Archive for març, 2006

Les plataformes dels veïns repetiran les mobilitzacions

març 31, 2006
 

document.write(”); tile++;

 

ROSA MARI SANZ
BARCELONA

Les plataformes que dimecres van convocar vuit manifestacions van jutjar ahir positivament les protestes, malgrat l'escassa resposta que van tenir la majoria, i van aventurar noves mobilitzacions si aviat el consistori no "reacciona" i obre "una taula de diàleg". Així ho van anunciar els portaveus de les agrupacions majoritàries, les que rebutgen l'AVE pel centre i les contràries a la narcosala de la Vall d'Hebron.
La setmana que ve, els representants de les agrupacions decidiran si continuen amb les protestes, cosa que pràcticament va donar ahir per confirmat el portaveu de la plataforma contra el traçat de l'AVE, Pedro Vallejo: "Ens donarem un mes. Si no hi ha resposta de l'Administració, que no crec que n'hi hagi, farem una nova manifestació".
El portaveu de la plataforma de la Vall d'Hebron, Toni Mateo, es va mostrar més caut: "Hem de valorar la resposta a cada barri i reflexionar". No obstant, va anunciar que ells seguiran manifestant-se els dimecres contra la narcosala i els futurs centres socials. Alguns d'aquests veïns han mostrat les seves queixes a la Síndica de Greuges de Barcelona, Pilar Malla. Han tingut resposta. La defensora dels barcelonins els demana que "el diàleg i el consens sigui la forma prioritària per solucionar el conflicte".

Els alts lloguers desborden les llistes d’espera de pisos socials

març 31, 2006

• BCN només va poder atendre l'any passat 158 sol.licituds de les 2.200 que reunien els requisits
• 699 barcelonins es van beneficiar el 2005 de les ajudes de la Generalitat per pagar mensualitats

 
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.
 + informació 
   
   
   

document.write(”); tile++;

 

ALBERT OLLÉS
BARCELONA

L'encariment del preu del lloguer a Barcelona comença a tenir conse- qüències preocupants entre els sectors amb menys recursos econòmics, tal com es reflecteix en la saturació de la llista d'espera per accedir a un pis social de lloguer. El Patronat Municipal de l'Habitatge (PMH) només va poder atendre l'any passat 158 peticions de les 2.200 que estan esperant la seva oportunitat, totes elles corresponents a persones amb problemes per accedir a una vivenda.
L'escalada del preu dels lloguers a la ciutat, que el 2005 va arribar als 807 euros de mitjana (com va informar aquest diari el 22 de març), està deixant cada vegada més barcelonins fora del mercat, fet que castiga especialment els casos més greus. "Els pisos que es van quedar buits l'any passat només van arribar per atendre les peticions més urgents", va confirmar a aquest diari Eugeni Forradellas, president del PMH.

BORSA DE 5.000 PISOS
L'organisme municipal administra una borsa de 5.000 pisos de lloguer social a la ciutat, dels quals el 2005 només en van quedar lliures 158, malgrat les 2.200 persones que hi ha en espera. Ni tan sols l'auge de la construcció de vivendes per a persones grans i joves, que farà que entre aquest any i el vinent es construeixin 661 nous apartaments, és suficient per absorbir la demanda.
Un exemple actual és el dels 11.017 joves que opten a dues promocions de 184 pisos de lloguer, que l'ajuntament sortejarà aquest dimecres. Els responsables municipals reconeixen que l'oferta és insuficient, encara que destaquen alguns progressos com el de les ajudes per pagar les mensualitats que ofereix la Generalitat, sota la gestió del PMH, des de l'any passat.
La primera convocatòria va servir perquè 699 barcelonins accedissin a aquestes subvencions (que són d'un màxim de 240 euros mensuals), malgrat que només va estar oberta dos mesos i que obliga a complir diversos requisits. Entre aquests destaca tenir uns ingressos familiars anuals inferiors a 14.000 euros.
El PMH també exerceix com a mediador entre propietaris i arrendataris. En el cas del primer, se li garanteix el pagament mentre duri el contracte i es costegen les reformes necessàries per habilitar l'immoble i equipar-lo.

