa i sense haver estat consultats no és la millor manera de crear unes condicions positives per al debat i l’acord.
D’altra banda, qui signa va realitzar una consulta a tots els barris afectats que va donar com a resultat una oposició generalitzada dels barris a aquest nou pla. Només dos o tres barris es donaven per satisfets.
Comissió d’experts
La reacció municipal va ser crear una comissió amb una vintena d .experts i funcionaris per debatre i replantejar la proposta. Ens consta que la major part dels experts no veien necessària una nova divisió i van plantejar nombrosos interrogants. En canvi, els components del grup lligats a la casa la van saludar amb un notable entusiasme, qualificant-la de necessària i oportuna. Al contrari del que va passar amb l’elaboració de l’anterior mapa, La Favb no va ser convidada a participar. Sabem que l’Ajuntament estava assabentat de la crònica que es va publicar a Carrer .“Ho hem llegit ”,ens va dir en una reunió al Departament d’Estadística el geògraf i pare de la criatura, Pitu Serra. Doncs bé, el document donat a conèixer és molt semblant a l’anterior en els problemes de fons i el saldo final és que en comptes de 72 barris en queden 70, dos menys.
Ciutat vella
4 barris. Només s’ha canviat el nom de Casc Antic per la denominació d’origen de les diferents barriades: Santa Caterina, Sant Pere, el Born…
Eixample
6 barris. Un menys que a la primera proposta municipal. Esquerra de l’Eixample, que es dividia en tres barris, ara queda en dos: la part alta i la part baixa. L’Eixample central que es proposava s’ha desestimat en ser una zona comercial i de poca vida veïnal. Diferents opinions han qualificat d’artificial la citada divisió.
Sants-Montjuïc
8 barris. Els canvis afecten la seva denominació: Zona Franca passa a ser Marina. Es manté el nou barri de 30.000 habitants i es bateja, abans de néixer, com a Marina-Port. Se separa Badal de Sants, situant la frontera a la ronda del Mig, i es queda amb el seu nom. A les crítiques anteriors s’afegeix que la citada divisió ignora les qüestions històriques.
Les Corts
3 barris, un menys que a l’anterior proposta. A les Corts se li desprèn un nou barri anomenat Sant Ramon-Maternitat. Respecte a Pedralbes, s’inclouen barris molt diferenciats. Al barri de la Mercè, amb 400 veïns i que té una marcadíssima personalitat, no se li reconeix, al contrari del que passa a Vallbona de Nou Barris, amb una població menor. Alguns dirigents veïnals qualifiquen la proposta d’artificial i innecessària.
Sarrià-Sant Gervasi
6 barris. Al barri de Penitents se li afegeix en la denominació Vallcarca. A Camp d’en Grassot se l’anomena Gràcia Nova. Així doncs, només un canvi de noms que no anul•la la polèmica existent. Uns barris molt diferents als quals se’ls hi nega la condició de barri per la seva poca població.
Horta-Guinardó
10 barris. Al barri batejat en la primera proposta com a Parc de les Aigües se li canvia la denominació per Baix Guinardó. Es manté la primera proposta que va aixecar moltes crítiques per la desaparició com a barris de la Clota i la Font del Gos.
Nou Barris
Dels 10 barris de la primera proposta es passa a 12 considerant que el barri de Ciutat Meridiana, que agrupava Torre Baró i Vallbona ha de separar-se, encara que Vallbona, només tingui 900 veïns i Torre Baró uns milers. Es manté la polèmica en unir Can Peguera al Turó de la Peira, uns barris molt diferenciats tant històricament com quant a morfologia. Així i tot, Torrellobeta accepta formar part de Vilapiscina.
Sant Andreu
6 barris. Un menys que a a la primera proposta. No s’hi inclou el barri que pot aixecar-se a l’estació de Sagrera, del qual es diu que pot arribar a tenir 30.000 nous veïns, igual que el de Marina-Port, que sí que s’hi inclou).Es critica la desaparició de Baró de Viver, que obviant la seva grandària i història pròpia, s’inclou com a Bon Pastor.
Sant Martí
A la primera proposta es passava de 4 barris a 10,i la xifra es manté. Poblenou es divideix en Poblenou, Glòries Parc, Vila Olímpica i Provençals del Poblenou. S’uneixen, aixecant moltes crítiques, Maresme i Sud Oest del Besòs, i a Diagonal Mar se li afegeix la Mar Bella, unió que no té res a veure amb la història i la geografia d’aquestes barriades. Sant Martí celebra que se li doni nom al territori abans denominat la Verneda. Contràriament, l’associació de veïns de Provençals de la Verneda reclama aquesta denominació. Una divisió que ha dividit profundament les opinions.
Una proposta política
Res no se .n diu de la creació dels Consells de Barri, de les seves competències polítiques i de la relació amb els Consells de Districte. La intervenció política que avui es dimensiona en cada districte, passarà a desenvolupar-se independentment en cada barri? Es diu que s’obrirà un procés de participació mai vist. Esperem que no sigui a base d’enquestes les preguntes de les quals senyalin la direcció de les respostes. Entrevistes individualitzades amb totes les associacions afectades, debats als plens del Consell, i a nivell de ciutat, no limitar la participació al Consell de Ciutat, la posició del qual és més que dubtosa. La Favb, com a entitat territorial de segon ordre, ha de tenir una informació suficient i ha de poder intervenir.
Fins al moment no hem rebut cap informació i us demanem que ens disculpeu pels errors que pugui contenir l’article ja que les dades han estat conegudes a través de la premsa. Pràcticament estem igual que fa un any. Una cosa han de tenir clara: sense els barris no hi haurà un nou mapa de barris.
