El desnonament dels veïns del Turó de la Peira ha tornat a posar en evidència que el problema de l’aluminosi no ha estat una prioritat política. La rapidesa amb que s’ha solucionat la situació no amaga la seva gravetat.
ANDRÉS NAYAEl 8 de gener els veïns del Turó es van despertar amb la rebentada d’una canonada d’aigua al carrer Sant Iscle, on des de l’octubre Fomento de Construcciones y Contratas hi estava fent obres. La rebentada va ser a la matinada però no es va detectar fins a les 8 del matí. A la finca situada al número 45, que no va quedar afectada directament, li van aparèixer unes esquerdes alarmants a la façana i als pisos. Els veïns ja havien informat l’Ajuntament els darrers dies que les voreres s’havien aixecat i inclinat. El gerent de Pronoba va calmar els veïns dient que no era perillós perquè “no presentava problemes estructurals”. Allò que semblava un accident sense conseqüències, va acabar afectant 6 escales i 96 famílies van haver de ser desallotjades perquè, segons el districte, el bloc corria “perill de caure” i calia enderrocar–lo.
La “ruïna imminent” dels edificis ocasionada pel corriment de terres va obligar a reallotjar uns 300 veïns de Turó de la Peira en hotels i cases d’amics i familiars. Els blocs que s’enderrocaran estaven afectats per aluminosi i les obres del col·lector, en una zona on és públic i notori que hi ha rieres subterrànies: primer s’havien fet a través d’un túnel de 30 metres des de feia mesos, i després es van continuar obrint una rasa a l’aire lliure, pel perill qui hi havia per als treballadors.
A partir de l’ensulsiada, el Districte de Nou Barris va fer al centre cívic Les Basses actes informatius pràcticament cada dia presidits pel seu regidor José Cuervo. La primera sessió va ser especialment dura i els nervis eren evidents a les cares dels responsables polítics, excepte del regidor, que amb una fermesa enorme va permetre tot tipus d’intervencions, encaixant crítiques i interpel·lacions amb la tranquil·litat de qui té a les seves mans el talonari, aplacant els ànims i acceptant pràcticament totes les exigències veïnals. El cost de les mesures acordades poden superar el milió d’euros. El que és més urgent, el que afectava el futur immediat dels desallotjats, es va resoldre amb eficàcia i rapidesa. Tot i que, com és lògic, mai no va bé que et treguin de casa en 24 hores, encara que et paguin l’hotel sense problemes.
Deixar la casa de tota la vida, saber que tiraran les parets que han estat testimoni de molts moments compartits amb els éssers estimats. Veure com treuen de casa, cap a un magatzem, els mobles que vas comprar amb esforç i que t’han ajudat a viure amb dignitat. Sortir amb bosses i maletes cap a un hotel on viuràs setmanes o mesos, és molt trist. Un capítol a afegir a una vida marcada per viure en un habitatge amb aluminosi, que des de l’any 1990, en fa 15, que està públicament reconegut com edifici malalt, amb el testimoni trist dels puntals que et recorden a cada segon que estàs vivint en la precarietat, és molt dur. I si a sobre ets gran, amb un cos desgastat i els nervis a flor de pell és, sens dubte, un càstig excessiu.
Donar una solució ràpida i suficient era la prioritat. Així ho va creure l’Associació de Veïns. Els actes informatius tenien l’objectiu d’exigir a l’Ajuntament que assumís el paper que li corresponia i que senzillament fes el que havia de fer. Un cop acabada aquesta etapa, després de començar l’enderrocament de la malmesa illa de cases, ha arribat el moment de demanar responsabilitats per una situació que ja fa massa temps que dura. I el barri està disposat a prendre la iniciativa.
L’AV del Turó de la Peira ha sol·licitat una reunió amb els responsables polítics de l’Ajuntament i la Generalitat. Una reunió en què es demanaran explicacions de tants endarreriments. A tall d’exemple: el bloc D que havia d’haver-se inaugurat l’any 2001,encara està en obres. El bloc P, que porta dos anys buit i sense enderrocar, impedeix començar les obres del bloc Q.
“Amb la data actual d’acabar les obres el 2008, seran sis anys d’endarreriment, comenta Silva, i això si no n’hi han més”. I és que la Generalitat i l’Ajuntament són responsables de no donar prioritat als habitatges amb aluminosi, és a dir, a les persones que amb nom i cognoms estan afectades. “Incasol i Regesa s’estan cobrint de merda”, va afegir un veí anònim.
“Nosaltres creiem que el problema no són les obres del col·lector; el bloc ha caigut no per la rebentada de la canonada, sinó que el trencament de la canonada l’ha provocat el corriment dels edificis; no ens ha sorprès, ja que tant en els plens de districte, com en converses amb el regidor, hem denunciat la lentitud i el perill que corríem”, diu Silva.
“Ens sentim marginats; ha faltat il·lusió, recursos i voluntat política” manifesta Pep Ortiz, veí del Turó i portaveu de la Coordinadora d’Associacions de Veïns de Nou Barris. I és que els veïns tenen memòria i recorden que no han faltat recursos ni coordinació entre les administracions per al Fòrum 2004 o per a la reconstrucció del Liceu. En una reunió feta per la Coordinadora el divendres 21 de gener, es va informar que en un bloc de Trinitat Nova situat al carrer Palamós núm.57, hi han aparegut unes primeres esquerdes, que els diuen que són causades pels “moviments d’assentament de l’edifici”. Es va aprovar una comunicació que, entre altres coses, deia: “Exigim que d’una vegada per totes el tema de l’aluminosi sigui pres com el que sempre hauria d’haver estat: una qüestió de prioritat ciutadana. I que s’adoptin mesures per accelerar el procés definitiu de remodelació del Turó, Trinitat Nova i la resta de barris amb problemes d’aluminosi”. La Coordinadora va acordar publicar una nota de denúncia i exigència de responsabilitats al nivell més alt.
Per un altre costat, l’Associació de Veïns espera fer la reunió amb els responsables polítics, convocar una assemblea i fer totes les denúncies que calgui. “El futur del Turó de la Peira passa per reconstruir totalment el barri. Uns habitatges amb materials dolents, sense els fonaments necessaris, amb greus defectes estructurals, han de ser remodelats tot i que la magnitud de l’objectiu obliga a fer-ho en etapes i terminis que hauran de complir-se” afirma Antonio Silva.
L’aluminosi barri a barriEls fets del Turó han passat quinze anys després d’aquell llunyà 10 de novembre de l’any 1990, quan es va esfondrar un edifici del carrer Cadí núm.30 en el qual va morir una veïna. Amb aquest tràgic accident es va donar a conèixer l’aluminosi. A Barcelona es va detectar que prop de 14.000 habitatges patien aquesta malaltia en la seva estructura. Doncs bé, després de tant de temps transcorregut, encara tenim afectats més de quatre mil habitatges: 1.509 habitatges per construir i 2.556 per rehabilitar, que no es van enderrocar.
Cal aclarir que el nombre d’habitatges és més gran que el que donàvem a l’informe publicat a La Veu del Carrer de novembre de 2003, perquè sempre s’havien donat xifres de cases que calia rehabilitar al Turó de la Peira per sota de la realitat.
Tant el Turó de la Peira com el Sudoest del Besòs tenen uns nous terminis, fins al 2008, i a Trinitat Nova, amb uns edificis on comencen a sortir esquerdes que semblen sense importància, es parla de fins al 2012. Sembla just i necessari reduir aquests terminis.
El CarmelEn el moment de tancar aquest número, ens sorprèn la notícia de l’esfonsament produït per les obres de la línia 5 del metro al Carmel. Han estat desallotjats quasi un miler de veïns i els costos socials que patiran seran molt greus.
Tot això en un barri amb un sòl molt antic, difícil, i amb el precedent que quan es va construir el túnel de la Rovira al 1974, ja van ser desallotjades 38 famílies en esquerdar-se els seus habitatges per l’esfonsament de terres provocat per les obres realitzades per l’empresa Tabasa.
La nostra solidaritat amb tots els veïns i veïnes víctimes d’aquest tràgic accident, que ignorem si s’hauria pogut impedir, però que, sens dubte, s’haurà d’investigar a fons. Des de Carrer continuarem pendents de com evoluciona la situació.