DESPESES INICIALS
L'ajuntament cobreix, a més, als que lloguen –derivats pels serveis socials– les despeses inicials perquè es puguin allotjar (fiança d'un mes, primera mensualitat i alta de subministraments).
Aquest servei, que ajuda col.lectius amb un accés al lloguer especialment complicat com el dels immigrants, ha aconseguit donar vivenda a 941 sol.licitants els últims sis anys. D'aquests, 211 el van aconseguir l'any passat, cosa que evidencia la tendència a l'alça que viu aquesta modalitat.

Parar al carril del taxi

març 31, 2006

Vicente Lamata
Barcelona

Els taxis no podrem deixar el passatge i recollir-lo en un carril bus-taxi, ja que serà sancionat amb una multa de 200 euros, segons diu l'ordenança municipal en l'article 70.2 G. És el que està passant cada dia, en carrils bus-taxi sense xamfrans, que són molts a Barcelona. El nostre sector està sent massacrat a denúncies. Posem un exemple dels molts que hi ha: carrer de Balmes, sentit descendent, de la Via Augusta fins a l'avinguda Diagonal. Amb aquest article legalment és impossible deixar o recollir passatge dins del carril bus-taxi, ja que en aquell punt no hi ha xamfrans. Això pot comportar que els taxis s'aturin al carril de circulació més pròxim a aquell carril, amb el consegüent perill físic tant per al client com per a la circulació, que seria interrompuda. Espero que l'Ajuntament de Barcelona recapaciti i comprengui la inquietud del nostre sector.

Vallcarca, en situació límit

març 31, 2006
>Els veïns es mobilitzen per protestar contra la degradació del seu barri, afectat per una reforma urbanística Les manifestacions d'aquest dimecres al vespre a la ciutat de Barcelona van tenir un focus d'activitat a l'avinguda d'Hospital Militar (pròxima avinguda de Vallcarca) on un grup de veïns i veïns van sortir al carrer per protestar contra la situació que viu el seu barri i en concret la zona afectada pel pla urbanístic del carrer Farigola. Roser Bozzo, veïna de Vallcarca, manifesta el seu descontentament assistint a la manifestació. "Aquí es van tancant les cases, tapiant els comerços i la veritat és que el barri s'ha degradat molt", diu la Roser. "Ja fa molts anys que no es vol deixar arreglar el barri", diu l'Antònia Castilla, una altra veïna que s'ha mobilitzat perquè "volen que canviï alguna cosa".

El futur, en mans de les immobiliàries
Aquesta és la segona concentració que organitza l'AAVV de Vallcarca-Riera Viaducte per protestar contra la reforma urbanística de la zona. Les protestes van començar al gener de 2005 amb una llençolada en els balcons i han evolucionat fins les concentracions que de forma més o menys regular s'han convocat per cada dimecres de la setmana. Els veïns de Vallcarca, afectats per les obres de rehabilitació del barri i que estan immersos en un procés d'expropiació i reforma urbana, denuncien l'"especulació amagada" de la qual se senten víctimes amb el beneplàcit, segons ells, de l'Ajuntament que "ha deixat en mans de constructores privades les negociacions sobre el futur".

Miquel Cárdenas, membre de l'associació de veïns, denuncia que "hi ha barris que se'ls tracta millor que el nostre". "Aquí el que falta són serveis i en comptes d'invertir-hi fan pisos d'alt estànding. Es vol treure gent d'aquí per fer pisos que costaran molts diners i no ens volen pagar el que ens pertoca!", denuncia Cárdenas, que pensa que es fa "discriminació" entre uns veïns [els del carrer Bolívar] i els uns altres [carrer Farigola i voltants]. "Els del nostre cantó només tenim opció de compra, en canvi, a Bolívar, tenen opció de compra i els hi subvencionen l'entrada del pis de protecció oficial", continua aquest membre veïnals que adverteix que són "optimistes" perquè pensa que cada vegada vindrà més gent a les concentracions perquè la "gent està molt cremada". Enric Lahóz, també membre de la plataforma veïnal, pensa que "no es va comptar amb els veïns quan tocava i ara ja està tot venut i ara no ho poden rectificar".

