Les xifres de l’habitatge barceloní

juliol 31, 2005

Toni Ramon
Sociòleg
A Barcelona hi havia l’any 2001 -data del darrer Cens d’Habitatges- 86.744 edificis, dels quals 10.811 no inclouen cap habitatge. D’entre els que inclouen habitatges (75.933), els més freqüents són els edificis amb més de deu habitatges: el 33,7% del total.

Aquests edificis inclouen en total 757.928 habitatges, dels quals unes tres quartes parts són residències principals, és a dir, habitatges on s’hi viu la major part de l’any, mentre que la quarta part restant la formen 57.719 habitatges secundaris -de persones que tenen un pis a la ciutat però que viuen principalment en un altre indret o que estan empadronades fora de Barcelona per motius fiscals- i 100.771 habitatges desocupats. En total, el 13,3% dels habitatges de la ciutat estan desocupats, una situació paradoxal, si es tenen en compte les necessitats d’habitatge existents. Entre 1991 i 2001 els habitatges desocupats, a més, van augmentar força (69.908 l’any 1991). Per tant, el fenomen dels pisos buits, lluny de desaparèixer, està en creixement tant perquè són objecte d’especulació com també per la inseguretat dels propietaris a l’hora de llogar-los. Els habitatges principals, en canvi, han augmentat relativament poc en aquest període (de 576.640 a 594.451 habitatges).

Tipologies
A cada habitatge principal hi viu una mitjana de 2,53 persones (any 2001), ocupació que s’ha anat reduint amb els anys ja que era de 2,85 l’any 1991 i de 3,02 l’any 1981. És obvi que els habitatges estan ocupats cada vegada per menys persones i que això és conseqüència dels canvis demogràfics que sofreix la ciutat. Dels 594.451 habitatges principals, n’hi ha 155.463 (26,1%) en els quals viu només una persona -i la meitat és gent gran- i, d’altra banda, n’hi ha 169.178 (28,4%) en els que hi viuen dues persones adultes -principalment parelles sense fills o amb aquests ja emancipats.

Dels habitatges principals, la majoria són de propietat i només una mica més d’una quarta part són de lloguer. L’habitatge de lloguer es va reduint amb els anys i ha passat de representar gairebé la meitat del total l’any 1981 (46,4%) a una tercera part el 1991 (35,6%) i al 28,5% l’any 2001. La reducció i, en conseqüència, l’escassetat d’habitatges de lloguer a Barcelona és un altre dels grans problemes residencials de la ciutat.

En relació a la superfície, l’habitatge predominant a Barcelona és el que té entre 61 m2 i 90 m2. La meitat dels pisos de la ciutat es troben en aquesta franja i aquest és, a més, el tipus d’habitatge que augmenta més. Els segueixen els pisos més petits, els de 31 m2 a 60 m2, que representen una quarta part del total. En habitatges més grans hi viu menys població: el 15,9% viu en els de 90 m2 a 120 m2 i només un 6,5% viu en els que tenen més de 120 m2.

Antiguitat
Més de la meitat dels habitatges de Barcelona (57,9%) daten del gran període de creixement comprès entre 1950 i 1980 mentre que en les dues darreres dècades el ritme de construcció ha estat menor: només el 8,3% dels habitatges de Barcelona han estat construïts amb posterioritat a 1980. Hi ha hagut, però, més construcció d’habitatges en la dècada dels noranta –coincidint amb la febre immobiliària- que en la dels vuitanta. Barcelona també compta, però, amb un estoc considerable d’habitatges força antics: una tercera part del parc residencial es va construir abans de 1940, destacant que hi ha 72.503 habitatges que són anteriors a 1900.

L’antiguitat de l’habitatge no és sinònim de problemàtiques o dèficits, com ho demostra l’afectació per aluminosi en diversos barris construïts fa poques dècades, però si que les problemàtiques més agudes en aquesta matèria es produeixen en habitatges antics que, a més, són de lloguer, de rendes baixes i estan habitats per persones grans. Aquest és el còctel on es produeixen les pitjors condicions d’habitabilitat i el mobbing immobiliari.

Accessibilitat
Entre els principals problemes relacionats amb l’habitatge destaquen els d’accessibilitat. A la ciutat hi ha 212.101 habitatges (35,7%) que estan en edificis sense ascensor i 410.946 habitatges (69,1%) en edificis sense accessibilitat.

