Arxivat per a febrer, 2005

Quan s’enfonsen les cases cal exigir responsabilitats

febrer 28, 2005

El desnonament dels veïns del Turó de la Peira ha tornat a posar en evidència que el problema de l’aluminosi no ha estat una prioritat política. La rapidesa amb que s’ha solucionat la situació no amaga la seva gravetat.

 

ANDRÉS NAYAEl 8 de gener els veïns del Turó es van despertar amb la rebentada d’una canonada d’aigua al carrer Sant Iscle, on des de l’octubre Fomento de Construcciones y Contratas hi estava fent obres. La rebentada va ser a la matinada però no es va detectar fins a les 8 del matí. A la finca situada al número 45, que no va quedar afectada directament, li van aparèixer unes esquerdes alarmants a la façana i als pisos. Els veïns ja havien informat l’Ajuntament els darrers dies que les voreres s’havien aixecat i inclinat. El gerent de Pronoba va calmar els veïns dient que no era perillós perquè “no presentava problemes estructurals”. Allò que semblava un accident sense conseqüències, va acabar afectant 6 escales i 96 famílies van haver de ser desallotjades perquè, segons el districte, el bloc corria “perill de caure” i calia enderrocar–lo.  

La “ruïna imminent” dels edificis ocasionada pel corriment de terres va obligar a reallotjar uns 300 veïns de Turó de la Peira en hotels i cases d’amics i familiars. Els blocs que s’enderrocaran estaven afectats per aluminosi i les obres del col·lector, en una zona on és públic i notori que hi ha rieres subterrànies: primer s’havien fet a través d’un túnel de 30 metres des de feia mesos, i després es van continuar obrint una rasa a l’aire lliure, pel perill qui hi havia per als treballadors.  

A partir de l’ensulsiada, el Districte de Nou Barris va fer al centre cívic Les Basses actes informatius pràcticament cada dia presidits pel seu regidor José Cuervo. La primera sessió va ser especialment dura i els nervis eren evidents a les cares dels responsables polítics, excepte del regidor, que amb una fermesa enorme va permetre tot tipus d’intervencions, encaixant crítiques i interpel·lacions amb la tranquil·litat de qui té a les seves mans el talonari, aplacant els ànims i acceptant pràcticament totes les exigències veïnals. El cost de les mesures acordades poden superar el milió d’euros. El que és més urgent, el que afectava el futur immediat dels desallotjats, es va resoldre amb eficàcia i rapidesa. Tot i que, com és lògic, mai no va bé que et treguin de casa en 24 hores, encara que et paguin l’hotel sense problemes.  

Deixar la casa de tota la vida, saber que tiraran les parets que han estat testimoni de molts moments compartits amb els éssers estimats. Veure com treuen de casa, cap a un magatzem, els mobles que vas comprar amb esforç i que t’han ajudat a viure amb dignitat. Sortir amb bosses i maletes cap a un hotel on viuràs setmanes o mesos, és molt trist. Un capítol a afegir a una vida marcada per viure en un habitatge amb aluminosi, que des de l’any 1990, en fa 15, que està públicament reconegut com edifici malalt, amb el testimoni trist dels puntals que et recorden a cada segon que estàs vivint en la precarietat, és molt dur. I si a sobre ets gran, amb un cos desgastat i els nervis a flor de pell és, sens dubte, un càstig excessiu.  

Donar una solució ràpida i suficient era la prioritat. Així ho va creure l’Associació de Veïns. Els actes informatius tenien l’objectiu d’exigir a l’Ajuntament que assumís el paper que li corresponia i que senzillament fes el que havia de fer. Un cop acabada aquesta etapa, després de començar l’enderrocament de la malmesa illa de cases, ha arribat el moment de demanar responsabilitats per una situació que ja fa massa temps que dura. I el barri està disposat a prendre la iniciativa.  

L’AV del Turó de la Peira ha sol·licitat una reunió amb els responsables polítics de l’Ajuntament i la Generalitat. Una reunió en què es demanaran explicacions de tants endarreriments. A tall d’exemple: el bloc D que havia d’haver-se inaugurat l’any 2001,encara està en obres. El bloc P, que porta dos anys buit i sense enderrocar, impedeix començar les obres del bloc Q.  

“Amb la data actual d’acabar les obres el 2008, seran sis anys d’endarreriment, comenta Silva, i això si no n’hi han més”. I és que la Generalitat i l’Ajuntament són responsables de no donar prioritat als habitatges amb aluminosi, és a dir, a les persones que amb nom i cognoms estan afectades. “Incasol i Regesa s’estan cobrint de merda”, va afegir un veí anònim.  

“Nosaltres creiem que el problema no són les obres del col·lector; el bloc ha caigut no per la rebentada de la canonada, sinó que el trencament de la canonada l’ha provocat el corriment dels edificis; no ens ha sorprès, ja que tant en els plens de districte, com en converses amb el regidor, hem denunciat la lentitud i el perill que corríem”, diu Silva.  

“Ens sentim marginats; ha faltat il·lusió, recursos i voluntat política” manifesta Pep Ortiz, veí del Turó i portaveu de la Coordinadora d’Associacions de Veïns de Nou Barris. I és que els veïns tenen memòria i recorden que no han faltat recursos ni coordinació entre les administracions per al Fòrum 2004 o per a la reconstrucció del Liceu. En una reunió feta per la Coordinadora el divendres 21 de gener, es va informar que en un bloc de Trinitat Nova situat al carrer Palamós núm.57, hi han aparegut unes primeres esquerdes, que els diuen que són causades pels “moviments d’assentament de l’edifici”. Es va aprovar una comunicació que, entre altres coses, deia: “Exigim que d’una vegada per totes el tema de l’aluminosi sigui pres com el que sempre hauria d’haver estat: una qüestió de prioritat ciutadana. I que s’adoptin mesures per accelerar el procés definitiu de remodelació del Turó, Trinitat Nova i la resta de barris amb problemes d’aluminosi”. La Coordinadora va acordar publicar una nota de denúncia i exigència de responsabilitats al nivell més alt.  

Per un altre costat, l’Associació de Veïns espera fer la reunió amb els responsables polítics, convocar una assemblea i fer totes les denúncies que calgui. “El futur del Turó de la Peira passa per reconstruir totalment el barri. Uns habitatges amb materials dolents, sense els fonaments necessaris, amb greus defectes estructurals, han de ser remodelats tot i que la magnitud de l’objectiu obliga a fer-ho en etapes i terminis que hauran de complir-se” afirma Antonio Silva.  

L’aluminosi barri a barriEls fets del Turó han passat quinze anys després d’aquell llunyà 10 de novembre de l’any 1990, quan es va esfondrar un edifici del carrer Cadí núm.30 en el qual va morir una veïna. Amb aquest tràgic accident es va donar a conèixer l’aluminosi. A Barcelona es va detectar que prop de 14.000 habitatges patien aquesta malaltia en la seva estructura. Doncs bé, després de tant de temps transcorregut, encara tenim afectats més de quatre mil habitatges: 1.509 habitatges per construir i 2.556 per rehabilitar, que no es van enderrocar.  

Cal aclarir que el nombre d’habitatges és més gran que el que donàvem a l’informe publicat a La Veu del Carrer de novembre de 2003, perquè sempre s’havien donat xifres de cases que calia rehabilitar al Turó de la Peira per sota de la realitat.  

Tant el Turó de la Peira com el Sudoest del Besòs tenen uns nous terminis, fins al 2008, i a Trinitat Nova, amb uns edificis on comencen a sortir esquerdes que semblen sense importància, es parla de fins al 2012. Sembla just i necessari reduir aquests terminis. 

 

El CarmelEn el moment de tancar aquest número, ens sorprèn la notícia de l’esfonsament produït per les obres de la línia 5 del metro al Carmel. Han estat desallotjats quasi un miler de veïns i els costos socials que patiran seran molt greus.  

Tot això en un barri amb un sòl molt antic, difícil, i amb el precedent que quan es va construir el túnel de la Rovira al 1974, ja van ser desallotjades 38 famílies en esquerdar-se els seus habitatges per l’esfonsament de terres provocat per les obres realitzades per l’empresa Tabasa.  

La nostra solidaritat amb tots els veïns i veïnes víctimes d’aquest tràgic  accident, que ignorem si s’hauria pogut impedir, però que, sens dubte, s’haurà d’investigar a fons. Des de Carrer continuarem pendents de com evoluciona la situació.

La Barcelona dels barris

febrer 27, 2005

La Barcelona dels Barris és un projecte municipal que vol dividir la ciutat en 71 nous barris i que porta el mateix nom que el llibre que va editar la Favb el 1991. En aquell llibre nosaltres ensenyàvem el plànol dels barris i els nous districtes, assenyalàvem els límits, els paràmetres sociològics de cada barri i les seves reivindicacions, i explicàvem quina havia estat la nostra participació en tot el procés. 

En canvi, ara, de la lectura de la presentació del nou projecte minicipal ens sorprèn que una nova divisió de barris a la nostra ciutat es doni a conèixer a la premsa a través d’un document que, deixant la majoria de temes oberts i indefinits, finalitza amb una proposta concreta de nova divisió amb un mapa inclòs.  

¿Com és possible començar a discutir les raons de si cal o no una altra divisió si ja se’n dóna una de nova? ¿És aquesta la millor manera de potenciar la participació?  

¿Com es pot valorar a la pàg.15 “que convé que el procés de reconeixement i impuls dels barris sigui assumit activament i positivament pel conjunt d’agents de la ciutat” si es planteja la constitució d’una ponència “que comptarà amb la participació dels grups municipals, els districtes i experts externs, però cap veí ni si quan es va plantejar el nou mapa de districtes l’any 1987 la Favb va participar des del primer dia de la ponència, ara se li demana únicament que nomeni algun expert?  

A la ponència li correspondrà fer “la proposta concreta de delimitació” dels barris, diu el projecte. ¿No seria millor començar fent balanç del camí recorregut, debatent si cal una nova divisió i els criteris que haurien de presidir la nova delimitació, amb els mateixos barris i els ciutadans que hi viuen?  

El fet que al Consell de Ciutat i als districtes els arribi el procés d’elaboració ja concretat en un plànol no afavoreix gens que s .arribi al consens necessari. Perquè la Barcelona dels barris no pot construir-se sense la participació, des del seu inici, dels barris.  

Estem disposats a oblidar-nos del mapa perquè ens sembla positiu el debat que es proposa, però igual volem participar-hi des del principi. Perquè som organitzacions territorials de barri, perquè la nostra experiència ens diu que no podem acontentar-nos amb una participació pràcticament virtual, que quedarà diluïda en el no res. La Favb, amb el seu centenar d’associacions, no en pot quedar fora.  

La proposta es posarà en marxa en el mandat 2008-2011.Això no pot implicar que el necessari Pla d’Equipaments no es dugui a terme abans ni que l’elecció directa dels consellers de districte s’endarrereixi una altra vegada. Profundament preocupats, esperem notícies de l’Ajuntament, amb la nostra millor predisposició.

El III Fòrum Veïnal exigeix una moratòria a la venda de sòl públic

febrer 27, 2005

REDACCIÓ

El passat 16 de desembre es va fer públic a l’Ateneu Barcelonès el manifest del III Fòrum Veïnal Barcelonès, que reproduïm, al qual s’han adherit més d’un centenar d’entitats. El procés de treball en torn els equipaments, que pretén donar veu al teixit veïnal davant el Pla que l’Ajuntament ha de desenvolupar en aquesta legislatura, es va concretar en un missatge a l’administració: no vendre’s ni un pam més de sòl públic mentre el mapa d’equipaments no estigui concretat.   Des dels barris s’ha aixecat acta, només amb l’anàlisi del dia a dia de les AV, de 270 equipaments reivindicat, alguns dels quals tenen 30 anys d’antiguitat. Una primera llista que no inclou totes les reivindicacions. Però el Fòrum Veïnal vol anar més enllà de la constatació d’aquest dèficit: vol concreció, terminis i l’obertura del Pla a un procés participatiu on tinguin cabuda necessitats socials presents i futures.   Eva Fernández, presidenta de la va demanar una xarxa d’equipaments forta per a una societat diversa, complexa i amb fortes desigualtats socials, i va denunciar la manca de previsió d’equipaments als plans urbanístics que es desenvolupen a la ciutat. Experiència i sostenibilitatAlfons López, vicepresident de Depana, va parlar de sostenibilitat, un dels tres eixos als quals s’ha obert el debat previ sobre equipaments juntament amb la igualtat social i de gènere i la gestió, posant com a exemple d’un mal enfocament de les prioritats (economicisme per davant de la salut dels ciutadans) la construcció al port de Barcelona d’una nova central tèrmica.  

Des de l’experiència de l’AV del Poblenou, Josep M ª Soler va explicar la importància de les comissions de seguiment veïnals i d’una xarxa social forta per assegurar que es tinguin en compte les necessitats dels veïns que no tenen força reivindicativa, i la constatació que un barri que no té equipaments no els demana, és a dir, que quan es tenen bons equipaments es pren consciència de la seva importància.  Finalment, Marcel·la Güell, responsable de sanitat de la Favb, va posar sobre la taula l’existència dedèficits en sectors que impliquen drets essencials, com la sanitat o l’educació, i va alertar que ara és el moment de demanar més control social i participació, abans que la ciutadania no en tingui la capacitat perquè el problema s’hagi desbordat.   Els veïns i veïnes es prenen seriosament el debat sobre els equipaments, una idea que Josep Huertas Clavería va resumir a la presentació de l’acte d’aquesta manera: “El pla d’equipaments és l’actual repte de la ciutat”.  Manifest per a un pla d’equipamentsVivim la ciutat com l’escenari de grans desigualtats socials, i en aquest escenari la dotació d’equipaments apareix com un element essencial per tal de garantir la qualitat de vida de les persones.  

Els equipaments han estat una reivindicació històrica del moviment veïnal de Barcelona, però al mateix temps han estat una de les assignatures pendents d’un Ajuntament que en aquests terreny, després de 25 anys, encara no ha fet els deures al conjunt de la Ciutat.  El propi concepte d’equipament ha quedat desvirtuat per dos grans actuacions municipals: el Pla d’Hotels de 1989, que permetia construir hotels en terrenys dedicats a equipaments, i el 10HJ, que dedicava sòl d’equipaments a habitatge protegit per a joves. Nosaltres seguim reivindicant que un equipament és un espai d’ús col·lectiu que proveeix d’un servei a la ciutadania i també reivindiquem la necessitat de dotar-nos de serveis que no estan circumscrits a un equipament com pot ser, per exemple, l’assistència domiciliària i els educadors i educadores de carrer.  L’actual dèficit d’equipaments incrementa les desigualtats socials en la mida que les persones que gaudeixen d’un poder adquisitiu més alt poden accedir als equipaments i serveis privats mentre un ampli sector de població queda fora de l’accés. Aquest és el cas de les residències geriàtriques i de les escoles bressol. I tots sabem el greu impacte que la cura a persones amb dependència té sobre la vida dels qui les envolten, en especial de les dones.  Ara l’Ajuntament ha assumit finalment, una vella reivindicació veïnal, el Pla d’Equipaments de Barcelona, un pla que cada cop esdevé més necessari atès que s’ha anat produint una venda massiva de sòl públic sense haver fet prèviament cap reserva per a equipaments. Fins i tot les grans operacions d’habitatge projectades deixen els equipaments en un segon terme com si es tractés de la torna i no d’elements claus en l’articulació de la convivència als barris i en el manteniment i millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Podríem posar un seguit d’exemples: Vila Olímpica, el 22@, el Pla d’Equipaments de Poblenou, que no s’ha dut encara a terme…  

Per tot això les associacions i entitats sotasignants demanem que:  - El Punt de partida del Pla d’equipaments ha de ser l’elaboració d’un mapa d’allò que existeix i l’actualització consensuada del que és i el que no és un equipament. - El Pla d’Equipaments s’ha d’elaborar amb la participació activa i real de les persones que vivim a la Ciutat. Cal que aquesta participació es dugui a terme en totes les fases del procés encetat: en la fase de diagnòstic de necessitats, en el debat sobre les ràtios, en el disseny i la implementació delPla d’Equipaments. - El marc necessari i imprescindible del Pla d’Equipaments és una Llei de Serveis Socials que contempli els drets socials com a drets de la persona al mateix nivell que la sanitat o l’educació, de tal manera que hi hagi garanties que aquest drets seran respectats i no dependran de l’arbitrarietatdels tècnics. 

- Els equipaments han de contemplar criteris de sostenibilitat i d’equilibri territorial. - Els barris han de ser solidaris en l’assumpció d’aquells equipaments que són necessaris, tot i que puguin ser considerats molestos. No obstant, s’ha de tenir en compte no sobrecarregar determinades zones de la Ciutat amb un sol tipus d’equipaments. Els barris afectats no haurien de tenir dèficit d’equipaments i els equipaments molestos haurien de minimitzar al màxim el seu impacte tant en la tecnologia i l’emplaçament, com en el seu funcionament. - Els equipaments han de constituir espais d’inclusió i no generar desigualtats. Cal evitar espais segregats i circuits paral·lels per a determinats col·lectius que generin segregació i estigma. - En l’elaboració del Pla d’equipaments s’ha de tenir present una perspectiva de gènere que contempli no només les tasques de tipus productiu a la ciutat sinó també les necessitats derivades de la cura a les persones i la realitat actual, que posa aquestes cures sota la responsabilitat pràcticament exclusiva de les dones. Calen, doncs, equipaments que tinguin presents criteris de proximitat i de flexibilitat horària que en facilitin l’accés. 

- Cal prioritzar els criteris d’estalvi i d’eficiència, fonamentalment en clau energètica, en la planificació d’equipaments. És necessari que siguin propers a les persones per tal d’evitar grans desplaçaments. - Els equipaments han de tenir unes característiques que garanteixin el seu caràcter públic, sigui quina sigui la fórmula de gestió. Aquestes característiques han de ser: universalitat, equitat, accessibilitat, participació, compromís i transparència.  - Cal que els equipaments recullin les noves i velles necessitats. En aquest sentit, cal destacar-ne la manca d’equipaments adreçats als i les joves. Cal flexibilitzar  l’ús i els objectius dels equipaments per tal que s’adaptin als canvis. - Cal revisar l’actual sistema de gestió de resi dus de Barcelona i fer-lo real ment eficaç. Cal millorar la implicació del veïnat i per això és negatiu que la taxa de resi dus formi part del rebut de l’aigua, quan mereixeri a que es visualitzés a part, mesura que tindria una funció pedagògica sobre la ciutadania.  

- Cal exigir de les empreses que acompleixin la seva responsabilitat social en tots els nivells. - Els sistemes d’adjudicació d’equipaments i de serveis han de vetllar per impedir la precarietat laboral de les persones que treballen en aquests sectors. - El Pla d’ Equipaments ha de preveure el corresponent programa d’avaluació del funcionament dels equipaments, dotant-se de mecanismes de participació d’usuaris i usuàries, i del teixit social.  - El Pla d’Equipaments de Barcelona haurà d’estar acompanyat d’un calendari que fixi el compromís de les administracions en la seva implementació. Barcelona,16 de desembre de 2004.

Benestar i família

febrer 27, 2005

‘Ineficaç’. D’aquesta manera ha qualificat la Conselleria de Benestar i Família de la Generalitat l’últim desallotjament de 50 famílies, incloent els fills escolaritzats, a Sant Andreu el passat 22 de gener, portat a terme per l’Ajuntament de Barcelona.

Des de l’any 1993 que arriben amb regularitat a la nostra ciutat famílies nòmades, principalment als districtes de Sant Andreu i Poblenou.

En dotze anys, l’Ajuntament només ha tingut la feliç idea d’utilitzar la guàrdia urbana d”espanta-nòmades’. Els treu d’un lloc i ells se’n van a un altre. Resulta ineficaç i amb uns costs socials molt grans per als acampats. La Favb i l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou han reivindicat reiteradament unes instal·lacions dignes, un campament per a les famílies que estan de pas a la ciutat.

La Generalitat ha estès la mà a l’Ajuntament. Quedem a l’expectativa.

García Prieto

febrer 27, 2005

President de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses, ha fet públics els comptes de la seva entitat. Diverses veus havien demanat transparència a la federació, que rep unes altíssimes subvencions per a la Feria de Abril. L’Ajuntament de Barcelona va aportar 25.543 euros, l’Ajuntament de Santa Coloma 8.414, la Diputació 48.000 i la Generalitat 157.000. En total les subvencions pugen a 319.000 euros (43.200.000 pessetes). Als comptes no figuren les aportacions per matèries. Doncs malgrat tant recolzament els comptes del 2004 presenten unes pèrdues de 180.000 euros. Fa unes setmanes es va presentar Els Altres Andalusos, una nova federació d’entitats culturals. Continua sent necessària una auditoria davant tanta atzagaiada.

Jordi Hereu

febrer 27, 2005

 Feia 10 anys que s’havien celebrat les multitudinàries acampades perquè els governs dediquessin el 0,7% a cooperació amb els països més deprimits. Una gran mobilització de la qual es volia celebrar l’aniversari. La ciutat tenia ambient nadalenc. L’Ajuntament havia instal·lat un moderníssim i estrany pessebre a la plaça de Sant Jaume. I diem estrany perquè el butaner no era pakistanès i semblava haver nascut a la Garrotxa. Allò que ningú no sabia és que es programaria tot un ball de bastons a la Diagonal. Tot va succeir sota la batuta de Jordi Hereu, responsable polític de seguretat. Unes desenes de joves havien comunicat que volien acampar davant la facultat de Física, indret on fa una dècada hi va haver el campament. El 19 de desembre van començar a instal·lar-les tendes. Immediatament es van presentar els homes de Harrelson de la Guàrdia Urbana i va començar un forcejament que va durar dos dies. Patacades, joves a rosegons i fins i tot gasos lacrimògens. Tot això en una ciutat que tancava amb enorme tristesa un Fòrum qeu diuen, cridava al diàleg i la no violència. Els hi van robar els sacs de dormir i van destrossar les tendes. La ciutadania desfeta se n’assabentava per la premsa. La Favb va reaccionar denunciant aquesta situació i també els socis de govern que com sempre s’assabenten de moltes coses quan ja han passat. No s’obstaculitzava el trànsit no es molestava. ERC i ICV estaven en desacord amb el tarannà repressor del sector majoritari de l’equip de govern. L’oposició també va criticar. Alguns portaveus municipals repetien una vegada i una altra que a la ciutat està prohibit acampar (ens recordava allò de la calle es mía). Jordi Hereu havia format parella de fet amb l’alcalde Clos que compartia i recolzava els seves instruccions i, com passa a molts matrimonis, la marxa enrere. Van rectificar 5 tendes i un centenari de joves solidaris van aguantar fins a la vigília de Nadal.Què fàcil és fer les coses bé.

L’auca de les Casernes

febrer 27, 2005

 SANT ANDREU

REDACCIÓ

No podem dir que els veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar no tenen bon humor. Només cal fer una ullada a l’auca Sant Andreu per les casernes, si tots volem, podrem, on, amb sorna i  rimant, expliquen les reivindicacions sobre el futur dels terrenys de les antigues Casernes, segurament, tocant el crostó a més d’un polític. A l’hora de tancar Carrer, rebem unes notes que matitzen la informació donada per la premsa de la reunió celebrada el dia 19 de gener amb l’arquitecte a qui s’ha asignat el planejament. Les entitats de Sant Andreu volen deixar clar que no hi ha cap mena d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona. Ni en allò que s’els proposa en el terreny qualificat d’equipaments ni en el d’habitatge, on es renuncia a la reivindicació del 50% de pisos protegits. La proposta suposa 84.457 metres quadrats d’habitatge lliure i 21.114 de protecció. A més a més, de la llista d’equipamets públics demanats per les entitats, van trobar a faltar alguns de tan necessaris com la residència assistida per a la gent gran o els mòduls formatius. Més de 5.000 veïns i veïnes han signat recolzant les reivindicacions que demana l’auca.

Obres polèmiques

febrer 27, 2005

La publicació 15 informa que l’Associació de Veïns i Comerciants del Triangle de Sants segueix amb preocupació les obres que es realitzen a diversos llocs del carrer Sant Antoni. Corresponen a finques expropiades per l’ampliació de l’estació de Sants i que l’Ajuntament, que n’era propietari, ara s’ha venut. No s’ha pogut confirmar la construcció d’un nou hotel.

Protestes contra l’abocador

febrer 27, 2005

Zona Sec informa que continuen les protestes contra l’abocador. Una manifestació va tallar el trànsit al Paral·lel refusant la instal·lació. Els veïns diuen que l’Ajuntament encara no ha lliurat l’estudi d’impacte ambiental. Temen que aquestes instal·lacions provoquin males olors i brutícia. L’abocador s’ha ubicat a prop d’habitatges i del CAP.

Intercanviador congelat

febrer 27, 2005

Figura al Pla d’Infraestructures (PDI) 2001-2010, té finançament i, malgrat això, l’Ajuntament vol posposar-lo donant prioritat a un altre intercanviador a la plaça de les Glòries, que no figura al PDI ino està pressupostat. No són incompatibles. L’intercanviador de l’estació del Nord uniria el tramvia amb Renfe, metro i estació d’autobusos. Ni més ni menys.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.