Pedro Ezquerro, president de l'associació de veïns de Vallcarca explica que hi ha molta gent gran que han fet fora dels seus pisos de tota la vida perquè un dels conjugues ha mort i la immobiliària ha aprofitat que el pis estava a nom d'un per treure a l'altre". I és que aquesta zona de Vallcarca és un territori que com diuen els veïns "s'ha anat degradant amb el temps". "Jo vaig nèixer l'any 1941 i al 45 ja van dir que aquest barri necessitava una reconstrucció", diu Antònia Castilla, veïna del barri. La gent jove, amb el pas del temps, ha anat desapareixent. "Ja no hi ha gent jove perquè marxen del barri i només queda la gent gran". "Cap fill de treballador s'ha pogut quedar a viure al barri perquè l'Ajuntament no ha volgut", sentencia Ezquerro.

Ofertes insuficients
Els pocs comerços que resten dempeus viuen en una situació d'"impàs". La Carme Gómez és la propietària de la bugaderia del barri. Fa 15 anys que hi són i quan van comprar el local no estava afectat. " Després va arribar un promotor immobiliari i l'Ajuntament va dir que estavem afectats i que havíem de cooperar d'alguna forma: o bé construint amb aquesta immobiliaria o bé que li venguem però el que ens ofereix aquesta immobiliària és menys del que nosaltres vam pagar", diu Gómez. El seu negoci és un dels pocs que existeixen al barri, que en aquests moments presenta un aspecte més aviat desolador i que és un 'caramel' per als okupes ja que està ple de cases deshabitades. Des de l'associació de veïns confessen que la convivència amb el col·lectiu esquàter "en general, és bona". Pedro Ezquerro sentencia que "tal i com van les coses no sé el meu fill en el futur serà un okupa perquè tot i treballar, amb els preus dels pisos, no es pot permetre anar-se'n de casa".

La preocupació, doncs, és un tret comú entre els ciutadans del nord del districte, que continuaran fent protestes per tal de demanar que l'Ajuntament "se'ls escolti", situació similar que pretenen les associacions del Tres Turons o els que demanen el pas de l'AVE pel litoral en comptes de l'Eixample. /Elisabet Vilalta i Miquel Pellicer · Fotos: Arxiu TW

Publicat el Divendres 31 de Març de 2006

Despolititzar el conflicte- L’ordenança cívica i el nou protagonisme social.

març 30, 2006

Despolititzar el conflicte -L’ordenança cívica i el nou protagonisme social- Escrit per Ivàn Mirò – La Ciutat Invisible dissabte, 25 març 2006 1. Legalitzar la violència classista L’ordenança per a “garantir la convivència ciutadana a la ciutat de Barcelona”, la malparida ordenança del civisme, no s’ha aprovat només perquè li fem retrets humanitaris, quasi assistencials. És rotundament cert que persegueix l’economia informal dels més desafavorits (prostitució, venda ambulant, captaires), i que criminalitza i penalitza els comportaments, les formes de vida i fins i tot els subjectes socials que escapen a la definició del ciutadà benestant, pulcre, integrat, participatiu o obedient. La marca Barcelona -corporació empresarial metropolitana en constitució- pretén, per una banda, monopolitzar tota l’activitat econòmica en el paraigües del capitalisme formal, de manera similar al sistema fabril anglès que perseguí implacablement a milers de vagabunds desposseïts per a salaritzar-los i recloure’ls en fàbriques. I per altra, en tant que empresa dedicada a la producció i comercialització d’imaginaris i serveis associats, la marca Barcelona no tolera distorsions del seu skyline a peus de terra, això són, totes aquelles persones que trepitgen el carrer de forma inapropiada o disfuncional al publireportatge permanent de l’economia de mercat. Un exemple clar de violència classista: la viscuda pels desplaçats territorialment, pels expulsats per l’ofensiva immobiliària i urbanística que dinamitza el model Barcelona. La gent amb rendes baixes, que ha tingut la gosadia de viure tota la vida en barris històrics i que de fet ha traçat l’historicitat que avui dóna valor afegit al territori, aquests milers de persones que veuen com els són arrebatats els drets a la ciutat, el dret a habitar i, molt sovint, el dret i la pràctica de l’experiència de la col·lectivitat. Desplaçats, expulsats, atomitzats,… l’ordenança del civisme és el braç legal que acompanya la violència material de l’elitització: els seus afectats no mereixen ser inclosos en el catàleg de la ciutadania… Si els objectius socio-economics buscats per l’ordenança són clarament de dretes (clàssicament burgesos, econòmicament empresarials), no ens ha d’estranyar que els mitjans utilitzats també ho siguin. L’ordenança no li fa fàstics a inscriure’s en la tradició jurídica neoconservadora de la tolerància zero, la que equipara criminalitat als petits actes irregulars que cometen els exclosos del benestar urbà. Més que garantir “la convivència ciutadana”, el que fa l’ordenança és apuntalar l’ordre econòmic classista del capitalisme metropolità. Aleshores, davant del repte que suposa, l’haurem de desafiar amb uns criteris que vagin més enllà dels humanitaris, i això significa inscriure-la al bell mig d’una confrontació entre antagonistes econòmics, socials i polítics. 2. Desactivar el protagonisme social A més de legalitzar la violència classista cap a les manifestacions econòmiques i socials de la pobresa, en l’ordenança s’hi inclouen aspectes d’immediata confrontació politica. Qüestions que, evidentment, no han estat gens publicitades ni per les Institucions, ni pels mitjans de comunicació de masses, ni pel partit enrotllat de torn, però que tampoc han estat -malgrat la seva gravetat- suficientment denunciades pels opositors a la llei. Diguem-ho clar: l’ordenança cívica apunta directament a la neutralització de les pràctiques polítiques rupturistes i quotidianes dels moviments de base enfrontats al model capitalista de ciutat. En els darrers anys, la creativitat social ha desbordat la malla estreta dels partits politics, les formes arcaiques del sindicalisme del pacte social, la professionalitzacio anestesiant de les ONG, la presa de pèl de la participació ciutadana, l’insult del voluntariat… Desobeint els nous i vells agents del control, un nou protagonisme social s’ha fet present de forma quotidiana en els carrers de la ciutat. Un magma irrepresentat i irrepresentable, intervenint insistentment en l’espai urbà, tant físicament com simbòlica, expressant-se a partir de la reapropiació del carrer i articulant-se molt sovint en l’agregació espontànea, en la manifestació, en el concert, en la festa alternativa, en la paradeta, en la pancarta, en el cartell, en la pintada, en el menjar popular, en el mercat d’intercanvi… Un protagonisme social que ha sorgit com a resposta, repte i alternativa a la crisi de representació de la política tradicional i a la precarització de la vida, capaç de materialitzar –més enllà de les paraules- certa resistència física a la construcció de la metròpoli capitalista. Arxipèlag de relacions socials basades en la cooperació, d´altres formes de fer política i construir col·lectivitat. Creació d´espai public allà on només hi hauria circuit comercial, experimentació d’una esfera pública no estatal allà on únicament hi hauria hagut malestar urbà individualitzat… L’expressió del nou protagonisme social ha suposat la politització autònoma de l’espai públic, a partir de l’ús intens del carrer com a lloc per a la creativitat i el conflicte. I són aquestes formes expressives les codificades i sancionades en l’ordenança. Doncs per al model Barcelona, tot ús de l’espai urbà –de fet, tota relació social- que escapi i/o entri en conflicte amb la mercantilització i/o el control, suposa un repte “biopolític” que ha de ser neutralitzat. L’ordenança és un moment més en la lluita per l’espai públic, una palanca per a facilitar la mercantilització que interessa al capital público-privat, un moviment legal per a garantir la governabilitat. Restringint l’ús de l’espai urbà de tal forma com ho fa l’ordenança, es pretén clausurar els espais propis del nou protagonisme social. Desactivar un moviment que no s’articula políticament ni en els despatxos ni en el parlament, sinó que ho fa en el carrer. 3. Despolititzar el conflicte L’ordenança busca restringir al màxim la possibilitat de crear moviment social. Tanmateix, la seva aposta és una neutralització que superi els dispositius tous d’integració (un tant fracassats, filosofia fòrum o participació ciutadana) i que no obstant no suposi la lectura política que podria despertar la repressió “dura”. Planteja així el control “administratiu”, que busca un ofegament de les pràctiques dissidents però no des d’un punt de vista immediatament polític sinó gairebé tècnic. En primer lloc, ho fa amb el xantatge econòmic, que promourà que siguin únicament les empreses o les grans organitzacions de la societat civil les que utilitzin l’espai públic. En l’article 14, relatiu a l’organització i autorització d’actes públics, s’estableix que: “l’Ajuntament podrà exigir als organitzadors que dipositin una fiança o subscriguin una pòlissa d’assegurança per respondre dels danys i els perjudicis que es puguin causar”. I en segon, amb la censura política, l’Ajuntament legalitzant la seva arbitrareitat, autolegitimant-se com a jutge sobre qui pot utilitzar l’espai urbà i qui no, com si la ciutat no fos viscuda i treballada per tots. “L’Ajuntament no atorgarà autorització per a la celebració d’esdeveniments festius, musicals, culturals, esportius o d’índole similar en els espais públics on es pretenguin realitzar quan, per les previsions del públic assistent, les característiques del propi espai públic o altres circumstàncies degudament acreditades i motivades a l’expedient, els esmentats esdeveniments puguin posar en perill la seguretat, la convivència o el civisme”. Paraules ambigües -seguretat, convivència, civisme- que simplement amaguen la discrecionalitat total que s’arroga l’Ajuntament, una discrecionalitat que, com afirma la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, afectarà segurament “als drets polítics d’aquells grups més descontents o insatisfets amb la política municipal”. També es proclamen motius tècnics alhora de prohibir la comunicació pròpia dels moviments: “La col·locació de cartells, tanques, ròtuls, pancartes, adhesius, papers enganxats o qualsevol altra forma de publicitat, anunci o propaganda, haurà d’efectuar-se únicament en els llocs expressament habilitats a l’efecte per l’autoritat municipal. És prohibida la col·locació de cartells i pancartes en edificis i instal·lacions municipals, en qualsevol espai públic o element del paisatge i el mobiliari urbà o natural, sense autorització expressa de l’Ajuntament” així com “escampar i llançar tota classe de fulletons”. Per altra banda, en el segon apartat de l’article 23 s’estableix que: “igualment, caldrà autorització expressa de l’Ajuntament, a més de la del titular del bé afectat, quan el cartell o la pancarta s’instal·li en un bé privat si vola sobre l’espai públic, excloses les pancartes a balcons i altres obertures”, Etcètera. Tota la comunicació directa dels moviments, des de l’organitzacio d’actes públics, fins a la distribució d’octavetes o publicacions alternatives, es pot veure afectada per la neutralització tècnica. Mentre el franquisme hagués prohibit una pancarta pel seu contingut politicament subversiu, fet que escandalitzaria i suscitaria solidaritat politica, en la democràcia de la repressió administrativa la prohibició s’imposa en el mateix mitjà de la comunicació. Ara la lluita ja no és per la llibertat d’expressió (expressar una cosa o altra) sinó per la possibilitat d’expressar. (La cosa té trampa, però, perquè l’Ajuntament sap que els continguts de les pancartes probablement no seran del seu gust…) La neutralització tècnica té com a objectiu impedir l’articulació politica del malestar urbà. Desallotjar un centre social okupat en nom de la propietat privada, o bé tancar una associació cultural perquè s’hi han fet xerrades contra el fòrum 2004, és una repressió política que posa damunt la taula debats igualment politics. Ara bé, tancar un centre social o un ateneu perquè no tenen llicència de bar, és repressió administrativa, tècnica, que permet rentar-se les mans respecte les motivacions polítiques de fons que igualment han motivat el tancament d’aquell lloc públic i associatiu –que no negoci il·legal. Despolititzar el conflicte existent en la metròpoli elititzada / precaritzada significa que el malestar urbà, la visibilització de la pobresa, i els moviments socials de resposta a la precarització de l’existència, no han de ser llegits políticament ni afrontats de forma col·lectiva. Han de ser tractats com a problemes d’ordre públic, en tant que desordres asocials o anòmics, en tant que comportaments individuals desviats, i per tant gestionats a partir de sancions personals administratives o a partir de la “reeducació”… Intervenint a partir de l’ofegament administratiu, s’aspira a despotenciar encara més els que no tenen poder, i refundar el consens fissurat amb l’ajuda dels sectors socials conservadors. Desactivar el protagonisme social que emergeix entre les ruïnes de la politica institucional desacreditada, aquesta altra societat que, quotidiana i discreta, ha anat alimentant i realimentant-se amb les successives mobilitzacions urbanes dels darrers anys. És, el setge a aquesta geografia politica capaç de crear resistència i alternativitat, l’objectiu inconfessat –o confessat amb veu baixa- de l’ordenança de la marca Barcelona. No estarem parlant de l’eterna obsessió del sistema de partits que, represaliant les formes politiques informals, pretén preservar el seu monopoli de la politica….? 4. Si el gos borda… En la Barcelona postmoderna i postindustrial, semblava que el conflicte que històricament ha tatuat els carrers de la ciutat hagués estat relegat als arxius o museificada. L’enfrontament entre la burgesa ciutat dels prodigis i la rosa de foc proletària, únicament material de novel·la o fulletó. Per “sort” l’ordenança, malgrat buscar el contrari, el que ha fet a partir de la tipificació i càstig administratiu és reconéixer un desbordament. Això és, l’existència d’uns subjectes socials que, per manca de drets formals –laborals, politics, legals-, s’articulen col·lectivament a partir de mecanismes informals, al·legals, directament il·legals o il·legalitzats, molts d’ells tipificats d’incívics… La Institució, incapaç de proposar una sortida emancipatòria a la crisi de governabilitat, pretén ofegar els desafiaments d’un protagonisme social, arrelat al carrer, que si practica alternatives a la crisi. Precaris… sense papers… prostitutes… activistes… graffiters… incivics… si el gos borda és que estem entrant en el pati del seu amo Ivan Miró · La Ciutat Invisible març 2006

¿Barri xinès de BCN?

març 30, 2006

Marta Punsoda Buxó
Barcelona

Visc a Fort Pienc i estic preocupada per la constant adquisició de locals comercials per part de la comunitat xinesa. Els comerços de sempre estan desapareixent perquè no poden competir-hi econòmicament. ¿L'ajuntament vol que sigui el barri xinès de Barcelona? Això no és diversitat, és monopoli, desprotecció total i mirar cap a una altra banda per part dels governants que haurien de regular-ho.

La FAVB recurre la ordenanza del civismo por discriminatoria

març 30, 2006

LLUÍS SIERRA - 30/03/2006
BARCELONA

El recurso contencioso administrativo que la FAVB y otras 18 entidades presentarán contra la ordenanza del civismo argumentará que el Ayuntamiento de Barcelona sobrepasa su capacidad normativa y sancionadora, vulnerando entre otros derechos fundamentales el de no discriminación entre los ciudadanos.

Carlos Jiménez Villarejo, que fue fiscal jefe de Catalunya y primer fiscal anticorrupción de España, sostuvo ayer que la ordenanza que entró en vigor el pasado 25 de enero no respeta, entre otras normas de rango superior, la ley de Seguridad Ciudadana (ley Corcuera de 1992) ni la ley de Bases de Régimen Local de 1985, modificada en el 2003. El Ayuntamiento, según Jiménez Villarejo, "no puede tipificar nuevas infracciones ni establecer nuevas sanciones", como ha hecho a su criterio con la ordenanza. En resumen, la ordenanza regularía y sancionaría conductas que en todo caso no corresponderían a la administración local, llegando a establecer "sanciones más altas que las tipificadas en una ley orgánica".

Uno de los ejemplos de ilegalidad que explicó el ex fiscal es la tipificación de la solicitud u ofrecimiento de servicios sexuales en la calle. "Todos sabemos – dijo Jiménez Villarejo- que generalmente se trata de mujeres inmigrantes y pobres, a las que no se admite en clubs, salas de masajes u otros centros". Sancionar a estas mujeres, "las que están en la calle, las más vulnerables", atentaría contra el derecho a la no discriminación por condición social recogido en el Estatuto de los Trabajadores. Se estaría discriminando a unas prostitutas (las de la calle) respecto a otras, las de los locales.

Otro ejemplo citado por Jiménez Villarejo es la posibilidad de retener y conducir a un centro policial "a los solos efectos de identificación" a alguien por ofrecer un pañuelo de papel al conductor de un coche. Es un tipo de detención prohibida por ley, según el ex fiscal.

Las entidades, con la FAVB, ya han anunciado ante el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya su voluntad de presentar el recurso, que formalizarán tras tener acceso al expediente administrativo. Pero aparte del recurso – según explicó el abogado Jaume Asens, de la comisión de derechos humanos del Collegi d´Advocats- instan al Ayuntamiento a derogar de oficio al menos las partes de la ordenanza que a su juicio vulneran derechos de colectivos más débiles como las prostitutas, los mendigos y la gente sin techo. Entre las entidades firmantes del recurso estarán la FAVB, SOS Racisme, Àmbit Dona, Licit, ATTAC Catalunya, Col · lectiu de Transexuals de Catalunya, Casal dels Infants del Raval o la Federació Catalana de Drogodependència.

L’especulació immobiliària esquitxa el Magòria

març 29, 2006

L’especulació immobiliària esquitxa el Magòria
Escrit per BarriSants.org
dimecres, 29 març 2006

El projecte de Can Batlló presentat per l’Ajuntament el pasat mes de març, podem dir que recull la majoria d’aspiracions del moviment veïnal, excepte una: el manteniment del camp petit de futbol de Magòria. Ubicat al costat del camp del Sants, aquest espai ha donat servei a milers de nens de La Bordeta i de tot Sants. Generacions d’esportistes n’han sortit i ha estat un espai de lleure que, a falta d’altres, han ocupat els menuts. Encara hauria donat més servei si hagués tingut uns vestidors decents (els jugadors havien de fer torns per no canviar-se al carrer). Ara, amb un operació immobiliària que belluga milions d’Euros, no és de rebut que sacrifiquem, justament, una d’aquelles coses que donen més caliu al barri. Ens cal mantenir el camp, disposar de vestidors com cal, aconseguir un segon camp, i fer-los, pel cap baix d’herba artificial tots dos.

Comissió de Veïns de La Bordeta

L’enemic és l’Ajuntament

març 29, 2006
L’enemic és l’Ajuntament Imprimeix Correu-e
Escrit per BarriSants.org   
dimecres, 29 març 2006

L’enemic de les plataformes veïnals en lluita de Barcelona coordinades en accions conjuntes, és l’Ajuntament, i en alguns casos el govern autonòmic o el central. No ho és la FAVB com ha semblat entendre’s en alguns diaris.

 

És cert que la diferència organitzativa de vegades ens allunya, doncs les plataformes apleguen grups de veïns en conflicte, mentre la Favb aplega organitzacions, algunes combatives, altres passives o gairebé inexistents, altres instal·lades i altres, en fi, abduïdes per les engrunes del poder.

 

Les accions del 29 de març tenien com a diana la política de participació de l’Ajuntament. Política que pretén emmascarar una actitud sovint dictatorial i d’eliminació de tots els moviments socials que no li fem la gara gara.

 

Jordi Soler

Vuit marxes veïnals avui a la mateixa hora a la ciutat

març 29, 2006
 
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.
Si desitja veure el gràfic en PDF faci un click a la imatge.

document.write(”); tile++;

 

EL PERIÓDICO
BARCELONA

Almenys vuit manifestacions veïnals estan previstes per avui, a les 20.00 hores, en vuit punts de la ciutat. Les mobilitzacions, que amenacen de col.lapsar diverses vies, han estat convocades per 10 plataformes d'afectats per causes dispars, entre elles, la que rebutja la narcosala de la Vall d'Hebron (que fa 40 dimecres que surt al carrer), i la dels contraris al traçat de l'AVE pel centre de la ciutat.
Els impulsors d'aquestes manifestacions simultànies, de les quals s'ha desmarcat la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), coincideixen en un comunicat conjunt a denunciar l'ajuntament pel que consideren que és una "imposició" de mesures sense diàleg ni consens previ.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.