Fauna subterrània
la galeria
MIQUEL PORTA PERALES.
Per saber la fauna que habita entre nosaltres, resulta força interessant agafar el metro un dissabte al vespre. Posem per cas que vostè, passada la mitjanit, agafa la línia vermella a la plaça de Catalunya en direcció a Santa Coloma. Fins a arribar a Marina, trobarà grups de nois i noies desendreçats, bruts, cridaners -que entren al vagó a empentes i rodolons i sense cap mena de consideració trepitjant o apartant el personal, per exemple, que es troben prop de la porta-. Dins del vagó, mengen, beuen, fumen, escolten música a tot drap, canten i fan tota mena de sorolls. Alguns, s’asseuen a terra; d’altres, els que decideixen instal·lar-se en un seient, estiren les cames damunt la plaça del davant; uns tercers, seuen els uns damunt els altres com si de la pila del greix es tractés. Sovint, el seient o el vidre de la finestra esdevé timbal. A vegades, corren de cap a cap del vagó. Es barallen o ho fan veure. Les bosses, de tant en tant algun gos, envaeixen l’espai. I l’olor -la mala olor, vull dir-, també. Són els amos del vagó. Els dissabtes al vespre, passada la mitjanit, en alguns recorreguts del metro de Barcelona emergeix una ciutat paral·lela que no goso qualificar d’infern, sinó de purgatori.
De purgatori per a aquells ciutadans, diguem-ne de comportament estadísticament comú, que no saben on mirar ni on posar-se tot esperant la beneïda parada en què la invasió cessa. La llibertat, per fi!
Arxivat a Seguretat i civisme, Serveis