D’altra banda, en el Cens d’Habitatges de l’any 2001 s’inclou una valoració de l’estat de conservació de l’edifici i això permet avaluar, bé que superficiament, la situació del parc residencial de la ciutat. Del total d’habitatges principals de la ciutat n ’hi ha 23.180 (3,9%) que són edificis en estat ruïnós o en mal estat i, d’altra banda, n’hi ha 64.718 (10,9%) més que presenten deficiències.

Serveis bàsics
L’any 1991, el Cens d’Habitatges facilitava informació sobre els habitatges que no disposaven dels serveis més bàsics, com ara els que no tenien wàter (0,1%), bany (2,9%), electricitat (2,2%) o aigua corrent (1,8%). Aquesta informació no s’ha facilitat fins ara per a l’any 2001. Únicament es fa referència als habitatges sense aigua corrent, que s’estima que són 615 a tota la ciutat. No volem aventurar aquí xifres sobre el tema però és clar que a la ciutat hi ha població exclosa, que no té accés a un habitatge -població immigrada, sense sostre- i que ocupa edificis en estat deplorable sense els serveis i les condicions mínimes d’habitabilitat. Això es veu sovint en els nuclis històrics amb habitatges antics, on les fonts públiques s’utilitzen com feia dècades que no s’havien utilitzat. És innegable que aquesta és una situació que es dóna a Barcelona entre els col•lectius de població en situació més precària -no ens pensem que això només passa a París.

Increment de preus
A Barcelona, en la darrera dècada el preu dels habitatges de segona mà -que són els que concentren la major part de les operacions immobiliàries- s’ha triplicat. S’ha passat dels 1.367 euros/m2 l’any 1995 a 2.062 euros/m2 l’any 2000. Però l’augment més espectacular s’ha produït en el darrer quinquenni, en el qual el cost de l’habitatge s’ha doblat, passant dels 2.062 euros/m2 a 4.142 euros/m2 el 2005 (1er semestre).

L’increment ha estat espectacular a tots els districtes, que han seguit el comportament del conjunt de la ciutat, però destaca per sobre de la resta Ciutat Vella.

L ’habitatge de primera mà ha seguit un procés similar, i ha passat de costar 1.887 euros/m2 el 1995 a 2.680 euros/m2 l’any 2000, per situar-se en els 3.749 euros/m2 el 2003.

Queda clar que el preu de l’habitatge de compra ha esdevingut un obstacle que condiciona l’evolució social de la ciutat, en dificultar, o gairebé impossibilitar, que la major part de la població que en necessita -població jove, immigrada, famílies monparentals…- pugui accedir-hi.

Els habitatges de lloguer també han sofert un augment important dels preus. Segons la informació disponible, aquests s’han incrementat de l’ordre d’un 62,6% entre els anys 2000 i 2005, assolint actualment una mitjana d’11,72 euros/m2, el que suposa que un habitatge de 60 m2 costa a l’entorn de 700 euros mensuals.

En el cas del lloguer, però, tan greu és el preu com la situació del mercat. L’oferta d’aquest tipus d’habitatge és molt limitada ja que els habitatges de lloguer representen només el 28,5% del total.

Construcció i política d ’habitatge
En els darrers anys, a la ciutat s’acostumen a iniciar i a acabar a l’entorn de 4.000 habitatges l’any. La majoria d’aquests habitatges són de promoció lliure, bé que hi tenen una presència important els de protecció oficial -a l’entorn d’una quarta part del total- i, en canvi, són molt limitades les promocions públiques.

Certament que del 2003 ençà –aquestes són les darreres dades que s’ofereixen a les webs de l’Ajuntament i la Generalitat- la política pública en relació a l’habitatge ha canviat significativament amb incentius al lloguer, a la posada en el mercat d’habitatges desocupats, amb més promocions, etc. Però el tema és que l’habitatge és un problema estructural de la nostra societat i difícilment podrà canviar gaire amb “pedaços”, mentre el sòl i la residència siguin pures mercaderies –com si fossin patates- i no siguin considerats provisions bàsiques per satisfer els drets fonamentals de les persones.

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: