Arxivat per a juliol, 2004

EL COR ROBAT: Genís Pascual Porret- Vice-president de l’AV de Sant Andreu

juliol 30, 2004

EL COR ROBAT

CATHERINA AZÓN

Genís Pascual Porret

Vice-president de l’AV de Sant Andreu  Va néixer a l’antic municipi de Sant Andreu. Té 24 anys i recentment ha estat elegit vicepresident de la junta de la seva associació, a la qual pertany des de fa tres anys. També forma part de la Xarxa de Sant Andreu per a la Democràcia Participativa.  Què fa un noi jove de vicepresident en una AV?

Quan em proposen coses que m’interessen em costa dir que no. Les AVV tenen un important potencial per desenvolupar la coordinació de les entitats.  Però les AVV es dediquen fonamentalment a millorar lescondicions de vida als barris…

Sí, i és important, però s’hauria de prioritzar la feina d’aglutinar veïns i entitats i relacionar-se més entre ells. Les AVV, per la seva història i realitat, poden portar-ho a terme.  Com està el teu barri en aquest sentit?

Com sempre. Ple d’entitats i col·lectius. La presència dels nous moviments socials és important, però costa molt treballar junts.  Per què la coordinació?

Perquè a l’hora de plantejar problemes comuns, de concretar objectius, d’emplaçar l’administració, tenim més capacitat, som més forts, ens tenen més en compte. La campanya perquè no us robin les casernes, com està?

Aturada. L’Ajuntament ens té desinformats. El 16 de juny vam tenir la primera reunió des del mes de març.  Què hi reivindiqueu?

Habitatges públics de lloguer. Equipaments sanitaris, educatius, culturals, socials…També un casal de joves. Els joves han participat en aquesta lluita?

Sí, amb força. La JOC.L’Assemblea de Joves de Sant Andreu. No hem estat només comparses. Els joves han de trobar-se bé. Han de proposar i participar en la presa de decisions. A la nostra edat es vol un funcionament en horitzontal. De vegades l’edat, l’experiència, potencien un funcionament vertical, de dalt a baix, i això no ens ajuda a participar.  Difícil?

S’ha de fer. Es pot fer. Per què els càrrecs de les associacions canvien poc?

És negatiu estar molts anys en un càrrec. Màxim vuit anys.  Tornant a les casernes: quina postura manté el Districte?

No cedeix. Només vol dedicar el 50% a habitatge protegit. I respecte els equipaments?

No concreta, i ens diu: “Hi cap tot el que demaneu”.  Proposeu la venda dels solars?

Sí, però res d’especulació: que els compri l’administració. I el regidor, Jordi Hereu?

Té un mal concepte de la participació i del diàleg.  Què vols dir?

Participar per a ell és que diguem el que ens sembla un cop ja està tot decidit. Hi ha més gent protestant que participant mitjançant els canals existents. Són molts els emprenyats.

Caserna per a equipaments

juliol 30, 2004

Els veïns i veïnes es lamenten de la manca d’interès de la consellera Montserrat Tura respecte la seva reivindicació. Tura els indica en un escrit que les decisions sobre espais corresponen a l’Ajuntament i que necessiten alguns dels edificis que avui ocupa la policia. L’AV li recorda els compromisos electorals del PSC, i que el president Pasqual Maragall és un del 7.000 signants que recolza la seva reivindicació.

Els oblidats

juliol 30, 2004

“L’Ajuntament de Sant Andreu ens roba el futur. No volem ser els oblidats”. És el text de la pancarta que va encapçalar la manifestació que l’associació de veïns va organitzar fins a la seu del districte. També van ser presents al ple del districte per reclamar al regidor Jordi Hereu diàleg i més equipaments. L’AV creu que el PAD no contempla cap projecte o important.

Soterrament de les vies

juliol 30, 2004

Si han tornat els soldats de l’Iraq, no és possible que el Govern tripartit modifiqui el projecte i reculli la justa reivindicació veïnal de soterrar les vies? Aquesta pregunta se la feia el veïnat afectat i van plantejar el tema a l’Ajuntament i la Generalitat. No es va acceptar la proposta veïnal i mentrestant el projecte, que sortirà ara a informació pública, augmenta considerablement els metres quadrats a construir dedicats a hotels, oficines i comerços. Plusvàlues que no es dediquen a cobrir el cost delsoterrament.

Sense clavegueram

juliol 30, 2004

Ho va denunciar el periodista Josep M ª Huertas en un article publicat a l’Avui: “En un barri humil com ara Vallbona, s’han fet promocions d’habitatges públics que no podran lliurar-se perquè no s’ha pensat en les clavegueres i no hi ha partida ni pressupost. Un dels tres promotors és el Patronat Municipal de l’Habitatge”. Sense comentaris.

Sant Antoni, un barri sense districte o un districte sense barri?

juliol 30, 2004

SANT ANTONIALFONS BARCELÓ Tothom parla meravelles de la democràcia participativa, però ningú no sap com s’ha de cuinar aquest plat. Evidentment, que els governs hagin de passar per les urnes cada tres o quatre anys està molt bé, i és una bona garantia contra les malifetes grosses, segons vam poder comprovar fa poc. Però tots sabem que denunciar i corregir les petites desviacions de la voluntat popular no és tan fàcil. També sabem que el poder corromp i que cal estar vigilant i controlar els que manen. Per això, defensar la democràcia participativa no significa rebutjar la democràcia representativa (o sigui, l’elecció periòdica dels representants del poble), sinó propugnar que s’eixamplin les vies d’intervenció dels ciutadans respecte dels problemes del poder polític i de la convivència. Evidentment  es pot participar de moltes maneres: actuant en el si dels moviments socials, enviant cartes de protesta o de felicitació als diaris, acudint a les manifestacions ciutadanes. En qualsevol cas convé no oblidar que la societat no és una simple suma d’individus, sinó un sistema complex i dinàmic regit per diverses formes de cooperació i de conflicte, estructurat per institucions i jerarquies de tota mena, amb un funcionament orientat per les necessitats, interessos i valors de la gent. 

El pla es posa en marxaDoncs bé, amb aquest rerefons es va endegar fa dos anys el pla comunitari de Sant Antoni. La cosa havia començat amb alguns sociòlegs que volien fer una recerca sobre “treball social comunitari”, per tal d’apropar els veïns a l’administració (o a l’inrevés). Més específicament, es tractava de posar a prova noves formes d’acció col·lectiva aptes per estimular la participació ciutadana, millorar la convivència i ajudar a prioritzar els objectius de les administracions. En concret, el febrer de 2001 la Diputació de Barcelona decidí donar suport a un equip de l’Escola Universitària de Treball Social per tirar endavant un projecte de recerca i acció sobre aquestes qüestions. Per realitzar un estudi comparatiu es van seleccionar tres nuclis poblacionals prou diferents: la Mancomunitat de la Plana de Vic, el barri de Can Parellada a Terrassa i el barri de Sant Antoni a l’Eixample de Barcelona.  

El barri de Sant Antoni era un bon candidat per posar en marxa una experiència d’aquest estil. És un nucli urbà dens, amb una associació de veïns ben assentada, una considerable xarxa d’entitats que cooperen puntualment (sobretot amb motiu de la Festa Major del barri), un notable esperit cívic i solidari i un equip de tècnics municipals disposats a intervenir de valent en un assaig de participació ciutadana.  

Per tirar endavant el projecte, i per tal de cohesionar un equip dinamitzador inicial, durant el mes de febrer de 2002, i sota la tutela de professors de la Universitat de Barcelona, es van realitzar unes jornades formatives. Hi participaren unes 20 persones procedents de la comissió de Festa Major i de l’associació de veïns, a més de tècnics de serveis municipals i representants polítics del barri.  

Durant els mesos següents el projecte va ser presentat a les entitats de joves del barri, a l’associació de veïns, a la coordinadora de Festa Major, per tal d’animar-los a participar activament en aquesta prova de mobilització ciutadana i col·laboració amb les administracions. El Pla es presentava com un projecte obert, solidari i participatiu, on anaven fent camí plegats veïns, entitats i tècnics municipals. En gros, es tractava de començar la ruta establint uns grups de treball sobre les principals àrees problemàtiques del barri i de la vida quotidiana. I semblava recomanable que aquests grups de treball es marquessin una sequència d’objectius a assolir, un rere l’altre. Esquemàticament, les etapes del recorregut havien de ser: codetectar els problemes més punyents, proposar intervencions des de la societat i els serveis municipals i reclamar solucions a l’administració.  

Un cop duta a terme aquesta fase preliminar i constatada la disposició d’un bon grapat d’entitats i de veïns a prendre part en el projecte, tingué lloc el 30 de maig de 2002, en el Centre Cívic de Cotxeres Borrell, una espècie d’assemblea fundacional del Pla. Allà es va decidir posar en marxa sis comissions de treball (Gent gran, Joves, Infància i Adolescència, Solidaritat, Cultura i lleure, Immigració); s’encarregaren les tasques de coordinació al GIAP (Grup d’Investigació i Acció Participativa) on estaven en paritat els membres del moviment veïnal i de les administracions públiques; també s’acordà fer unes reunions de seguiment periòdiques, obertes a tothom, a fi d’anar consolidant la feina feta i retre comptes a tots els interessats. Un centenar de persones estaven assabentades i veien amb bons ulls l’experiència, i una seixantena s’hi adheriren com a membres actius. El pla començava la seva singladura amb força gent i bons auspicis. El primer objectiu era elaborar uns Informes de Coneixement Compartit de la Realitat, o sigui, un diagnòstic bàsic sobre l’àmbit d’actuació de cada comissió.  

Etapa de consolidacióUn any més tard aquestes tasques s’havien executat de manera satisfactòria. Les comissions (entre 6 i 15 persones cadascuna) s’havien anat reunint i havien assolit aquest primer objectiu. El 10 d’abril de 2003 en una sessió de treball oberta es debateren aquests informes al Centre Cívic de Cotxeres Borrell, amb l’assistència de prop de cinquanta persones. Mentrestant s’havia posat en marxa l’espai virtual del pla comunitari, el xarxantoni.net, on es podien consultar els documents que s’anaven generant, així com un informe global de la feina que anava duent a terme el GIAP (o coordinadora). 

S’obria aleshores una segona fase on es configurava el disseny per part de cada comissió de projectes d’acció específics. Cal assenyalar que alguns d’ells requerien un finançament especial, mentre que d’altres es podien engegar a partir dels recursos propis (suport d’entitats cíviques i associació de veïns juntament amb el treball solidari del voluntariat). Per consegüent es demanaren una sèrie d’ajuts i subvencions, al temps que Districte i Generalitat es comprometien a aportar un finançament que permetés el desplegament de diverses iniciatives. Durant la segona meitat de l’any 2003 es consolida la xarxa informàtica, es posa en marxa el Punt d’Informació per a la Gent Gran a l’associació de veïns, es realitza un taller de grafitti, s’engega la creació d’una xarxa de voluntaris per a activitats solidàries de tota mena, es participa en la preparació de la Festa Major del Sant Antoni, es prepara la creació d’un punt Òmnia (o espai amb ordinadors per a activitats de divesos col·lectius, com gent gran, joves, estudiants), projecte pel qual la parròquia de la Preciosíssima Sang havia ofert un local idoni. En general, doncs, es consolida l’estructura orgànica del pla (amb una coordinació bicefàlica, associació de veïns i tècnics de l’administració), amb totes les comissions actives (excepte Cultura i lleure, que havia plegat el juny de 2003) i un ressò veïnal considerable. A més, a les publicacions de l’associació de veïns (Sant Antoni 2000 i Full Informatiu ) s’anaven publicant avisos, notes i articles sobre les activitats del pla comunitari i de les comissions.  

Com a mostra de participació puntual, val a dir també que arran de la Festa Major (entre el 16 i el 25 de gener de 2004), el Pla Comunitari organitza les següents activitats: difusió i animació a les escoles amb repartiment del programa infantil, taules informatives sobre el pla els dos diumenges, jornada Hip Hop amb exhibició de grafitti, conferència sobre com posar límits als fills, conferència sobre la nova Llei d’Estrangeria i sessions informatives per a veïns i veïnes immigrants. També es col·labora  estretament en un projecte de reconstrucció de la memòria històrica del barri, i es proposa el tema de la solidaritat per al concurs fotogràfic. En síntesi, a principis del 2004, el pla comunitari apareix com una experiència viva, que ha estat capaç d’atreure nova saba i nous voluntaris, que ha reforçat els lligams i la col·laboració entre veïns, entitats i serveis municipals, amb projectes novells i amb empenta. Aquesta situació de bona salut i bones perspectives es veu reconeguda fins i tot de manera formal, puix que el pla comunitari rep el dia 9 de febrer de 2004 el Premi Josep Maria Rueda i Palenzuela, atorgat a Projectes d’Acció Comunitària per l’Àrea de Benestar Social de la Diputacióde Barcelona.  

Una intervenció irresponsableDavant d’aquest quadre idíl·lic, sembla que el comportament escaient per part de l’administració municipal hauria de ser donar suport al projecte i felicitar els impulsors. Però no. En lloc de “dinamitzar” el pla, l’han “dinamitat”. El dia 10 de febrer, el gerent Lucchetti comunica a Xabier Ballesteros, director del Centre de Serveis Socials de Sant Antoni, el seu trasllat forçós i immediat al Centre de Serveis Socials de l’Esquerra de l’Eixample. Resulta que Xabier Ballesteros era també un dels dos coordinadors del pla, així com un dels principals impulsors d’aquest projecte des de bon començament i una de les persones que més hores i esforços havia dedicat a la posada en marxad’aquesta iniciativa.  

El voluntariat del pla no entén res i reclama explicacions. Des de l’associació de veïns es demana una reunió urgent amb la regidora, Assumpta Escarp, donat que els responsables veïnals consideren que actuacions d’aquest tarannà malbaraten els esforços per aconseguir xarxes solidàries, a la vegada que erosionen greument el prestigi de les institucions municipals i la bona fama dels responsables polítics.  

El dia 18 de febrer, a la seu del districte, la regidora i el gerent reben una comissió de cinc persones (en representació de l’associació de veïns, de les tres parròquies i Càritas, del Projecte de Reforç escolar i Integració Social, de la xarxa de voluntariat i del mateix pla comunitari). En una reunió molt tensa, la Regidora (de “participació ciutadana”, no us ho perdeu!) explica que l’Ajuntament no ha de demanar el parer a ningú per moure el seu personal i que ha estat una decisió meditada i irrevocable. Se li fa saber, per part dels veïns, que ens sembla una mesura incompetent i irresponsable i que se’n poden derivar molts danys. La reunió acaba sense cap acord i amb posicions molt distants, gairebé hostils.  

L’endemà, assabentats de com va anar la reunió amb la regidora, es dissol per unanimitat la coordinadora del pla comunitari de Sant Antoni (GIAP), un equip de vuit persones on s’integraven paritàriament representants d’entitats cíviques del barri i tècnics de l’ajuntament. Les dimissions en cadena comencen pels representants veïnals, i els tècnics es troben de fet desautoritzats i sense interlocutors per mantenir una estructura que d’entrada es volia molt participativa i gestionada conjuntament. No es tracta d’una crisi interna: tots els membres d’aquesta coordinadora valoren molt positivament els dos anys de treball, així com les relacions i l’ambient existents. Però els voluntaris no estan disposats a col·laborar amb un districte que actua de forma unilateral i sense consideracions respecte dels efectes negatius que aquella intervenció comporta sobre la xarxa de voluntariat que s’estava constituint al barri. Es posa així punt i a part a una experiència francament positiva i engrescadora, que ja comptava amb dos anys de vida i un exemplar balanç de trajectòria i de resultats.  

És clar que el factor desencadenant de l’enfrontament va ser el trasllat forçós i urgent de Xabier Ballesteros, per motius o amb excuses que no coneixem, però tot i així, cal remarcar que la indignació i el desencís dels voluntaris tenien arrels més profundes. Aquests sentiments estaven vinculats sobretot a la percepció que els responsables municipals havien actuat amb prepotència i deslleialtat, dos trets incompatibles amb el diàleg i la participació que generalment prediquen els polítics, però que no sempre practiquen. A sobre, aquestes males maneres revelaven un despotisme ignorant i irresponsable, gairebé fregant la categoria de “perill públic”. Fet i fet, mai s’ha d’oblidar que construir moviments socials és una tasca lenta, laboriosa i difícil, mentre que les barrabassades poden soscavar-los en un tres i no res. 

Una tasca col·lectivaTanmateix, a part de denunciar els fets i lamentar aquest trist final, m’agradaria apuntar ara breument algunes consideracions en positiu. Millorar el teixit associatiu i trobar noves formes d’intervenció són sempre objectius importants. Evidentment no hi ha receptes miraculoses, però si es busquen es poden trobar moltes persones disposades a participar en projectes amb cara i ulls. Contactar amb elles, engrescar-les i descobrir les línies d’actuació escaients són tasques col·lectives que requereixen voluntat i imaginació. També cal remarcar que la transparència i la lleialtat són condicions indispensables perquè rutllin els nuclis organitzats i es mantinguin les xarxes solidàries. Els funcionaris i les administracions són aliats necessaris, però cal anar amb compte davant de les seves propensions a manegar les coses a la seva manera, sovint més preocupats per la “foto” i les medalles que no pas per la consolidació a mig termini de l’acció ciutadana; per desgràcia, són més proclives a fomentar relacions clientelars que a potenciar societats més lliures i més responsables. El moviment veïnal ha dut a terme una acció continuada força valuosa, però està amenaçat d’envelliment si no troba nous eixos de participació i d’acció. Posar a prova noves modalitats per aglutinar a la gent i intervenir en la vida pública constitueixen els grans reptes pel futur immediat. El pla comunitari de Sant Antoni ha estat una experiència modèlica, per bé que curta, de com explorar nous camins i atreure voluntaris amb esperit cívic i solidari.

Oposició veïnal a la ubicació d’un parc de neteja al Poble Sec

juliol 30, 2004

REDACCIÓLes quatre associacions de veïns i veïnes del Poble Sec (Hortes de Sant Bertran, La Satàlia, Poble Sec i La França) s’oposen a la ubicació del nou parc de neteja que construeix l’Ajuntament al barri. 

La instal·lació estarà situada al costat del jardí de la Primavera, molt a prop del Centre d’Atenció Primària. Les entitats han iniciat una campanya de recollida de signatures (ja n’han aconseguit més de 3.000) i, d’altra banda, han penjat prop de 400 pancartes en tota la zona demanant un nou emplaçament.  

El veïns argumenten que existeixen altres espais més adients per ubicar el parc, com ara la muntanya de Montjuïc. “No es tracta de ser insolidaris i no tenir visió de ciutat”, -diuen al manifest conjunt- “però des de les associacions de veïns es creu que hi ha altres espais a prop que no estan a la vora dels veïns”. Les entitats aprofiten per recordar a l’Ajuntament que el barri té mancança d’equipaments, especialment per a joves i entitats.  

El parc de neteja ocuparà 4.000 metres quadrats repartits en dues plantes i es preveu que les obres finalitzin el mes de desembre de 2004. Cobrirà el territori que abraça des de la Barceloneta fins a la Zona Franca, incloent-hi la zona industrial. El centre tindrà la funció de recepció de la brossa recollida al carrer per després transportar-la als abocadors corresponents.  

Tot i que l’Ajuntament assegura que aquest tipus d’instal·lacions no han representat un problema en altres llocs de la ciutat, els veïns pensen que els sorolls, les possibles pudors i la proximitat del centre de salut plategen dubtes.

Casas i Narváez menyspreuen el patrimoni històric del Poblenou

juliol 30, 2004

REDACCIÓEl mateix cap de setmana que s’inaugurava el Fòrum, el tinent d’alcalde Xavier Casas va autoritzar a la immobiliària Habitat l’enderrocament de la fàbrica de La Unión Metalúrgica del carrer Almogàvers, edifici construït el 1914 per l’arquitecte Josep Maria Plantada i que tant l’AV de Poblenou, l’Arxiu Històric i el Fòrum Ribera del Besòs com la societat municipal 22@BCN havien recomanat conservar íntegre. La piqueta, implacable, només va respectar el portal de la fàbrica  Les entitats veïnals han reclamat a l’Ajuntament i la Generalitat la urgent elaboració d’un mapa de conservació del patrimoni històric del Poblenou. No únicament per evitar que per la via dels fets consumats s’enderroquin més edificis històrics durant l’obertura del carrer Llacuna i a tota l’àrea del 22@, sinó per emplaçar els regidors a no enganyar l’opinió pública. Això és el que va fer Francesc Narváez quan al ple municipal del 18 de juny va justificar en nom de l’associació de veïns l’aprovació del pla d’obertura del carrer Ramon Turró a l’alçada de Marià Aguiló. L’entitat veïnal s’oposa precisament a aquest pla perquè esventra el casc antic del barri i ja ha exigit a l’Ajuntament una rectificació pública i urgent.  

Els Jardins del Laberint, un hotel de luxe?

juliol 30, 2004

Desideri DíezHistoriador d’Horta 

Els Jardins del Laberint d’Horta -que no parc del Laberint- es convertiran en un hotel de luxe? Aquesta era la notícia que Maria Favà, excel·lent coneixedora de la ciutat, ens avançava a l’Avui el 13 de març. Igualment, el periodista, escriptor i cronista de la ciutat de La Vanguardia, Lluís Permanyer, denunciava el fet amb l’article De palacio del Laberint a hotel: “Violentar este espacio museístico constituiría una equivocación monumental e irreparable”, conclou Permanyer.  

El fet és molt seriós. Més si es tracta d’Horta, que sabem per tradició que molt poques veus s’alçaran per denunciar-ho. Si de cas, les veus vindran de fora. He deixat passar uns dies. La indignació s’atenua. Esperava cartes al director denunciant aquest atropellament. No ha estat així. Horta, una vegada més, i també la ciutat, va perdent referents històrics. Si ja és aberrant construir en els jardins de can Mariner; quedar-nos, per ara, sense can Fargas, masia única a la ciutat per conservar tots els elements de la masia catalana…havent perdut toponímia, edificis importants com la Cooperativa, o les torres d’aigua… sense aigua! i fins i tot l’escut heràldic… ara ens podem quedar sense els jardins històrics més importants de la ciutat. Parlar dels Jardins del Laberint d’Horta vol dir: vil·la d’ibers, vil·la romana, torre medieval, capella romànica, pavelló neoclàssic del XVIII, palau del XIX, arquitectura, mitologia, història, els Desvalls!, visita de personatges, reis, escriptors, pintors, músics, literatura, teatre, música, flors, aigua, ocells… Quasi res! Ideal per a un hotel de luxe,no? Quin atropellament!  

Per què no s’aprofita aquest magnífic museu històric dins la natura per donar-lo a conèixer a la ciutat, com ja es fa amb altres espais culturals?  

Ja fa dies que hem manifestat públicament el poc interès de les administracions per fer conèixer aquesta meravella visitada alguns diumenges per més de mil persones… que no tenen accés al jardí domèstic, ni al pavelló de Bagutti, ni al primer nivell amatori mitològic, amb una sola persona a la porta com a responsable… Sempre he somniat recuperar el palau del XIX: una ala ja és escola-jardí. L’altra, pensava, podria acollir activitats culturals permanents: exposicions de pintura, escultura que, diuen, no caben en altres museus, fotografia… Venda d’objectes d’art, i recuperar la plaça circular com ja es va fer els primers anys de la restauració de 1994. Res d’això. Un hotel de luxe! Espero i confio en la sensibilitat i responsabilitat de la regidora del Districte, Elsa Blasco, perquè això no esdevingui realitat. Com espero que hi hagi protestes d’entitats d’Horta i de la ciutat: Favb, Ateneu, col·legis professionals, premsa…  

Vagi per davant la meva més enèrgica protesta per aquest atemptat -un més- que es pot cometre contra un jardí històric, un museu dins la natura.  

Just ara que celebrem el centenari de l’agressió a la ciutat… poc generosa amb Horta…Mentre escric aquestes ratlles recordo el que, el 1927 i en les pàgines de la revista D’ací i d’allà va escriure Carles Soldevila, seguint el pensament de l’arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí: “El dia que sabrem que el Laberint o la Granja Vella són amenaçades de mort, cuitarem a cridar amb totes les nostres forces: Ei! Atureu-vos. No sigueu bàrbars! Són les darreres i les millors penyores d’un temps que no sabríem refer”. 

SOS i Quart Món

juliol 30, 2004

Felicitem SOS Racisme i Quart Món, que denuncien  l’Ajuntament per les pressions que realitza a les 50 famílies gitanes que viuen en dos campaments propers al Fòrum. Durant els Jocs Olímpics es van ocultar les prostitutes i els travestis. Quan tindrà Barcelona amb un campament, fix i en bones condicions, per als transeünts?

Altres ciutats ja el tenen. Ara per ara mana la “marca Barcelona”, és a dir, es proritza la ciutat-aparador per sobre de la ciutat social.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.